1. L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA
Unitats 11-12
0.-INTRODUCCIÓ
Índex general
1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA
2. – ELS PAISATGES AGRARIS
3. – LA PESCA
4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ
5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS
7. – EL TURISME

2. 0.- INTRODUCCIÓ
ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea
(UE). La riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o
de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les
activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació
modesta (2%).
CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de l'economia espanyola i
ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera
internacional de 2007 ha repercutit fortament en l'economia catalana: ha
frenat l'activitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa d'atur.

3. 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA
ESPANYA
Com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i
els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només
representa el 4,2% de la població activa ocupada.
AGRICULTURA
Cereals: Meseta
Oliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i
Andalusia
Hortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i
Andalusia
RAMADERIA
Bestiar Boví: Nord de la Península
Bestiar Oví: Meseta, Llevant i Andalusia
Bestiar Porcí: tot el territori
Avicultura: tot el territori
Característiques

4. CATALUNYA
El sector primari té una participació molt baixa en el
conjunt de l'economia catalana (PIB 1,3%, Població Activa
1,8%)
AGRICULTURA
- Petita dimensió de les propietats i
l'explotació familiar
- Alt grau de mecanització amb una
agricultura intensiva
- Diversitat de conreus
RAMADERIA
- Representa més del 60% de la producció
del sector agrari.
- Bestiar porcí: 6,4 milions de caps,
representa la meitat de la producció
ramadera
- Aviram: Catalunya lidera la producció
d'aviram per al conjunt de l'Estat
Característiques

5. POLÍTICA
AGRÀRIA
COMUNA (PAC)
La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986
va significar que la nostra agricultura entrés dins de la
PAC
Concentració agrària
Modernització Tecnològica
CARACTERÍSTIQUES
Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles
Crèdits i subvencions directes
Agricultura intensiva

6. 2. – ELS PAISATGES AGRARIS
CONTINENTAL O D’INTERIOR
ATLÀNTIC
PAISATGES AGRARIS
D’ESPANYA
MEDITERRANI
DE LES ILLES CANÀRIES

7. PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR
Localització: la Meseta
Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres
Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació
Poblament: concentrat

8. PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc
Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates
Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de
semiestabulació
Poblament: dispers –caseriu-

9. PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
Localització: litoral mediterrani i Andalusia
Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses
Ramaderia: porcina i avícola estabulada
Poblament: predomina el poblament dispers –masia-

10. PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES
Localització: illes Canàries
Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etcRamaderia: irrelevant
Poblament: predomina el poblament dispers

11. 3. – LA PESCA
ESPANYA
Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la
Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les
activitats que genera: drassanes, indústries conserveres,
comercialització, etc.
Esgotament dels caladors propis
PROBLEMÀTICA
Les aigües territorials, que limiten
l’acces a d’altres caladors
Explotació racional dels recursos marins
SOLUCIÓ
Aqüicultura: cultius marins

12. LA PESCA EN EL
MARC DE LA
UNIÓ EUROPEA
La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera
espanyola mitjançant el Fons Europeo de Pesca
Sistema de quotes que limita les captures de tots
els països membres
Ajudes econòmiques per renovar la flota amb
vaixells més petits, limitant la seva capacitat
CARACTERÍSTIQUES
La UE es la que negocia els convenis de pesca
amb la resta de països del món
Política de mercats oberts, que permet l’entrada
de peix d’altres països
CONSEQÜÈNCIES
La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i
les seves captures

13. CATALUNYA
La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de
l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire
abundants (1% del total de la població ocupada)
Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb
xarxes
Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos
crustacis
CARACTERÍSTIQUES
Pesca controlada por la UE (mida, quantitat,
parada biològica, etc)
L'aqüicultura és un sector que està en creixement
a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció,
la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta
del Ebre

14. 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ
MINERIA
La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient
per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de
manera que Espanya ha d'importar la immensa majoria de
minerals essencials.

15. L’ENERGIA
Espanya és un país deficitari en fonts d'energia, el que
origina una dependència extrema dels mercats exteriors
respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia
ENERGIES NO
RENOVABLES
Petroli. Representa més del 50% del consum
d’energia, fonamentalment pel transport
Gas Natural. Per a la producció de
electricitat i la calefacció.
Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica
i la metal·lùrgia
Nuclear. Per a la producció d’energia
elèctrica
ENERGIES
RENOVABLES
Solar i eòlica. Fortament subvencionades
per a la producció d’energia elèctrica,
representen el 33% d’aquest sector
CONSUM
FINAL
D’ENERGIA
ESPANYA
CATALUNYA

16. NUCLEAR
La principal font d’energia elèctrica. Les
centrals nuclears espanyoles es troben
anticuades i se cuestiona el seu futur
PRODUCCIÓ D’ENERGIA
ELÈCTRICA
SOLAR I EÒLICA
Espanya ha fet un gran esforç en energies
renovables, però aquesta política ha encarit el
rebut elèctric
HIDRÀULICA
Les centrals hidràuliques són importants,
particularment a Catalunya, però a l’igual que
l’energia eòlica i solar depenen del factor
climàtic

17. LA CONSTRUCCIÓ
Ha estat un sector clau de l’economia espanyola,
primer per al seu desenvolupament i actualment
per la gravetat de la crisi econòmica
OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de
la construcció gràcies a les inversions de les
entitats públiques i les ajudes dels fons
estructurals de la Unió Europea
CONSTRUCCIÓ I
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC
CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El
desenvolupament econòmic, l’augment de la
demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits
hipotecaris van originar una bombolla especulativa,
triplicant el preu dels pisos
La construcció va arribar a
representar més del 12% de la
població activa i era el principal
sector econòmic

18. LA CONSTRUCCIÓ I
LA CRISI
ECONÒMICA
La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat
amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar
la bombolla immobiliària
CAUSES
Restricció del crèdit hipotecari
Augment de l’atur
CONSEQÜÈNCIES
Disminució del preu de la vivenda
Disminució dràstica de la construcció
d’habitatges
Caiguda dels ingresos dels ajuntaments
Crisi Bancària
Desnonaments per impagaments
Característiques

19. 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS

21. LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA

23. EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en
iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de
la indústria tèxtil.
RECONVERSIÓ
INDUSTRIAL
A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i
diversificació industrial de l’economia catalana: química,
metall, automoció, alimentació, editorial, etc.
Barcelona es consolida com el centre d'una extensa
àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis,
infraestructures i equipaments.
PROCÉS DE
DESINDUSTRIALITZACIÓ
A partir del 1970 s’inicia un procés de
desindustrialització i de deslocalització, que afecta
greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a
altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de
l'energia o de les matèries primeres són menys
elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).

24. LA INDÚSTRIA
CATALANA A
L’ACTUALITAT
Catalunya continua sent la "fàbrica d'Espanya", ja que
genera aproximadament el 25% de la producció industrial de
l'Estat espanyol.
Teixit industrial comparable al d'altres grans regions
europees, força diversificat i ben estructurat
Els sectors més representatius continuen sent el del
metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil,
l'electrònica i l'alimentació.
CARACTERÍSTIQUES
Canvi estructura productiva: del predomini d'empreses
petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat
pas a una internacionalització amb inversions per part
de multinacionals estrangeres.
Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la
Informació i el Coneixement sector econòmic
capdevanter a nivell mundial

26. 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS
COMERÇ ESPANYOL
La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les
exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries,
per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre
els països de la Unió
La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més
mercaderies de les que es venen
La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als
ingressos del turisme i les inversions estrangeres

27. XARXA DE
TRANSPORTS
ESPANYOLA
Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que
dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques.
Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys
s’han fet importants inversios per millorar els transports
Xarxa de carreteres: és la infraestructura de
transport que ha estat objecte de més renovacions i
millores. S'estan creant connexions entre les zones
amb més activitat econòmica i amb més concentració
de població,
CARACTERÍSTIQUES
Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el
diferent ample de via respecte a Europa. Actualment
es porta a terme la seva modernització amb el Tren
d’Alta Velocitat (AVE)
Transport Marítim: S'utilitza per al comerç exterior i
el tràfic de passatgers entre la Península i les
Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals
ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València.
Transport Aeri: element indispensable pel turisme,
principal activitat econòmica del país. Als darrers
anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa
rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-

29. ELS TRANSPORTS A CATALUNYA
Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol
trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal.
Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada.
Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle
XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a
l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren
d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa
Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de
mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona
(especialitzat en productes químics)
Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per
nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del
de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost

31. 7. – EL TURISME
TURISME
CAUSES
TIPUS
Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del
nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta
activitat ha augmentat de forma espectacular a partir
de mitjans del segle XX
L’augment de les rendes.
L’augment dels temps lliure
(vacances)
Les millores en el transport.
La liberalització en la circulació de
persones.
Les noves pautes de comportament.
Turisme litoral.
Turisme de muntanya: tradicional i hivernal
o d’esquí.
Turisme cultural.
Turisme rural.
Turisme de salut.
Turisme religiós.
Turisme de negocis i congressos.

32. MODEL TURÍSTIC
ESPANYOL
Model de vacances massives a uns preus accessibles a
causa de l'acció dels operadors turístics (tour
operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixes
per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les
illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex)
TURISME
EXTERIOR
Procedència: 75% resta Unió Europea
Destinació: de costa –Catalunya,
Canàries, Balears, Pais Valencià, etc-
TURISME
INTERIOR
Dos tipus de turisme
Migratori: persones que tornen als seus
pobles d’origen de vacances
Lleure: turisme de litoral, rural, de
montanya, etc
Característiques

33. MODEL TURÍSTIC
CATALÀ
-Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat
i una de les més importants d'Europa
-El turisme és una de les fonts de riquesa principals de
Catalunya 12% del PIB
TURISME
DE PLATJA
TIPUS
Procedència: Unió Europea i resta de
l’Estat
Destinació: Costa Brava i Costa
Daurada
TURISME
DE CIUTAT
Té lloc principalment a la ciutat de
Barcelona, i està vinculat a les fires i
els congressos, a la presència de seus
de grans empreses o als circuits de
creuers
TURISME
DE NATURA
Es tracta d’un turisme rural, de
muntanya, d’esports d’aventura i de
neu