3. DROPBOX
Dropbox és un servei d'allotjament d'arxius
multiplataforma en el núvol, operat per la
companyia Dropbox. El servei permet als usuaris
emmagatzemar i sincronitzar arxius en línia i
entre ordinadors i compartir arxius i carpetes
amb altres. Existeixen versions gratuïtes i de
pagament, cadascuna de les quals amb opcions
variades.
9. ESCRIPTORI
Visual.
Múltiples opcions.
Es pot treballar amb tots els arxius o anar
entrant als que ens interessen en cada moment
des de qualsevol ordenador i utilitzant qualsevol
navegador senzillament entrant a
www.dropbox.com
24. COMPARTIR UN ARXIU
Compartir un arxiu o carpeta et permet treballar
conjuntament amb altres companys (tindre un
escriptori en comú) encara que treballin amb un
sistema operatiu diferent al teu.
La propietat del document passa a ser a parts
iguals entre tots els membres que ho
comparteixen amb les mateixes possibilitats de
editar-lo i de esborrar-lo.
Pots demanar compartir o que t’ho requereixin.
El
material
compartir
es
sincronitza
automaticament.
30. ELIMINAR ARXIU
Igual que en l’escriptori, pots enviar els arxius a
la “paperera”.
Un cop eliminats poden ser restaurats o
esborrats definitivament per tu mateix o per
qualsevol de les persones amb les que comparties
aquell arxiu
informàtica en núvol[1] (de l'anglès Cloud Computing) és una forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant la qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d'altres dispositius a la carta com a serveis. Es tracta d'un canvi de paradigma després del pas de mainframe a client-servidor que el van precedir en la dècada de 1980. Els detalls són transparents pels usuaris que ja no tenen necessitat de tenir coneixements tècnics, ni control sobre la infraestructura de tecnologia "en el núvol" que els dóna suport. La informàtica en núvol descriu un nou suplement, consum i model de prestació de serveis de TIC basats en Internet, i que generalment implica el subministrament dinàmicament escalable i molts cops virtualitzada dels recursos com a servei a través d'Internet. És un subproducte i conseqüència de la facilitat d'accés als llocs remots de computació que ofereix Internet.
El concepte de la informàtica en núvol va començar en proveïdors de serveis d'internet a gran escala com Google, Amazon... i d'altres que van construir la seva pròpia infraestructura. D'entre tots ells va sorgir una arquitectura: un sistema de recursos distribuïts horitzontalment, introduïts com a serveis virtuals de TI escalats massivament i fets anar com a recursos configurats. Aquest model d'arquitectura va ser inmortalitzat per George Gilder en el seu article de l'octubre del 2006 a la revista Wired amb el nom de "Les fàbriques de la informació".
Igual en tots els ordenadors on s’instal·la, però entre ells desprès es conectaran