SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 18
DEFINICIÓN
 L’autisme   és un trastorn generalitzat del
  desenvolupament. És permanent.
 És   una síndrome, un conjunt de
  símptomes i signes que indica una
  important alteració de funcions essencials
  en el desenvolupament humà.
 El  processament i utilització de la
  informació es produeix d’una forma
  diferent a la nostra.
 Tenen problemes principalment en:
     Comunicació
     Conducta social
     Imaginació
DIFERENTES TIPUS D’AUTISME

    El autisme atípic.
    La síndrome d’Asperger.
    La síndrome de Rett.
    Trastorn generalitzat del desenvolupament
     sense especificar.
    El trastorn per desintegració de la infantesa.
    Altres      trastorns    generalitzats     del
     desenvolupament.
CAUSES
 Les     interpretacions    actualment
 acceptades ens porten a concloure que
 ens trobem davant una síndrome
 conductual de base orgànica (produïda
 per alguns gens) més que psicològica, i
 que pot estar associada a factors
 ambientals(virus,               factors
 químics, anomalies metabòliques…).

 Encaraque hui el seu origen és encara
 desconegut, sembla estar clar que no
 depèn d'una sola causa sinó de múltiples.
HISTÒRIA
 Els nens autistes foren descrits per primera
  volta com a grup especial per Leo Kanner
  aproximadament en 1940.
 Va ser sols una característica social
  (l’aïllament) el que el va cridar l’atenció.
 Diversos autors com Lorna Wing i Àngel
  Riviere van ser els que continuaren
  estudiant-los.
 El   moviment de normalització va
  començar a Escandinàvia. L'objectiu era
  permetre que les persones amb dificultats
  veren i treballaren en un entorn menys
  limitador. Gràcies a açò, moltes persones
  els els van traure de les grans institucions
  on les cures mèdiques i la protecció era
  de major prioritat que donar-li un major
  independència.
¿Com saber si un nen te
autisme? Àmbit mèdic
 Diagnòstic anterior als 3 anys,
 La Clasificación Estadística Internacional
  de     Enfermedades        y    Problemas
  Relacionadas con la Salud de la
  Organización Mundial de la Salud (CIE-
  10)
 El Manual Diagnóstico Estadístico de los
  Problemas Mentales de la Asociación
  Americana de Psiquiatría, 4ª edición
  (DSM-IV).
 Cada    xiquet té la seua personalitat
  pròpia, que determina la forma en què
  reaccions davant els seus desavantatges.
 Cada xiquet autista és un individu i en
  molts aspectes és diferent d'altres xiquets
  amb igual diagnòstic.
 S'estima que la prevalença de l'autisme
  se situa entorn de 4 de cada 1.000
  nascuts.
 Predomina en el sexe masculí que en el
  femení.
CARACTERÍSTIQUES
PRINCIPALS
La conducta social
 Un  interès molt reduït per explorar l'entorn.
 Absència     d'interès per desenvolupar
  relacions socials i per estar amb altres
  xiquets del mateix grup.
 Poc o nul contacte visual.
 Evita el contacte social.
 Rabietas inesperades.
 Aïllament.
 Joc  solitari, repetitiu i limitat.
 Indiquen les seues necessitats portant al
  major de la ma.
 Poden parèixer sords perquè no responen
  i no fan cas a altres persones.
 No els agrada el contacte físic amb la
  resta de persones.
DESENVOLUPAMENT DE LA
COMUNICACIÓ
 Presència       de    retard       en     el
  desenvolupament temprà de les habilitats
  lingüístiques.
 Les “ecolalias”, (repetició de paraules o
  frases).
 Intercanvi erróneo de pronoms.
 Adquisició no adequada de les habilitats
  formals del llenguatge (sintaxi i fonologia)
  abans dels 5 anys.
 Compresió lectora deficient.
 Repeteixen   com a “eco” el que han
  escoltat.
 Memòria visual.
 Pot ser que parlen, però els costa conversar.
 No entenden el doble significat de les frases
  o paraules, els ressulta difícil establecer els
  diversos significants.
 Ús escas de patrons d’entonació.
 Dificultat    per    a    mantindre     una
  conversació recíproca.
 Interès      excesiu       per     activitats
  manipulatives y viso-espacials.
 Les esteriotipies són frecuents.
 Les habilitats musicals són frecuents.
 No utilitcen gests per a comunicar les
  seues emocions.
La imaginació
 Retard    considerable en el joc simbòlic i
                   imaginatiu.

 Parlar    incessantment sobre el mateix
                      tema.

 No     utilitzen els jocs de forma funcional.

 Posen    en línia les coses o els donen voltes.

 Els   agraden molt els trencaclosques.
 Pensen  de forma més inflexible.
 Anar de més senzill a més complex en les
  activitats és molt important.
Altres característiques:
 Riure  inadequat.
 Riuen o es posen contents sense motiu
  aparent.
 Poca sensibilitat al dolor.
 No respon a quan li criden pel seu nom.
 Inclinació inesperada a objectes.
 Els agrada molt l'aigua.
 Conductes obsessives.
 Minuciosos, es fixen en tots els detalls.
 No saben preveure esdeveniments futurs.
 NO ELS AGRADEN ELS CANVIS, sempre
  realitzen les mateixes rutines.
SISTEMES ALTERNATIUS DE
COMUNICACIÓ:
 Ensenyar-los sistemes alternatius de
  comunicació, ja que molts d’ells no
  parlen.
 PICTOGRAMES

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (18)

L' autisme Infantil
L' autisme InfantilL' autisme Infantil
L' autisme Infantil
 
Esquizofrenia foix i_anna
Esquizofrenia foix i_annaEsquizofrenia foix i_anna
Esquizofrenia foix i_anna
 
Esquizofrenia
EsquizofreniaEsquizofrenia
Esquizofrenia
 
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
 
Malaties Psíquiques
Malaties PsíquiquesMalaties Psíquiques
Malaties Psíquiques
 
Dol a Pediatria
Dol a PediatriaDol a Pediatria
Dol a Pediatria
 
Ezquizofrenia
EzquizofreniaEzquizofrenia
Ezquizofrenia
 
Sexologia clínica i salut sexual
Sexologia clínica i salut sexualSexologia clínica i salut sexual
Sexologia clínica i salut sexual
 
Les malalties mentals
Les malalties mentalsLes malalties mentals
Les malalties mentals
 
Alzheimer
AlzheimerAlzheimer
Alzheimer
 
Toc
TocToc
Toc
 
Esquizofrenia
EsquizofreniaEsquizofrenia
Esquizofrenia
 
Sexologia clínica i salut sexual
Sexologia clínica i salut sexualSexologia clínica i salut sexual
Sexologia clínica i salut sexual
 
Tema 4.3 val
Tema 4.3 valTema 4.3 val
Tema 4.3 val
 
Psicosis
PsicosisPsicosis
Psicosis
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
L’anorèxia
L’anorèxiaL’anorèxia
L’anorèxia
 
Power Point EsquizofrèNia
Power Point EsquizofrèNiaPower Point EsquizofrèNia
Power Point EsquizofrèNia
 

Semelhante a Presentació autisme

Tr síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'aspergerTr  síndrome d'asperger
Tr síndrome d'aspergerAriana
 
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018Pediatriadeponent
 
Trastorns del rendiment escolar. 2017
Trastorns del rendiment escolar. 2017Trastorns del rendiment escolar. 2017
Trastorns del rendiment escolar. 2017Pediatriadeponent
 
L’adolescència
L’adolescènciaL’adolescència
L’adolescènciagemmadoar
 
L’adolescència nou
L’adolescència nouL’adolescència nou
L’adolescència nougemmadoar
 
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"imma1989
 
Tasca colaborativa
Tasca colaborativaTasca colaborativa
Tasca colaborativasalesmiquel
 
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_litus444
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentaciólitus444
 
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_mzapater
 
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_marcpalau
 
pèrdues xerrades
pèrdues xerradespèrdues xerrades
pèrdues xerradesdmiyar
 
Intel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famíliesIntel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famíliesNuria Alart
 
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018Pediatriadeponent
 
Anna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna
 

Semelhante a Presentació autisme (20)

L' autisme
L' autismeL' autisme
L' autisme
 
Tr síndrome d'asperger
Tr  síndrome d'aspergerTr  síndrome d'asperger
Tr síndrome d'asperger
 
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
Detecció precoç dels senyals d'alarma de trastorn de l'espectre autista. 2018
 
Asperger
AspergerAsperger
Asperger
 
Trastorns del rendiment escolar. 2017
Trastorns del rendiment escolar. 2017Trastorns del rendiment escolar. 2017
Trastorns del rendiment escolar. 2017
 
Alba rovira parés
Alba rovira parésAlba rovira parés
Alba rovira parés
 
L’adolescència
L’adolescènciaL’adolescència
L’adolescència
 
L’adolescència nou
L’adolescència nouL’adolescència nou
L’adolescència nou
 
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"
 
Esquizofrenia
EsquizofreniaEsquizofrenia
Esquizofrenia
 
Tasca colaborativa
Tasca colaborativaTasca colaborativa
Tasca colaborativa
 
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
 
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_Loo maa lokoss_de_sanjuss_
Loo maa lokoss_de_sanjuss_
 
pèrdues xerrades
pèrdues xerradespèrdues xerrades
pèrdues xerrades
 
INTERVENCIÓ TEA.pptx
INTERVENCIÓ TEA.pptxINTERVENCIÓ TEA.pptx
INTERVENCIÓ TEA.pptx
 
Intel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famíliesIntel·ligències múltiples famílies
Intel·ligències múltiples famílies
 
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
L’atenció precoç en els trastorns del neurodesenvolupament . 2018
 
Anna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràctic
 

Presentació autisme

  • 1.
  • 2. DEFINICIÓN  L’autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament. És permanent.  És una síndrome, un conjunt de símptomes i signes que indica una important alteració de funcions essencials en el desenvolupament humà.  El processament i utilització de la informació es produeix d’una forma diferent a la nostra.  Tenen problemes principalment en:  Comunicació  Conducta social  Imaginació
  • 3. DIFERENTES TIPUS D’AUTISME  El autisme atípic.  La síndrome d’Asperger.  La síndrome de Rett.  Trastorn generalitzat del desenvolupament sense especificar.  El trastorn per desintegració de la infantesa.  Altres trastorns generalitzats del desenvolupament.
  • 4. CAUSES  Les interpretacions actualment acceptades ens porten a concloure que ens trobem davant una síndrome conductual de base orgànica (produïda per alguns gens) més que psicològica, i que pot estar associada a factors ambientals(virus, factors químics, anomalies metabòliques…).  Encaraque hui el seu origen és encara desconegut, sembla estar clar que no depèn d'una sola causa sinó de múltiples.
  • 5. HISTÒRIA  Els nens autistes foren descrits per primera volta com a grup especial per Leo Kanner aproximadament en 1940.  Va ser sols una característica social (l’aïllament) el que el va cridar l’atenció.  Diversos autors com Lorna Wing i Àngel Riviere van ser els que continuaren estudiant-los.
  • 6.  El moviment de normalització va començar a Escandinàvia. L'objectiu era permetre que les persones amb dificultats veren i treballaren en un entorn menys limitador. Gràcies a açò, moltes persones els els van traure de les grans institucions on les cures mèdiques i la protecció era de major prioritat que donar-li un major independència.
  • 7. ¿Com saber si un nen te autisme? Àmbit mèdic  Diagnòstic anterior als 3 anys,  La Clasificación Estadística Internacional de Enfermedades y Problemas Relacionadas con la Salud de la Organización Mundial de la Salud (CIE- 10)  El Manual Diagnóstico Estadístico de los Problemas Mentales de la Asociación Americana de Psiquiatría, 4ª edición (DSM-IV).
  • 8.  Cada xiquet té la seua personalitat pròpia, que determina la forma en què reaccions davant els seus desavantatges.  Cada xiquet autista és un individu i en molts aspectes és diferent d'altres xiquets amb igual diagnòstic.  S'estima que la prevalença de l'autisme se situa entorn de 4 de cada 1.000 nascuts.  Predomina en el sexe masculí que en el femení.
  • 10. La conducta social  Un interès molt reduït per explorar l'entorn.  Absència d'interès per desenvolupar relacions socials i per estar amb altres xiquets del mateix grup.  Poc o nul contacte visual.  Evita el contacte social.  Rabietas inesperades.  Aïllament.
  • 11.  Joc solitari, repetitiu i limitat.  Indiquen les seues necessitats portant al major de la ma.  Poden parèixer sords perquè no responen i no fan cas a altres persones.  No els agrada el contacte físic amb la resta de persones.
  • 12. DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ  Presència de retard en el desenvolupament temprà de les habilitats lingüístiques.  Les “ecolalias”, (repetició de paraules o frases).  Intercanvi erróneo de pronoms.  Adquisició no adequada de les habilitats formals del llenguatge (sintaxi i fonologia) abans dels 5 anys.  Compresió lectora deficient.
  • 13.  Repeteixen com a “eco” el que han escoltat.  Memòria visual.  Pot ser que parlen, però els costa conversar.  No entenden el doble significat de les frases o paraules, els ressulta difícil establecer els diversos significants.  Ús escas de patrons d’entonació.
  • 14.  Dificultat per a mantindre una conversació recíproca.  Interès excesiu per activitats manipulatives y viso-espacials.  Les esteriotipies són frecuents.  Les habilitats musicals són frecuents.  No utilitcen gests per a comunicar les seues emocions.
  • 15. La imaginació  Retard considerable en el joc simbòlic i imaginatiu.  Parlar incessantment sobre el mateix tema.  No utilitzen els jocs de forma funcional.  Posen en línia les coses o els donen voltes.  Els agraden molt els trencaclosques.
  • 16.  Pensen de forma més inflexible.  Anar de més senzill a més complex en les activitats és molt important.
  • 17. Altres característiques:  Riure inadequat.  Riuen o es posen contents sense motiu aparent.  Poca sensibilitat al dolor.  No respon a quan li criden pel seu nom.  Inclinació inesperada a objectes.  Els agrada molt l'aigua.  Conductes obsessives.  Minuciosos, es fixen en tots els detalls.  No saben preveure esdeveniments futurs.  NO ELS AGRADEN ELS CANVIS, sempre realitzen les mateixes rutines.
  • 18. SISTEMES ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ:  Ensenyar-los sistemes alternatius de comunicació, ja que molts d’ells no parlen.  PICTOGRAMES