Resum de les jornades de Museus i Educació: Activitats-On line

1. Direcció Tècnica
Centre de Recursos Educatius del Mar
RESUM DE LES XIV JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ, ACTIVITATS ON-LINE
Museu Marítim de Barcelona, 24 i 25 de març 2011
Els darrers anys la influència dels museus i de les activitats que s’hi realitzen s’ha ampliat
exponencialment a partir de la generalització de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC). Els museus ja no poden limitar-se a treballar per als visitants reals i han
de prendre consciència que el nombre d’usuaris virtuals és cada vegada més important.
Les Jornades de Museus i Educació d’aquest any han estan centrades a debatre les
activitats on-line que es fan o que podrien fer-se en aquestes institucions, amb l’objectiu
d’encoratjar els tècnics de museus –i concretament aquells que treballen en els
departaments d’educació- a posar en marxa noves propostes utilitzant les TIC.
Mikel Asensio, professor de la facultat de psicologia de la UAM, definia molt bé els usos
que poden fer-se d’aquestes tecnologies:
Les plataformes 1.0. són aquells dispositius informatius i descriptius. L'usuari és un
simple receptor passiu que només pot triar a quin tipus d'informació té accés. Dins
d'aquesta categoria estarien la gran majoria de les pàgines web, dispositius de sala i
les audioguies. És a dir, la gran majoria de recursos tecnològics que solen emprar-se
en l'àmbit de la interpretació del patrimoni.
Les plataformes 2.0. serien aquelles en les quals els usuaris poden comunicar alguna
cosa a la resta de la comunitat, com ara els blocs o aquells dispositius que permeten
pujar o integrar als seus continguts fotos, vídeos i/o comentaris.
Finalment, les plataformes 3.0. són aquelles en les quals l'usuari pot interactuar i
participar en els continguts. Podem citar com a exemples les wikis, les narracions
conjuntes i certs jocs interactius.
.
Asensio afirmava que les TIC obren un ampli ventall de possibilitats d'aplicació per a
l'aprenentatge en les institucions museístiques i que haurien de jugar un paper molt més
important a l’hora de promoure la posta en valor del patrimoni. El problema que s’ha
detectat en el projecte d’avaluació «Lazos de Luz Azul»1 sobre l’ús que les institucions
culturals espanyoles fan de les TIC és que hi ha una manca d'enfocaments teòrics
coherents que fa que s'implantin sota criteris molt superficials, canviants i des d'un
1
'Lazos de luz azul: Estándares de Calidad en el Uso de Nuevas Tecnologías para el Aprendizaje en Museos y
Espacios de Presentación del Patrimonio. Proyecto I+D+i financiado por el Ministerio de Ciencia e
Innovación (Ref, SEJ2006-15352 )

2. enfocament molt tradicional. És a dir: l’ús que es fa de les tecnologies és bàsicament
informatiu -1.0-, mentre que les experiències 2.0. i 3.0. son molt sent minoritàries.
Núria Ballester, directora de la Vil·la Museu Pau Casals2, va presentar un bon exemple de
jocs educatius on-line, inclosos dins el programa pedagògic «Els sons de Pau Casals». Es
tracta de jocs d’una gran senzillesa i a la vegada treballats sota un punt de vista molt
didàctic que tenen una gran acceptació per part dels docents i de les famílies, perquè
permeten un apropament a la música i a la figura de Pau Casals lúdica i experimental. És
interessant veure el bon treball que realitzen petits museus dotats de poc personal i els
mínim recursos. Els jocs, que varen tenir un cost proper als 9.000€ varen ser patrocinats
per l’Obra Social de la Fundació La Caixa.
Una proposta més ambiciosa i amb una concepció molt diferent, per bé que també
concebuda des d’un vessant didàctic, és «El Joc del Big Bang»3, que va presentar la Carme
Prats –Coordinadora del del Sistema Territorial del mNACTEC-. Es tracta d’una iniciativa del
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), amb la col·laboració del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a través de la Xarxa
Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).
El joc, del qual està a punt de començar la segona edició, és un concurs científic virtual,
obert a tothom i gratuït, que està integrat de 9 activitats diferents relacionades d’una
manera o altra amb la teoria de l’origen de l’univers que cal anar resolent, sigui de
manera individual o bé en grup, per anar obtenint punts. Cada activitat remet a un seguit
d’enllaços que han de permetre als participants trobar la solució dels jocs.
L’objectiu d’«El Joc del Big Bang» és facilitar el coneixement de l’origen de l’univers i de la
física de partícules a la població en general i en especial al jovent mitjançant un recurs
d’entreteniment i divulgació científica.
Cal dir que en la primera edició, que es va realitzar entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre
de 2009, i varen participar 3.000 persones, entre les quals diferents centres de formació
reglada. Tot un èxit.
Maria López, Cap de Premsa i Comunicació del Centre d’Art la Panera del Centre d’Art La
Panera i Olga Olivera, professora de l’IES Joan Oró de Lleida varen donar a conèixer
l’activitat «Cada dia una foto»4, realitzada amb els joves de dos instituts5.
2
Els sons de Pau Casals estan sempre disponibles a la pàgina web del Museu: http://www.paucasals.org/
3
Si voleu entrar al Joc del Big Bang el trobareu aquí: http://www.bigbang.cat/
4
http://www.flickr.com/groups/cadadiaunafoto/
5
Alumnes de quart d’ESO de l’Institut Joan Oró i de Batxillerat de IES Màrius Torres de Lleida

3. Durant la tardor 2010 La Panera estava portant a terme la mostra «iPhoneografia», que
es nodria de les fotografies que cada dia eren enviades a través dels seus iPhone per part
dels artistes que la conformaven. Partint d’aquesta idea, l’activitat pedagògica també
proposava als estudiants que enviessin una foto que mostrés el seu dia a dia través del
mòbil, de l’ordinador, de la càmera o d’altres suports digitals. L’objectiu era motivar la
vinculació dels joves amb les pràctiques artístiques i les noves tecnologies i en especial en
les xarxes socials. La majoria, especialment en els cas dels d’ESO, es varen decantar per
l’autoretrat –tenint en compte que en aquestes edats el que es busca és la creació de la
pròpia imatge- que després era treballat utilitzant diferents programes de retoc
fotogràfic. Olga Olivera explicava que l’activitat permetia que els nois i noies es sentissin
reconeguts per la societat, que tinguessin una motivació en el seu treball i recerca, que
molts d’ells s’apropessin a les xarxes socials per primera vegada, que aprenguessin a
treballar en xarxa amb institucions de la ciutat i, sobretot, que aprenguessin a utilitzar les
TIC amb finalitats artístiques.
L’important de «Cada dia una foto» és veure com des dels museus es poden utilitzar les
plataformes lliures que ofereix la web i crear un nou tipus d’activitat amb un cost molt
baix, per no dir zero.
Eulàlia Bosch i Ramon Espelt, responsables dels projectes educatius de Gao Lletres varen
explicar dos projectes exemplars de l’anomenada plataforma 3.0: el web «CCCB
educació» i la de «Una mà de contes»6 dos projectes educatius en el sentit més ampli de
la paraula. Quan Gao Lletres desenvolupen un recurs educatiu el concebeixen tant per a
grans com per a petits i sota la premisa que entre l’educació i la cultura no hi ha cap
frontera.
Del «CCCB educació» cal destacar el navegador interactiu de punts relacionats amb la
literatura. El «Mapa literari de Barcelona» es una plataforma oberta a tothom que es va
omplint amb les aportacions de persones i d’institucions (com per exemple la Xarxa de
Biblioteques de Barcelona) amb referències –escrites, sonores i en format vídeo-
relacionades amb la Ciutat. L’altra proposta és el web del programa «Una mà de contes»,
de TV3, en el qual un dibuixant va il·lustrant el conte a mesura que es va explicant. El web
permet escollir el conte que es vol escoltar, veure’n a la vegada els subtítols en la llegua
escollida, fer la pròpia il·lustració, introduir la traducció en un nou idioma, i participar a
través del bloc. Els usos i les aportacions que n’està fent la gent van molt més enllà del
que s’havia programat, fet demostra la vàlua de la plataforma.
El matí del 25 de març estava estructurat en un format més proper al taller que al de
presentacions d’activitats. Joxe Miguel Correa i Estíbaliz Jiménez, membres del
Laboratorio de innovación educativa y nuevas tecnologías (Berrilab) i docents de la
6
www.cccbeducacio.org i www.unamadecontes.cat

4. Universidad del País Vasco, varen fer una llarga introducció parlant de la necessitat que
tenim de repensar la societat des de tots els angles, però especialment des de l’educatiu,
en un moment de forta crisis com el que estem vivint. Segons ells des dels departaments
d’educació dels museus cal donar les eines per tal que la societat reinterpreti el
patrimoni, tenint en compte que el significat no està en els objectes, sinó en el diàleg que
construeixen les persones amb aquests. En referència a les plataformes 3.0 Estibaliz
Jiménez afegia “somos comunidad cuando construimos juntos”, i per tant els museus han
d’allunyar-se del format contenidor i trobar els recursos que fomentin l’interactuació i la
col·laboració amb la societat.
Després de la introducció, Correa i Jiménez varen anar presentant diferents tipus de
plataformes, la majoria d’accés lliure, que poden ser utilitzades des dels museus en el
seu viatge cap a la recerca de la col·laboració amb la ciutadania: Prezi, Wordle, Vuvox,
ViseMapping, Pixton...
La segona part del seu taller es va discutir en grups, a partir d’un qüestionari lliurat per
ells, entorn què, per què i com utilitzem les TIC en les nostres institucions. Aquests
qüestionaris, que s’havien anat omplint pels participants, seran analitzats per part dels
ponents per treure’n unes conclusions que seran difoses més endavant.
A grans trets les jornades, amb un centenar d’inscrits, varen ser molt satisfactòries i
esperem que serveixin per encoratjar els museus a posar en marxa activitats on-line.