Art Grec Clàssic Selectivitat 6- Koúros i Kóre

1. Koúros i
Kóre

2.  Títol: Koúros d’Anavyssos i
Kóre del pèplum.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: 510 a. C. / 500 a. C.
 Tipologia: escultura exempta.
 Materials: marbre / marbre
policromat de Paros.
 Estil: grec arcaic
 Tema: votiu o escultura
funerària.
 Localització: Museu
Arqueològic Nacional (Atenes)
/ Museu de l’Acròpoli (Atenes).
Fitxa tècnica

3. Obres de la mateixa època
Koúros de Súnion (segle VII a. C.)

4. Obres de la mateixa època
Cleobis i Bitó (segle VI a. C.)

5. Mite o realitat
Segons explica la mitologia grega, Dèdal* va aprendre l’ofici
d’escultor a Egipte i posteriorment va treballar a Creta.
Aquestes mateixes fonts, també expliquen que les seves
escultures foren les primeres a caminar, per la posició
avançada d’una de les cames.
*Era un arquitecto y artesano muy hábil, famoso por haber construido
el laberinto de Creta

6. Aquesta llegenda concorda perfectament amb les dades
històriques que parlen de contactes comercials i culturals amb
Orient i viatges per la vall del Nil a partir del segle VII a. C.
En aquests viatges, els grecs van poder veure les estàtues
colossals egípcies, les característiques principals de les quals -
moviment d’una extremitat inferior, rigidesa, simetria i
frontalitat- coincideixen, més enllà del mite, amb les del
Koúros d’Anavyssos i la Kóre del pèplum.

7. Descripció formal
Ambdues escultures presenten unes
característiques formals comunes: la
simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria
per determinar certs elements corporals.
Pel que fa a la simetria, s’observa en les
figures la possibilitat d’establir un eix central
que divideix l’estàtua en dues meitats
exactament iguals, a excepció de la posició
del braç en el cas de la kóre, i de la cama
avançada en el cas del koúros. Precisament,
aquests dos elements diferencials són els
que trenquen la rigidesa dels altres
elements corporals.

8. Descripció formal
Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostren
ambdues figures i que és determinada per la posició frontal
del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o
túnica, en el cas de la kóre, que fa que els plecs caiguin
totalment en vertical.
el llavi superior aixecat que
mostrava l'anomenat «somriure
arcaic»

9. Descripció formal
També cal remarcar les restes de
policromia que conserva la figura
femenina, tant als cabells, com al
rostre o al brodat de la túnica, que
testimonien la presència de coloració
en l’estatuària grega ja des de l’inici.
L’element geomètric, utilitzat amb una
evident voluntat desnaturalitzant,
s’endevina ràpidament en la formació de
la cabellera de la kóre, en algun detall del
rostre (com els ulls ametllats), en el tors
o en els relleus a la roba.

10. Funció i Significat (Koúros)
Durant la Grècia arcaica, la figura masculina atlètica despullada
–tal com es practicava l’esport llavors- va ser esculpida amb
molta freqüència. Aquest tipus d’estàtues, anomenades
koúroi, moltes vegades han estat identificades erròniament
amb l’imatge de déu Apol·lo o, de vegades, amb el retrat fidel
d’alguna persona important. No obstant això, i segons les
fonts escrites conservades, eren representacions que es feien,
generalment, en honor dels grans atletes guanyadors als
importants jocs d’Olímpia.
Tanmateix, segons consta a la
inscripció esculpida a la base, el
Koúros d’Anavyssos, a més de
commemorar una victòria esportiva,
també va ser l'estàtua funerària feta
en honor del jove Kroisos, mort en
combat.

11. Funció i Significat (Koré)
La paraula grega kóre (plural kórai) significa donzella. Segons
sembla, en l’època arcaica, aquestes dones es dedicaven al
culte. Solien portar una fruita, una flor o un animalet en una
mà i sempre es representaven vestides.

12. Models i influències
L’escultura grega arcaica es desenvolupà a
partir de l’evolució d’uns referents propis, les
xòana, imatges primitives anteriors al segle
VII a. C., i de la influència de l’estatuària
egípcia. Les xòana eren escultures en fusta
caracteritzades per la rigidesa i la geometria
formal. Quant a la influència egípcia,
l’escultura grega n’imità aspectes com la
monumentalitat o el moviment de
l’extremitat inferior, i la tècnica de la talla en
pedra. Tot i això, l’escultura grega presenta
algunes novetats respecte a l’art egipci, com
ara la nuesa (en el cas dels koúroi) i el fet de
no utilitzar un suport posterior.

13. Models i influències
L’escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i
anticipa amb això una de les característiques essencials de
l’estatuària clàssica dels segles V i IV a. C.