1. DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA Ànnia Bosch i ElisendaTorrell Abril de 2006

3. En finalitzar l’etapa de SECUNDÀRIA, l’alumne/a : Ha de ser capaç d’utilitzar la metodologia basada en el treball del text per assolir el coneixement dels elements lingüístics i supralingüístics i el domini de la seva producció escrita. En finalitzar l’etapa de BATXILLERAT, l’alumne/a : Ha d’haver assolit amb escreix tots els conceptes de l’assignatura (llengua, gramàtica i literatura)que li hauran facilitat l’aprenentatge d’unes habilitats i competències lingüístiques bàsiques per a un bon domini de l’expressió oral i escrita de la llengua catalana, però alhora, i com a fet més important, li hauran permès d’assimilar uns coneixements de l’acte comunicatiu; és a dir: comprendre; expressar-se; llegir; escriure; analitzar i usar, tant per escrit com per oral, en un sentit crític i rigorós, qualsevol discurs. Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

4. PROPOSTA CURRICULAR EXPRESSIÓ ESCRITA Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

5. PROPOSTA CURRICULAR GRAMÀTICA Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

6. PROPOSTA CURRICULAR LÈXIC I EXPRESSIÓ ESCRITA Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

7. PROPOSTA CURRICULAR ORTOGRAFIA Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

8. METODOLOGIA PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA SEGON CICLE DE SECUNDÀRIA O B J E C T I U S Adquirir a partir del text l’hàbit del treball de la competència lingüística curricular. Utilitzar aquesta metodologia textual (o del treball a partir del text) per assolir tots i cadascun dels aprenentatges curriculars. Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

9. Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006 METODOLOGIA PRIMER CICLE Llegir de manera atenta i reflexiva el text per a una primera fase de comprensió. O B J E C T I U S Distingir l’estructura del text. Identificar el tema de cadascuna de les parts en què s’estructura el text. Resumir el text en ¼ de la seva extensió. PRIMER CICLE  Treball progressiu i aprofundit d’interiorització del text

10. 1r ESO TEMPORITZACIÓ 1r trimestre Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i introduir setmanalment el treball bàsic d’un text (llegir, distingir, identificar i resumir). Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i continuar setmanalment el treball bàsic del text i ensenyar-los a distingir les diferents tipologiesi adequacions de registres assignades a 1r ESO. 2n trimestre 3r trimestre Treballar ortografia i gramàtica i continuar setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de tipologies i treballar el lèxic del 3r trim amb els textos. Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

11. 2n ESO TEMPORITZACIÓ Treballar ortografia i gramàtica i continuar setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de tipologies (de 1r i 2n ESO) i treballar el lèxic amb els textos. 1r trimestre 2n trimestre Treballar gramàtica i continuar setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de tipologies ( de 2 ESO), treballar el lèxic i l’ortografia amb els textos. 3r trimestre Incorporar la gramàtica en el treball bàsic del text (on ja hem incorporat la distinció de tipologies, el lèxic i l’ortografia). D’aquesta manera els alumnes arriben a segon cicle havent interioritzat el treball global de llengua a partir del text. Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

12. PRIMER EXEMPLE: Text descriptiu El meu violoncel El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És lleugerament més petit que el violoncel corrent. És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic. Quan sóc a Puerto Rico endreço el meu “cello” a l’única habitació amb aire condicionat que hi ha a la casa. A mi no em preocupa si hi ha aire condicionat o no n’hi ha, però per a l’instrument és necessari, ja que l’atmosfera és molt humida a l’illa. Fins i tot així el so es veu afectat. No em sona tan purament aquí com a Europa. Els violins també es veuen afectats aquí, però no tant, perquè són més petits. Com més usada és una corda, més bé sona; i sona encara més bé quan està a punt de trencar-se; quan li arriba el “cant del cigne”. Naturalment, una corda molt utilitzada representa un problema per a un concert; però és cert que aquest és un dels riscos que s’han d’afrontar. Pau Casals, «Mi violoncelo», dins F. Delclaux, El silencio creador. Rialp, Madrid, 1978 Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

13. EXEMPLE DE TREBALL DE LA MORFOSINTAXI El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És lleugerament més petit que el violoncel corrent. És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic [...] 2n ESO 4t ESO Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

14. EXEMPLE DE TREBALL DEL LÈXIC El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És lleugerament més petit que el violoncel corrent. És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic [...] 2n ESO 4t ESO Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

15. SEGON EXEMPLE: Text explicatiu / expositiu BARCELONA L'INCIVISME AL CARRER La factura dels grafits costa 2 milions d'euros a Barcelona Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors. Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any passat. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD (Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i paviments que, des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que intenten marcar el territori, com fan els animals", amb els retoladors i els esprais. L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances prohibeixen expressament, només se'n van arribar a cobrar una quart part. Durant els nou primers mesos d'enguany s'han imposat 286 denúncies a infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la sanció i 14 més, que eren menors, han fet treballs comunitaris després que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels grafits oscil·len entre els 90 i els 300 euros, i a part cal pagar la factura del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a 3.000 euros. Els regidors de l'oposició, CiU i PP, fa temps que clamen que la culpa que les parets de la ciutat estiguin tan brutes és de l'Ajuntament, que ha impulsat no només la realització de murals -els últims i més espectaculars durant el Fòrum-, sinó també la formació de futurs artistes a través de tallers que s'han impartit en els centres cívics. Capital dels grafiters De fet, Barcelona s'ha convertit en una de les fites del món grafiter. Tant els tècnics de CLD com els d'IPL -l'empresa que neteja les pintades del metro- asseguren que hi ha turistes grafiters que només vénen a la ciutat perquè aquí tenen parets però, sobretot, permissivitat. El fenomen ha provocat també molta literatura, sobretot perquè hi una part de misteri en aquest món. La majoria dels autors dels murals tenen la voluntat de continuar sent anònims, potser per por de les represàlies. Abans de l'estiu es va publicar Barcelona 1.000 grafits, que és l'antologia de les millors parets pintades de la ciutat. I de forma simultània es va fer una exposició itinerant que va anar a diferents poblacions titulada Graffitis, grafits... 6.000 anys de llenguatge marginal. Els organitzadors de la mostra expliquen que l'objectiu era contribuir a la reflexió activa "sobre una manifestació artística que ha anat produint arreu del món milions d'imatges, fruit de l'imaginari individual i col·lectiu". I diuen que, a banda de la qualitat artística de molts dels treballs, "cal entendre aquesta pràctica com un crit espontani i lliure que en totes les èpoques ha prosperat al marge de les estructures socials". Cal dir que els bons grafiters, a Barcelona i arreu, busquen per plasmar les seves obres parets on no molestin, per exemple, edificis per enderrocar o zones industrials. Però aquest és el grup selecte i més minoritari. La gran majoria embruta pel simple gust de fer-ho. Maria Favà Avui, 24 d’octubre de 2005 Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

16. EXEMPLE DE TREBALL DE L’ORTOGRAFIA Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors. Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any passat. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD (Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i paviments que, des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que intenten marcar el territori, com fan els animals", amb els retoladors i els esprais. L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances prohibeixen expressament, només se'n van arribar a cobrar una quarta part. Durant els nou primers mesos d'enguany s'han imposat 286 denúncies a infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la sanció i 14 més, que eren menors, han fet treballs comunitaris després que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels grafits oscil·len entre els 90 i els 300 euros, i a part cal pagar la factura del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a 3.000 euros. 2n ESO 4t ESO Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

19. Exercici d’expressió «Després de la lectura d’aquest text explicatiu, redacta un text argumentatiu a partir del tema: “Grafits: art o brutícia”».Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006

20. DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA Ànnia Bosch i ElisendaTorrell Abril de 2006