1. Laia Talavera i Mònica Ruiz CIUTATS ROMANES

2. EMPÚRIES

3. Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala. Ubicació geogràfica Municipi de l’Escala

5. La seva cultura i la seva economia, basada en l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.

6. Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme, és l’actual Sant Martí d’Empúries. - S. VII aC: aquest assentament tenia relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs. Habitants preromans

10. Els grecs s’estableixen de forma pacífica amb les tribus (indigets) que hi habitaven.

11. Aquest assentament s’anomena Palaiàpolis(“ciutat antiga”).

12. Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.

14. Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.

15. RESTES NEÀPOLIS - Muralla - Torre molt elevada anomenada talaia. -Askleípeion: centre terapèutic religiós al déu de la medicina Asclepi.

17. S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica. 218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega. Els indigets no accepten els romans. 195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat. S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma MunicipiumEmporiae. L’ Empórion romana

18. Palaiàpolis Ciutat romana Neàpolis MUNICIPIUM EMPORIUM

21. Els conseqüents canvis dels fluxos comercials marítims

22. L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren Empúries en un segon lloc.

26. Dos temples petits dedicats al culte imperial.

27. Part nord: pòrtic en forma d’U elevat sobre un criptopòrtic (part subterrània que funcionava com a magatzem).

28. Part est: basílica i cúria.

32. Una palestra o gimnàs.

34. Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat. Ubicació geogràfica Besòs Collserola BARCELONA Mar Mediterrani Llobregat

36. Aquest poble s’assentà en dos indrets de l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.Habitants preromans

38. Totes dues llegendes, però, no tenen una base històrica o arquitectònica, motiu pel qual no poden ser donades com a certes. Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino

41. Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana. Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.

43. La seva superfície no superava les 10 hectàrees.

44. Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.

47. Aquesta muralla fou construïda sobre una altra de pitjor infraestructura.

48. Constava de vàries torres de vigilàncies rectangulars a més a més d’unes altres circulars a banda i banda de les portes d’accés a la ciutat. Restes

49. Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars s’ubicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus, en l’actual carrer del Bisbe.

51. El temple, de 35 m. de llarg per 17’5 m. d’amplada, s’elevava sobre un podium, del qual únicament es conserva la seva part posterior.

52. Només es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i així sabem que el conjunt era hexàstil i perípter. Columnes del temple conservat, d’estil coríntic

54. A la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca també es conserven restes d’un dels aqüeductes.

58. Es localitzen a la plaça de Sant Miquel, pròxima a l’antic DecumnusMaximus.

60. S’han conservat molts elements funeraris, concretament 85.

63. TARRACO Tarragona

64. Ubicació Geogràfica Tarraco ara actualment està situada a la comunitat autònoma de Catalunya, on es una província i lògicament també forma part d’Espanya. A l’antiguitat Tarraco era a Hispània , que estava dividida en 3 províncies; d’ on ella n’era la capital d’una, la Tarraconense o Hispania Citerior

65. Ciutat Preromana Abans de la romanització, a Tarraco se la identifica amb un antic assentament indígena, que estava poblat per ibers. Aquets van tenir contacte comercial amb els grecs i fenicis que estaven assentats a la costa. Aquesta petita colònia com menciona Tit Livi, rebia el nom de Cesse (Kese).

66. Fundació de la ciutat Romana L’any 218 aC, els romans van saquejar aquesta colònia després del primer enfrontament que tingueren amb els cartaginesos en la segona guerra púnica. Després d’aquesta batalla, els romans crearen el praesidium de Tàrraco.

68. 27-24 aC. L’emperador August es va instal·lar a Tarraco durant les campanyes contra els càntabres i els àsturs, i durant tres anys va ser Tarraco la capital de l'Imperi Romà. Les reformes provincials que va fer amb posterioritat la converteixen, a més, en capital de la província Tarraconense, la més gran de tota Hispania. Aquesta vitalitat Tarraco la va mantenir en plenitud fins a mitjans del segle III dC i a partir d’aquests moments, s’inicià un procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades d’invasors germànics.Els romans van escollir aquell lloc perquè disposaven d’un port de mar i poder comerciar i també que hi havia un turó rocós, perfecte per a la defensa de la ciutat. Van emmurallar tota la ciutat i va tenir un desenvolupament ràpid, tan en l’àmbit militar com també el comercial, procés de prosperitat.

69. Distribució de la ciutat La ciutat s’estenia al llarg de la inclinació d’un turó. Per aquest motiu està formada per diverses terrasses: La part més alta, la terrassa intermèdia i la part més baixa. 1 2 3 5 4 7 6 8 1- Recinte dedicat al culte imperial 2- Fòrum de la província 3- Circ 4- Amfiteatre 5- Fòrum de la colònia 6- Teatre 7- Zona residencial 8- Port (encara que no es veu en la imatge, el port està al costat d’ on he situat el número.

71. Sembla que cap als anys 150-125 a.C. va créixer en extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un sòcol de grans pedres ciclòpies o megalítiques, l'alçada de la muralla va augmentar d’altura i també d’ampladaMURALLA Les muralles són la construcció més antiga de la ciutat, bastides entre els segles III i II aC. És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En un primer moment hem de imaginar com una simple estacada de fusta que havia de protegir la guarnició militar.

73. Al segle IV a l’arena es va construir una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, per ser cremats pel fet de ser cristians

74. Al segle XII s’hi va construir una església consagrada a la Mare de Déu del Miracle.AMFITEATRE Es va construir a l’ inici del segle II dC. Situat fora de les muralles i molt a prop de la platja. De forma el·líptica i amb una té una capacitat per a 14000 espectadors. A la superfície central hi era l’arena on es desenvolupa l’espectacle i sota hi havia les fosses, on s’amagaven els mecanismes necessaris per a l’espectacle i per on hi circulaven tant els animals com els gladiadors.

75. Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura. El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques. III)RESTES ROMANES CIRC Va ser construït al final del segle I dC. Forma part del conjunt del fòrum imperial de Tarraco. Té 290 m. De llargada i 67 d’amplada. La façana de l’edifici estava formada per una seixantena de arcades de mig punt separades per pilastres. Les restes que en queden són parts de l’escala que portava a la graderia i al soterrani del circ.

77. L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II.

79. Aqüeducte

80. L’aqüeducte de les Ferreres o també anomenat Pont del Diable, situat a 4km de la ciutat.

81. Subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco.

83. Es tracta d'una torre de planta quadrada i consta de 3 cossos superposats.

85. Arc de Berà

86. L’Arc de Berà es tracta d’un arc senzill, d’una sola obertura, amb vuit pilastres corínties que sostenen una inscripció que desvela que el monument fou sufragat per LuciLicini Sura segons havia deixat escrit en el seu testament.

88. Ubicació Geogràfica Emèrita Augusta dona nom a l’actual Mérida, que està a la comunitat autònoma de Extremadura i pertany a Espanya. A l’antiguitat va ser una antiga ciutat romana, capital de la província hispana de Lusitanià i posteriorment capital de la Diòcesi d‘ Hispània.

89. Fundació de la ciutat Romana Se la va anomenar Colònia Iulia Augusta Emeritapel llegat PublioCarisio, i ordre d'Octavi August, per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres Càntabres: Legio V Alaudae i Legio X Gemina. La ciutat va ser la capital de la província romana de Lusitania. S'inicia així un període de gran esplendor del qual donen testimoni els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes. Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar, cultural i una de les poblacions més florents en època romana. Al segle III va esdevenir la capital de la Diòcesi Hispaniarum. Emèrita Augusta va ser fundada l’any 25 aC. Per l’emperador August. La situació d’aquest assentament era molt bo, ja que era al mig del riu Guadiana.

90. Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular. La muralla comptava amb 4 portes d’entrada que corresponien a les sortides dels carrers principals; el cardo i el decumanus. La resta de carrers distribuïen la ciutat en forma quadrícula. I)Distribució de la ciutat Distribució de la ciutat

92. El Municipal; es on es resolien els assumptes locals. Es troba en l’encreuament dels dos carrers principals. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i també el temple de Diana

94. Casa del Mitreu

95. Situada fora de les muralles .

96. Té u atri central delimitat per columnes on hi havia el compluvi i l’ impluvi.

97. Al costat de l’atri hi havia una habitació amb un gran mosaic, anomenat mosaic cosmològic.

99. L’arena estava envoltada per unes grades. De les tres zones que formaven la càvea només es conserva la inferior ja que les dues superiors s’utilitzaren de cantera per a construir els edificis del voltant. Aquest edifici estava destinat a les lluites entre gladiadors, entre feres o entre homes i feres. III)RESTES ROMANES AMFITEATRE Amb una capacitat de 15.000 espectadors. VA ser inaugurat l’any 8 aC. L’edifici està format per una pista central, arena, de forma el·líptica on es duia a terme l’espectacle. Al centre hi havia una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem.

100. Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals. Tenia un aforament d'uns 30.000 espectadors distribuïts en un graderia amb la clàssica divisió en càveas marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants. Un dels espectacles preferits eren les curses de bigues (dos cavalls) i quadrigues (quatre cavalls). IV)RESTES ROMANES CIRC Era l’edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament a les curses de cavalls que tant entusiasmaven els romans. Fou construït al principi del segle I dC. i a causa de les seves dimensions: 400 metres de llargada per 100 metres d’amplada; es va edificar fora del recinte emmurallat.

103. Pont Romà de Mèrida

104. El pont Romà de Mèrida sobre el riu Guadiana , era el segon pont més llarg de l’Imperi.

106. Es el més espectacular i és una magnífica obra d'enginyeria romana. Data del principi del segle I dC. i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina situat a uns 5km de la ciutat.

107. Encara en subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs de granit i maó .

109. Ubicació Geogràfica Ilerda dona nom a l’actual Lleida , que està a la comunitat autònoma Catalunya i pertany a Espanya. També és la capital de la província de Lleida. Antigament

110. Ciutat Preromana Iltirta (la Lleida en temps dels ibers) era la capital dels ilergetes, els seus habitants. Estava sota les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni . Aquesta ciutat es caracteritza per una forta oposició a l’ocupació romana en els primers anys de conquesta.

111. Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans (206-207) per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbilmort en combat i Mandoniexecutat Fundació de la ciutat Romana - La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada - En començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma.

112. I)Distribució de la ciutat Es considera que la ciutat de Ilerda hi havia dos nuclis urbans: el primer a dalt a la zona de la Seu i l’altre al costat del riu. Turó de la Seu Vella Muralla Decumanus Maximus Cardo Maximus RIU SEGRE

114. Pont Vell de Lleida

115. Restes de Termes

116. És tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap que era ja construït l'any 47 aC. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar.

117. Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construït amb reforçats tallamars

118. Restes d'uns banys privats excavats en una recentFragments de les muralles romanes al Turó de la Seu Vella (S.G.).

119. ALTRES RESTES D'HISPÀNIA

120. A la Península Ibèrica s’han conservat moltes restes de l’antiga Hispània. En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevància que mostren la magnificència de l’estada romana en territori ibèric.

122. Fou construït entre finals del s. I dC i principis del s. II dC.

125. Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera.

128. Només els dos arcs laterals són d’origen romà.

129. Fou construït el s. II dC.

131. Amplada: 4 – 7 m.

132. Altura: 8 – 12 m.

133. 85 torres, la majoria semicirculars (foto).

134. Construïda a base de pedres de granit i pissarra.

136. Tenia capacitat per a 3000 espectadors.

137. Consta d’una càvea de 77’70 m. de diàmetre i una orquestra de 26 m. de diàmetre.

138. Fou realitzat bàsicament de formigó.

140. És l’amfiteatre millor conservat a la zona interior d’Hispània.

141. La seva planta és el·líptica.

142. Com s’observa l’esquema, constava de les parts bàsiques d’un amfiteatre.

144. Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors.

145. Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada.

146. S’ubicava a fora dels límits de la ciutat.

149. És hexàstil, car consta de sis columnes frontals, concretament corínties.

150. Consta a més a més d’una columna lateral a les dues bandes de la façana principal.

151. La cel·la no presenta columnes adossades.

152. El conjunt s’eleva sobre un podium obert per unes escales a l’entrada de l’edifici.