1. FEBRER 2012
En el context de crisi econòmica actual és de vital importància eliminar aquells obstacles
que frenen el creixement i dificulten a les empreses materialitzar tot el seu potencial. Un
d’aquests obstacles és la complexitat administrativa, que genera una important despesa
improductiva a les empreses. Segons algunes estimacions, el cost de la regulació vigent
per a les empreses es calcula al voltant del 5% del PIB espanyol.
La Unió Europa va fixar un objectiu de reducció de càrregues administratives del 25% per
al 2012, objectiu que també han compartit algunes administracions al nostre país. Per
avaluar l’impacte de les polítiques de simplificació posades en marxa els darrers cinc
anys, la Cambra ha fet enquesta a més de 2.700 empreses catalanes. La conclusió
principal és que les administracions estan ara més sensibilitzades amb l’objectiu de la
simplificació, però les empreses estan notant la millora molt tímidament. Només una de
cada quatre empreses catalanes diu haver notat una reducció del nombre de tràmits que
realitza davant de les administracions, i són el sector del comerç, l’hostaleria i, en
general, totes les microempreses les que menys s’han beneficiat. Per administracions, la
local és la que ha fet un menor esforç en la disminució de la burocràcia, a diferència de
l’Agència Tributària, que és l’administració millor valorada en aquest sentit. Com a
aspecte positiu, val a dir que sí s’ha reduït el cost econòmic mitjà que suporta cada
empresa en concepte de gestions administratives, probablement gràcies a la tramitació
electrònica.
Aquests resultats avalen la necessitat de les tres lleis òmnibus que ha aprovat
recentment el Govern de la Generalitat, i amb les quals es pretén corregir molts dels
excessos normatius que s’han anat acumulant amb els anys i posar fi a les intervencions
de l’administració innecessàries.
Per seguir avançant en el camí encetat per aquestes lleis, des de la Cambra proposem a
totes les administracions, i especialment a la local, impulsar un canvi de cultura
regulatòria en el sentit de crear menys normativa però de més qualitat. També proposem
crear una plataforma única de relació entre l’empresa i l’administració, i agilitzar la
posada en marxa de la tramitació electrònica universal. Qualsevol avenç en aquests tres
objectius es traduirà en una millora de la competitivitat empresarial i de la capacitat
d’atreure noves inversions estrangeres.
Miquel Valls i Maseda
Gabinet d’Estudis Econòmics Febrer 2012 www.cambrabcn.org 1
2. ENTORN ECONÒMIC
La CE pronostica el retorn al creixement moderat a la UEM a partir del segon semestre
Les darreres previsions de la Comissió Europea rebaixen el creixement anual de la zona euro fins
al -0,3% per al 2012. Tanmateix, es preveu que la caiguda del PIB només es registrarà durant el
primer semestre. La desigualtat entre països dins de la UE-27 és manifesta: el 2012 es preveu
que el PIB caurà a 9 països, entre ells Espanya (-1%), creixerà a 17 i es mantindrà inalterat a 1.
Els creixements més elevats es registraran a Letònia, Lituània i Polònia.
L’indicador avançat d’activitat als EUA millora el gener, per quart mes consecutiu
EL PIB dels Estats Units ha anat millorant el ritme de creixement a mesura que avançava el 2011
i ha tancat l’any amb un augment anual de l’1,7%, inferior al 3% del 2010 però positiu en un
context generalitzat de deteriorament a les economies avançades des de l’estiu passat. Destaca
la millora del creixement del consum privat i de la inversió no residencial, especialment aquesta
última, que creix el 8,6%, pràcticament el doble que el 2010. Aquesta evolució va acompanyada
de creació d’ocupació, de la reducció de la taxa d’atur, fins al 8,3% el gener, i de la continuïtat de
la millora de l’indicador avançat d’activitat.
Indicador avançat d’activitat als Estats Units (US Leading Economic Index)
Índex (Any 2004=100)
110
100
90
80
70
Gen.08 Jul. Gen.09 Jul. Gen.10 Jul. Gen.11 Jul. Gen.12
Font: The Conference Board
L’indicador de sentiment econòmic a la UEM torna a millorar el febrer
Les lleugeres millores en els mercats financers han afavorit una moderada recuperació de la
confiança a la zona euro el gener, tot i que continua en nivells baixos.
Lleu millora de les primes de risc del deute sobirà als PIIGS, excepte a Grècia
El febrer s’ha produït una rebaixa moderada de les primes de risc del deute públic a Portugal,
Irlanda, Itàlia i Espanya. En canvi, la prima de risc grega ha continuat pujant afectada per el
debat sobre l’aprovació del segon pla de rescat. La prima de risc del deute públic espanyol se
situa a l’entorn dels 320 punts bàsics, de mitjana, la més baixa des de l’agost passat.
El conflicte geopolític a l’Iran i a Síria fa que el preu del petroli pugi amb força el febrer
El preu del barril de Brent ha fet una escalada a mesura que avançaven els dies del mes de febrer
i s’ha situat gairebé en 120$, de mitjana. Això suposa un encariment del 7,5% respecte al gener.
L’apreciació de l’euro enfront el dòlar, que trenca la tendència de depreciació dels quatre mesos
anteriors, fa que el preu del petroli en euros s’hagi encarit menys que en dòlars (6% mensual), i
se situï en 91€, de mitjana, el febrer.
L’IBEX-35 continua estancat, per segon mes consecutiu
Els principals índexs borsaris —DowJones, EurosSTOXX i Nikkei— continuen a l’alça el febrer, amb
guanys del 3%, del 4% i del 10%, respectivament. En canvi, les majors dificultats de recuperació
de l’economia espanyola fa que l’IBEX-35 s’estanqui, per segon mes consecutiu.
Gabinet d’Estudis Econòmics Febrer 2012 www.cambrabcn.org 2
3. ECONOMIA CATALANA
El PIB català cau el darrer trimestre del 2011, després de set trimestres creixent
El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat avança un retrocés intertrimestral
del PIB català de quatre dècimes, que situa l’interanual en el 0% el quart trimestre. Aquesta
evolució faria que el creixement anual se situï en el 0,7% el 2011.
La producció industrial tanca el 2011 en negatiu
El darrer trimestre de l’any, l’índex de producció industrial (IPI) ha retrocedit notablement (-6%
interanual, corregit d’efectes de calendari). Aquesta recaiguda fa que en el conjunt de l’any l’IPI
retrocedeixi l’1,5% anual (enfront l’augment del 4,3% el 2010). L’únic component de l’IPI que
creix és el de béns d’equipament, si bé pateix un fort alentiment el darrer trimestre del 2011.
Índex de producció industrial a Catalunya, corregit d’efectes de calendari
Taxes de variació interanual, en %
10
5
0
-5
-10
I.11 II III IV
IPI total IPI Béns d'equipament
Font: Idescat
El ritme de creixement de les exportacions de béns es continua alentint el desembre
La tendència de desacceleració que mostrava l’exportació el novembre, es confirma el desembre,
en què creix el 4% interanual, en valor, després de gairebé dos anys d’augments a taxes de dos
dígits. El deteriorament de la situació econòmica a la UE fa retrocedir les exportacions catalanes a
aquesta àrea el desembre (-2,4%). En paral lel, les importacions catalanes cauen, per segon mes
consecutiu, i ho fan accentuadament (-11,4%).
La despesa per turista i dia ha augmentat el 14% anual el 2011
L’any 2011, la despesa declarada de turistes a Catalunya ha estat d’11.273 milions d’euros, el
7% més que l’any anterior; i la despesa per turista i dia de 112€, un 14% més que el 2010, que
accelera el ritme de creixement.
Els indicadors de consum de les famílies empitjoren el quart trimestre
D’una banda, el ritme de caiguda de les vendes en grans superfícies especialitzades s’accelera els
darrers tres mesos del 2011, sobretot els productes que no són d’alimentació. D’altra banda, les
matriculacions de turismes cauen el quart trimestre, tendència que es manté també el gener.
Els indicadors d’inversió tampoc donen senyals alentidors
La producció industrial de béns d’equipament s’alenteix fortament el quart trimestre. En paral lel,
la importació de béns de consum comença a caure els darrers mesos del 2011.
L’encariment de l’energia explica que els preus industrials creixin a un ritme elevat
El creixement dels preus industrials es desaccelera fins al 3,6% interanual el gener,
principalment, per la pèrdua d’impuls del preu de l’energia, tot i que continua creixent a un ritme
alt (12%). El creixement dels preus de consum, en canvi, se situa en nivells inferiors per la
feblesa de la demanda interna: l’avenç de l’INE situa la inflació espanyola en el 2% el febrer,
idèntica a la de gener i la més baixa des de l’agost del 2010 malgrat l’encariment de l’energia.
Gabinet d’Estudis Econòmics Febrer 2012 www.cambrabcn.org 3
4. NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA
El Consell de Ministres aprova un mecanisme perquè els Ajuntaments paguin als seus
proveïdors les factures pendents
• Les Entitats Locals hauran de presentar, abans del 15 de març de 2012, una relació de totes
les obligacions pendents de pagament en les quals ha de constar la identificació del
contractista, l’import, la data de recepció de la factura i si el contractista ha iniciat o no un
tràmit judicial per al cobrament.
• Els proveïdors han de complir dues condicions per tenir dret al cobrament de les factures
mitjançant aquest mecanisme: les obligacions pendents de pagament han d’haver estat
generades abans de l’1 de gener de 2012 i s’ha de tractar de contractes que estiguin inclosos
en l’àmbit de la Llei de Contractes del Sector Públic.
• El Govern ha establert dos criteris a l’hora de fixar la prioritat en el cobrament: el descompte
que el contractista oferti sobre l’import de la factura pendent de pagament, i l’antiguitat de la
factura.
• Els proveïdors o contractistes que tinguin dret a cobrament, podran fer-lo efectiu presentant-
lo en les principals entitats financeres del país. El mecanisme estarà vigent durant tot el 2012.
S’aprova el Reial Decret Llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral
• S’autoritza les ETT’s per a actuar com a agències privades de col locació d’aturats.
• S’introdueix un contracte per a la formació i l’aprenentatge per a persones de fins a 30 anys i
un contracte indefinit de suport als emprenedors. Aquest últim està adreçat a empreses de
fins a 50 treballadors, que gaudiran d’una deducció fiscal de 3.000 euros si contracten a un
primer treballador menor de 30 anys. També tindran una deducció fiscal del 50% de la
prestació per atur dels treballadors contractats durant un any. Per últim, el treballador podrà
percebre, si vol, el 25% de la prestació d’atur juntament amb el sou.
• S’introdueix una bonificació de fins a 3.600 euros per a les empreses que contractin
indefinidament joves aturats d’entre 16 i 30 anys i una de fins a 4.500 euros si es contracta
aturats de llarga durada majors de 45 anys.
• A partir del 31 de desembre del 2012 torna a estar en vigor la prohibició d’encadenar
contractes temporals durant més de 24 mesos.
• La indemnització per acomiadament improcedent serà de 33 dies per any treballat fins a un
màxim de 24 anualitats, i en el cas de l’acomiadament procedent, 20 dies per any i un màxim
de 12 mensualitats.
• Les empreses podran, unilateralment, modificar les funcions i les jornades dels treballadors
(horari, salari) en cas de necessitar-ho.
• Es prioritza l’aplicació del conveni d’empresa enfront del sectorial.
• En els expedients de regulació d’ocupació, s’elimina l’autorització administrativa prèvia.
Gabinet d’Estudis Econòmics Febrer 2012 www.cambrabcn.org 4
5. S’aprova el Reial Decret Llei sobre la reforma del sector financer
L’objectiu és triple:
• Impulsar el sanejament del sector financer a través d’un augment de les provisions dels
actius immobiliaris en un sol exercici. Les entitats financeres hauran d’augmentar les
cobertures dels actius problemàtics, una part amb càrrec a resultats (per valor d’uns
25.000 milions d’euros), i una altra en forma d’augment de capital (per valor d’uns
15.000 milions). Els actius immobiliaris no problemàtics es dotaran amb càrrec a resultats
i l’import estimat estarà a l’entorn de 10.000 milions.
Provisió d’actius immobiliaris Abans Ara
Sòl 31% 80%
Promocions en curs 27% 65% Actius
Promocions acabades i habitatges 25% 35% problemàtics
Promocions immobiliàries 7% Actius no
problemàtics
• Impulsar les fusions entre entitats del sector financer. Les operacions s’hauran de
presentar abans del 30 de setembre del 2012 i la culminació dels processos haurà de
finalitzar abans de l’1 de gener de 2013. Les entitats hauran de presentar un pla de
viabilitat econòmica que demostri la rendibilitat del projecte i el balanç total de la major
de les entitats fusionades haurà de créixer, almenys un 20%. Les entitats fusionades
s’han de comprometre a no contreure els actuals nivells de finançament al sector privat, i
els sanejaments exigits es podran fer durant dos exercicis, i amb càrrec al Fons de
Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Per aquest motiu, la dotació del FROB
augmenta fins a 15.000 milions d’euros.
• Modificar alguns aspectes del règim jurídic de les caixes d’estalvi. Se simplifica
l’estructura organitzativa de les caixes que han cedit el seu negoci financer a bancs de
nova creació. Les caixes no podran destinar més del 10% dels seus excedents de lliure
disposició a despeses diferents dels corresponents a la obra social.
Gabinet d’Estudis Econòmics Febrer 2012 www.cambrabcn.org 5