1. Taller de contes. Espai Familiar
Palma I
MARGALIDA GILI ALOU
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
21/11/2011

2. INTRODUCCIÓ:
Aquest taller es una de les intervencions proposades al projecte llenguatge i
joc. Vol afavorir les interaccions comunicatives entre mares/fills, millorant
l’adquisició de determinades estratègies que impulsin el desenvolupament del
llenguatge en els infants.
DESTINATARIS:
Famílies de l’Espai Familiar Palma I. Programa de mediació i integració familiar
ofertat pel servei d’Infància i Família, en el que els destinataris son infants entre
0 i 4 anys i les seves famílies en programa de preservació i reunificació familiar.
La intervenció està proposada pel dilluns 28 de Novembre. Darrerament els
usuaris de l’espai son: una mare amb dues filles bessones de quatre mesos,
una mare amb una filla de vuit mesos, i també dues famílies que venen de
visita i que ja havien treballat en el programa i havien sortit d’ell i que son
sempre benvingudes. Aquestes dues famílies tenen infants de dos i tres anys
respectivament.
LLOC DE REALITZACIÓ:
Espai Familiar Palma I.
OBJECTIUS:
Amb els contes dels contes volem:
I. Que els pares coneguin diferents estratègies de joc i llenguatge, que
afavoreixin el desenvolupament d’aquest en els seus fills i també la
millora de la interacció comunicativa.
II. Potenciar en els infants el desenvolupament del llenguatge,
familiaritzant-se amb les paraules i el seu significat.
METODOLOGIA:
Activa i participativa, partint dels coneixements previs de les famílies i afavorint
la presa de consciència i la construcció del propi aprenentatge personal.
Seguint amb la línea d’intervenció de les professionals que actuen de forma
subtil, fent a les famílies les protagonistes del taller. Farem de facilitadores de
relacions i interaccions positives.
En el moment de la diada mare-fill es farà la proposta “subtil” d’utilitzar aquests
recursos i posar-los a la pràctica.
També es farà una intervenció més directa tot i que sempre dins les
preferències de joc dels infants, quan les psicopedagogues treballen amb

3. aquests mentres els pares estan al moment de la tertúlia amb les dues
psicòlogues.
ACTIVITAT
PREPARACIÓ DELS ESPAIS PER LA LECTURA DEL CONTE.
Com ja varem fer a la sessió anterior , per anticipar l’activitat prepararem els
espais de joc relacionant-los amb la lectura de contes. Prepararem a l’espai de
nadons una cistella de contes pels més petitons.
A l’espai de joc simbòlic també afegirem una cistella amb contes adequats,
que els agradin com son els contes d’animals amb diferents textures, contes
desplegables, contes amb pàgines en relleu que s’activen amb solapes i fan
figures divertides, contes amb sons d’animals, contes amb cançons per jugar i
escoltar. Titelles de dit per poder contar els nostres contes .
LECTURA D’UN CONTE.
Introduirem la lectura d’un conte quan les famílies es reuneixen en rotllana al
moment de rebuda. Donant així un model a les famílies de com podem contar
contes als infants.
El conte està adreçat a infants entre quatre mesos i tres anys.
Per facilitar la lectura del conte tendrem en compte que els infants estiguin
còmodes, que aquest sigui breu perquè l’atenció dels nadons es curta i la de
les nines més grans també ho es.
Dins el relat introduirem alguna cançó no coneguda i una altra coneguda i
treballada a altres sessions amb la caixa de cançons per donar una continuïtat
a les activitats i per afavorir el lligam amb altres aprenentatges i vincles
afectius.
Intentarem estar atemptes a les senyals que ens donen els infants per seguir
contant el conte o per aturar-mos. Seguirem el ritmes d’intervenció que ens
marquin els infants i les famílies.
Aquesta proposta de lectura del conte pot repetir-se a diferents sessions
posteriors al moment de l’arribada. Seguint el fil conductor d’algun personatge
del conte o de les cançons que l’acompanyen podem utilitzar altres estratègies
que serveixin de model per contar contes i que enriqueixin els aprenentatges
dels pares i els fills.
Crec important relacionar sempre la lectura de contes amb les característiques
dels contes que poden agradar als infants a cada edat. No tots els contes
agraden als infants a les mateixes edats i hem sembla interessant que els
pares tenguin eines per identificar contes adequats pels seus fills.

4. Seguidament, al moment de diada mare- fill deixarem contes a l’abast de
cada família per convidar-los a llegir, jugar, compartir.
En el moment en que les psicopedagogues tenen cura dels més petits, quan
els pares fan el moment de la tertúlia, s’introduiran també ,si als infants els ve
de gust, diferents recursos ( contes narrats, contes amb cançó, contes amb
titelles, contes per tocar i observar...).
AUTOAVALUACIÓ.
L’autoavaluació es realitzarà a partir d’un registre d’observació.
REGISTRE D’AUTOAVALUACIÓ
El conte ha estat significatiu per les famílies i han pogut gaudir de
l’experiència?
El ritme i la durada del conte ha estat la més adequada?
Promou l’aprenentatge d’aspectes clau ( estratègies de joc i llenguatge) que
possibiliten la transferència de coneixements en múltiples contextos, sobretot
en el familiar.
Planteja un treball globalitzat adequat a l’edat dels infants i a les necessitats
de les famílies?
Té un plantejament prou obert per afavorir que tothom aprengui diferents
aspectes en funció de les necessitats de cada participant.
El moment en el que es planteja es el més adequat?
S’ha pogut donar continuïtat a l’activitat en moments posteriors ( díada, joc
amb infants)?
S’ha facilitat la col·laboració i la feina de les professionals de l’espai familiar?
BIBLIOGRAFIA

5. Bryant, S. ( 1996) Com explicar contes. Barcelona. Biblària.
Ferrer, M., Riera, M.A. (2008). El rol y las intervenciones de los
profesionales en programas socioeducativos para familias de riesgo.
Enginy, 16-17, 31-40. http://www.infocop.es/view_article.asp?id=1992
Ferrer Ribot, M. (2008). Suport a les famílies a la primera infància. Estudi
de cas d’un programa socioeducatiu. Tesi doctoral. Departament de
Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació. Departament de
Pedagogia i Didàctiques Específiques. Universitat de les Illes Balears.
http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9393/tmfr1de1.pdf.pdf?sequence=1
Funes Alcaraz,L et ali. Pautes d’Estimulació del llenguatge. Equip
d’atenció primerenca d’Eivissa i Formentera. Govern de les Illes Balears.
Conselleria d’Educació i Cultura.
Galvan-Bovaira, M.J. (1995). L’observació sistemàtica de la interacció
primerenca. Els intercanvis comunicatius i lingüístics en díades mare-
bebé. Tesi Doctoral. Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació,
Universitat de Barcelona.
Palacios, J; Marchesi,A; Coll;C.(2002) Desarrollo psicologico y educacion.
Volumen 1. Psicologia evolutiva. Alianza editorial.
Owens, R. ( 2006). Desarrollo del lenguaje.Madrid. Pearson Educacion.
Roland Barthes et al. (1982) . Analisis estructural del relato. Barcelona.
EBA.
Shum, G; Conde, A. (1993). El desarrollo del lenguaje en un caso de
carencias afectivas graves en la primera infancia. Infancia y Aprendizaje
(núm. 64).
Bloc Espai de Famílies.
http://espaidefamilies.blogspot.com/search/label/Guies%20de%20lectura