Comunicat de Joves Comunistes davant l'ofensiva patronal per abaratir l'acomiadament

1. Contra l’abaratiment de l’acomiadament
Un cop més, i aprofitant els temps de crisi, el Banc d’Espanya torna a la càrrega contra els
treballadors i les treballadores. En declaracions del seu governador Fernández
Ordóñez,nomenat pel govern, s’ha d’incentivar la mobilitat de treballadors entre les empreses,
el que implica reduïr (o fins i tot eliminar) les indemnitzacions per acomiadament.
El que no diuen es quin tipus de blindatge en cas d’acomiadament tenen aquells i aquelles que
demanen aquesta flexibilitat, alguns mes que milionari.
Que el sistema és ineficient com diu el governador del Banc d’Espanya és cert. Però la seva
proposta, en línea de les que fa la patronal CEOE, implica continuar amb el desbaratament de
l’estat del benestar i de les conquestes del moviment obrer. Un abaratament de
l’acomiadament en plena crisi, equivaldria a augmentar les xifres d’aturats, que s’encaminen
perillosament cap als 4 milions. Aquestes declaracions no són cap casualitat; els interessos de
la patronal son i seran contraris als de la classe treballadora, tal i com ho demostra la seva
empenta per empitjorar les seves condicions. La joventut ja patim això: Aquest sector és dels
més afectats per la crisi degut als treballs-escombraria, la temporalitat, la flexibilitat, les ETT, la
subcontractació, la deslocalització de la industria, la precarietat del sector serveis, etc.
Caldria recordar a Ordóñez quan parla de les xifres d’altres països europeus, que la
indemnització mitja per acomiadament rebuda a l’any 2008 va ser de 19,1 dies per any, per
sota dels 45 dies que assegura la patronal, i que doblem en contractes temporals la mitjana
europea. Llavors, de quina flexibilitat parlen? De la flexibilitat de reduïr costos per a les
empreses a costa dels treballadors?
Com no podia ser d’altre forma, aquesta proposta no ve sola. Paral·lelament, la patronal
CEOE ha fet declaracions demanant que els Eros es facin de forma ràpida i sense l’autorització
de l’administració pública. Es tracta d’un assumpte molt greu, ja que a diari estem veient com
moltes empreses intenten resoldre les conseqüències de la crisi acomiadant els seus
treballadors. Hem vist Eros a SEAT, Nissan, Roca, i un llarg etcètera. La proposta d’agilitzar els
Eros no es més que una tàctica per a evitar la mobilització de la classe treballadora, que ha
sigut l’única en frenar (malauradament, no del tot) els expedients de regulació i pressionar a
l’administració per a que no els accepti tal i com els plantegen les empreses.
Les propostes de la joventut comunista
35 hores per llei sense reducció salarial.
Eliminació de les Empreses de Treball Temporal i fre a la subcontractació.
Foment del cooperativisme.
Augment del salari mínim interprofessional a 1200 euros al mes
Creació d'una banca pública en base a la necessitats de la societat
Prohibició efectiva dels Eros com a instrument empresarial per reajustament de
plantilla
Expropiació d'habitatges buits i creació d'un parc públic d'habitatge en lloguer.
Prohibició dels desnonaments per impagament d'hipoteques i prohibició del tall
de subministraments bàsics per impagaments per a les i els treballadors en
atur.
Paralització del Procés de privatització de les universitats( procés de Bolonya)
Congelació de les taxes universitàries
Apostar per un model de decreixement econòmic continuat en el temps que
afecti el mínim possible a la classe treballadora
LA CRISIS CAPITALISTA, QUE LA PAGUIN ELS RICS!
VAGA GENERAL JA!!