El Consorci MCTUR edita el primer número del butlletí 'Tendències Enotur' en el marc del Pla de Reforçament de la Competitivitat de l'Enoturisme a les comarques de Tarragona, cofinançat pel FEDER Eix 1.

1. TERCER QUADRIMESTRE 2011 Nº1
2
íNDEX Enotur: una nova eina
4
Destinacions d’informació enoturística
competidores: La
Rioja
Aquesta nova publicació editada en el marc del Pla de Reforçament de la
Competitivitat de l’Enoturisme a les comarques de Tarragona (CENOTUR), amb
6
el cofinançament del Feder Eix 1, té la voluntat d’esdevenir un instrument de
Serveis enoturístics de comunicació de referència en l’àmbit de l’enoturisme, oferint informació de
referència caràcter estratègic als agents del territori per recolzar la seva presa de
decisions i difondre els actius enoturístics. Per aquest motiu es publicarà en
català, castellà i anglès.
8
L’enoturisme a les Quadrimestralment, aquesta newsletter tractarà la informació sobre les
comarques de principals destinacions enoturístiques del món, explicarà exemples de bones
Tarragona pràctiques del sector, detallarà informació sobre les destinacions incloses en
les 6 DO presents a la demarcació de Tarragona i perfilarà quines són les
característiques i tendències del mercat a partir de l’anàlisi de fonts
10
estadístiques diverses. Per acabar tractarà de resumir tot el referent a la gestió
i la política turística que pugui afectar al sector i recomanarà la lectura
El perfil de l’enoturista d’informes i estudis que puguin ésser considerats rellevants.
Per a la seva elaboració es consulten diverses fonts: entitats enoturístiques
locals, regionals, estatals i mundials, tant de caire empresarial com
institucional o mixt, blogs d’experts en enoturisme, jornades i conferències del
L’Estratègia sector, agències de viatges i mitjans de comunicació especialitzats i
enoturística europea observatoris i empreses d’estudis de mercat, entre d’altres agents.
EL MÉS DESTACAT
Les característiques d’una de les Diversos estudis aporten informació
destinacions de referència mundial: la sobre el nou perfil de l’enoturista
comunitat autònoma de La Rioja (pàg. 2) (pàg. 8)
La diversitat de perfils de la demanda i La visió estratègica de l’enoturisme a
l’experiència turística, dos elements Europa (pàg.10)
clau per adaptar l’oferta (pàg. 4)
Principals conclusions de la Jornada
Els trets diferencials de l’enoturisme a d’Enoturisme de Vilafranca del Penedès
les comarques de Tarragona (pàg.6) (pàg. 12)

2. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
2
DESTINACIONS
COMPETIDORES
La Rioja
TAULA 1: Comparativa de les tres Està considerada la principal destinació enoturística de l’Estat
zones que integren la Denominació espanyol i una de les referents en l’àmbit mundial1. Abasta territoris
d’Origen Qualificada La Rioja.
de la comunitat autònoma de La Rioja, però també d’Àlaba i de
núm.
municipis
núm.
hectàrees
núm.
cellers
Navarra. En aquest número es dóna a conèixer l’oferta i la política
La
118 42.247
305 turística vinculada al món del vi de la comunitat autònoma de La Rioja
Rioja
Part La Denominació d’Origen Qualificada Altres accions dutes a terme en el
18 13.143 280
d’Àlaba
La Rioja (DOCa Rioja) no coincideix període 2005-2010 han estat: plans
Part de
Navarra
8 6.570 15 exactament amb els límits de la de dinamització de clústers enoturís-
comunitat autònoma de La Rioja, tics com Haro o Logroño, estudis de
Total 144 61.960 600
abastant també municipis de la satisfacció de la demanda, el Vinobus,
província basca d’Àlaba i de part de el Centro Sensorial del Vino de San
Font: Consell Regulador DOCa Rioja. Navarra. De fet, La Rioja Alabesa, tot i Asencio o les jornades de portes
el poc volum d’hectàrees s’aproxima obertes de cellers. La política futura
al nombre de cellers de la comunitat seguirà aquests eixos. Així ho
autònoma, mostrant un alt grau determinava el programa electoral de
d’atomització (TAULA 1). El Consell l’actual govern, que establia
Regulador ha determinat tres zones consolidar i mantenir la marca
GRÀFIC 1: Distribució de les places en funció de les seves enoturística especialment entre els
hoteleres, per categories, de la característiques en quant al clima, la mercats estrangers, alhora que
comunitat autònoma de La Rioja, composició del sòl i la localització: La proposava el disseny de microproduc-
2010.
Rioja Alta, La Rioja Baja i La Rioja tes com l’ enogastronòmic, el cultural
pensions
hotels Alavesa. Aquests factors han o el de natura. Altres projectes
5*
10,5%
0,0% determinat la morfologia del conreu previstos a llarg termini són l’articula-
hostals hotels de la vinya. Aquesta denominació pot ció del Barco del Vino a Haro o la
1 i 2*
16,2%
4* ésser considerada la més antiga candidatura del paisatge dels vins de
24,8%
d’Espanya, ja que fou reconeguda La Rioja com a Patrimoni de la
hotels
hotels 3* oficialment l’any 1925, obtenint Humanitat per la UNESCO dintre la
36,9%
1* el1991 el títol de DO Qualificada. categoria de Paisatge Cultural.
5,1%
hotels
2*
6,4% Política i governança Una altra mostra de l’aposta
institucional per l’enoturisme és El
Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades
del Instituto de Estadística de La Rioja. La política turística de la comunitat Rioja y los 5 Sentidos, un programa
autònoma de La Rioja, presentada a cultural del govern autonòmic que,
continuació, s’ha dirigit, des de fa des de 1996, difon la cultura del vi des
anys, a la potenciació i consolidació de diferents àmbits (el paisatge, la
Més informació: de l’enoturisme com a producte literatura, les arts escèniques, la
turístic de referència. Prova d’això és gastronomia), a través d’activitats
Web oficial La Rioja Turismo com concerts, conferències, obres de
l’elaboració i posada en valor del Plan
Consell Regulador DOCa Rioja Estratégico para el desarrollo del teatre o dansa. Aquesta iniciativa fou
Projecte El Rioja y los 5 Sentidos Turismo del Vino en La Rioja. Així, des premiada amb el Best of Wine de
Projecte el Barco del Vino del govern autonòmic i des de Rioja Turisme Enològic del passat 2006,
Servei de Vinobus Turismo, empresa pública creada el atorgat per Great Wine Capital.
Museo de la Cultura del Vino
2000, s’han realitzat diverses
Dinastía Vivanco actuacions de desenvolupament, Oferta turística
millora de la infraestructura, creació
Empreses de turisme actiu L’oferta d’allotjament de la comunitat
d’enoturisme: Riojatrek i
de producte i promoció. Esdevenir
l’escenari audiovisual de la sèrie de es concentra en places de càmping
Enoviajes
televisió Gran Reserva o la campanya (45,7%) i d’hotels, hostals i pensions
Vinoteràpia (46,5%). L’oferta rural no és significa-
La tierra con nombre de vino són dues
de les accions promocionals que han tiva (7,8%). La major part de les
ajudat a posicionar la destinació. places corresponen a hotels de 3 i 4
estrelles. (GRÀFIC 1).
Fonts consultades:
¹ Cámara de Valencia (2010). El Enoturismo.

3. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
3
DESTINACIONS
COMPETIDORES
Un dels seus trets diferencials és la En els darrers anys el nombre
seva especialització en el producte d’empreses de turisme actiu s’ha
enoturístic. La Rioja Turismo destaca incrementat, passant de 9 a 23 entre
TAULA 2: Comparativa de l’enoturisme
entre la comunitat autònoma de La
aquells allotjaments (hotels i cases 2006 i 20103 .Tot i que no hi ha dades
Rioja i la província de Tarragona. rurals) que disposen d’una oferta més concretes seria lògic trobar-hi
diferenciada, ja sigui per la una vinculació amb el creixement de
Comunitat Província
autònoma de localització en un entorn vinícola, per l’enoturisme. A més, la destinació
La Rioja Tarragona* l’arquitectura o pels seus serveis. disposa d’uns equipaments museís-
5 DO Aquesta oferta singular suma un 8,6% tics complementaris a la visita
pròpies
núm. de DO 1
i part de DO del total. enoturística: el Museo de la Cultura
Penedès
del Vino Dinastia Vivanco, el Centro
núm. d'hectàrees 42.247 25.277 Pel que fa al recurs base, el celler, Sensorial del Vino o la col·lecció de
núm. cellers 305 296
se’n troben de tres tipologies ceràmica popular riojana de Las
núm. cellers
diferents2: els grans cellers Bodegas Darien són alguns exemples.
visitables 26,1 28,0 d’arquitectura tradicional de finals del
sobre el total (%)
núm. places
4.664 60.255
segle XIX, que estan prenent mesures Demanda de proximitat
hoteleres per adaptar-se a la pràctica
núm. places
turisme rural
1.067 2.334 enoturística; els familiars de petites Diferents fonts consultades2i4
dimensions, on una part està coincideixen en afirmar que la
núm. habitants 322.415 808.420
apostant per l’enoturisme; i els nous demanda a la comunitat autònoma de
núm. km2 5.045 6.303 cellers amb una visió clarament La Rioja és principalment domèstica i
enoturística, caracteritzats per de proximitat, procedent principal-
Font: Elaboració pròpia a partir de dades oficials del
Consell Regulador DOC La Rioja, del Consell Regulador
dissenys innovadors, a vegades ment de Madrid, Catalunya i el País
DO Penedès, del INCAVI i de l’Observatori de Turisme de vinculats a arquitectes de referència. Basc, corresponent a estades de caps
Catalunya, entre d’altres.
*Nota: Les dades de la província de Tarragona Una mostra de l’aposta dels agents de setmana i ponts (1,75 dies de
corresponen a la DO Tarragona, DO Conca de Barberà,
DOQ Priorat, DO Terra Alta, DO Montsant i la part
per aquest nou enfocament mitjana) (TAULA 3). Tot i així, en els
corresponent a la DO Penedès. Les dades de places empresarial2 són les inversions que darrers anys (2006-2010) s’ha experi-
d’allotjament, nombre d’habitants i km2 fan referència a
tota la província. estan realitzant dirigides a l’oferta de mentat un increment del nombre
nous serveis i equipaments com són la d’estrangers, amb un increment d’un
possibilitat de poder degustar menús 13,8%. Com a complement d’aquestes
enoturístics en els restaurants dels dades més concretes, cal subratllar
propis cellers. que l’enoturista de La Rioja correspon
al perfil de l’enoturista de l’Estat
En aquest territori hi ha altres espanyol: segment d’edat adult, que
TAULA 3: Distribució del nombre de
recursos vinculats al món del vi que viatja en grups acompanyat de
viatgers allotjats en hotels a la composen l’arquitectura popular familiars o amics, qui actuen moltes
comunitat autònoma de La Rioja, riojana com els calados (cellers vegades com a fonts d’informació. El
per CC.AA. de procedència. Any excavats sota terra), els guardaviñas
2010 (en %).
grau de satisfacció és elevat i solen
(edificacions rurals similars a les realitzar activitats complementàries a
Comunitat de Madrid 19,4 nostres barraques de pedra seca) o la visita.
Catalunya 18,3 els lagares.
País Basc 14,6 La Rioja (tot i tenir part de producció
Pel que fa a les activitats complemen- en altres comunitats) ha implantat
Comunitat Valenciana 7,3
tàries, a part de l’oferta específica una política turística dirigida específi-
Aragó 6,2
dels allotjaments (vinoteràpia, etc.), cament a l’enoturisme, gràcies a la
Castella i Lleó 5,7
han sorgit empreses d’activitats seva llarga tradició enològica. La
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta
especialitzades: sentir-se agricultor realitat administrativa (una comunitat
d’Ocupació Hotelera del Instituto Nacional de per un dia, esports entre vinyes o autònoma) i l’existència d’una sola DO,
Estadística (INE).
sobrevolar els conreus amb globus ha condicionat favorablement el
aerostàtic són algunes de les desenvolupamemt enoturístic
possibilitats que s’ofereixen. d’aquesta destinació de referència
Fonts consultades: (TAULA 2).
2
Sistema Riojano de Innovación y Turespaña. Plan Estratégico Agrupación Empresasa Innovadoras La Rioja Alta.
3
Instituto de Estadística de La Rioja.
4
Enquesta d’Ocupació Hotelera (EOH) del Instituto Nacional de Estadística, 2010.

4. 4
4
TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
MERCATS
BONES
PRÀCTIQUES Serveis enoturístics de
referència
La competència en l’oferta i l’exigència en la demanda forcen al
sector a innovar en serveis i equipaments enoturístics
“El sector necessita En un moment en el que l’oferta Priorat, mostra del potencial de
turística és clarament superior a la creixement d’aquest mercat emissor.
no només orientar- demanda, el sector enoturístic L’horari dels cellers cal que s’adapti
necessita no només orientar-se al també al comportament dels visitants,
se al mercat sinó mercat sinó definir el segment sent indiscutible oferir servei en caps
definir el segment específic al que es vol dirigir. La tria de setmana, en torns de matins i
d’aquest segment anirà en funció del tardes. El tracte personal de les visites
específic al que es seu potencial de creixement, del constitueix un atractiu per al visitant,
coneixement previ que se’n tingui o de que acostuma a ser d’un poder
vol dirigir” la inversió que vulgui assumir adquisitiu mig/mig-alt. A part de les
l’empresa, entre d’altres factors. habituals visites en grups, la Visita
Premium de Viña Real (Rioja Alabesa)
Es presenten alguns exemples de com amb un cost de 25 euros o el picnic a
l’oferta ha sabut afrontar l’evolució de les vinyes, de la mateixa bodega, així
la demanda. com la Visita VIP de les Bodegues
Torres destinada a persones amb
Visitants més exigents certs coneixements del món del vi,
amb un preu de 235 euros per grups
El turista és conscient de la diversitat entre 1 i 5 persones, són exemples
d’opcions que li ofereix el mercat, a d’aquesta especialització. El grau de
través de múltiples canals de coneixement que tenen els futurs
comercialització (agències de viatges, visitants és un altre element que s’ha
buscadors d’activitats on-line, de considerar a l’hora d’articular els
paquets d’experiències, etc.). Aquesta serveis turístics (visites, cursos de
exigència aplicada a l’enoturisme es tast, etc.). Pel que fa a la qualitat del
tradueix en una major diversitat servei, el sector necessita que aquesta
d’idiomes per a la realització de visites sigui present en totes les parts del
“Visita Premium de guiades, en l’ampliació dels horaris, producte des de l’oferta pròpiament
en la personalització de les visites,
Viña Real i la Visita així com en una major qualitat del
turística fins a la resta de serveis i
equipaments que ofereix la destinació
VIP de les servei. Pel que fa als idiomes, tot i que (senyalització, transport públic, etc.).
el pes de l’enoturisme a Catalunya i a Aquesta fou una de les conclusions
Bodegues la resta de l’Estat és principalment d’una jornada celebrada a Vilafranca
domèstic, les destinacions de del Penedès2. És significativa la
Torres...exemples referència tenen un major pes de inexistència d’una Q específica per a
d’especialització” mercat internacional1. Resulta les insta·lacions d’enoturisme, existint
destacable els set idiomes en què certificacions pròpies en el cas dels
s’ofereix la visita guiada a les restaurants o cases de turisme rural.
Bodegues Torres, mitjançant La poca maduresa del sector
audioguia, els tres idiomes explicarien aquesta realitat. Dit això,
internacionals de la Bodega Marqués la possibilitat de poder disposar d’un
de Riscal (Rioja Alabesa), o l’opció del certificat homologat constituiria un
rus per part del Celler Buil&Giné, del valor competitiu per al sector.
Fonts consultades:
1
Great Wine Capital, Las cifras clave del enoturismo mundial. 2011.
2
INNOVI i Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Jornada L’èxit de l’enoturisme a Califòrnia a través de la cooperació dels agents,
Vilafranca del Penedès, 14 novembre, 2011.

5. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
5
BONES
PRÀCTIQUES
Viure noves experiències d’instal·lacions adaptades a aquesta
demanda.
“Altres segments És una activitat poc coneguda pel
públic general i a la vegada, 100% connectats
com el turisme de constitueix una de les modalitats
reunions, turístiques més vinculades amb els Internet s’ha convertit en un mitjà de
sentits i les sensacions. Marqués de comunicació indiscutible entre l’oferta
d’incentius i Riscal ha sabut explotar aquest i la demanda. Els dispositius mòbils
concepte creant un complex permeten una comunicació
l’organització de enoturístic de referència de la mà d’un instantània quan el client actual o
bodes han estat gran arquitecte. Al voltant del celler potencial es troba a la destinació. És
ha creat un complex turístic amb un indispensable que els cellers tinguin
detectats i disseny innovador que constitueix per presència a les xarxes socials
si sol una experiència pels sentits, permetent que el client pugui disposar
treballats en format per un hotel de la cadena d’una major informació (vídeos de les
diversos cellers” Starwood, tres restaurants, un dels instal·lacions a Youtube, opinions a
quals amb una recent Estrella Tripadvisor, presència a Facebook i a
Michelin, un spa amb tractament a Twitter des d’on poder oferir ofertes
base de raïm i vi, una vinoteca i una especials als seguidors, són alguns
biblioteca. Tot i així, altres estratègies exemples que ja ofereix el sector).
TAULA 1: Evolució del nombre de de pressupost més baix com la Mostra d’aquesta necessitat és la
visites a la bodega Marqués de Riscal creació d’activitats innovadores que cerca de cellers en funció de la
(2005-2011). treballin en la materialització dels disponibilitat de xarxa Wi-Fi (5 cellers
sentits, esdevenen possibilitats que de La Rioja en tenen), així com el
70.000
60.000 pot incorporar la gestió de qualsevol tracte personal que s’estableix, per
59.500 56.000
54.000 celler. exemple, entre Marqués de Riscal i els
30.000
seus clients preferents a través del
Diversitat de perfils programa de punts Starwood
9.300 Preferred Guest oferint promocions
Tot i que les visites en grup específiques. La visita es
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 acompanyats de família i amics és el complementarà amb altres activitats
Font: dades orientatives facilitades pel departament
segment més demandat, cal tenir en turístiques com la descoberta del
de Relacions Públiques de Marqués de Riscal. compte altres segments específics: patrimoni cultural, gastronòmic i
Nota: el nou complex enoturístic es va inaugurar a
l’octubre de 2006. els sèniors i les famílies natural de la destinació. D’això n’és
multigeneracionals tenen previst conscient el sector. La major part de
incrementar la seva quota de mercat a webs de cellers ofereixen informació
mig termini3. Altres, com el turisme de turística de la regió.
reunions, d’incentius i l’organització
de bodes ja han estat detectats i La inversió no ho és tot
Més informació: treballats per diversos cellers.
Tot i que en els darrers anys alguns
Bodega Marqués de Riscal, Rioja La demanda amb problemes de dels cellers referents de l’Estat
Alabesa
mobilitat és un altre segment a espanyol han realitzat grans
Castello Banfi, Toscana considerar. El web oficial de Turismo inversions en quant a infraestructures
Ysios, Rioja Alabesa de la Rioja permet fer una cerca de (Marqués de Riscal, Ysios, Darien),
Viña Real, Rioja Alabesa cellers en funció de si estan adaptats l’èxit enoturístic d’un celler no té
Bodegues Torres, Alt Penedès a les necessitats dels minusvàlids. perque recaure únicament en la
També, el programa Turisme per a millora dels equipaments. El
Turisme per a tothom, Turisme de
Catalunya
tothom, de Turisme de Catalunya, perfeccionament del servei, el tracte
certifica que dos cellers de la Terra personalitzat o la imaginació en
La Rioja Turismo
Alta i un del Baix Penedès disposen l’articulació de noves activitats són
algunes possibilitats.
Fonts consultades:
Organització Mundial del Turisme (OMT), European Travel Commission, European Cities Marketing i la Universitat de Viena. Seminari
3
Internacional sobre el Canvi Demogràfic i el Turisme, 2010.

6. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
6
LES NOSTRES
L’enoturisme a les
DESTINACIONS
comarques de Tarragona
En 10 comarques es concentren 5 DO pròpies i una part de la DO
Penedès. En aquest article es presenta una introducció del sector
enoturístic d’aquest territori
TAULA 1: Comparativa variables 6 DO’s. La demarcació de Tarragona, que passat, mostra del potencial que
inclou les marques turístiques Costa històricament ha tingut la producció
capacitat
núm.
acollida Daurada i Terres de l’Ebre, es del vi al territori. Des de la visió del
núm. (places
ha.
cellers
hoteleres i
caracteritza per una notable potencial turístic, aquestes catedrals
visitables
turisme especialització agrària en el sector aporten diferenciació, de la mateixa
rural)**
DOQ enològic. Vuit de les 10 comarques manera que ho fan els nous cellers
1.888 25
Priorat
que la conformen estan incloses en d’arquitectura singular.
DO
Montsant
1.840 14
les diferents denominacions d’origen
DO Conca
de 4.200 16 21.066
de vi. Els paisatges de vinya estan La diferenciació del territori no
Barberà omnipresents al territori i d’aquí que l’aporta tan sols la monumentalitat de
DO
Penedès*
4.461 1 hagin aparegut iniciatives com la de les construccions, sinó també la
DO
6.598 13 denominar les comarques de diversitat i qualitat dels seus vins i
Tarragona
DO Terra Tarragona amb el nom de País del Vi dels paisatges que els generen. Així,
6.290 18 825
Alta
que es configura com l’integrador de l’experiència enoturística no s’ha de
*Nota: les dades de la DO Penedès fan referència a la part tots els territoris de les recloure a l’interior del celler, sinó que
corresponent a la província de Tarragona.
**Nota: les dades corresponen als municipis que Denominacions d’Origen (DO) de la ha d’integrar els paisatges de vinyes i
intengren les DO.
Font: INCAVI i fonts internes Think Tank (Parc Científic i demarcació. els enclavaments rurals entre els seus
Tecnològic de Turisme i Oci). actius. El fet que les xarxes de camins
El nombre de DO és força elevat per a rurals estiguin integrats en l’oferta
un territori relativament petit com el enoturística i que operadors
que ens ocupa: Terra Alta, Priorat, especialitzats se n’hagin fet ressó
Montsant, Tarragona, Conca de mostra el seu valor.
Barberà i part de Penedès (TAULA 1). A
aquestes caldria afegir, a més la DO Els vins, singulars, són resultat de la
Catalunya i la DO Cava. Aquesta combinació de sòls, microclimes i
singularitat és el resultat d’aspectes varietats de vinya, algunes de les
històrics, paisatgístics, climàtics i quals són exclusives d’aquest territori.
edàfics. Tanmateix, el resultat són DO Aquests vins han obtingut les últimes
amb territoris la dimensió dels quals dècades un reconeixement
TAULA 2: Comparativa destinacions condiciona la seva capacitat de internacional que ha posicionat
competidores europees.
notorietat internacional a diferència algunes de les DO del territori,
de les grans destinacions sobretot la DOQ Priorat entre les de
cellers núm.
hectàrees
visitables DO enoturístiques europees (Borgonya, major prestigi a escala mundial.
Borgonya 25.800 349 99 Burdeus, Rioja) (TAULA 2). En aquest
context, la generació d’un espai A banda de l’atractiu enoturístic del
Chianti 10.500 313 1
integrat d’enoturisme a la demarcació territori cal posar èmfasi en la vocació
La Rioja 61.960 79 1 sembla una aposta raonable. turística, consolidada sota les
marques Costa Daurada i Terres de
El Penedès 24.248 32 1
Cadascuna de les DO compta amb l’Ebre. Una llarga tradició d’acollida
Comarques
de 25.277 87 6 diversos elements diferencials i de que ha consolidat una important
Tarragona
singularització, però hi ha actius especialització, sobretot al litoral i a
Font: INCAVI i fonts oficials de les destinacions. comuns que aporten valor al conjunt tocar de les diferents DO de la
del territori, entre els que es demarcació.
destaquen els valors històrics,
concretats en els cellers Les comarques de Tarragona,
monumentals, les anomenades compten, doncs, amb un enorme
Catedrals del Vi, construccions potencial d’atractivitat enoturística i
modernistes de principis del segle un bagatge i desenvolupament de
l’activitat del turisme.

7. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
7
LES NOSTRES
DESTINACIONS
La combinació d’aquests dos eixos situen com a destinacions
està estructurant una de les ofertes destacades, altres encara estan en
de major recorregut enoturístic de una fase incipient d’aquest
l’Estat espanyol i del continent. Els reconeixement dels mercats. Amb tot,
eixos sobre els que s’ha treballat i l’èxit de les diferents destinacions
s’està treballant són: enoturístiques rau en saber adaptar la
seva singularitat i capacitat d’acollida
 Condicionament de l’oferta i a un projecte turístic. No és possible
desenvolupament de serveis per al que les destinacions enoturístiques
visitants en l’espai enològic. mimetitzin el seu model de
 Desenvolupament dels actius desenvolupament. Cada destinació ha
humans adequats per gestionar de definir el seu model i l’efecte volgut
“La diversitat i el l’experiència enoturística, tant dins de l’activitat turística. Les diferents
dels espais enològics com en DO de la demarcació es troben amb la
nombre de l’oferta turística. necessitat de definir aquest model de
 Desenvolupament d’ofertes desenvolupament conjunt i és, en
destinacions turístiques relacionades amb la aquesta línia, que han aparegut
cultura del vi. En aquest sentit iniciatives com la del País del Vi.
enoturístiques…ha destaquen els tractaments de
afavorit la salut que utilitzen el vi, comuns ja La diversitat i el nombre elevat de
als spa i centres de salut del destinacions enoturístiques existents
generació d’una territori, així com l’assumpció del a escala mundial ha afavorit la
valor per part d’alguns dels generació d’una política d’estructura-
política restaurants del territori que són ció de l’oferta en base a generar
d’estructuració de carta de presentació del producte productes turístics fàcilment
enològic. identificables per a la demanda, com
l’oferta en base a  Accions de comercialització i ara les rutes de vi on s’agrupen
comunicació, tant a nivell de DO destinacions amb voluntat
generar productes com a nivell de marques d’esdevenir els eixos destacats de
turístics fàcilment turístiques, que han consolidat la l’activitat (TAULA 3). Aquestes
integració de l’oferta enoturística agrupacions són, ara per ara, els
identificables per a en els circuits d’operadors punts calents del desenvolupament
especialitzats. enoturístic.
la demanda”
L’enoturisme és una activitat que TAULA 3: Exemples de rutes enoturístiques
creix amb força a nivell internacional.
escala nom ruta entitat
Les zones de producció d’Europa, Ruta Europea del
Europa RECEVIN
Amèrica, Oceania i Àfrica han Vino
Estat Rutas del Vino de
esdevingut destinacions turístiques espanyol España
ACEVIN
de referència per un mercat de Catalunya * *
Ruta del Vi de
proximitat en un principi i com a Províncies
Lleida
Associació mixta
destinacions internacionals Ruta del Vi del
Turisme Priorat
(DOQ Priorat+ DO
finalment. Moltes destinacions se Priorat
Montsant)
situen en una posició competitiva Regions La Route
Touristique des
Cambra de Começ i
Indústria
avantatjosa i esdevenen referència Grands Crus de
de Dijon i Beaune
Bourgogne
per a operadors turístics i mercats Consorci Promoció
Ruta Postals de
potencials. És el resultat d’anys de Municipal
Vinya
Turística Alt
Penedès
desenvolupar projectes turístics
vinculats a la qualitat del producte Font: Elaboració pròpia a partir de webs oficials.
enològic. Les destinacions de la
demarcació de Tarragona es troben en Una iniciativa local recent ha estat
situació diversa pel que fa al seu nivell l’organització, per part de la
de posicionament en relació als Confederació Empresarial de la
mercats domèstic i internacional, de Província de Tarragona CEPTA, dels
forma que mentre algunes DO se Premis a l’Excel·lència Enoturística.

8. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
8
ESTADÍSTIQUES I
MERCATS
El Perfil de l’enoturista
El pes del mercat domèstic, determinats segments de demanda
específics com el mercat femení o el sènior o la predilecció pels
GRÀFIC 1: Principals CC.AA. emisores hotels de 4 estrelles són algunes característiques d’aquest turista
d’enoturistes.
En el sector s’estan realitzant estudis En el cas espanyol2 els percentatges
per determinar quins són els trets són similars.
Catalunya 19,3%
diferencials de l’enoturista. A En l’enoturisme mundial, dos terceres
Madrid 12,2% continuación es presenten les parts són homes. En el cas espanyol
Andalusia 9,7% conclusions més significatives de dos aquesta diferència no és tan
Comunitat Valenciana 9,7% informes, d’escales territorials destacada (55,0% respecte un 45,0%).
País Basc 9,4% diferents. Las cifras clave del El mercat femení està resultant ser un
Aragó 7,9% enoturismo mundial1, elaborat per segment estratègic amb potencial de
Castella i Lleó 7,6%
Great Wine Capital, mostra l’opinió creixement, igual que el sènior. Pel
dels agents del sector de nou regions que fa al segment femení estan
vitivinícoles mundials. En el cas de apareixent iniciatives pioneres.
Font: Elaboració Think Tank (Parc Científic i Tecnològic
de Turisme i Oci) a partir de les dades del informe l’Análisis Demanda Rutas del Vino2, L’agència de viatges Focus on Woman3
d’ACEVIN2. de l’ Asociación Española de Ciudades ofereix un viatge a Oporto amb activi-
del Vino (ACEVIN), corresponent a la tats enoturístiques dirigit exclusiva-
primera part de 2010, s’ha consultat ment a dones. I és que en els darrers
directament als usuaris de Las Rutas anys el consum de vi per part de les
del Vino, producte turístic d’aquesta dones s’està consolidant, el que ha
associació. originat la creació de vins específics
per a aquest segment amb gustos
Radiografia de l’enoturista més afruitats i amb una menor taxa
d’alcohol.
El mercat de turisme enològic és de Pel que fa a l’allotjament, l’hotel de 4
proximitat. En el cas de l’Estat estrelles és el més utilitzat en el cas
espanyol, el 80,6% són del propi país, espanyol (28,0%) tot i que les cases de
sent Catalunya la principal comunitat familiars i amics tenen cert pes.
emissora (un 19,3% del mercat intern) La despesa del l’enoturista és un
(GRÀFIC 1). Segons l’informe mundial, aspecte complex de quantificar, ja
GRÀFIC 2: Despesa mitjana desglossada
per conceptes (en %). el pes del turisme domèstic és que hi ha diferències molt importants
significatiu, tot i que és notablement entre destinacions i els valors varien
visita a inferior (un 40,0%). Els principals molt en funció de les fonts consulta-
museus
altres
2%
11%
allotjament
36%
mercats emissors a escala mundial des. Segons Great Wine Capital, el
són els Països Baixos, Regne Unit, turista de la regió de la Toscana i de
visita a EUA i Canadà. A l’Estat espanyol Napa Valley realitza una despesa
cellers
5% destaca el mercat alemany, mitjana diària elevada (210 i 188
concentrant una tercera part dels dòlars respectivament) mentre que en
estrangers i els nord-americans, que el cas de La Rioja és molt inferior (30
restauració
35% compres tenen la mateixa presència que els dòlars). Aquest import fa referència a
de vi
11% francesos (12,6%). Relacionat amb la despesa generada al celler, segons
l’origen dels turistes, el cotxe resulta les consultes als productors de vi. Si
ser el mitjà de transport més habitual es pregunta als usuaris de Las Rutas
(78,8%). del Vino els imports s’incrementen
Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l’informe
d’ACEVIN2.
fins als 127,1 euros de mitjana per
A escala mundial, el segment d’edat turista (la despesa mitjana general és
principal se situa entre els 36 i 55 de 100 euros/dia/persona4), correspo-
anys (un 45,0%). Destaca també el nent a la despesa generada en
pes del segment sènior (majors de 56 destinació (excluint el desplaçament).
anys). L’allotjament i la restauració són els
Fonts consultades: dos àmbits que concentren aquesta
¹ conclusions extretes de vinoturismo.blogspot. despesa (GRÀFIC 2).
2
ACEVIN (2010). Análisis Demanda Rutas del Vino, 1ª oleada 2010.
3
http://www.focusonwoman.es.
4
IET (2010). Encuesta de Gasto Turístico, Egatur.

9. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
9
ESTADÍSTIQUES I
INNOVACIÓ
MERCATS
En el cas espanyol2, l’enoturisme destinació enoturística dóna lloc a
resulta ser una activitat realitzada en que el 55,0% dels enquestats hagin
grup, principalment d’amics o de feina visitat la mateixa destinació entre 1 i 2
TAULA 1: Comparativa del perfil de i amb la família. La dimensió del grup vegades6. De fet, el grau de satisfacció
l’enoturista i el turista cultural.
acostuma a ser d’entre 3 i 5 persones. de l’experiència turística és elevada, ja
enoturista
turista La motivació principal ha passat de que un 92,0% dels enquestats
cultural
edat 36-55 anys 25-34 anys
ser la localització i el patrimoni5 a tornaria a repetir la visita.
companyia
grups (amics, parella sense recaure en la pròpia visita als cellers Pel que fa al sistema de reserva, el
familia) fills
estada
de la zona. Les activitats més telèfon i Internet són els dos sistemes
1 nit 2-3 nits
mitjana habituals estan estretament més utilitzats en el cas espanyol, amb
caps de caps de
estacionalitat setmana i setmana i relacionades amb la cultura gastronò- un 26,0% i un 15,0% respectivament.
ponts ponts mica i vinícola de la destinació: visita L’agència de viatges no té un pes
127,1 euros 135,4 euros
despesa
mitjana/dia
(superior (superior a cellers (20,0%), degustació de vins significatiu. D’altra banda, un 26,0%
mitjana) mitjana)
recomanacions
(15,0%) i degustació de la dels consultats no van realitzar una
recomanacions
fonts
familiars-
familiars- gastronomia local (15,0%). Altres reserva prèvia.
d'informació amics i
amics
Internet activitats complementàries com la Les recomanacions de familiars i
visita
monuments visita de les vinyes o dels espais amics són les fonts d’informació
activitats bodegues
realitzades gastronomia
gastronomia
compres
museístics vinculats a la cultura del vi bàsica (31,5% dels casos). Les
tast de vins
puntuació
tenen un pes força menor, coincidint destinacions, però, treballen diferents
4,2 sobre 5 3,5 sobre 5
destinació amb les activitats menys ofertades canals de comunicació, havent una
pels establiments, segons l’estudi diferència entre els canals
Font: Elaboració pròpia amb dades dels diferents
informes del perfil de l’enoturista1i2 i El Turismo cultural internacional (un 10,0% dels enques- tradicionals utilitzats per les
de ciudad y de City Break, Turespaña, 2007. tats disposa d’espais museitzats). destinacions enoturístiques europees
L’oferta de Las Rutas del Vino obté (fires, fulletons, OIT) i els canals més
una puntuació de 4,21 sobre 5, sent el innovadors vinculats a Internet i les
paisatge i l’hospitalitat els elements xarxes socials utilitzats per les
més valorats. Per contra, la destinacions dels EUA, Sudàfrica i
senyalització, la informació turística i Nova Zelanda, segons l’estudi
la relació qualitat-preu són els que mundial.
obtenen una puntuació inferior. En l’àmbit mundial, el sector està
Segons ACEVIN, les destinacions conscienciat dels beneficis que
espanyoles més visitades són La genera aquesta modalitat turística. La
Rioja, Ribera del Duero, Penedès, millora de la imatge i del posiciona-
“La millora de la Marco de Jerez i Toro (Zamora). Pel ment del celler i l’increment dels
que fa a destinacions internacionals ingressos són els més destacats. Per
imatge i del la regió de Burdeos és la més destinacions Napa Valley és qui més
coneguda. No se citen destinacions creu en la seva viabilitat econòmica.
posicionament del enoturístiques de referència com la Comparant els estudis s’aprecia com
celler i l’increment Toscana, Oporto o Napa Valley. Això es el producte enoturístic es troba en
pot relacionar amb el grau de una fase inicial a l’Estat espanyol:
dels ingressos són coneixement del producte per part del gran pes de la demanda domèstica
propi enoturista espanyol qui es per sobre d’altres destinacions
els beneficis més defineix com a un turista convencional mundials; elevat percentatge sense
destacats de (44,1%) o aficionat (36,0%). reserva prèvia; els mateixos turistes
A l’Estat espanyol, l’estada mitjana és es defineixen com a convencionals;
l’enoturisme” de 2,6 dies, responent a escapades de desconeixement d’altres destinacions
caps de setmana i ponts. A escala enoturístiques de referència, etc. Tot i
mundial, l’estiu (70,0%) i la tardor així, és un producte desestacional,
(15,3%) són les dues èpoques amb amb grau de satisfacció elevat,
major activitat. vinculat a una despesa turística
La proximitat entre el punt emissor i la superior a la mitjana i complementari
d’altres recursos, com els culturals o
Fonts consultades:
els gastronòmics (TAULA 1).
5
ACEVIN (2010). Análisis Demanda Rutas del Vino, altres edicions.
6
no es comptabilitzen els usuaris de segones residències.

10. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR
10
POLÍTICA I
GOVERNANÇA L’Estratègia enoturística
europea
El sector disposa de dos documents estratègics que constitueixen les
bases del desenvolupament de l’enoturisme en l’àmbit europeu
TAULA 1: Definició d’enoturisme, Amb l’objectiu de millorar la d’agents considerats per a l’adhesió a
segons la Carta Europea1. coordinació entre els membres de la la Carta: el sector públic, el privat i els
Red Europea de Ciudades del Vino habitants de la destinació
Desenvolupament de les
(RECEVIN), fomentar l’intercanvi de enoturística. Cal deixar constància
activitats turístiques i d’oci i
coneixement i tecnologia i que alguns agents qualifiquen aquest
temps lliure dedicades a la
descoberta i al gaudi cultural i desenvolupar accions per document com una proposta de
enològic de la vinya, el vi i el incrementar la qualitat de l’oferta, mínims molt poc exigent.
seu territori entre 2004 i 2006 es va realitzar el
projecte VINTUR, gràcies a una Com a qualsevol document estratègic
iniciativa comunitària de la UE hi ha certs valors que ja vénen
(Interreg IIIC Sud). El fruit d’aquest predeterminats: la sostenibilitat de
projecte fou l’elaboració de La Carta l’activitat econòmica i el foment del
Europea de l’Enoturisme1, que desenvolupament local, la necessària
estableix el model enoturístic euro- cooperació entre els agents, la visió de
peu, i el Vademècum de l’Enoturisme conjunt, el foment de la rehabilitació
Europeu2, informe que presenta les en detriment de la construcció nova,
bases de la qualitat del sector. l’ús de recursos humans locals o la
potenciació de la qualitat de vida de la
Carta Europea i Vademècum població local. A més, val la pena
destacar la menció que es fa sobre la
La Carta defineix el concepte necessària gestió dels fluxes dels
d’enoturisme a escala europea turistes, anticipant algunes mesures
(TAULA 1) i estableix una estratègia correctores, com l’ús dels vehicles
comú per a totes les regions col·lectius, la bicicleta o l’anar a peu.
enoturístiques d’Europa, a partir de
la definició dels objectius i els L’adhesió a la Carta es materialitza
compromisos de tots els agents amb la redacció d’un informe, similar
al que podria ser un pla estratègic
“...destaca el vi com implicats. Aquest informe mostra
d’una destinació, on consti un
una visió àmplia del sector,
un producte que remarcant el concepte de cultura del diagnòstic, la implicació dels socis, els
vi, idea que té en compte tant l’àmbit objectius estratègics comuns,
representa a un vitivinícola del territori com el l’assignació dels mitjans necessaris,
turístic. Seguint amb aquesta un programa d’actuacions i l’avaluació
territori i a una dels resultats. Fins al dia d’avui 78
filosofia, la presentació institucional
cultura, anant més de l’associació europea RECEVIN, entitats s’hi han adherit, sent el 64,1%
destaca el vi com un producte que italianes i espanyoles4.
enllà del concepte representa a un territori i a una
cultura, anant més enllà del concep- Posteriorment el mateix projecte
tradicional de europeu va elaborar el Vademècum de
te tradicional de beguda de qualitat.
l’Enoturisme Europeu, on s’estableix
beguda de qualitat” Aquesta visió i possible ús del vi com
el Sistema de Gestió de la Qualitat de
a element de marxandatge turístic
va estretament lligada a les l’Enoturisme a Europa, pensant en la
conclusions de la recent jornada futura adhesió al projecte Ruta
d’enoturisme celebrada a Vilafranca Europea del Vino. Aquest document
del Penedès3. Aquest enfocament inspirat en la Carta Europea potencia
global es correspon amb el ventall algunes idees noves, destacant la
necessitat de fomentar la cultura del
Fonts consultades:
1
VINTUR, Carta Europea del Enoturismo.
2
VINTUR i DELOITTE (2005). Vademecum del Enoturismo Europeo.
3
INNOVI i Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Jornada L’èxit de l’enoturisme a Califòrnia a través de la cooperació dels agents,
Vilafranca del Penedès, 14 novembre, 2011.
4
RECEVIN, informació del web official.

11. TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 11
ESTADÍSTIQUES
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
vi en tot el cicle de vida del viatge Pel que fa a l’oferta turística, tot i que
(abans, durant i després) i en tots els hi ha uns requisits comuns se
elements de la cadena de valor. n’estableixen d’específics per a cada
També posa de manifest subsector. Per exemple, destaca el
“La Rioja és una de l’autenticitat, un dels valors clau de pes que es dóna al coneixement d’un
l’enoturisme atesa la seva estructura idioma estranger, en el cas de les
les 9 destinacions sovint de producció artesanal, dirigit a agències i les Oficines de Turisme o el
un mercat individualitzat i exigent, grau de coneixement que han de tenir
de l’associació contraposat al model de masses, així els treballadors dels restaurants
mundial, mentre com la gastronomia, un dels recursos respecte els vins de la destinació. Per
complementaris rellevants de a les enoteques i cellers es remarca la
que altres com l’experiència enoturística. disponibilitat d’espais específics per a
la degustació amb copes adequades,
Cambados, Utiel o Per poder ser membre de la Ruta l’existència de botiga, així com servei
Europea del Vino cal previament
Montilla formen adherir-se a la Carta i complir
de visites guiades amb reserva prèvia,
entre d’altres requisits.
part de l’associació determinats requisits. Hi ha la
possibilitat de formar part de la ruta Amb l’objectiu d’assolir l’excel·lència,
espanyola ACEVIN” d’excel·lència, en el cas d’assolir s’estableixen requisits addicionals
també els requisits addicionals. dirigits especialment a la millora de la
gestió (més dedicació, més capacitat
Requisits de decisió), a incrementar la presència
de l’oferta en destinació (passa de 6 a
S’estableixen requisits específics per 10 bodegues i de 5 a 8 serveis
al sector públic (territori) i per al complementaris), crear i aplicar
privat, tenint en compte l’oferta sistemes de seguiment (creació
turística i enoturística: allotjaments, d’indicadors de sostenibilitat
restauració, comerç, oficines de enoturística) i desenvolupar eines
turismo, agències de viatges d’anàlisi del perfil de la demanda.
receptives, tour operadors, cellers, Amb aquest objectiu l’entitat gestora
museus, centres d’interpretació del vi, crearà un model de recollida
enoteques (tendes especialitzades) i d’informació del perfil de l’enoturista
serveis de degustació i de cursos de que distribuirà al sector analitzant
TAULA 2: Comparativa membres tast. La gestió d’aquest procés posteriorment els resultats. El sector
diferents associacions d’enoturisme. d’adhesió recau en l’Òrgan de Gestió empresarial es comprometrà a
que ha de crear cada destinació, qui facilitar les dades, per a poder obtenir
presència
entitat
núm. catalana/ desenvoluparà un Programa de també l’excel·lència.
membres demarcació de
Tarragona
Treball Estratègic amb un cronograma
Great Wine de tres anys. La presència de destinacions
Capitals 9 NO/NO
(Món) tarragonines en les principals
RECEVIN
9 països Pel que fa als condicionants del associacions enoturístiques és molt
78 SÍ/NO
(Europa)
municipis
territori, a part dels criteris lògics dèbil, tenint presència tant sols en
Assemblea de les (estar dintre de la DO, disposar l’àmbit català (TAULA 2). Per contra,
regions europees
vitivinícoles
17 països per països d’entitat gestora, tenir marca i logo, La Rioja és una de les 9 destinacions
(Europa) sistemes de senyalització, elements de l’associació mundial, mentre que
84
ACEVIN membres de promoció), és d’obligat compliment altres com Cambados, Utiel o Montilla
SÍ/NO
(Espanya) (entitats
publiques)
que la destinació compti com a mínim formen part de l’associació espanyola
amb 6 cellers visitables, durant un (ACEVIN).
Fonts vàries. mínim de 12 hores setmanals i dos
dies per setmana i amb 5 serveis Aquests documents, independent-
complementaris (dos d’ells han de ser ment de la seva voluntat d’adhesió a
un restaurant i un allotjament), així la Carta poden ser d’utilitat al sector,
com fomentar una política de preus ajudant a definir el model i el sistema
raonable i equilibrada. de qualitat de l’enoturisme a casa

12. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 9
12
NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ
PUBLICACIONS PARLANT?
Tarragona Restaurant Wine Es presenten les conclusions de la Jornada L’èxit de
l’enoturisme a Califòrnia a través de la cooperació dels
Del 3 al 18 de novembre, 23 restaurants de la ciutat i agents, celebrada a Vilafranca del Penedès al
d’altres municipis pròxims han ofert uns menús novembre:
específics acompanyatrs de vins de les 6 DO de la
demarcació amb un preureduït. Després de l’èxit assolit  La gestió de la destinació s’ha de fer de forma global,
en la primera edició la Cambra de Comerç de Tarragona, tenint en compte tots els agents implicats, sector
impulsora de la iniciativa, ha comunicat la realització vinícola i turístic, aconseguint que el turista no trobi
d’una segona anualitat. diferències entre el territori vitivinícola i el turístic.
 Cal una cooperació real entre els agents d’una
Per a més informació: Tarragona Restaurant Wine mateixa destinació, eliminant els individualismes i
els aspectes polítics.
 El turista desitja viure una experiència a la
Cellers que dansen destinació. Conceptes com emoció, sensació o
aprendre són els més comentats pels ponents.
Amb l’objectiu de divulgar el patrimoni de la demarcació  Cal que l’oferta s’adapti a una nova demanda més
de Tarragona i impulsar projectes artístics, els Serveis exigent i de modalitats cada vegada més diverses. El
Territorials de Cultura de la Generalitat han proposat turisme familiar, de reunions o d’incentius són
aquest projecte audiovisual, basat en la gravació de segments que cal considerar.
videodanses a l’interior de sis cellers modernistes de la  La qualitat ha d’estar present en totes les àrees
demarcació. (oferta d’allotjament, restauració, oferta
complementària, sistemes de transport, informació
Més detalls del Projecte. turística, etc.).
 Relacionat amb la qualitat en el servei, la formació i
la professionalització són altres aspectes que cal
163,62 euros de despesa mitjana diària valorar.
 És necessari transformar el recurs en producte. El
Aquesta és la despesa del turista enogastronòmic ric passat històric europeu, amb tot el que comporta
espanyol, segons l’estudi més recent al respecte, (tradicions, patrimoni cultural de diferents èpoques)
elaborat per Dinamiza Asesores. L’informe, realitzat a constitueix el valor diferencial del Vell Continent
partir d’enquestes on line a més de 7.000 usuaris a respecte altres regions enoturístiques. Tot i així,
principis de 2010, descobreix algunes variables d’aquest altres destinacions amb menor riquesa cultural, com
segment, com l’estada mitjana o l’allotjament preferit. els EUA, Austràlia, Nova Zelanda o Sudàfrica han
Pel que fa a la despesa, és un valor més elevat si es sabut maximitzar els seus recursos creant
compara amb estudis anteriors tot i que cal considerar productes enoturístics altament competitius.
que cada estudi utilitza una metodologia determinada  La comercialització és un dels principals problemes
(veure apartat Estadístiques i Mercats). del sector. Es proposa treure el màxim profit dels
actuals canals de comercialització del sector
Informe complet a Análisis de la Demanda del Turismo vinícola, utilitzant el producte (l’ampolla) com a
Enogastronómico en España. ambaixador del territori que l’ha originat.
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat