3. EQUIP DE SUPORT
El suport pot ser específic per a aquells alumnes
amb més dificultats, però normalment el mestre
de suport entra dins la classe i en un petit racó,
aten a diferents fillets i filletes.
Si es detecta alguna dificultat d'aprenentatge, de
seguida s'informarà a les famílies.
6. GRUP
Cada fillet/a és diferent: bagatge, vivències,
capacitats,
ritme
d’aprenentatge,
nivell
maduratiu...
Respectem els diferents ritmes, per tant, no
podem exigir el mateix a tots, ni al mateix temps.
Acompanyem els diferents processos amb
paraules i, cadascun es queda amb aspectes
diferents del que anem fent.
7. HÀBITS I NORMES
Dins qualsevol grup, hi ha d’haver unes normes
de convivència pel bon funcionament i per una
bona dinàmica.
Per afavorir-ho partim dels hàbits
Els hàbits són unes pautes de comportament
que ajuden als fillets/es a estructurar-se, a
orientar-se i a formar-se millor. L'adquisició dels
diferents hàbits els permet ser més autònoms, fa
possible que tinguin una convivència positiva
amb els altres i són necessaris en l'adquisició
dels nous aprenentatge.
9. HÀBITS
Els hàbits s'han de treballar a casa i a
l'escola. A mida que els fillets/es van assolint
els diferents hàbits se senten més segurs,
tranquils, equilibrats i amb ganes d'aprendre.
Observar els seus petits progressos dia a dia i
saber valorar-los és per a ells/es una motivació
important i necessària per continuar avançant.
10. AUTONOMIA
Fer les coses més bàsiques de la vida quotidiana per un mateix.
COM S’ACONSEGUEIX?
Ser conscients del que han de fer.
Tenint les coses a la seva mida.
Animar-los i valorar positivament que facin les
coses tot sols ( els hi demanem aquelles coses
que ells són capaços de fer).
No frisar.
Amb molta constància, és una feina de cada dia.
11. AUTONOMIA
PER QUÈ ÉS
IMPORTANT?
Valoram els infants, feim que se sentin més
capaços.
Reforçam la seva autoestima.
Els feim responsables de les seves coses.
D’aquesta manera treballem l’acceptació de
NORMES
i
propostes
així
com
la
RESPONSABILITAT i participació en el grup.
12. ENS ORGANITZAM PER
RACONS
QUÈ VOL DIR?
És una manera autònoma de treballar, ells trien on
volen anar.
No tots fan el mateix al mateix temps, el que
permet a la mestra tenir una atenció més
individualitzada amb cada infant.
Respecta el ritme individual de cada fillet/a.
Permet la interacció entre tots els infants.
13. ENS ORGANITZAM PER
RACONS
Hi ha racons obligatoris i altres opcionals.
N’hi ha de feina i de joc.
No tots estan oberts tots els dies.
El material es va renovant segons els interessos
i necessitats dels fillets/es.
En poden sorgir de nous (projecte).
15. RACONS
En tots els racons hi ha una gran feina de
concentració, de dialogar amb els companys, de
cedir, de pactar, de compartir.
Els fillets/es aprenen experimentant amb les
coses, per açò a l’escola donam tanta
importància al joc, perquè
JUGAR ÉS
APRENDRE.
Cada racó té el seu material i les seves normes.
16. LECTURA I ESCRIPTURA
El procés de lectura i escriptura no es consolida
fins als 6-7 anys.
És un procés complex que no es pot fer tot sols.
L'objectiu és que escriguin sense por a equivocarse, valorant el que fan i no el que haurien de fer.
17. LECTURA I ESCRIPTURA
A E.I 3 anys es va engegar el procés de lectura i
escriptura amb el nom propi ja que dóna seguretat
als fillets/es. És significatiu per ells. Troben sentit
a allò què fan i per a ells és molt important, ja que
just arriben a la classe el seu nom agafa
protagonisme (el troben a diferents llocs de l’aula;
a les llistes, als penjadors, el posam a les seves
produccions...)
18. LECTURA I ESCRIPTURA
Ara ja escriuen més paraules, el seu nom, el nom
dels altres, reconeixen moltes lletres...
Aquest curs començarem a practicar amb la lletra
lligada, primer amb el seu nom i data. Es treballa
per no endarrerir el procés d'aquells fillets que
estan més preparats a nivell de panipulació i
cognició.
19. LECTURA I ESCRIPTURA
COM HO FEIM?
Escrivim a les nostres produccions (dibuixos,
contes...)
Jugam amb paraules, amb els nostres noms i
amb els dels altres companys.
Feim lectura d’imatges, i petites frases.
Observam com s’escriuen altres paraules, quines
lletres tenen, si són llargues o curtes…
20. LECTURA I ESCRIPTURA
Mirem textos diversos: retalls de diari, receptes
de cuina,...
Intentam que tot el que treballam sigui
significatiu per a els infants
21. LLENGUATGE MATEMÀTIC
Els nombres hi són per tot i serveixen per moltes
activitats de la vida quotidiana. Tenen una
funcionalitat.
Comptem cada dia quants fillets i filletes som a
la classe, si falta algú, quants en queden a
menjador,miram la data al calendari...
Els nombres ens serveixen per saber quants
anys tenim, quin dia es el nostre aniversari,... etc.
22. LLENGUATGE MATEMÀTIC
COM EL
TREBALLAM?
Feim jocs matemàtics, on és necessari complir
unes normes: 1,2,3 gira la carta, memory,
dòmino, bingo,...
En els projectes de treball, els nombres també hi
solen tenir cabuda (mesura, pes, comparacions,
equivalències…)
Feim feinetes de numeració,
senzilles i de traç de nombres.
d'operacions
Començarem a fer problemes senzills.
23. LLENGUATGE PLÀSTIC
Aquest any tenim programat reballar tres autors,
un per trimestre:
Paul Klee
Gustav Klimt
Andy Warhol
24. PROJECTES DE TREBALL
Els projectes de treball es basen en la motivació,
condició
essencial
per
a
l'aprenentatge
significatiu.
Aquest trimestre hem començat a fer un projecte
relacionat amb el nom de la classe.
25. CONTE VIATGER
Aquest trimestre volem fer una activitat que
requereixi l'esforç i la col·laboració de tots els
fillets i filletes i de totes les famílies.
Les mestres començarem una història que
haureu de continuar a casa. També n'haureu de
fer les imatges.
Jutnament amb el conte rebreu una breu
explicació del que heu de fer.
28. BLOG
Aquest curs tornarem tenir un bloc d'aula. Aquest
curs, i com una activitat més per practicar
l'escriptura, els fillets i filletes col·laboraran en la
redacció de les notícies que es van publicant.
http://www.classedelstigresilesprinceses.blogspot.com