1. Joan oliver i Sallarès (1899-1986) Poeta i dramaturg català, considerat un dels més importants de la literatura catalana
2.
3. Va estudiar Dret i Filosofia, va crear el Grup de Sabadell. Tingué influència avantguardista amb un toc d’humorisme local i la perfecció dels noucentistes.
4. Entre les seves obres destaquen Bestiari, Terra de naufragis i Vacances Pagades.
5.
6. Va ser nomenat president de l’Associació d’ Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
7. Creà l’himne del cos militar català, diverses obres de caràcter revolucionari.
8. Després d’acabar la guerra passà per França i Buenos Aires abans de establir-se a Santiago de Xile exiliat.
9.
10. Tres anys més tard rebré el premi als jocs florals francesos per la traducció d’El misantrop de Molière a París.
11. Es dedicà a la traducció d’obres literàries i al 1960 va escriure la seva obra més emblemàtica,Vacances pagades, obra escèptica i sarcàstica on ens mostra el seu gran compromís amb la realitat sociopolítica del país.
12. A la seva obra Joan Oliver fa una crítica al capitalisme, a la societat del consum i al règim franquista.
13. Dates importants posteriors:1982 - Joan rebutja la Creu de Sant Jordi, amb la qual cosa esdevé un personatge incòmode pels polítics, malgrat això es considerat un dels millors poetes del segle XX. 1986 - Mor a Barcelona però és enterrat a Sabadell.
14. Obra literària Durant tota la seva vida Joan Oliver escrigué una gran quantitat d’obres en tots els àmbits literaris, menys la narrativa. Va destacar en la poesia i en les traduccions d’autors estrangers.
15. Teatre Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929) Cataclisme (1935) El 30 d'abril (1935) Allò que tal vegada s'esdevingué(1936) Cambrera nova. (1937) La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona) L'amor deixa el camí ral (1947) Quasi un paradís (1951) La barca d'Amílcar (1958) Ball robat (1958) Primera representació (1959)
29. Fragments dels poemes més importants de Pere Quart La vaca suïssa Quan jo m'esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet.
30. Corrandes d’exili Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla. A Catalunya deixí Una esperança desfeta el dia de ma partida una recança infinita mitja vida condormida: una pàtria tan petita l'altra meitat vingué amb mi que la somio completa. per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'anyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res". Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala.
31. Corrandes de l’exili http://www.youtube.com/watch?v=eQdztvjIOGU&feature=related En aquest video podrem llegir la lletra del poema amb imatges de fons que ens tranquil·litzaran. http://www.youtube.com/watch?v=bWvPZVYiHRo Ball on es plasma la dinàmica del poema.