SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 2
Baixar para ler offline
L’ATLES                                                                                                      L’Atles Català és una de les obres més importants de la cartografia medieval, realitzada cap
                                                                                                                  a l’any 1375 per part de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, de l’escola de cartògrafs



           CATALÀ                                                                                                 jueus de l’illa de Mallorca. L’obra va ser encarregada pel príncep Joan I d’Aragó per regalar a

                                                                                                                                                                          Carles V de França. Actualment l’original
                                                                                                                                                                          es troba a la Bibliothèque National de
                           Aquesta                                                                                                                                        France, a París i a l’MMB n’hi ha un
                      regió de Noruega
                 és molt aspra, molt freda i                                                                                                                              facsímil de gran qualitat.
                 molt muntanyosa, salvatge i
                 plena de boscos. Els seus
                 habitants s’alimenten més
                    de peix i de carn que                                                                                                                                 L’Atles, que descriu el món conegut pels
                          de pa. (...)
                                                                                                                                                                          mallorquins de l’època, recull una gran
                   A                                                                                                                                                      quantitat de referències il·lustrades,
             Hivèrnia hi ha
     moltes illes meravelloses                                                                                                                                            escrites en català antic, sobre els
     que són creïbles, entre les
   quals n’hi ha una, petita, on els                                                                                                                                      governants i els costums de cada indret.
    homes mai no moren, doncs
   quan són vells i estan a punt de                                                                                                                                       Us en transcrivim algunes.
    morir són portats fora de l’illa.
      (...). Encara més, hi ha
       arbres que produeixen
            ocells com figa
               madura.
                                                                                                                                                                                    Mesopotàmia,
                                                                                                                                                                                  que és anomenada
                 Les Illes                                                                                                                                                       Turquia o Àsia Menor,
           Benaventurades es                                                                                                                                                      en la qual hi ha molt
        troben en el mar gran (...).                                                                                                                                               bones províncies i
     Isidor diu que aquestes illes es                                                                                                                                                    ciutats
  diuen Benaventurades perquè estan                                                                                                                                                                         Mont Sinaí
 plenes de tota mena de béns, cereals,                                                                                                                                                                        on Déu
   fruits, herbes i arbres. Els pagans                                                                                                                                                                      donà la llei a
creuen que són el paradís pel seu clima                                                                                                                                                                       Moisès
  temperat i la riquesa de la terra. (...).
      Hi ha també l’illa anomenada
      Canària, per la gran quantitat                                                                                                                                                          Aquest mar
          de gossos grans i forts                      Líbia.                                            Aquest senyor                                                                  és anomenat roig; per
                 que hi ha.                          Poblen tota                                     negre es diu MUSSE                                                                   aquí van passar-hi
                    (...)                    aquesta regió gent que van                       MELLY i és sobirà dels negres                                                       les dotze tribus d’Israel. Cal que
                                            enboçats de manera que no                         de Gineva. Aquest rei és el més                                                    sapigueu que la seva aigua no és
                                            se’ls veuen més que els ulls.                     ric i el més noble sobirà de tota                                                  vermella, sinó que és el fons que
                                            Viuen en tendes i cavalquen                        aquesta regió per l’abundància                                                     és d’aquest color. La major part
                                                     en camells.                                                                                              A aquesta            de les espècies que vénen de
                                                                                                       d’or que extreu del
                                                                               En la                                                Els cartògrafs       ciutat de Chos s’hi          les Índies cap a Alexandia
                                                                                                             seu país
                                                                       majoria de portolans                                        mallorquins repre-    porten les espècies               passa per aquest
                                                                                                                                                        procedents de l’Índia.
                                                                       mallorquins Mallorca                                       senten la serralada                                            mar.
                                                                                                                                                         Després es porten
                                                                        està senyalitzada                                         de l’Atles en forma
                                                                                                                                                            a Babilònia i a
                                                                         amb les quatre                                             de pota de gall           Alexandria
                                                                              barres
La llegenda
                                                                                                                                                         Regne de Gog i Magog                     dels pobles bàrbars
                                                                                          Aquesta                                                       Muntanyes de Caspis en les               tancats per Alexandre
                            Sapigueu que                                               caravana ha                                                   que Alexandre (el Magne) va veure         darrera d’unes muntanyes
                                                                                                                       Sapigueu
                   aquells que desitgen passar                                        partit de l’imperi                                            arbres tan alts que les seves copes          era molt estesa. Gog i
                                                                                                                 que els homes i les
               aquest desert s’aturen a descansar                                    de Sarra per anar                                            tocaven els núvols. Aquí va estar a punt     Magog figuren com a noms
                                                                                                               dones d’aquesta regió,
    durant una setmana en una ciutat anomenada Lop.                                       a Catai.                                                de morir sinó hagués estat per Satanàs,        de pobles a la Bíblia i
                                                                                                             una vegada són morts els
     (...). Després prenen el necessari per set mesos                                                                                               que el va treure amb el seu poder, i                a l’Alcorà
                                                                                                           porten a cremar acompanyant-
 de viatge, ja que en el desert es camina un dia i una nit                                                                                              per les seves arts va tancar
                                                                                                                los amb instruments i
sencers abans no es pot trobar bona aigua per beure (...).          Il·luminació                                                                          aquí als tàrtars de Gog
                                                                                                              gresca, però els parents
  I si passa alguna nit que algú que cavalca, cansat pel           dels tres reis                                                                                 i Magog.
                                                                                                                    del mort ploren                                                             Crist amb la
   viatge, s’adorm, o per qualsevol altre motiu s’aparta             d’Orient.                                           (...)                                                              palma inmortal i
     dels seus companys, sovint sent veus de diables
      semblants a les veus dels seus companys que                                                                                                                                                 l’anticrist
          fins i tot el criden pel seu nom, i els diables                                                                                                                                L’anticrist. serà criat a
             el porten pel desert d’aquí per allà de tal                                                                                                                                   Goraim de Galilea i
               manera que el viatjant no pot trobar                                                                                                                                quan tingui 30 anys començarà a
                      els seus companys. (...)                                                                                                                                    predicar a Jerusalem, contràriament
                                                                                                                                                                                     a la veritat proclamarà que és
                                                                                                                                                                                      Crist, fill de Déu viu, i es diu
                                                                                                                                                                                              que reedificarà
                                                                                                                                                                                                  el temple.
                     Sapigueu
               que aquestes naus
             són anomenades Nichi                                                                                                                                                                     Cal
           i tenen 60 colzes de quilla                                                                                                                                                         entendre aquesta
         i 34 colzes d’eslora. Poques                                                                                                                                                         explicació tenint en
           n’hi ha que tinguin menys                                                                                                                                                            compte que els
            de 4 màtils i n’hi ha fins i                                                                                                                                                          autors eren
               tot de 10. Les veles                                                                                                                                                                  jueus
                   són de canya
                    i de palma                                                                                                                                                          Salvatges
                                                                                                                                                                                    que viuen de peix
                                                                                                                                                                                   cru, beuen aigua de
                                                                                                                                                                                   mar i van completa-
                                                                                                                                                                                        ment nus.
                  La Meca.
      En aquesta ciutat s’hi troba l’arca
   de Mahoma, profeta dels sarraïns, els
                                                                                                                                                                                                Illa Tropobana.
  quals vénen aquí en peregrinatge des de
                                                                                                                                                                                         En aquesta illa hi habiten sers
   totes les regions. I diuen que després
                                                                                                                                                                                    molts diferents als demés; (...) de dotze
    d’haver vist cosa tan preciosa ja no
                                                                                                                                                                                    colzes, com gegants, són molt negres
     són dignes de veure res més i es
                                                                                                                                                                                     i no estan dotats de raó; mengen ho-
           buiden els ulls en honor
                                                                                                                                                                                        mes blancs i estranger si poden
                 de Mahoma.
                                                                                                                                                                                                aconseguir-los.
                                                                                                                                                                                                       (...)
                                                                                                                                                                        Mar de les Índies
                                                                              Mar Índic                                      Aquests homes
                        L’Aràbia de Saba                                                                                                                              En el mar de les Índies
                                                                  En el mar Índic hi ha pescadors                     estan cercant diamants, però
             és la província que posseïa la Reina                                                                                                                  hi ha 7548 illes de les coses
                                                             i illes molt riques. Els pescadors que               com que no poden arribar a les mun-
           de Saba. Actualment està habitada pels                                                                                                                  meravelloses com or, plata,
                                                             descendeixen al mar, diuen els seus                tanyes on es troben, llencen destrament
          sarraïns àrabs. S’hi troben moltes plantes                                                                                                               espècies i pedres precioses
                                                             encantaments abans de baixar, per la             trossos de carn allí on hi ha les pedres pre-
           aromàtiques, com la mirra i l’encens. Té                                                                                                                   de les quals no podem
                                                               qual cosa els peixos fugen, i si per            cioses i les pedres s’enganxen als trossos
             molt d’or, molta plata i moltes pedres                                                                                                                          parlar-ne
                                                                  ventura els pescadors davallen              de carn i els ocells les treuen d’allí. Després
            precioses. Hom assegura que també                                                                                                                                  aquí.
                                                                sense haver-los dit, els peixos els                les pedres es poden recuperar dels
              s’hi troba un ocell que s’anomena                     devorarien, i això està molt                        ocells i d’aquesta manera
                              fènix.                                         comprovat.                                       són recollides.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolMuseu Marítim de Barcelona
 
Rutahistòricaper salou definitiva
Rutahistòricaper salou definitivaRutahistòricaper salou definitiva
Rutahistòricaper salou definitivaAssumpta1919
 
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017Museu Marítim de Barcelona
 
Els carrabiners de la platja del prat
Els carrabiners de la platja del pratEls carrabiners de la platja del prat
Els carrabiners de la platja del pratculturaprat
 
Guia pirates 2 012
Guia pirates 2 012Guia pirates 2 012
Guia pirates 2 012Pedrolo
 

Mais procurados (20)

Cervantes i les galeres4
Cervantes i les galeres4Cervantes i les galeres4
Cervantes i les galeres4
 
Dossier visita Històries del mar
Dossier visita Històries del marDossier visita Històries del mar
Dossier visita Històries del mar
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
 
Pailebot
PailebotPailebot
Pailebot
 
Dossier a tota vela
Dossier a tota velaDossier a tota vela
Dossier a tota vela
 
Material mestres grimaldi
Material mestres grimaldiMaterial mestres grimaldi
Material mestres grimaldi
 
Dossier Redescobrint les Drassanes
Dossier Redescobrint les DrassanesDossier Redescobrint les Drassanes
Dossier Redescobrint les Drassanes
 
Aprenem a navegar (fitxes 1a)
Aprenem a navegar (fitxes 1a)Aprenem a navegar (fitxes 1a)
Aprenem a navegar (fitxes 1a)
 
La navegació tradicional (fitxes 2a)
La navegació tradicional (fitxes 2a)La navegació tradicional (fitxes 2a)
La navegació tradicional (fitxes 2a)
 
Port comercial (mestre)
Port comercial (mestre) Port comercial (mestre)
Port comercial (mestre)
 
La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre) La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre)
 
Pirates, Corsaris i Bucaners
Pirates, Corsaris i BucanersPirates, Corsaris i Bucaners
Pirates, Corsaris i Bucaners
 
Rutahistòricaper salou definitiva
Rutahistòricaper salou definitivaRutahistòricaper salou definitiva
Rutahistòricaper salou definitiva
 
Navega a bord (mestre) mmb
Navega a bord (mestre) mmbNavega a bord (mestre) mmb
Navega a bord (mestre) mmb
 
Que es un port (mestre) primaria
Que es un port (mestre) primaria Que es un port (mestre) primaria
Que es un port (mestre) primaria
 
Que es un port (mestre) infantil
Que es un port (mestre) infantilQue es un port (mestre) infantil
Que es un port (mestre) infantil
 
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
Programa d'activitats pedagògiques mmb 2016 2017
 
A peu pel Port - primària
A peu pel Port - primàriaA peu pel Port - primària
A peu pel Port - primària
 
Els carrabiners de la platja del prat
Els carrabiners de la platja del pratEls carrabiners de la platja del prat
Els carrabiners de la platja del prat
 
Guia pirates 2 012
Guia pirates 2 012Guia pirates 2 012
Guia pirates 2 012
 

Destaque

Presentación3 metodología visitas de acompañamiento sesion1
Presentación3 metodología  visitas de acompañamiento sesion1Presentación3 metodología  visitas de acompañamiento sesion1
Presentación3 metodología visitas de acompañamiento sesion1Hugo Fernando Martinez Orozco
 

Destaque (18)

Transatlantic
TransatlanticTransatlantic
Transatlantic
 
Cervantes i les galeres3
Cervantes i les galeres3Cervantes i les galeres3
Cervantes i les galeres3
 
Cervantes i les galeres1
Cervantes i les galeres1Cervantes i les galeres1
Cervantes i les galeres1
 
Escena contraband
Escena contrabandEscena contraband
Escena contraband
 
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
Investiguem el mar (respostes fitxes 2a)
 
La navegació tradicional (respostes 2a)
La navegació tradicional (respostes 2a)La navegació tradicional (respostes 2a)
La navegació tradicional (respostes 2a)
 
Presentación3 metodología visitas de acompañamiento sesion1
Presentación3 metodología  visitas de acompañamiento sesion1Presentación3 metodología  visitas de acompañamiento sesion1
Presentación3 metodología visitas de acompañamiento sesion1
 
Comerciants logo
Comerciants logoComerciants logo
Comerciants logo
 
Fars
FarsFars
Fars
 
Vaixells amb logo
Vaixells amb logoVaixells amb logo
Vaixells amb logo
 
Observem litoral mmb
Observem litoral mmbObservem litoral mmb
Observem litoral mmb
 
Laboratori de mar (fitxes batx)
Laboratori de mar (fitxes batx)Laboratori de mar (fitxes batx)
Laboratori de mar (fitxes batx)
 
Dossier Investiguem el mar
Dossier Investiguem el marDossier Investiguem el mar
Dossier Investiguem el mar
 
Laboratori de mar (mestre)
Laboratori  de mar (mestre) Laboratori  de mar (mestre)
Laboratori de mar (mestre)
 
Laboratori de mar (respostes fitxes batx)
Laboratori de mar (respostes fitxes batx)Laboratori de mar (respostes fitxes batx)
Laboratori de mar (respostes fitxes batx)
 
Com funciona el port (fitxes batxillerat)
Com funciona el port (fitxes batxillerat)Com funciona el port (fitxes batxillerat)
Com funciona el port (fitxes batxillerat)
 
Investiguem el mar (fitxes 2a)
Investiguem el mar (fitxes 2a)Investiguem el mar (fitxes 2a)
Investiguem el mar (fitxes 2a)
 
Com funciona el port
Com funciona el port Com funciona el port
Com funciona el port
 

Mais de Museu Marítim de Barcelona

¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?Museu Marítim de Barcelona
 
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Museu Marítim de Barcelona
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaMuseu Marítim de Barcelona
 
La participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaLa participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaMuseu Marítim de Barcelona
 
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióLa participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióMuseu Marítim de Barcelona
 

Mais de Museu Marítim de Barcelona (17)

Quadern de l'alumnat 2017 18
Quadern de l'alumnat 2017 18Quadern de l'alumnat 2017 18
Quadern de l'alumnat 2017 18
 
Fitxa tècnica Far Barceloneta
Fitxa tècnica Far BarcelonetaFitxa tècnica Far Barceloneta
Fitxa tècnica Far Barceloneta
 
Fitxa tècnica Far Barcelona
Fitxa tècnica Far BarcelonaFitxa tècnica Far Barcelona
Fitxa tècnica Far Barcelona
 
Fitxa molar caps a una clavilla. doc
Fitxa molar caps a una clavilla. docFitxa molar caps a una clavilla. doc
Fitxa molar caps a una clavilla. doc
 
Fitxa Far de Formentera
Fitxa Far de FormenteraFitxa Far de Formentera
Fitxa Far de Formentera
 
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
 
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
 
Recull relats VI Edició Concurs Microrelats
Recull relats VI Edició Concurs MicrorelatsRecull relats VI Edició Concurs Microrelats
Recull relats VI Edició Concurs Microrelats
 
Programa Pedagògic 2017-2018
Programa Pedagògic 2017-2018Programa Pedagògic 2017-2018
Programa Pedagògic 2017-2018
 
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
 
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
 
La participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaLa participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut Catalana
 
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióLa participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
 
Dossier per als docents "Att full sail"
Dossier per als docents "Att full sail"Dossier per als docents "Att full sail"
Dossier per als docents "Att full sail"
 
Programa 19 deac
Programa 19 deacPrograma 19 deac
Programa 19 deac
 
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
 

L'Atles Català

  • 1. L’ATLES L’Atles Català és una de les obres més importants de la cartografia medieval, realitzada cap a l’any 1375 per part de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, de l’escola de cartògrafs CATALÀ jueus de l’illa de Mallorca. L’obra va ser encarregada pel príncep Joan I d’Aragó per regalar a Carles V de França. Actualment l’original es troba a la Bibliothèque National de Aquesta France, a París i a l’MMB n’hi ha un regió de Noruega és molt aspra, molt freda i facsímil de gran qualitat. molt muntanyosa, salvatge i plena de boscos. Els seus habitants s’alimenten més de peix i de carn que L’Atles, que descriu el món conegut pels de pa. (...) mallorquins de l’època, recull una gran A quantitat de referències il·lustrades, Hivèrnia hi ha moltes illes meravelloses escrites en català antic, sobre els que són creïbles, entre les quals n’hi ha una, petita, on els governants i els costums de cada indret. homes mai no moren, doncs quan són vells i estan a punt de Us en transcrivim algunes. morir són portats fora de l’illa. (...). Encara més, hi ha arbres que produeixen ocells com figa madura. Mesopotàmia, que és anomenada Les Illes Turquia o Àsia Menor, Benaventurades es en la qual hi ha molt troben en el mar gran (...). bones províncies i Isidor diu que aquestes illes es ciutats diuen Benaventurades perquè estan Mont Sinaí plenes de tota mena de béns, cereals, on Déu fruits, herbes i arbres. Els pagans donà la llei a creuen que són el paradís pel seu clima Moisès temperat i la riquesa de la terra. (...). Hi ha també l’illa anomenada Canària, per la gran quantitat Aquest mar de gossos grans i forts Líbia. Aquest senyor és anomenat roig; per que hi ha. Poblen tota negre es diu MUSSE aquí van passar-hi (...) aquesta regió gent que van MELLY i és sobirà dels negres les dotze tribus d’Israel. Cal que enboçats de manera que no de Gineva. Aquest rei és el més sapigueu que la seva aigua no és se’ls veuen més que els ulls. ric i el més noble sobirà de tota vermella, sinó que és el fons que Viuen en tendes i cavalquen aquesta regió per l’abundància és d’aquest color. La major part en camells. A aquesta de les espècies que vénen de d’or que extreu del En la Els cartògrafs ciutat de Chos s’hi les Índies cap a Alexandia seu país majoria de portolans mallorquins repre- porten les espècies passa per aquest procedents de l’Índia. mallorquins Mallorca senten la serralada mar. Després es porten està senyalitzada de l’Atles en forma a Babilònia i a amb les quatre de pota de gall Alexandria barres
  • 2. La llegenda Regne de Gog i Magog dels pobles bàrbars Aquesta Muntanyes de Caspis en les tancats per Alexandre Sapigueu que caravana ha que Alexandre (el Magne) va veure darrera d’unes muntanyes Sapigueu aquells que desitgen passar partit de l’imperi arbres tan alts que les seves copes era molt estesa. Gog i que els homes i les aquest desert s’aturen a descansar de Sarra per anar tocaven els núvols. Aquí va estar a punt Magog figuren com a noms dones d’aquesta regió, durant una setmana en una ciutat anomenada Lop. a Catai. de morir sinó hagués estat per Satanàs, de pobles a la Bíblia i una vegada són morts els (...). Després prenen el necessari per set mesos que el va treure amb el seu poder, i a l’Alcorà porten a cremar acompanyant- de viatge, ja que en el desert es camina un dia i una nit per les seves arts va tancar los amb instruments i sencers abans no es pot trobar bona aigua per beure (...). Il·luminació aquí als tàrtars de Gog gresca, però els parents I si passa alguna nit que algú que cavalca, cansat pel dels tres reis i Magog. del mort ploren Crist amb la viatge, s’adorm, o per qualsevol altre motiu s’aparta d’Orient. (...) palma inmortal i dels seus companys, sovint sent veus de diables semblants a les veus dels seus companys que l’anticrist fins i tot el criden pel seu nom, i els diables L’anticrist. serà criat a el porten pel desert d’aquí per allà de tal Goraim de Galilea i manera que el viatjant no pot trobar quan tingui 30 anys començarà a els seus companys. (...) predicar a Jerusalem, contràriament a la veritat proclamarà que és Crist, fill de Déu viu, i es diu que reedificarà el temple. Sapigueu que aquestes naus són anomenades Nichi Cal i tenen 60 colzes de quilla entendre aquesta i 34 colzes d’eslora. Poques explicació tenint en n’hi ha que tinguin menys compte que els de 4 màtils i n’hi ha fins i autors eren tot de 10. Les veles jueus són de canya i de palma Salvatges que viuen de peix cru, beuen aigua de mar i van completa- ment nus. La Meca. En aquesta ciutat s’hi troba l’arca de Mahoma, profeta dels sarraïns, els Illa Tropobana. quals vénen aquí en peregrinatge des de En aquesta illa hi habiten sers totes les regions. I diuen que després molts diferents als demés; (...) de dotze d’haver vist cosa tan preciosa ja no colzes, com gegants, són molt negres són dignes de veure res més i es i no estan dotats de raó; mengen ho- buiden els ulls en honor mes blancs i estranger si poden de Mahoma. aconseguir-los. (...) Mar de les Índies Mar Índic Aquests homes L’Aràbia de Saba En el mar de les Índies En el mar Índic hi ha pescadors estan cercant diamants, però és la província que posseïa la Reina hi ha 7548 illes de les coses i illes molt riques. Els pescadors que com que no poden arribar a les mun- de Saba. Actualment està habitada pels meravelloses com or, plata, descendeixen al mar, diuen els seus tanyes on es troben, llencen destrament sarraïns àrabs. S’hi troben moltes plantes espècies i pedres precioses encantaments abans de baixar, per la trossos de carn allí on hi ha les pedres pre- aromàtiques, com la mirra i l’encens. Té de les quals no podem qual cosa els peixos fugen, i si per cioses i les pedres s’enganxen als trossos molt d’or, molta plata i moltes pedres parlar-ne ventura els pescadors davallen de carn i els ocells les treuen d’allí. Després precioses. Hom assegura que també aquí. sense haver-los dit, els peixos els les pedres es poden recuperar dels s’hi troba un ocell que s’anomena devorarien, i això està molt ocells i d’aquesta manera fènix. comprovat. són recollides.