1. DECÀLEG DE
BONES PRÀCTIQUES
PER A LA PARTICIPACIÓ
CIUTADANA EN PROJECTES
CIENTÍFICS
Josep Carreras
Ferran Codina
Roser Farrés
Gemma Fornons
Núria Radó
Obrint la Ciència, com construir ponts entre investigació i societat
Barcelona, 2013

2. 2
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ............................................................................................................................. 3
La necessitat de diàleg entre ciència i ciutadans: el paradigma RRI ........................................... 3
La ciència ciutadana: una oportunitat per a la investigació i la societat........................................ 3
Graus de participació.................................................................................................................... 4
OBJECTIUS ................................................................................................................................. 5
EL DECÀLEG .............................................................................................................................. 6
Abans del projecte ....................................................................................................................... 6
Durant del projecte ..................................................................................................................... 14
Després del projecte .................................................................................................................. 17
ANÀLISI: Projecte de Voluntariat Ambiental al Parc Natural de Cap de Creus........................... 18
Objectius del projecte ................................................................................................................ 18
Actuacions del projecte .............................................................................................................. 19
Anàlisi del projecte en base al decàleg....................................................................................... 19
CONCLUSIONS.......................................................................................................................... 21
REFERÈNCIES ......................................................................................................................... 22

3. 3
INTRODUCCIÓ
La necessitat de diàleg entre ciència i ciutadans: el paradigma RRI
La ciència és l’eina més potent que els éssers humans tenim per conèixer i entendre el món. La
societat científico-tecnològica actual, l’elitisme i el desconeixement social de la ciència ha fet
evident, des de fa anys, la necessitat imperiosa d’establir un diàleg bidireccional entre científics i
la resta de la societat.
Els programes de ciència i societat o de ciència en societat són claus en el desenvolupament de
la societat del coneixement. Actualment, el nou concepte de Recerca Responsable i Innovadora,
RRI (Responsible Research and Innovation), pretén afavorir la participació permanent de la
societat, des del principi al final del procés científic, amb l’objectiu final d’aconseguir un benefici
social o mediambiental. Cal, per tant, prioritzar factors socials, ètics i ambientals per avaluar
impactes, riscos i oportunitats, afavorint l'obertura i la transparència a tots els sectors socials i
econòmics de l’entorn com a component integral del procés de recerca i innovació.
Aquest nou model RRI implica no només mantenir informada la ciutadania sobre els estudis que
es realitzin, sinó també recollir la seva opinió sobre la recerca i fins i tot definir un mètode
participatiu que vehiculi els seus interessos i influeixi a l’hora de marcar les prioritats per la
investigació. Justament per això, caldrà evitar tenir uns objectius prefixats i inamovibles
d’entrada, ja que un procés totalment participatiu ha de donar peu a la co-creació i ha de ser
modulable tant per part de la comunitat científica com per part dels ciutadans i ciutadanes.
La ciència ciutadana: una oportunitat per a la investigació i la societat
En aquest context, el concepte conegut com a ciència ciutadana aflora amb força. La ciència
ciutadana, o la investigació-acció, consisteix en la definició i la realització participativa de
projectes d’investigació involucrant comunitats i organitzacions socials populars. Per tant, és
aquella investigació científica duta a terme per la suma de científics professionals i ciutadans
científics. Segons Silvertown (Silvertown, 2009), un científic ciutadà és un voluntari que recull
dades i processos, com a part d'una investigació científica. Els interessos socials estan articulats
amb els interessos, de manera que, probablement, la producció de coneixement científic avança
paral·lelament a la satisfacció de les necessitats dels grups socials que participen a la
investigació.

4. 4
Per tant, la ciència ciutadana es defineix com el conjunt d’activitats científiques en les que els
científics no professionals (com a voluntaris) participen en la recol·lecció de dades, anàlisi i
difusió d'un projecte científic.
En general, la ciència ciutadana no ha estat una prioritat dels agents acadèmics. De totes
maneres, malgrat ser una metodologia poc utilitzada i innovadora, ja trobem alguns exemples de
ciència ciutadana amb resultats positius. Alguns dels projectes duts a terme recentment són:
- Bee-Path: Amb l’objectiu d’estudiar la mobilitat humana, des del Barcelona Laboratori
Cultural va dissenyar una aplicació per a dispositius mòbils per tal d’analitzar la mobilitat
dels ciutadans durant la Festa de la Ciència i la Tecnologia 2012.
- Caçant el mosquit tigre!: El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha dissenyat
una aplicació per a mòbils per perseguir el mosquit tigre per tal d’estudiar la freqüència i
distribució de l’espècie al territori.
- Smart citizen: El FabLab Barcelona crea una plataforma per connectar ciutadans i
coneixement a partir de la qual, mitjançant sensors, es podran comparar índexs com la
qualitat de l’aire, la temperatura, el so, l’humitat i la quantitat de llum de diferents indrets
o ciutats.
L’augment de projectes de ciència ciutadana posa de relleu la necessitat d’elaborar uns protocols
per facilitar el projectes de ciència ciutadana.
Graus de participació
El grau de participació i implicació dels ciutadans en projectes científics dependrà dels objectius
específics del mateix projecte, i pot anar des del subministrament d’informació o de consulta
formal fins a la col·laboració o la presa de decisions comunitàries:

5. 5
Depenent de la naturalesa del projecte, la participació dels ciutadans pot utilitzar un o una
combinació dels diferents graus de participació. De la mateixa manera, es poden utilitzar
diferents processos participatius en diferents etapes del projecte.
OBJECTIUS
Aquest treball té dos objectius principals:
1. Facilitar els projectes de ciència ciutadana elaborant un manual de bones pràctiques per
a la participació ciutadana en projectes científics.
2. Analitzar el procés participatiu Projecte de Voluntariat Ambiental al Parc Natural de Cap
de Creus, a partir del manual de bones pràctiques en projectes de ciència ciutadana
realitzat.

6. 6
EL DECÀLEG
[[ Abans del projecte ]]
[01] Informa’t de les inquietuds del públic en general sobre el teu
projecte
En primer lloc cal saber quina percepció té l’opinió pública sobre el tema al voltant del qual girarà
la investigació que pretenem portar a terme. Només amb aquesta informació es podrà preveure
quins punts poden ser més controvertits o quins motius serviran per propiciar una implicació més
activa de diferents parts de la ciutadania. En aquest punt, és recomanable fer una anàlisi de les
notícies sobre la temàtica que hagin aparegut als mitjans últimament, per veure quins punts de
vista s’hi veuen reflectits. A més, també cal tenir presents els continguts dels mitjans multimèdia i
la xarxa, és convenient veure el nivell de debat que han suggerit les notícies als diferents portals
web, percebre quin feedback es desprèn dels diferents comentaris dels lectors i conèixer què
s’està dient sobre la temàtica a les xarxes socials, blogs, etc.
Els mitjans generalistes i la informació online seran uns bons indicadors, però per saber el que
s’està comentant a més petita escala, també és bàsic conèixer aquells portals més específics
sobre el tema i saber quines són les associacions que estan treballant en el nostre camp i quines
posicions defensen. Finalment també es recomana recollir dades representatives del que pensa
la població en general per mitjà de mètodes consultius, ja siguin recollint dades extretes
d’enquestes prèvies fetes per organismes públics o intentant portar-ne a terme de noves.
[02] Selecciona un públic objectiu interessat i plural
Un cop ja es tingui una visió general de l’interès i l’opinió del públic, és quan cal contactar amb
aquells grups d’interès que s’hagin detectat i que seran la part més activa en el procés de la
presa de decisions conjunta. Una participació activa, continuada i compromesa d’aquests grups
és el que ens indicarà que la investigació s’ha realitzat seguint el nou model de RRI.
Cal pensar a quin públic diana es vol dirigir el projecte. Habitualment es parla del públic en
general, però per ser realment eficients i poder treure profit de l’aportació que rebem fent un
projecte de recerca responsable cal afinar més. És a dir, cal tenir un tipus de públic concret en
ment quan planteges l’estudi, per assegurar així que l’activitat que es vol realitzar serà apropiada
i rellevant per a la gent a qui t’adreces i facilitarà que s’engresquin a participar-hi.

7. 7
Així doncs, un punt on s’ha de prestar especial atenció és en assegurar-se que la mostra
escollida sigui plural en si mateixa. Evidentment, centrarem els esforços en aquelles audiències
que haguem vist més implicades en el camp on volem fer l’estudi, però haurem de procurar que
es vegin reflectides les diferents sensibilitats sobre el tema i disposar d’una gamma prou àmplia
de matisos, dins la mostra, per tal que la majoria s’hi senti representada.
En el següent punt és on desenvoluparem els diferents nivells de participació que pot haver-hi.
Tot i això, ja quan estiguem seleccionant el públic objectiu val la pena que l’equip investigador
pensi en repartir equitativament la representativitat i el pes que tindran en la presa de decisions
aquells grups més propers al nostre objectiu i aquells que detectem com a més detractors;
recordem que la RRI tracta de construir i compartir el procés investigador i avançar en direccions
noves que poden ser allunyades d’allò que inicialment en havíem plantejat.
[03] Tria la forma de participació més activa possible, d’acord amb les
teves possibilitats
Amb totes les dades que s’hagin recollit de la percepció pública i amb les primeres impressions
obtingudes del primer contacte amb els grups d’interès, els investigadors han de definir el rol que
volen que la ciutadania desenvolupi en el projecte. Segons els interessos del grup de recerca i
també dels recursos dels que es disposin, es contemplen diferents graus d’implicació de la
població en el projecte. Un primer nivell és el que contempla un grau de participació de caire
passiu, on la ciutadania pren part en un moment concret del desenvolupament de l’estudi
desenvolupant un rol informatiu o consultiu. Un segon nivell, més profund, es dóna quan els
participants influeixen en la presa de decisions.
Aquests dos nivells comporten fixar l’atenció en moments diferents del projecte:
Si el rol del ciutadà és informatiu/consultiu:
En aquest cas la participació ciutadana queda limitada ja que les decisions ja han estat preses
per l’equip investigador. Així doncs, el ciutadà forma part d’un projecte ja dissenyat del qual se’l
mantindrà informat i en el que s’hi ha contemplat algun punt on es requerirà la seva participació.
Podem trobar:
a) Recepció de la informació del projecte: Aquest és el grau on la ciutadania hi juga
un paper més limitat. En aquest cas la manera de involucrar la població en el
projecte és mantenint-los informats dels progressos que es van fent. Tot i que ja és
un primer pas, actualment hi ha moltes investigacions que no contemplen la difusió
posterior dels resultats, no es podria considerar com a un projecte de RRI, ja que el

8. 8
paper és passiu i el flux d’informació és unidireccional, és a dir, de la comunitat
científica a la població.
b) Participació en algun punt del projecte: A més d’informar a la ciutadania, s’ha
tingut en compte que participi del projecte en algun punt: recol·lecció de dades,
voluntariat, etc.
c) Procés consultiu: En aquest cas el ciutadà té un paper més actiu, en el projecte es
contemplen alguns moments on podrà dir la seva i les informacions que se
n’extreguin podran ser tingudes en compte posteriorment. Tot i que el procés
consultiu proporciona alguns canals per rebre el feedback del que pensen els
ciutadans, la consulta no implica directament que els resultats influeixin directament
en el projecte.
Cal tenir en compte que la eina consultiva requereix un esforç per part de tothom,
l’equip investigador haurà de proporcionar els espais i organitzar la consulta i la
ciutadania ha de participar-hi i col·laborar-hi. Justament per aquest motiu es
recomana que quan es plantegi una consulta es tingui clar, sobre què volem
preguntar als ciutadans, amb quina finalitat i com es traduirà la consulta en canvis en
el projecte. La transparència és bàsica per tal de que el ciutadà pugui saber quins
resultats s’han obtingut i com això afectarà el projecte, si no és així, pot ser que en
futures consultes no hi hagi participació. Fer un seguiment exhaustiu de la
participació serà clau.
Si el rol del ciutadà implica la presa de decisions:
Aquest nivell de participació implica una paper actiu de la població en la presa de decisions. És
un sistema on la RRI hi està totalment vigent, però això pot implicar més despeses i un calendari
més flexible, ja que pot donar-se el cas que s’hagin de modificar els objectiu de partida i que es
requereixin més reunions per coordinar les diferents parts. Podem trobar dos subnivells en funció
del grau de participació de la ciutadania:
a) El ciutadà, per mitjà de les organitzacions que s’hagin identificat, que vehicularan la
participació ciutadana, tindran una consideració de “socis”:
En aquest nivell, la ciutadania ja té un paper de molta més responsabilitat. Participa amb
l’equip investigador i també influeix en la presa de decisions i comparteixen
responsabilitats tant en el els possibles beneficis com en els riscos. Quan ja funcionen
com a socis es responsabilitzat no només de prendre part del projecte, sinó també de la
viabilitat del projecte.

9. 9
b) Apoderar a la comunitat: És el model on el nivell de participació és més elevat. La
ciutadania hi és present des del principi i es qui es fa càrrec del projecte. Des de els
diferents grups que s’han identificat, sorgeix la iniciativa de fer un projecte arrel de les
pròpies necessitats que la comunitat ha prioritzat, l’equip investigador és el mitjà pel qual
es fa el projecte, però durant tot el procés és la ciutadania qui marca les prioritats.
[04] Crea comunitat
Com més gent conegui el teu projecte més fàcil serà obtenir el suport necessari per a tirar-lo
endavant, tant a nivell de recerca com econòmic, a banda de generar una corrent d’opinió
favorable. Explica el que calgui a tothom a qui pugui interessar i convida’ls a fer el mateix. El pes
d’una comunitat de suport és incalculable, però no oblidis vetllar per mantenir-la; pot girar-se en
contra si no ho fas.
[05] Dissenya una estratègia de comunicació engrescadora i
participativa en si mateixa
Cada projecte de recerca tindrà les seves particularitats, però sempre hi han punts comuns a
cobrir a través del pla de comunicació del projecte, que hauria de redactar-se durant l’”abans” de
la recerca. Per a fer-ho des d’una perspectiva més genèrica, pots organitzar la teva estratègia de
comunicació responent les preguntes bàsiques – Què? Qui? Per què? Per a qui? On? Quan?
Com?
Què difondre? Els continguts
L’objectiu inherent a tot pla de comunicació és aconseguir la transmissió efectiva d’informació, en
aquest cas, del teu projecte, ja sigui amb finalitats divulgatives o participatives. Donat l’entorn on
ens movem, la RRI, hauries d’optar per una estratègia de comunicació multidireccional, és a dir,
que impliqui un diàleg entre emissors i receptors.
Durant l’”abans” del projecte hauràs delimitat en grau i forma la participació ciutadana en la teva
recerca. Aquesta valoració determinarà el to de les teves comunicacions: a banda de presentar i
“explicar” el projecte, hauràs d’introduir mecanismes de participació d’acord amb el pla de treball
establert. Òbviament, aquets mecanismes poden variar al llarg de la recerca, depenent de la fase
on et trobis o de possibles modificacions sobre l’esquema inicial.

10. 10
Qui difon? L’equip de comunicació
Depenent de la magnitud del projecte, disposaràs d’un equip de comunicació, encara que amb
les tecnologies actuals es pot tenir una estratègia de comunicació autogestionada on els
investigadors integrin aquest equip. En qualsevol cas, cal tenir clar la dualitat de l’equip de
comunicació pel que fa a responsabilitats:
a) Ateneu mitjans/comentaris externs => sou intermediaris entre recerca i societat
b) Elaboreu continguts => sou productors d’informació que constitueix el canal de
comunicació principal.
Per què difondre? Els objectius
És molt important delimitar els objectius (generals i específics, línies d’actuació) del teu pla de
comunicació, així com els seus indicadors de resultats, per tal de poder avaluar si s’han
acomplert un cop finalitzada la recerca. Aquí proposem objectius genèrics per a una recerca que
contempli l’RRI a mode d’exemple, però cada projecte aplicarà els seus:
a) Impulsar la cultura científica
b) Visibilitat (que ens coneguin/identifiquin/valorin)
c) Generar comunitat
d) Generar participació
e) Implicar actors socials en el projecte
f) Rendibilitzar el projecte
Per a qui difondre? Els receptors
De la mateixa manera que no tots els projectes tenen els mateixos objetius, no totes les accions
comunicatives estan pensades per als mateixos públics. Identifica als diferents actors socials
implicats en la teva recerca i personalitza la teva comunicació amb ells, ja sigui a través de
canals diferents:
a) participants
b) finançadors
c) societat
On difondre? Els àmbits
Quines implicacions i abast té el teu projecte? A qui pot interessar? Tota recerca és vàlida i
interessant, però hi ha projectes que poden funcionar millor amb suport de persones d’entitats a
nivell local i d’altres que poden requerir participació a nivell mundial. Defineix les teves accions

11. 11
comunicatives per a cada nivell, així com l’entorn on es desenvoluparan: seran presencials,
virtuals, mixtes?
a) Nivell local / nacional / europeu / mundial
b) Entorns presencials i/o virtuals
Quan difondre? Temporització
Tan important com la definició d’objectius és la seva temporalització. És molt recomanable
dissenyar un diagrama de Gantt on s’exposin les diferents accions comunicatives del projecte en
línia temporal amb les diverses fases de la recerca, incloent els recursos disponibles i necessaris
en cada moment. D’aquesta manera, se simplifica l’avaluació del projecte, que es pot anar
monitoritzant dia a dia.
Com difondre?
És molt important que abans de seleccionar tant eines com accions de comunicació tinguis clar
quin serà el teu pressupost per a fer-ho, ja que avui en dia les alternatives disponibles tenen gran
varietat de preus i requeriments. En qualsevol cas, les possibilitats són il·limitades!
Les accions
Pensa en la manera més adequada de donar-te a conèixer en societat d’acord amb les teus
objectius, recursos i públic potencial. Aquí plantegem accions comunicatives de base, però és
important deixar marge per a la creativitat i la innovació - cal crear noves maneres de fer ciència!
● La Recerca 2.0: Campanyes de comunicació dirigides a internet, mitjans 2.0 i xarxes
socials
● La Recerca als Mitjans: campanyes de comunicació dirigides als mitjans tradicionals.
● Comunicació per a investigadors: Ofereix als teus investigadors eines i maneres amb
les que poder divulgar la seva activitat de recerca.
● Jornades de treball amb institucions i empreses amb l’objectiu de generar sinèrgies i
espais de col·laboració que puguin desembocar en projectes conjunts als que participin
totes les parts.
● Recerca portes obertes: Porta investigadors a centres educatius, entitats socials, actes
culturals... on divulgar el projecte.

12. 12
Les eines
Mitjans digitals
Eina Consells Avantatges Inconvenients
Web • Una web pot ser la carta de
presentació del projecte, no la
menystinguis
• Identifica i genera “els ganxos”,
no et limitis a traduir contingut
científic
• Treballa el suport gràfic
• Busca formes “diferents” de
donar la informació
• Presència constant a la xarxa
• Continguts 100% autoproduïts
• Permet linkejar amb webs
afines
• Menys dinamisme que en
xarxes socials
• Costos associats (maquetació,
servidor...)
Blog • Crea continguts de qualitat
• Actualitza amb freqüència
• Inclou enllaços a les fonts i a
altres webs reputades
• És important llegir abans
d’escriure
• Sigues breu, directe i simple.
• Treu partit a l’hipertext
• Senzill de gestionar
• Presència constant a la xarxa
• Continguts 100% autoproduïts
• Permet linkejar amb webs afins
• Cal dedicar temps previ a
guanyar-se una reputació per tal
d’aconseguir més visites
Xarxes
socials
• Avui en dia n’hi ha moltes; cal
saber triar quina ens interessa
més: genèrica, específica...
• Són bàsiques per a generar
una comunitat de suport al
projecte, tant a nivell participatiu
com de finançament. Com més
et coneguin, més fàcilment
col·laboraran amb tu.
• Analitza les possibilitats a nivell
de ritme d’actualitzacions i
continguts
• Analitza la funció de cada
canal: difusió, comunicació
directa,...
• Cost baix
• Viralitat, elevada visibilitat
• Permet generar, publicar i
intercanviar continguts en
múltiples formats
• Possibilitats d’interacció en la
comunicació amb el receptor
(connectem amb gent amb qui
compartim interessos):
preguntes, respostes, retuits...
• Control de la informació que es
difon
• Permet mesurar l’abast de
cada acció comunicativa
• Una mala gestió pot generar
crisis d’imatge molt importants
• La redifusió d’informació pot
acabar tergiversant-la
• Cal marcar molt bé la línia
entre informació i opinió

13. 13
Mitjans tradicionals
Eina Consells Avantatges Inconvenients
Televisió • Gran abast
• Arriba a franges de públic no
connectades (bretxa digital)
• A Europa, la mitjana d’hores
que una persona veu la tele
està al voltant de 3 hores al dia
• Poc interès/especialització
en ciència
• Controles emissió però no
recepció
• Car
• Molt tecnificat
• Lent
• Poca informació i poc detall
• Sensacionalisme
Agències • Busca agències especialitzades
en ciència sempre que sigui
possible
• Gran amplificació de la
repercussió
• Pèrdua de control de la
informació (controlem
emissió però no recepció)
• Poc interès/especialització
en ciència
No podem oblidar l’existència de telèfon i correu electrònic com a mitjà de comunicació directa
amb participants ja definits o potencials, i la publicitat impresa (cartells i papereria), que també
poden fer visible el projecte en entorns delimitats.
Recomanacions:
● Dimensiona el teu pla de comunicació d’acord amb les teves possibilitats. És quelcom
imprescindible però no pot endur-se tot el pressupost!
● Fes-te conèixer. La visibilitat és l’objectiu més important, ja que et permetrà generar una
comunitat de suport al teu voltant.
● L’era 2.0 ens ha aportat una gran varietat de nous canals de comunicació, però no
menyspreïs als mitjans tradicionals; segons quin sigui el teu públic poden ser altament
efectius.
● Amb tot, això només és un resum de les possibilitats més habituals. Sigues original i
busca noves formes de comunicar la ciència!

14. 14
[[ Durant del projecte ]]
[06] Potencia el diàleg entre ciència i ciutadania
La idea de la participació ciutadana dintre del marc RRI té un objectiu de fons molt clar, generar
dinàmiques de diàleg i intercanvi d'idees entre la ciència i el món científic i la ciutadania en
general. Per aquesta raó, alhora tant de dissenyar com de dur a terme la participació en un
projecte científic és important no perdre de vista aquest objectiu.
Quan en un projecte s'inclouen participants de la ciutadania, és important aprofitar aquest fet per
promoure i crear aquestes vies de diàleg entre científics i societat. Les raons per fer-ho són
bàsicament dues, per una banda, la creació de vies de comunicació dins del projecte afavorirà el
bon desenvolupament d'aquest, serà més fàcil conèixer les inquietuds o les opinions de les
persones o en el cas de que sorgeixin complicacions de qualsevol tipus, pot ajudar a arribar a
una solució consensuada. La segona raó per fer-ho, és que quan en un projecte has atret a
persones, interessades o que s'han sentit atretes pel fet de participar en un projecte científic, cal
aprofitar la seva vinculació a aquest per promoure l'inici d'unes activitats o d'un diàleg que pugui
anar més enllà del projecte en si.
El diàleg entre ciència i ciutadania ha de servir per a contribuir a generar projectes que
responguin a les necessitats dels ciutadans i alhora a donar visió a tot un seguit d'investigacions i
treballs que ja es duen a terme actualment i que ja estan contribuint a millorar la seva qualitat de
vida sense saber-ho. Aquest diàleg, però, no prosperarà si la ciutadania no sent com la seva
opinió és valorada per la comunitat científica o si les conclusions o elements d'acord del diàleg
no acaben tenint una translació real en l'aparició o subvenció de projectes que tractin elements
considerats important o que tenen un interès per a la ciutadania.
[07] No deixis l'avaluació per després: el diàleg entre ciència i
ciutadania
En tot projecte, l'avaluació és un element fonamental per tal de detectar aquells aspectes que
funcionen i aquells que és necessari millorar o que no donen els resultats esperats. Igual que la
resta d'elements del projecte, és necessari també realitzar una avaluació dels resultats del diàleg
i la participació per part de la ciutadania en el projecte científic. Seria interessant que dins del
projecte ja estigues previst algun tipus d'avaluació específica per a aquesta qüestió.
Per a poder realitzar una bona avaluació, el primer del que ens hauríem d'ocupar és de
comprovar que els mecanismes de comunicació entre científics i ciutadania previstos funcionen
com esperàvem. Aquest és un element molt important ja que si per algun motiu el disseny de la

15. 15
comunicació impedeix la fluïdesa del diàleg o l'intercanvi d'idees acabarem provocant un
desencís entre els participants i això farà que perdin el seu interès pel nostre projecte. Alhora
d'avaluar el funcionament d'aquesta comunicació hem de comprovar si mitjançant aquest
sistema les persones que col·laboren amb nosaltres tenen la possibilitat d'expressar aquells
elements amb els quals no es troben còmodes o que creuen que es podrien fer d'una altra
manera.
Un cop realitzat analitzat aquest punt, hem d'entrar a avaluar el contingut d'aquesta col·laboració.
Cal saber si través de les reunions, trobades o tasques que es realitzen conjuntament amb la
ciutadania s'estan aconseguint els objectius que ens havíem senyalat. Hi poden haver moltes
raons per les quals no s'arribin a assolir allò que teníem previst en una acció determinada, des
del plantejament de la trobada, l'organització de les tasques, la falta de comprensió dels
objectius del projecte, la falta de concreció sobre que s'espera de la participació ciutadana o fins i
tot problemes quan a la dinàmica del grup, en aquells casos on existeixen conflictes o interessos
creuats. També és molt important que prenguem un cert temps en analitzar com s'ha donat
resposta als suggeriments i als comentaris dels participants respecte al funcionament del
projecte i la seva col·laboració, especialment si es detecta l'existència d'un problema o un
malestar respecte algun aspecte del projecte.
Per últim, és també necessari recollir quines impressions genera entre els participants en el
projecte el desenvolupament d'aquest i cal fer-ho de manera individual com en grup. El motiu
principal de fer això no és tan sols avaluar el nivell de satisfacció de la ciutadania amb el
projecte, sinó que alhora és una bona manera d'obtenir un feedback sobre aquells elements que
es podrien millorar o que es farien diferent per part dels participants. És recomanable que un cop
finalitzada l'avaluació en feu part a aquelles persones que participen d'alguna manera en el
projecte, ressaltant més concretament com la seva col·laboració en el projecte té un impacte o
una utilitat determinada en el bon funcionament d'aquest.
Una bona avaluació s'ha de realitzar amb la voluntat de detectar aquelles coses que funcionen i
aquelles que poden necessitar canvis per a donar els resultats esperats. S'ha d'estar predisposat
a realitzar algunes modificacions en funció del resultats que obtinguem a l'avaluació, sent
especialment sensible a allò que puguem fer quan ens arriba un comentari per part de la
ciutadania o els participants.
[08] Cuida dels participants i mantingues la seva motivació
Si es vol incorporar una col·laboració o participació de caire voluntari dins de qualsevol projecte
la tasca a realitzar no finalitza un cop ja hem aconseguit que “signi” per participar. Aquestes
persones han de ser considerades un actiu important del projecte, i com a tal, cal tenir cura
d'elles i assegurar-se que se senten còmodes i satisfetes amb la seva tasca. En aquest sentit, és
molt important mantenir motivades a aquestes persones respecte al projecte, especialment si la

16. 16
seva participació és extensa al llarg del temps. Per tal de mantenir la motivació entre els
participants al llarg del projecte hem de tenir en compte diverses coses:
a) Comprendre les motivacions del voluntari: Els motius pels quals algú
decideix participar en un projecte científic són molt variades, però poden
resumir-se en tres grans grups: interès en la missió, és a dir, amb l'objectiu final
del projecte; interès en l'organització, en com s'estructura la participació en el
mateix; i interès en la tasca, és a dir, que la tasca per a la que es demana
participació resulti atractiva per a la persona. En qualsevol cas, hem de tenir en
compte quin és l'aspecte pel qual han decidit participar i fomentar-lo. En alguns
casos, pot existir un interès vinculat a una recompensa final, element que
tractarem més endavant.
b) L'acollida: Els primers moments on s'inicia la col·laboració són molt importants.
És en aquest moment on ens hem de centrar en reafirmar el convenciment de la
persona a participar en el nostre projecte. Per a aquesta raó, és recomanable
que algun membre de l'equip s'encarregui de donar la benvinguda als voluntaris
i explicar quin és l'objectiu de la seva participació i que s'espera d'ells. Els
participants han d'entendre que formen part d'un col·lectiu amb un objectiu
comú.
c) Seguiment: Al llarg de tot procés de participació, és fonamental que es realitzi
un seguiment de les tasques i les impressions de les persones voluntàries.
Aquest no és tant una qüestió de mètode, sinó més aviat una qüestió d'actitud.
Cal preocupar-se per si la persona es troba a gust amb la tasca a realitzar, amb
com està enfocada la participació, amb l'ambient, etc.... En els casos on la
participació sigui regular al llarg del temps, podria ser interessant realitzar algun
tipus de reunió per comentar tots aquests aspectes més enllà de les converses
que es puguin tenir amb cada persona per separat.
d) La recompensa: En alguns projectes, la possibilitat d'obtenir algun tipus de
recompensa al final de la participació en aquest pot ser un element engrescador
alhora de la captació voluntaris. Tot i això, hem d'anar amb compte de que
aquest element no sens acabi girant en la nostra contra. La recompensa no
hauria de ser la motivació principal dels participants, sinó més aviat un “extra”
per agrair el temps i l'esforç dedicat. La aportació i la implicació d'una persona
persona motivada pel projecte i convençuda de la importància de la seva
participació serà millor que la d'aquella persona motivada per una recompensa
final.

17. 17
[[ Després del projecte ]]
[09] Converteix els participants en agents difusors
Quan un pensa en un procés de participació ciutadana en un projecte científic, és molt habitual
pensar en relacionar aquesta participació en fases com la definició del projecte o bé durant la
fase de desenvolupament del mateix. Generalment aquesta col·laboració acabava amb la
presentació dels resultats del projecte que marcava el final del projecte. La introducció del
concepte de la RRI posa en qüestió aquesta finalització, ja que cada vegada més es dóna major
importància a la divulgació científica i al fet de transmetre allò obtingut en els projectes a la
societat en general com a mecanisme per a fer més propera la ciència als ciutadans.
Així doncs, la divulgació s'ha d'entendre com una part més del projecte científic, que va més
enllà de la mera presentació d'un informe de resultats o una conferència davant de la comunitat
científica. És necessari presentar davant de la ciutadania allò que s'ha fet i allò que s'ha obtingut
per tal de fer més proper el món de la recerca i la investigació científica, especialment en aquells
casos on s'ha realitzat una aportació de fons públics per a la realització del projecte. Donada
aquesta situació, i sempre tenint en compte la voluntat de cercar un màxim nivell de participació
en tots els processos del projecte, seria interessant valorar la possibilitat d'incloure participants
de la ciutadania també en el procés de divulgació del projecte. Hem de pensar que l'objectiu de
la divulgació no és només la transmissió de coneixements científics, sinó que també hi ha la
intenció de despertar vocacions científiques i promoure un major interès de la ciutadania en la
ciència i la investigació científica i és en aquesta línia on podem trobar útil la participació de
ciutadans no científics que expliquin la seva experiència en el projecte.
Com ja em senyalat en diversos punts d'aquest treball, cal tenir en compte el públic objectiu al
que dirigeixes les teves comunicacions i tenir clar quin és el missatge que vols transmetre a
aquest públic. En aquest sentit, l'element del participant com a divulgador pot ser un factor
positiu alhora d'explicar el projecte, ja que la narració de com ha estat la seva col·laboració i la
valoració que en fa del mateix pot ajudar a comprendre millor la dinàmica del mateix i alhora ho
pot fer en un registre que resulta més proper per a la ciutadania en general, ja que es trenca
aquesta barrera entre científic/ciutadà al ser una persona Igual que ells qui els exposa el seu
treball.
Al seu torn, aquesta possibilitat és una manera també de reconèixer a aquelles persones que no
sent científiques han col·laborat en el projecte i l'han fet possible i també representa una manera
de demostrar que qualsevol persona pot ser un científic o fer ciència, un missatge que ens
permetrà engrescar a més persones a participar i a implicar-se en projectes i activitats
científiques que puguin necessitar de col·laboració ciutadana.

18. 18
[10] Genera RRI2
(reflexió, avaluació, valoració)
Un cop ja finalitzat completament el projecte (divulgació inclosa) és un bon moment per fer un
anàlisi del elements dels quals ha constat el projecte i en especial respecte a com s'ha
desenvolupat la participació ciutadana en el projecte. Cal valorar especialment si s'ha aconseguit
desenvolupar les directrius que promou la RRI, com fomentar el diàleg entre científics i
ciutadania, o promoure que els ciutadans estiguin més involucrats en la investigació científica, ja
sigui perquè s'han tingut en compte les seves necessitats alhora de realitzar el projecte o bé
perquè hi ha hagut algun tipus d'implicació de la ciutadania en el mateix.
Tota aquesta tasca no s'ha de realitzar amb l'objectiu només de realitzar una avaluació, ja de per
si important, sinó que també s'ha de realitzar pensant en projectes futurs. De la reflexió i les
conclusions que se n'extreguin sobre la participació ciutadana en poden sorgir idees, consells o
elements a tenir en compte o a evitar que serveixin per millorar la confecció d'un altre projecte de
característiques similars. D'aquesta manera, es contribueix a què en la preparació i disseny d'un
altre projecte científic aquest ja trobi resolt determinats aspectes relacionats amb la participació,
o que pugui evitar o preveure determinats problemes, de manera que l'elaboració d'aquest
projectes sigui més senzilla i en la línia de la RRI. D'aquesta manera, gràcies a la realització
d'aquesta acció, que ja és RRI en si mateixa, es generen unes condicions que afavoreixen la
extensió d'aquest nou concepte en altres projectes, cosa que repercuteix en projectes més
propers ales necessitats del ciutadans i en un major interès per part d'aquest en el món de la
ciència i la investigació.
ANÀLISI: Projecte de Voluntariat Ambiental al Parc Natural de
Cap de Creus
Aquest projecte que porta per títol “PLA DE CONTROL I ERADICACIÓ DE LA PLANTA
INVASORA UNGLA DE GAT (Carpobrotus spp.) AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS” el
realitza BIOSFERA Associació d'Educació Ambiental amb el suport de la Fundación
Biodiversidad i la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus i de l’Ajuntament de Cadaqués.
Objectius del projecte
L’objectiu principal del projecte és millorar l’estat de conservació de la flora autòctona del Parc
Natural de Cap de Creus mitjançant actuacions d’eradicació de la planta exòtica invasora
Carpobrotus spp. (Ungla de gat) i l’educació ambiental.

19. 19
Es pretén estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres
espais naturals a través del voluntariat ambiental. El projecte fomenta l’apropament de la gent als
Parcs Naturals, el coneixement de la seva vegetació autòctona i la importància i l’amenaça de les
espècies exòtiques invasores.
Actuacions del projecte
a) Actuació Ambiental. Realització de Jornades de Voluntariat on es compta amb la
participació de la ciutadania per col·laborar en l’extracció manual de la planta exòtica
invasora Ungla de gat a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus.
b) Educació Ambiental. Realització de tallers a diferents escoles i xerrades informatives en
els ajuntaments, centres de jardineria i centres socials dels pobles de la zona del Parc
Natural amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar a la població sobre la importància de la
conservació del patrimoni natural del Cap de Creus i de l'amenaça que suposen les
plantes exòtiques invasores per a la conservació de la vegetació autòctona i quines
actuacions a nivell individual es poden dur a terme per tal de contribuir a què no
s’expandeixin.
Anàlisi del projecte en base al decàleg
[01] Informa’t de les inquietuds del públic en general sobre el teu projecte
Prèviament a la redacció del projecte no s’han recollit dades de les inquietuds de la població en
el tema de les plantes exòtiques invasores. Sí s’ha dut a terme, però, una revisió bibliogràfica
global que ens ha permès entendre la problemàtica de les espècies exòtiques invasores i de la
necessitat d’actuar i d’informar a la població.
[02] Selecciona un públic objectiu interessat i plural
Quan planteges un voluntariat no saps ben bé quin tipus de públic tindràs. El projecte està
dissenyat per a qualsevol tipus de persona interessada en col·laborar amb el medi ambient,
sempre i quan pugui aguantar un cert esforç físic.
[03] Tria la forma de participació més activa possible, d’acord amb les teves possibilitats
En aquest cas, seria un primer nivell de participació de la ciutadania ja que aquesta participa en
les Jornades de Voluntariat del projecte (apartat 1b).
Després d’entendre una mica més a fons el RRI es voldria millorar la participació ciutadana
donant un paper més actiu en el projecte. Tenint en compte que el projecte ja està en
funcionament, el marge de moviment no és gaire gran, però si es preveu l’elaboració d’uns fulls

20. 20
de valoració per al voluntariat un cop finalitzada la Jornada de Voluntariat. Es vol preguntar
l’opinió dels assistents sobre el desenvolupament de la jornada i sobretot les preocupacions
mediambientals per a futurs projectes que es puguin du a terme.
[04] Crea comunitat i [05] Dissenya una estratègia de comunicació engrescadora i
participativa en si mateixa
En aquest sentit s’ha creat una pàgina web on s’explica el marc general i les actuacions del
projecte i on es pretén explicar l’evolució d’aquest i penjar fotos de tots els voluntaris. També hi
ha prevista la impressió de tríptics informatius i pòsters per tal de fer-ne difusió.
El Projecte compta amb alguns mitjans de comunicació per fer-ne difusió (premsa, ràdio i alguna
TV local) a més d’estar en contacte amb diverses organitzacions ambientals i de voluntariat.
[06] Potencia el diàleg entre ciència i ciutadania
No estava previst inicialment, però es repartirà un full de valoració per al voluntariat que ens
permetrà portar un seguiment continuat de les jornades.
[07] No deixis l'avaluació per després: el diàleg entre ciència i ciutadania
Es pot crear un espai de debat al finalitzar les Jornades de Voluntariat on a més d’omplir la fulla
de valoració de l’activitat també es pugui verbalitzar les opinions de com han anat les Jornades,
les preocupacions i inquietuds mediambientals, etc.
[08] Cuida dels participants i mantingues la seva motivació
Durant la primera part de les Jornades de Voluntariat hi ha prevista una visita guiada per:
conèixer les plantes autòctones i les comunitats de vegetació litoral del Cap de Creus, aprendre
a reconèixer les plantes exòtiques invasores de la zona i entendre les amenaces que suposen
per a la conservació de la flora local. A m.nts forts i dèbils del projecten els centres socials, als
ajuntaments, escoles i centres de jardineria dels pobles del Parc Natés a més es donen uns
consells útils i bones pràctiques en jardineria per tal de prevenir la invasió de la flora exòtica a
casa.
La filosofia del projecte és que per poder cuidar i gaudir del patrimoni natural primer cal conèixer-
lo, apreciar-lo i tenir-ne un bon coneixement. Per això les accions de divulgació i educació
ambiental durant les Jornades de Voluntariat són imprescindibles, així com les xerrades
informatives en els centres socials, als ajuntaments, escoles i centres de jardineria dels pobles
del Parc Natural.
[09] Converteix els participants en agents difusors
Hi ha prevista la col·laboració d’un estudiant en pràctiques que col·laborarà en tots els àmbits del
projecte: des de la coordinació de les jornades de voluntariat a l’educació ambiental.

21. 21
[10] Genera RRI2
(reflexió, avaluació, valoració)
A nivell intern, es realitzarà una autoavaluació al finalitzar el projecte. S’analitzaran els seus
punts forts i dèbils i l’opinió de la ciutadania per a futurs projectes. A partir de l’autoreflexió i
l’avaluació dels assistents a les Jornades de Voluntariat, dels tallers i xerrades divulgatives es
podrà tenir una visió més crítica del funcionament del projecte.
CONCLUSIONS
Aquest treball només pretén ser una petita aportació a tota la recerca que creiem necessària per
millorar, potenciar i aprofundir en la participació ciutadana en la realització de projectes de
recerca científica. Així doncs, el nostre petit granet de sorra és l’enumeració i descripció d’aquest
decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics.
Havent analitzat un cas pràctic real en base al decàleg mostrat, ha fet evident la poca pràctica
que hi ha de tenir en compte la participació ciutadana en el moment de planificar qualsevol
projecte científic. I justament per això, creiem que aquest decàleg pot ser d’utilitat.

22. 22
REFERÈNCIES
Andreu, J. 2011. Gestió de plantes exòtiques a Espanya: de la prevenció a la restauració. Tesi doctoral.
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals,Universitat Autònoma de Barcelona, pp1-170.
de Sousa Santos, B. La Universidad en el siglo XXI. Para una reforma democrática y emancipadora de la
universidad. Miño y Dávila Editores (2005).
Fernández de Lis, P. Presentació PDF xerrada "La ciencia en red" Curs "Obrint la Ciència" 2013, seu
Palma de Mallorca. http://aciencia2013.blogspot.com.es/p/clases-magistrales.html
Figuerola, P. Presentació PDF xerrada "Expressar la ciència en el context RRI" Curs "Obrint la Ciència"
2013, seu Barcelona. http://aciencia2013.blogspot.com.es/p/clases-magistrales.html
Fraga, P.; Estaún, I.; Alarcón, A.; Cots, R.; Olives, J. & DaCunha, G. (2005): Eradication of Carpobrotus in
Minorca. International Workshop on Invasive Plants in Mediterranean Type Regions of the World, 25-27
may 2005, Mèze (Hérault), France.
Fundación Biodiversidad http://www.fundacion-biodiversidad.es/
Good practice Participate: http://goodpracticeparticipate.govt.nz/
Iglesias Píe, M. Captació, seguiment, motivació i avaluació del treball voluntari. Any 2000. Centre
d'Estudis de l'Esplai , disponible a:
http://www.gestio.suport.org/index.php?option=com_content&view=article&id=39%3Aguies&catid=40%3A
guies&Itemid=48&lang=ca
Malagrida, R. Presentació PDF xerrada "Com involucrar la societat en la recerca biomèdica?" Curs
"Obrint la Ciència" 2013, seu Barcelona. http://aciencia2013.blogspot.com.es/p/clases-magistrales.html
Owen, R; Macnaghten, P; Stilgoe, J. Responsible research and innovation: From science in society to
science for society, with society. Science and Public Policy (2012) 39 (6): 751-760. doi:
10.1093/scipol/scs093
Silvertown, J. A new dawn for citizen science. Trends Ecol Evol. 2009 Sep;24(9):467-71. doi:
10.1016/j.tree.2009.03.017. Epub 2009 Jul 6.
Sutcliffe, H. A report on Responsible Research & Innovation. MATTER (On the basis of material provided
by the Services of the European Commission Prepared for DG Research and Innovation, European
Commission).