2. ESPORTS OILÍMPICS de halter i -filia ] f ESPORT Esport consistent a alçar halters. Halterofília [s. XIV; de esgrimir ] f ESPORT Art de jugar i manejar l'espasa, el sabre o el floret per tal de tocar el contrari sense ésser tocat. Esgrima (de atleta) m ESPORT Conjunt d'exercicis corporals bàsics (cursa, salt i llançament) la finalitat dels quals és el desenvolupament i la millora de les qualitats físiques de l'atleta. Atletisme

3. s. XX; de l'angl. badminton , que prengué origen en el Badminton House , al Gloucestershire] m ESPORT Esport en què els partits es poden disputar entre dos contrincants (simple) o entre dues parelles (doble), en pistes dividides en dues parts per una xarxa; hom utilitza una raqueta semblant a la de tennis, i en comptes de pilota hom colpeja un tros de suro o de goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de plomes. Badminton m ESPORT Esport col·lectiu practicat entre dos equips, que té com a finalitat d'impulsar amb un bastó, anomenat estic, una pilota cap a la porta contrària per tal d'introduir-la-hi. Hoquei sobre herba. Hoquei sobre gel. Hoquei sobre patins. Hoquei patins del gr. hippikós , íd., der. de híppos 'cavall'] 2 ESPORT Conjunt d'esports en els quals intervé el cavall com a protagonista. Hípica de l'angl. handball , i aquest, de l'al. Handball , ideat a Alemanya el 1914 i reglamentat el 1917] m ESPORT Joc de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d'introduir una pilota dins la porteria defensada per l'equip contrari Handbol

4. del fr. cyclisme (1889 2 ciclisme darrere moto Varietat de competició ciclista en pista, consistent en proves entre equips formats per un ciclista i un motorista. Ciclisme 1917; de boxa ESPORT Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari, en accions combinades d'atac i de defensa Boxa m ESPORT Joc entre dos equips de nou jugadors qu s'alternen en posicions ofensives i defensives tractant d'aconseguir el major nombre de curses vàlides entorn d'un camp, després de llançar un jugador una pilota tan lluny com pot amb un cop de bastó. beis_bol. Beisbol [s. XIX; de l'angl. basket-ball 'cistella' i 'pilota', esport inventat per James A. Naismith als EUA el 1891] m ESPORT Joc de conjunt practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins una cistella defensada per l'equip contrari. Basquetbol

5. [del ll. pentathlum , i aquest, del gr. péntathlon , íd.] m ESPORT 1 A l'antiga Grècia, conjunt de cinc proves (cursa, salt de longitud, llançament del disc i de la javelina i lluita) disputades per un mateix atleta. 2 Prova atlètica masculina combinada que comprèn cinc especialitats, disputades en una sola jornada: salt de longitud, llançament de javelina, 200 m llisos, llançament de disc i 1 500 m. 3 pentatló modern Conjunt de cinc proves esportives, disputades durant cinc dies. Comprèn equitació, esgrima, tir amb pistola, natació i atletisme. Pentatló Modern [del ll. natatio, -onis , íd.] 2 ESPORT 1 Conjunt d'activitats esportives relacionades amb la natació. 2 natació sincronitzada Conjunt d'exhibicions aquàtiques en les quals els participants (individual, parelles i grups) executen, en una piscina, una sèrie de figures amb acompanyament musical. Natació [s. XIV; del ll. td. lucta , íd.] ESPORT Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l'immobilitza durant uns quants segons. Lluita [1839; del ll. gymnasticus, -a, -um , i aquest, del gr. gymnastikós, -é, -ón , íd.; substantivat: e gymnastiké 'la gimnàstica o conjunt d'exercicis corporals', sobreentès tékhne 'art, tècnica'] 2 f 1 ESPORT Disciplina esportiva consistent en l'execució exacta i harmònica d'una sèrie de moviments corporals definits precisament. Gimnàstica 1912; de l'angl. football 'pilota de peu'] m ESPORT 1 1 Esport practicat a ple aire entre dos equips d'onze jugadors cadascun amb la finalitat d'introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari. Futbol

6. de l'angl. nord-americà volley-ball , nom donat a l'esport inventat el 1895 per William G. Morgan, comp. de l'angl. volley 'volea', i aquest, del fr. volée , íd., i ball 'pilota'] m ESPORT 1 Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa situada a la meitat de la pista. 2 voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de erals. fons i les lat Voleibol del jap. judo , comp. de ju 'suau, dúctil' i do 'mitjà'] m ESPORT Esport lluita de mans nues que té com a principi d'aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb el mínim d'esforç. Judo 2 ESPORT Esport nàutic consistent en competicions entre embarcacions mogudes per rems. 3 a rems (o al rem ) Per l'acció dels rems. Fugien a rems sense ajuda del vent. 4 a tot rem Amb tota la velocitat possible. 5 batre de rems Posar en moviment els rems dins l'aigua per fer anar l'embarcació. Rem de piragua ] m ESPORT Esport consistenta. vegar amb piragua, canoa o caiac pi_ra_güis_me Piragüisme

7. [s. XIV; del ll. vela , neutre pl. de velum 'vel; vela d'embarcació', que passà a representar el fem. sing] ESPORT Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela. Vela de submarí ] m MAR /ESPORT 1 Conjunt de tècniques d'immersió i d'exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives. 2 Pràctica de la immersió submarina amb finalitats científiques, militars o esportives. 3 Exploració submarina. submarinisme m ESPORT 1 Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què els dos adversaris (o les dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa. Tennis de taula Camp, galeria o polígon de tir. Un tir de coloms. 3 ESPORT Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, Tir amb arc 1490; de tirar ] m 1 1 Acció de tirar o disparar armes; Tir olímpic