El senderisme a Croàcia

Idees i Assessorament Turístic ● C/ Mare de Déu del Remei, 43 ● 17005 Girona ● Tel. 972 406 029 ● idees@idees.info
Any 2012: gran part del país que jo he
visitat està preparat per la mobilitat amb
bicicleta, tant per carretera i com per
l’entorn natura.
Sender del Parc Nacional de Plitvice.
El parc és un model per a l'autosuficiència:
els ingressos del turisme paguen les
despeses del parc: infraestructura i
treballadors (1600 empleats), i encara
inverteixen en investigació. Els cotxes són
pràcticament prohibits i el transport deixa
petjada ecològica molt baixa.S’ha calculat
puntes de 100.000 visitants/dia
Un viatge especial: Croàcia (I)
L’any 1997, quan ja em dedicava professionalment al senderisme, vaig tenir la oportunitat
d’assistir a Barcelona, a un dels congressos més
importants que he assistit mai: Velo city’ 97 10th
International Bicycle Planning Conference, organitzat
per l’ European Cyclists’ Federation.
No és que, professionalment, la bicicleta m’interessés
massa en aquell moment però, per determinades
condicions era probablement el que més se semblava a
els senderisme.
Durant els 3 dies que va durar el congrés vaig assistir a
multitud de conferències sobre seguretat, gestió,
promoció, turisme, ofertes per una gran diversitat de
professionals procedents de molts països: Noruega,
Estats Units, Canadà, etc. Em vaig sentir una
privilegiada per poder descobrir temes que ni sabia que
algú es podia qüestionar, per escoltar opinions –a
vegades enfrontades- de molts professionals
d’experiència contrastada que portaven anys
investigant i buscant sol.lucions.
Però de totes les ponències que vaig sentir, una especialment va ser la que em va deixar més
petjada: Croàcia.
No va ser una ponència de senderisme, va ser, seguint la temàtica del congrés, sobre
cicloturisme. Però, aquell va ser el punt d’inflació del meu desenvolupament professional: amb
el que allí vaig descobrir vaig voler investigar més el model, buscar els pros i els contres –que
segur que també els tenia-, vaig voler avançar buscant de quina manera resoldre dificultats. I,
sens dubte, vaig qüestionar-me la feina que havia fet fins aleshores. Descobrir que hi ha coses
que estan millor que les que coneixies et dóna forces per continuar investigant, però sobre tot
et diu que cal conèixer per aprendre i avançar. Vaig
seguir buscant: Anglaterra, Escòcia, Noruega, Suïssa.
A tots aquests països hi pots trobar experiències
importants entorn la promoció de la pràctica del
senderisme, la gestió i el manteniment, el domini
públic/privat del camí, el marcatge, etc. Sempre he
intentat aprendre més i més, i crec que ho he fet! Però
mai com aquella ponència que vaig escoltar.

Fa 15 anys, Croàcia, un país perdut en mig dels Balcans despuntava no pel seu conflicte bèl·lic
sinó per una xarxa de vies ciclables, amb cada senyal georeferenciada, però també amb cada
via, cada recurs (natural, cultural) i cada servei (allotjament, restauració, aparcament)
georeferenciat, perquè així fos més fàcil no tan sols la creació de productes específics (ruta
cultural, ruta llarga/ruta curta) sinó també la seva gestió i el seu manteniment. Finalment, algú
parlava de gestió! no tan sols de promoció!
15 anys després, a Espanya ha plogut molt en matèria de senderisme, però encara tinc dubtes
que ens hàgim posat a l’alçada d’aquella ponència que vaig sentir fa 15 anys per un país quasi
desconegut del mig dels Balcans, però que va despertar l’admiració de ponents de Canadà,
Anglaterra, Suècia, Suïssa per altra banda, països considerats capdavanters en la promoció i
gestió de l’ús de la bicicleta.
Hi vaig de vacances, hi vaig a caminar, però no puc evitar destinar una estona del meu temps a
fer una recerca de a quin nivell està avui la gestió del senderisme (o de la bicicleta) a Croàcia.
Perquè una vegada allí, pugui contrastar les paraules escrites i publicades amb la realitat.

senyalització i categorització del
senderisme a Suïssa
Un aprenentatge especial: Croàcia (II)
Quan emprenc un viatge, acostuma a ser una forma de lleure, m’agrada veure mon.
Però aquest afició i dedicació a caminar fa que sovint em qüestioni quelcom més,
M’ha enriquit? I no parlo econòmicament, parlo de si m’ha enriquit personalment,
culturalment, professionalment….
En aquest cas, Croàcia ha complert les més expectatives.
Els que em coneixen professionalment, saben que un dels models que admiro molt és
Suïssa. Des del punt de vista del senderisme,
sembla que ho hagin tingut tot sempre planificat :
els camins (els nous i els antics), les seves
senyals (clares, visibles i explícites) el seu
manteniment (dels camins, de les senyals i de
l’entorn), els mapes…. Sempre he dit que Suïssa
és un model a tenir en compte per Catalunya.
Quan, des de la meva tasca professional, he
divulgat aquest model he vist que són moltes les
persones disposades a escoltar i aplicar –al
menys en part- aquest model. D’aquí possiblement,
la proliferació de marques grogues als nostres camins. I dic parcialment, perquè des
del meu entendre, hi ha tres aspectes que frenen una plena incorporació d’aquest
model. Aquest tres aspectes són:
1) El primer és un factor subjectiu i que ens l’imposem nosaltres mateixos.
M’atreviria a dir que està relacionat amb la baixa autoestima que a vegades
tenim els catalans. Quan parles de Suïssa sabem que és un país capdavanter
amb moltes coses, i alhora, som molts els que admirem aquest país. Però, i
d’aquí la meva referència a la baixa autoestima, conec poques persones que
s’atreveixi a dir, és això el que vull pel meu país. Ja veieu, un factor psicològic
però sovint definitiu: ens marquem límits. No ens atrevim a optar pel model
complet i en realitat, penso, hi renunciem d’entrada.
2) El segon es un motiu de confiança. La xarxa de camins per al senderisme de
Suïssa és una realitat gràcies a unes inversions destacables. Però és que la
Constitució Suïssa ja parla dels camins. Creure en el valor d’una cosa és
indispensable per a invertir-hi. A Catalunya, polítics, tècnics i empresaris
comencen a parlar de senderisme. Perquè se’l creguin, i en conseqüència, per
invertir-hi falta encara molt de temps.
3) El tercer motiu, no sé si és fruit dels dos motius anteriors o bé, té validesa per
ell mateix. És el lideratge. A Suïssa, l’Oficina per a la mobilitat sostenible lidera

Blanc i vermell són els colors que
utilitza Croàcia per a senyalitzar el
seguiment dels seus senders.
Els senyals verticals prioritzen l’exactitud i la
fiabilitat del contingut per sobre de la forma o
els materials. La informació que conté
coincidència exactament amb la cartografia
(i amb el lideratge coordina) des de les estructures d’estat a les dels voluntaris,
passant per les del cantons etc. És una estructura de dalt a baix i de baix a dalt
que té la missió d’assegurar una realitat: el senderisme i el desplaçament a peu
(Suïssa té 77.000 Km de via asfaltada i 66.000 de camí de terra). I és aquesta
garantia que converteix el senderisme a Suïssa sigui probablement entre una
de les més potents del mon.
Caminar per Croàcia m’ha fet qüestionar aquests tres aspectes, encara que per
avaluar-los els tractaré diferent.
1) El factor subjectiu.
Croàcia, al
menys les
persones amb els
que vaig poder
parlar, coneixen
bé el model suís
de senderisme.
Però més enllà
de sentir-se per
sota, donen valor
als punts que tenen en comú. No tan sols fan
referència al valor del paisatge sinó que estan
orgullosos de la seva xarxa de camins perfectament
senyalitzats, una xarxa densa, amb camins nous i
altres recuperats, perfectament planificada i també,
perfectament mantinguda. També són conscients de
què els diferencia: la marca amb que senyalen els
camins, el posicionament del senderisme a Croàcia
dintre del rànking mundial... i alguna més.
2) La confiança. Un viatge no et dóna prou per
conèixer un país, i seguir investigant a la tornada a través de la fabulosa xarxa
d’internet, ajuda però no completa. Però sense cap dubte, com a experta de
planificació reconec que Croàcia ha fet una gran aposta per aquesta activitat.
Probablement, si analitzen econòmicament la inversió dista molt del diners que
hi ha posat Suïssa, però no és el cost de les senyals el que compte: a Suïssa
les tenen d’alumini i a Croàcia és una marca en una pedra o un tall de fusta
clavat en un arbre. En aquest cas, el que compta és la coherència, la
planificació, la constància; compta poder seguir durant dies i dies el camins,

sense por a perdre’t amb una seguretat absoluta que va pel bon camí. Això,
independentment dels diners que s’hi hagi invertit, ha de ser un dels objectius
finals (mesurat si ca amb resultats) que persegueixi qualsevol inversió en
senderisme.
3) El lideratge. Concebre un país ben planificat, tot, amb una única senyal, amb
camins perfectament mantinguts, amb equips “in situ” que mantenen, que
investiguen és possible només si hi ha una gran lideratge, amb una cartografia
completa i excel·lent és tan sols possible si et creus aquest producte però
també si hi ha un lideratge , que coordina, que empeny en una sola direcció.
No el conec, encara, però caminant pels diferents indrets es respira aquest
lideratge.

Ivan Krajač l’any 1930 va voler construir un sender a gran alçada per
obrir la muntanya al turisme.
Un detall que considero significatiu (III)
Un dels primers alpinistes croats en tornar d’un dels cims més destacats,
emocionat, va impulsar la creació d’un camí d’alçada que recorregués tota la
carena muntanyosa del Velebit. La idea bàsica de la construcció d'aquest sender al
llarg de la serralada Velebit era obrir la muntanya amb el turisme. La construcció
del recorregut es va iniciar el 1930 i es va acabar en 1933. La Direcció Forestal a
Rijeka, la Societat Croata de Muntanyisme i la Reial Administració el van finançar.
Nombrosos artesans dels pobles de la part costanera de Velebit van dur a terme
els treballs quan les condicions meteorològiques ho permetien.
... qui en el futur vingui a caminar en aquest camí bonic i còmode amb
prou feines serà capaç d'imaginar tot el treball dur i l'esforç que els
primers pioners van haver de suportar mentre caminaven a través d'aquest
difícil terreny, sense rastre...
Ivan Krajač “muntanyer croata (Newsletter, 1931)
Marta Rotllan. Girona, setembre 2012.

El senderisme a Croàcia

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais de Rotllan Marta

Mais de Rotllan Marta (8)

El senderisme a Croàcia