Marroc

2. -Fitxa tècnica
-Introducció
-Economia del Marroc
-Primer sector pesca
-Segon sector industria
-Tercer sector turisme

3. Capital : Rabat
Major Ciutat :Casablanca
Idiomes oficials: Àrab,Berber i Francès
Superfície : 446,650 km2
Població: 31.627.428
Moneda: Dírham marroquí

4. El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un
Estat del nord d'Àfrica. Limita amb l’oceà Atlàntic
l a l'oest, amb l'Estret de Gibraltar i les ciutats
autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla al
nord, amb Algèria a l'est i amb Mauritània al sud. El
Marroc és l'únic país africà que no pertany a la Unió
Africana. Tanmateix, és membre de la Lliga Àrab, de
la Unió del Magrib Àrab, de la Francofonia, de
l'Organització de la Conferència Islàmica, del Diàleg
Mediterrani,.

5. La previsió del creixement econòmic del Marroc, en
2011, es manté en la quota del 5%, donat el bon
comportament que els tres sectors han mostrat al
llarg de 2010. A l'augment de les collites, entorn al
15%, i de la pesca, sobre el 4%, s'uneixen
els fosfats i derivats, un
sector secundari que aporta el 3% al PIB i suposa el
30% de les exportacions. Marroc és el 1
º exportador de fosfats del món, ja que posseeix més
del 30% de les reserves mundials. A anterior se
suma l'empenta del turisme amb una mitjana de
creixement de entre el 6 i el 7%.

6. Marroc presenta un elevat interès per a Espanya, no
només per la proximitat d'aquest, que redunda en
millors possibilitats de seguiment de la
inversió, sinó,sobretot per l'elevada rendibilitat que
ofereix a causa de l'existència d'un mercat intern de
considerable potencial les immillorables oportunitats
que es presenten a les empreses que
produeixin localment per exportar els seus productes
a la UE (en virtut de l'Acord d'Associació, vigent des
de març de 2000) o als països veïns del
continent africà.

7. Productes d'exportació i d'importació
Productes d'exportació Productes d‘importació
robes i tèxtils, components Petroli brut, tèxtils, equipaments
elèctrics, productes químics de telecomunicació, blat gas
inorgànics, transistors natural i electricitat, transistors,plà
minerals,bruts, fertilitzants(incloent stics
fosfats), productes de petroli,
fruites cítriques, llegums,peix
Socis principals:Espanya 22,02%, França 20,22%,Índia 4,91%, Itàlia 4%
(2009)
Socis principals :França16,95%, Espanya14,72%,República Popular
de Xina 7,1%,Itàlia 6,76%, Alemanya 6,28%,Estats Units5,66%,
Aràbia Saudita 5,11% (2009)

8. Amb els seus 3.400km de costa Marroc ofereix una diversitat
increïble de pesca al mar: llobarros, sards, llisses i daurades
són molt abundants a la Mediterrània i l'Atlàntic.
El litoral Mediterrani amb les seves aigües límpides ofereix les
millors oportunitats per a la pesca submarina. Marina Smir és
un dels millors ports del Mediterrani occidental per a
l'exercici de la pesca esportiva causa de l'enorme potencial
piscícola de la seva zona
El port de Marina Smir, situat al centre de la bonica badia que
delimiten Punta Almina (Ceuta) i Cap Negre, és el punt de
partida idoni per a una prometedora jornada de pesca de litoral
o d'alçada.

9. Quant a la pesca de litoral, les millors zones se situen a unes
tres milles de la costa amb àrees de molta pedra i roca a
profunditats situades entre 30 i 60 metres. Diverses pedres
davant de Castillejos són excel·lents per a la pesca de
serrànids com el mer, la cherna, samas o abadejos, així com tot
tipus de cefalòpodes. També és el port de Marina Smir un
excel·lent port base per a la millor pesca d'altura com és la de
la tonyina vermella de l'Estret.
És important saber que la legislació marroquina no contempla
l'autorització per a pesca esportiva des d'embarcació, de
manera que no és necessari obtenir cap permís. En qualsevol
cas la guàrdia costanera marroquina es mostra comprensiva
amb els pescadors esportius que utilitzen el port de Marina
Smir com a base perquè saben de la seva importància per al
desenvolupament turístic de la zona.

10. Marroc es va convertir en el tercer client de la indústria
militar espanyola i el primer fora d'Europa.
les indústries més desenvolupades al Marroc són les
productores de fosfats la tèxtil, l'agroalimentària, la
siderúrgia, l'aeronàutica, l'electrònica i el turisme.
Així, el teixit industrial tèxtil del Marroc s'enfronta a una
nova transformació, ja que ha de passar de mesurar el seu
valor únicament per la capacitat productiva a
valorar, progressivament, el disseny. En aquest context, el
Marroc competeix amb països asiàtics, que capten l'atenció
dels compradors que, a poc a poc, van deixant la Xina com a
pool productiu.

11. L'Associació Marroquina de la Indústria Tèxtil i de la
Confecció (Amithaba) compta amb 750 membres: 120
empreses tèxtils, 500 confeccionistes i 130 companyies de
serveis (accessoris, acabats i bugaderia). Aquestes 750
empreses representen el 83% de la facturació del sector, el
93% de les exportacions i el 80% dels treballadors.
Entre gener i agost d'aquest any, Bangla Desh és el país que
més ha incrementat les exportacions de peces de vestir a la
Unió Europa, amb un augment del 39% respecte al mateix
període de l'any anterior, fins a 5.191.000 euros. Bangla Desh
se situa com a tercer major proveïdor de la UE, per darrere de
la Xina (20.198.000 euros, amb un augment del 10%) i Turquia
(5.822.000 euros, amb una alça del 10%).
Per darrere de Bangla Desh apareixen, per aquest ordre,
l'Índia, Tunísia, el Marroc, Vietnam i Pakistan. Al Marroc, les
exportacions de peces de vestir a la UE s'han elevat un 12%
entre gener i agost d'aquest any, fins a 1.603.000 d'euros.

12. Gran potencial turístic escassament explotat. En l'any 2007
van visitar el país 7.500.000 de turistes, i en 2010 s'espera
aconseguir els 10.000.000 de turistes. L'origen principal del
turisme és Europa , sent els principals països França, seguit
d'Espanya i Alemanya .Aquest sector constitueix la segona
font més important de divises del Marroc, per darrere de les
transferències de capitals dels marroquins residents a
estranger, però abans de les vendes del fosfat i derivats.