1. QUÈ ÉS UN VAIXELL?
Educació Infantil i Primer Cicle de Primària
Centre de Recursos Educatius del Mar
La Nora i en Martí fan una sortida amb
l’escola a la platja. Pugen sobre un matalàs
inflable i el corrent se’ls emporta mar enllà.
Afortunadament en mig de l’horitzó apareix
una illeta, perquè el matalàs ja fa estona que
perd aire i quan posen el peu a terra se
n’adonen que ha quedat inservible. Però la
Nora i en Martí són dos persones molt valentes
i ràpidament han vist que de res serveix des-
esperar-se: cal buscar una solució
Martí:
I ara què farem Nora? Com podem tornar cap a la platja?
Nora:
Només tenim una solució, Martí, i és fer-nos una barca. De què la podem fer?
Martí:
Haurem de buscar alguna cosa que floti
La Nora i en Martí busquen diferents materials
Martí:
De tot el què hem trobat a l’illa, el què més sura són els troncs d’arbre. Què et
sembla si agafem uns quants troncs i els unim amb cordes? D’aquesta manera a
mi em sembla que aconseguirem fer una balsa que ens portarà fins a la Barceloneta.
Tal dit tal fet. La Nora i en Martí fan una balsa i hi pugen.
Nora:
Que bé, Martí. Ja ens en podem anar.
Però, com se’n poden anar? Perquè flotar, floten, però no és el mateix flotar que navegar…
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.1

2. Nora:
Aquesta balsa no es mou, diu la Nora. Ens cal algun estri que ens permeti impul-
sar la nau per poder-nos desplaçar.
La Nora i en Martí tornen a terra i busquen alguna cosa que els permeti navegar.
Martí:
Mira quin pal tan llarg que he trobat, diu en Martí, el farem servir de perxa. Com
els gondolers de Venècia, farem córrer la canoa empentant-la amb la perxa des
del terra que es troba sota l’aigua.
Nora:
Ara sí que naveguem! Vinga, cap a Barcelona!
Però al cap de pocs metres, el fons es fa més profund i la Nora i en Martí no arriben al
terra amb la perxa per poder donar impuls a la balsa. De sobte apareix un indi. Estaven
tan distrets que no l’han vist arribar amb la seva canoa.
Indi:
On aneu amb aquesta balsa?
Martí:
Cap a Barcelona.
Indi:
Bona idea la del pal! La perxa va molt bé per navegar per rius de poca fondària,
però ja veus que quan ets mar endins, el fons et queda molt avall i la perxa no és
prou llarga per tocar el terra i donar-te impuls.
La Nora i en Martí estan tan parats què no saben que dir. S’han quedat muts. L’indi treu
un rem que tenia i els hi dóna.
Indi:
Teniu un rem, és l’únic que us puc do-
nar, però us anirà molt més bé que la
perxa.
Martí:
Moltes gràcies!!! Amb això, Nora, sí que
ens en podem anar.
La Nora i en Martí comencen a remar i a re-
mar fins a quedar esgotats.
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.2

3. Martí:
A aquest pas i cansats com estem no arribarem mai.
Nora:
Mira, Martí, un vaixell de vela! Crida’l!
Som aquí, som aquí!
Martí:
Hola bons mariners. Som la Nora i en
Martí, que estem perduts enmig del
mar. Què ens podríeu portar cap a la
platja de la Barceloneta?
Mariner:
Ens sap molt de greu, però nosaltres
venim justament de Barcelona i anem
cap a Mallorca i ara no ens podem des-
viar de la nostra ruta. Si voleu pujar a
bord us podem deixar al port d’Alcúdia.
Martí:
Moltes gràcies per l’oferiment, però Mallorca queda lluny del nostre destí.
Seguirem remant cap a la Barceloneta.
Mariner:
El que sí que farem és donar-vos una vela perquè pugueu anar més ràpid. També
us donarem un timó, perquè sinó no podríeu governar el camí de la vostra barca.
Així doncs, la Nora i en Martí col.loquen la vela a la seva balsa i comencen a navegar amb
l’ajuda del vent.
Nora:
Quina sort, Martí, perquè a mi ja em feien mal els braços de tant remar.
Però de sobte para el vent i la balsa dels dos amics deixa de córrer.
Martí:
Només ens faltava això! No arribarem mai! Amb una vela depenem del tot de que
faci vent i ara hi ha una calma...
Però just quan començaven a desesperar-se veuen venir una llanxa a motor que s’acosta
des de l’horitzó .
Capità:
Bon dia nois, que feu tots dos en aquesta balsa?
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.3

4. La Nora i en Martí els expliquen les seves peripècies.
Capità:
Apa tu, quantes aventures! Mireu, jo no us puc pujar a la meva llanxa, perquè
vaig cap a Tunísia, però com que tinc un motor de recanvi, us el dono, i així
arribareu més ràpid a Barcelona.
Nora:
Quina sort que tornem a tenir! Hem començat amb una perxa, hem continuat amb
un rem, després ens han donat una vela i ara tenim un motor.
És quasi fosc quan arriben a la platja. Els amics i la mestra, però, encara hi són. Quina
festa que fan tots quan veuen arribar la Nora i en Martí sans i estalvis!
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.4

5. La propulsió
Segurament el primer que va fer servir l’home per surar va ser la soca d’un arbre. La
major part de les naus exòtiques deriven del tronc d’arbre. Afilant-ne el perfil i buidant-
ne l’interior, sorgeixen els primers caiacs i les primeres piragües. A partir de la unió de
diversos troncs s’obtenen les balses com ara la jangada.
Amb perxa: si hi ha poca profunditat i si la riba és propera, una persona dreta pot
utilitzar una perxa exercint una empenta continuada sobre el fons, tot fent córrer les
mans al llarg del pal.
Amb rem: impulsar la nau amb rems és el sistema ideal
quant les distàncies no són massa llargues. En aquest cas
l’empenta es fa sobre l’aigua.
Amb vela: la propulsió a vela ha estat, fins a la
introducció del vapor, la manera més corrent de
navegar. Es tracta de propulsar la nau aprofitant
la força del vent per mitjà d’una superfície,
generalment de lona, que recull l’empenta.
Bàsicament hi ha dos tipus de veles: les de for-
ma triangular -com porten la majoria de barques
de pesca del Mediterrani, anomenades llatines
(a la trina, o de tres costats) i les
quadrangulars, veles d’aparell rodó, que són les veles quadres característiques dels
grans velers.
Amb motor: Al llarg del segle XIX la vela
va anar sent substituida per rodes de
pales primer i hèlixs després, accionades
per màquines de vapor, per turbines, per
propulsió nuclear...
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.6

6. La construcció
La majoria de vaixells de fusta es construïen a la platja. Una drassana no era gaire cosa
més que un cobert per guardar-hi les eines i protegir el material de possibles pluges. En
aquest espai es donava forma les fustes, (fet que sovint es feia escalfant-les).
El primer que es construïa era la quilla, la columna vertebral de la nau. A la quilla s’hi
anaven fixant les quadernes, com si de les costelles es tractés. Aquest esquelet es
folrava amb taulons de fusta i, seguidament, s’hi disposaven les diferents cobertes.
Acte seguit s’aparellava el vaixell, és a dir, se’l dotava de l’arboladura (conjunt d’arbres
o pals).
Folre Quadernes Quilla
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.7

7. El vaixells segons l’ús
La funció més bàsica d’una embarcació ha estat sempre i a
tot arreu la de traslladar una persona per sobre l’aigua. A
partir d’aquesta premissa s’han anat complicant els objectius
i, per tant, les formes i les mides de les naus. Les
característiques de cada vaixell venen determinades pel seu
ús. Així doncs, dels vaixells de guerra cal destacar l’armament
per a l’atac i una sèrie d’elements per a la defensa. Els vaixells
de comerç, destinats principalment al transport de
mercaderies, cal que estiguin dotats d’una gran capacitat
(grans bodegues per emmagatzemar els productes), i que
siguin econòmics. Els vaixells de transport de passatgers han
de garantir el bon acolliment de les persones (cabines per
dormir, sales de menjar...), han de preveure activitats i àrees
de lleure per tal de fer el viatge agradable, però, sobretot,
han de garantir la seguretat de tots aquells que hi viatgen.
Quan es parla de vaixells de lleure ens podem referir o bé
als creuers de vacances -de transport de passatgers- o també
als usats per a la pràctica de l’esport -vaixells de vela lleugera,
diferents tipus de canoes, etc.-
Una altra modalitat d’embarcacions molt important són les
barques de pesca, concebudes segons els tipus de peixos que
han de pescar. N’hi ha per pescar a l’encesa (a la nit amb un
fanal), per a la pesca d’arrossegament (que consisteix en
arrossegar una xarxa en forma de bossa pel fons del mar),
per a la d’encerclament (que cala la xarxa en forma de cercle
i des de la barca es van capturant els peixos que s’hi veuen
atrapats)... i actualment comptem amb els grans vaixells de
motor que feinegen durant llargs períodes mar endins.
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.8

8. Les parts d’un vaixell
Pal de mitjana
Pal Major
Pal del trinquet
Popa Proa
Bauprès
Proa: S’anomena així a la part davantera d’un vaixell
Popa: Part posterior d’un vaixell
Babord: Part esquerra del vaixell mirant cap a proa
Estribord: Part dreta del vaixell mirant cap a proa
Pal Major: Pal central i més important d’una embarcació
Pal del trinquet: En les embarcacions que tenen més d’un pal, et trinquet és el
que està més proper a la proa
Pal de messana: És el pal de l’embarcació que es troba més proper a la popa.
Què és un vaixell? Museu Marítim de Barcelona. pàg.5