2. Índex
1- Introducció
2- L’ augment demogràfic
3- L ’ expansió agrícola
4- L’ era del maquinisme
4.1- les màquines, el vapor i les fàbriques
4.2- La indústria tèxtil
4.3- El carbó i el ferro: la siderúrgia
5- La revolució dels transports
5.1- El ferrocarril i el vaixell de vapor
5.2- L’ increment del comerç
6- El capitalisme industrial
6.1- el liberalisme i el capitalisme
6.2- els bancs i les finances
6.3- l’ expansió del capitalisme industrial
7- La segona fase de la industrialització
7.1- Les noves fonts d’ energia i les noves indústries
7.2- la nova forma d’ organització industrial
8- La nova societat industrial: burgesia i obrers
9- El moviment obrer
9.1- les primeres associacions obreres
9.2- el socialisme utòpic
9.3- el marxisme i el socialisme
9.4- l’ anarquisme
9.5- l’ internacionalisme
10- Webs d’ interès
5. 2. L’augment2. L’augment demogràficdemogràfic Revolució demogràfica
CAUSES
• producció d’aliments i variació (comerç triangular)
• Millores higièniques i de la medicina (clavegueram, primeres vacunes,
recollida d’ escombreries…)
•Població millor alimentada era més resisitent a les malalties.
•Les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.
CONSEQÜÈNCIES:
•disminució mortalitat
•manteniment natalitat o un lleuger creixement
•creixement de l’ esperança de vida
(38 anys a la darreria del segle XVIII a 50 anys a la darreria del segle XIX
1750 140 milions hab.
1850 EUROPA 266 milios
Procés de creixement de la població europea des de mitjan segle XVIII
7. 3. L’ expansió agrícola3. L’ expansió agrícola
Revolució agrícola
POBLACIÓ augment de la demanda d’aliments alça de preus
estímul per als propietaris a millorar la producció
•Privatització del sòl (Liberalisme econòmic)
Fi a l’ antic sistema senyorial de propietat de la terra
La propietat privada, es pot comprar i
vendre i realitzar les transformacions que es desitgin.
Els camps es cerquen (enclosures) i les parcel·les es
reorganitzen .
•Aplicació de nous mètodes
i tècniques de conreu
8. a) Supressió del guaret SISTEMA NORFOLK
plantes farratgeres - ramats
b) Mecanització del camp: segadores, sembradores, màquines de
batre…
c) Introducció de nous conreus: blat de moro i patata
d) Expansió ramadera
La població va
disposar d’ una
dieta més rica
i variada, que
es va veure
afavorida
també per la
revolució en els
transport
9. segadora
sembradora
Màquina de batre
El sistema Norfolk
permetia no deixar cap
porció de terra en repòs
i obtenir herbes per
alimentar el ramat
CONSEQÜÈNCIES:
•Augment productivitat.
•Beneficis finançar la naixent INDÚSTRIA.
•Mà d’ obra que es va veure obligada a emigrar cap a
les ciutats a treballar a les FÀBRIQUES.
10. 4. L’ Era del maquinisme4. L’ Era del maquinisme
Les màquines, el vapor i les fàbriques
Màquines van anar substituint el treball manual artesanal
Avenç + PRODUCTIVITAT abaratiment BENEFICIS
Tècnic COSTOS
1r força humana
2n energia hidràulica
Novetat: màquina de vapor
(James Watt, 1769)
carbó com a combustible
s’abandonen energies tradicionals
La mecanització + noves fonts d’energia → sistema fabril
11. 1- A la caldera, la calor transforma l’
aigua en vapor
2- El vapor penetra al cilindre
3- El pistó puja i empeny el balancí
4- el vapor es refreda al
condensador i fa retrocedir el pistó
Moviment altern
linial ascendent i
descendent
Condensador per
separat evitava la
pèrdua d’energia
12. El sistema fabril consisteix en la
concentració dels obrers i les
màquines en grans edificis
industrials: les fàbriques.
Divisió del treball: cada obrer s’
especialitza en una part de la
cadena de producció.
Burgès: Propietari de l’ edifici, les
màquines i el que es produeix.
Obrer: proletari que disposa de la
seva força de treball, la ven a canvi
d’ un sou o salari.
13. 4.2 La indústria tèxtil
A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va
ser la indústria del cotó, per això es considera un dels
motors de la industrialització.
El govern va limitar les importacions de teixits i va
estimular la producció interior, el sector de la llana es va
ressentir.
A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va
ser la indústria del cotó, per això es considera un dels
motors de la industrialització.
El govern va limitar les importacions de teixits i va
estimular la producció interior, el sector de la llana es va
ressentir.
Innovacions:
a)llançadora volant (1733), que va augmentar
la velocitat del procés del teixit.
b) noves màquines de filar: Water Frame,
Jenny, Mule... Que van incrementar la
producció de fil
c)teler mecànic (1785): va completar el
procés de mecanització textil
Innovacions:
a)llançadora volant (1733), que va augmentar
la velocitat del procés del teixit.
b) noves màquines de filar: Water Frame,
Jenny, Mule... Que van incrementar la
producció de fil
c)teler mecànic (1785): va completar el
procés de mecanització textil
14.
15.
16.
17. 4.3 El carbó i el ferro: la siderúrgia
1r : Producció ferro en quantitats
petites. Els forns funcionaven amb
carbó vegetal que té un poder
calorífic escàs i costa fondre el
metall.
2n: 1732 l’ invent de Darby permet
ús del carbó de coc d’ una gran
potència calorífica
3r: Bessemer al 1855 dissenya el
convertidor per transformar el
ferro en acer
El sector va anar incrementant la producció gràcies a la demanda de
ferro per eines agrícoles, màquines i ferrocarrils. Els processos es van
anar perfeccionat i ampliant: eliminació d’ escòries, làmines, …
La principal font d’ energia de la 1ª R.I:
CARBÓ vapor i produir ferro
19. 5. Revolució dels transports5. Revolució dels transports
5.1 El ferrocarril i el vaixell de vapor
Millora en les vies de comunicació tradicionals (camins, navegació fluvial…)
Aparició ferrocarril:
– origen: ús en mines. Vagonetes sobre rails i rodes amb pestanyes per
no descarrilar tirades per cavalls.
– 1803 R. Trevithick construí la primera locomotora.
– 1829: locomotora Stephenson ferrocarril amb màquina de vapor→
(passatgers)
– 1830: 1ª línia passatgers (Manchester – Liverpool)
– 1848: 1er ferrocarril a Espanya: Barcelona - Mataró
L’ increment de la producció agrària i industrial no tenia sentit si
no era possible fer arribar les mercaderies a la població, no només
la local, també la llunyana. Una sèrie d’ innovacions van
revolucionar els transports i van permetre l’ augment del comerç.
21. CONSEQÜÈNCIES
A- estímul per a la pròpia industrialització (siderúrgia).
B- els trajectes es van escurçar, facilitant la mobilitat de persones
i mercaderies.
C- va augmentar la seguretat en els viatges.
D- capacitat de càrrega major abaratir el transport de
mercaderies.
El viatge en diligència de
Liverpool a Manchester durava
unes 4 hores. Hi havia 29
diligències diàries de línia
regular que podien transportar
unes 688 persones al dia.
Amb el ferrocarril, el viatge
durava prop de dues hores,
transportava diàriament 1070
passatgers, en un viatger més
barat, còmode, segur i
agradable. En pocs mesos les
diligències van deixar d’ existir
22.
23. La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim i fluvial i els
vaixells de vapor, construïts en ferro, van substituir els de vela, perquè
permetien transportar més mercaderies i persones a una velocitat més
gran.
El primer vapor , dissenyat per Robert Fulton, data de 1807 (EEUU).
24. 5.2 Increment del comerç
La Revolució Industria economia de Mercat
(venda a mercats cada cop més amplis)
•Augment de la producció
•Creixement de la població
•Millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
•La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del
comerç interior. Es van ampliar els mercats locals i es va anar
consolidant un mercat nacional.
•El comerç exterior també es va incrementar considerablement a
mitjan segle XIX.
25. Pel que fa a la política comercial, es van defensar dues teories
contraposades:
Lliurecanvisme: política econòmica que permet la lliure
circulació de mercaderies, es suprimeixen les traves. Es
defensa que la llibertat de comerç entre països fomenta el
creixement econòmic.
Proteccionisme: Política econòmica que defensar la indústria
nacional, aplicant a les importacions aranzels (impostos) per tal
d’ incrementar el seu preu i fer-les menys competitives.
Aquesta postura s’ observa a països com Espanya, amb poca
capacitat per competir amb els productes anglesos.
26. La Revolució Industrial
a) El capitalisme com a model econòmic
b) El liberalisme com a doctrina política que el sostenia
Des de Gran Bretanya Europa, EEUU i Japó.
El liberalisme econòmic (ADAM SMITH):
-L’interès personal, la lliure iniciativa i la recerca del màxim benefici són el
motor de l’economia.
-Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies al joc
de l’oferta i la demanda.
-L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de l’economia. S’ha
d’imposar el lliurecanvisme (Estat liberal)
4. El capitalisme industrial4. El capitalisme industrial
27. El capitalisme industrial:
•Mitjans de producció (fàbriques, maquinària i
estocs) són propietat privada d’un grup reduït.
•la burgesia
•treballadors, els obrers, sense propietat,
•treballen a canvi d’ un salari.
Problemes: L’ augment constant de la producció
sense tenir en compte la demanda comporta
•la fallida d’ empreses
•l’acumulació d’ estocs
•l’acomiadament d’ obrers
Crisis
periòdiques
28. 6.2 Els bancs i les finances
Bancs: entitats intermeiàriaentre els estalviadors i els empresaris.
- deixaven capital (diners) a les empreses Préstecs
- actuaven com a inversors directes (compra accions)
- faciliten pagaments: xecs i lletres de canvi
SOCIETATS ANÒNIMES
És una societat mercantil de tipus capitalista en la qual els socis posen
recursos en comú per desenvolupar una activitat de tipus empresarial amb
l’objectiu d’aconseguir uns guanys. El capital social (conjunt d’aportacions que
han de fer els socis) està dividit en accions que representen la part de l’empresa
que té cadascun dels socis. Els vots de cada soci depenen directament del
nombre d’accions que tenen.
•el capital que es necessita és dividit en parts o accions
•les accions poden ser comprades o venudes en la borsa de valors
29.
30. 6.3 L’ expansió del capitalisme industrial
•Ppi. S. XIX la industrialització es va estendre per França i Bèlgica
•Entre el 1850 i el 1870: Rússia, Alemanya, els EUA i Japó
• fort ús de la tecnologia i capital exterior
• gran concentració d’empreses
• importància dels bancs
• intervenció Estat
•Al sud Europa van coexistir regions industrialitzades amb zones
essencialment rurals.
•Europa oriental: es va mantenir al marge de la industrialització fins
entrat el s. XX
31.
32. 5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)
Noves potències industrials: Alemanya, Estats Units i Japó
Noves fonts d’energia
ELECTRICITAT i PETROLI
desbanquen el carbó
1.- Dinamo (generador elèctric, 1869) va
permetre produir energia mecànica en energia
elèctrica en centrals hidroelèctriques.
2.-L’ alternador i el transformador al 1897
van fer possible el seu trasllat.
S’APLICA:
indústria (força motriu)
transports : ferrocarril, tramvia
sistemes de comunicació : telèfon, telègraf,
ràdio
oci : fonògraf, cinematògraf
il·luminació
33. Telègraf
(Morse) 1838
Germans Lumière,
inventors del
cinematògraf al 1895
http://blocs.xtec.cat/orig
ensdelcinema/cos-del-
treball/tecnologia-
cinematografica/el-
cinematograf/
Fonògraf, 1877
Telèfon.
Antonio
Meucci.
1876
Bombeta. Edison. 1879
Planxa elèctrica.
1882
34. PETROLI (½ s.XIX, EUA)
S’APLICA:
motor d’ explosió (1885) en va facilitar la utilització com a combustible per
als automòbils
motor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la
capacitat dels vaixell
L’ aviació va ser una altra de les grans innovacions possibles gràcies al
petroli. Els germans Wright van fer el primer vol l’ any 1903
35. La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls.
Producció de nous metalls acer inoxidable
alumini
La indústria de l’ automòbil amb la invenció de
Henry Ford (EUA, 1893) del cotxe utilitari
La indústria química alemanya:
adobs
pesticides,
productes químics (àcid sulfúric, dinamita,
sosa, cautxu vulcanitzat…)
tints i productes farmacèutics.
Construcció: ciment armat primers gratacels
Home Insurance Building construido en 1885
por el arquitecto William Le Baron Jenney en
Chicago con 42m de altura (10 plantas). Fue el
primer edificio hecho con acero estructural.
36. Una nova organització industrial
Fabricació en sèrie (TAYLORISME) permet:
augment productivitat (estandaritzada
i
massiva)
disminuir el temps emprat
reduir costos de fabricació.
Fabricar en cadena: divisió del procés de producció en tasques molt
específiques utilitzant màquines de gran precisió.
Cada obrer s’ especialitza en una part concreta del procés
S’ eliminen els moviments inútils per rendibilitzar al màxim la mà d’ obra.
37. La fàbrica d’ automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar el model.
El resultat va ser una producció estandarditzada i massiva de cotxes amb costos menors.
El consum es va estendre a sectors més amplis de la població (reducció costos)
38. Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions
tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es
van fer cada vegada més grans per evitar la competència
CÀRTEL: acords entre diferents empreses per tal d’ evitar la competència
mútua.
TRUST: fusió d’empreses per tal de crear un monopoli.
HÒLDING: grup financer amb majoria d’accions d’un conjunt d’empreses o bancs
MONOPOLI: dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte
pactes entre empreses:
• fixar preus
• establir àrees d’influència
39.
40. La nova societat industrial
Sistema industrial: les diferències socials s’estableixen per la riquesa i no
pel naixement com a l’ Antic Règim.
SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES
Grup hegemònic propietària de les indústries i els negocis i model a imitar.→
Sovint es barreja amb l’antiga noblesa
a) gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques
b) burgesia mitjana: professionals liberals, funcionaris i comerciants.
c) petita burgesia: empleats i botiguers
Nivell de vida alt:
cases ricament decorades
servei domèstic
manera de vestir
oci: salons, teatres, concerts…
41. EL PROLETARIAT
-Mà d’obra fàbriques.
-Treball a canvi d’un salari.
- Grup més nombrós de la societat i el més desfavorit.
- Cap legislació que fixés les condicions laborals, per això els salaris, els
horaris i els descansos eren fixats arbitràriament pels empresaris.
•Salaris baixos. Dones i nens amb sous inferiors
•Jornades laborals de 12 i 14 hores
•No són indemnitzats en cas d’ acomiadament,
baixa...
•Els espais de treball no reunien les condicions
higièniques necessàries: excés de soroll, manca
de ventilació, fred a l’ hivern i calor a l’estiu,
brutícia, manca de llum...
•Els obrers mal alimentats i cansats eren molt
vulnerables a les malalties.
42.
43.
44. A suburbis al voltant de les fàbriques A barris residencials. Són cases luxoses amb
espais enjardinats.
45.
46.
47. Les primeres associacions obreres
LUDDISME: Forma de protesta basada en la destrucció i
crema de màquines ja les consideraven les responsables
dels salaris baixos i l’atur
OPOSICIÓ al maquinisme.
Societat de Socors Mutus (o de resistència): organitzacions que per mitjà del pagament d’ una
quota,
s’ encarregaven de socórrer les necessitats dels seus associats en cas de malaltia, accident,
atur, mort…Actuaven com a societats de resistència.
Les associacions obreres eren prohibides.
7. El moviment obrer s.XIX, el proletariat va anar
adquirint consciència de
classe.
Molts treballadors es van
adonar que tenien problemes
comuns i objectius propis.
Això els va portar a
organitzar-se per tal de
defensar els seus interessos.
Al 1835 es va
calar foc a la
fàbrica Bonaplata,
primera en
utilitzar la força
del carbó a
Catalunya i
Espanya.
48. •1825: Gran Bretanya es van derogar les lleis que prohibien les societats obreres i
es van fundar els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram.
Ex: Sindicat General de Filadors.
•1834: Great Trade Union sindicat que agrupava obrers diferents oficis.→
ObjectiuS dels sindicats:
- millorar les condicions de treball
- defensa del dret d’associació
- reducció jornada laboral
- millores salarials
- regulació treball infantil
- utilització de la vaga com a arma de
pressió
EL SINDICALISME
49. Socialisme utòpic
Una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats i les dures
condicions de vida dels treballadors i van proposar nous models d’
organització social.
Nova organització de la societat sense explotació dels treballadors.
Marxar de les ciutats industrials, que havien corromput els homes.
Construcció de comunitats ideals, harmòniques, perfectes, on la comunitat estava
per sobre de l’ individu, que treballaria en funció de les seves capacitats.
Distingeix entre els "productors" i els
"ociosos", donant un valor suprem al treball.
Gran defensor de l'intervencionisme de
l'Estat per promoure el canvi, proposa
abolir el dret d'herència i nacionalitzar els
mitjans de producció.
El seu model de reforma social es basa en unes
comunes anomenades falansteri, societats tancades
d'unes 1600 persones que assumeixen totes les
funcions socials
50. Li atribueix tot els mals que assoten la
societat a la pressió de la competència,
per la qual raó els dèbils són conduïts a
la desgràcia. Exigia la igualtat de
salaris, i la unió dels interessos
personals per a assolir el bé comú .
"tallers socials de treball", una
combinació entre una societat
cooperativa i un sindicat, on els
treballadors a cada jornada unirien els
seus esforços per al benefici comú.
Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités els
problemes de la societat industrial. Els obrers havien d'unir-se per a crear una
nova realitat europea basada en cooperatives que fossin més rendibles que les
indústries: Cooperatives de producció i cooperatives de distribució.
La seva idea més
important potser va ser
la d'eliminar els diners
juntament amb la
propietat privada.
El seu ideal era una societat
anàrquica sense poder polític,
sinó lliures acords entre
treballadors, que s'unirien en
una confederació d’autogestió
(preanarquisme)
51. El marxisme i el socialisme
Friedrich Engels
Karl Marx
½ s. XIX Marx i Engels van denunciar l’ explotació de la
classe obrera. Calia destruir el model d’ estat capitalista
i crear una nova societat a través d’ una revolució obrera.
El PROLETARIAT Revolució obrera
(parlaments)
Nou estat
(temporal)
sense classes socials
ni propietat privada.
Dictadura del proletariat.
(fins aconseguir els
objectius)
.
Societat
comunista
Sense govern
Sense forces
de l’ordre
Partits
socialistes
(finals s. XIX)
52. Partiendo de la doctrina clásica, según la cual sólo el
trabajo humano produce valor, Marx señaló la
explotación del trabajador, patente en la extracción de
la plusvalía, es decir, la parte del trabajo no pagada al
obrero y apropiada por el capitalista, de donde surge la
acumulación del capital. Denunciaba con ello la
esencia injusta, ilegítima y violenta del sistema
económico capitalista, en el que veía la base de la
dominación de clase que ejercía la burguesía.
El capital, dijo: "Dudo que nadie haya
escrito tanto sobre el dinero teniendo
tan poco".
53. La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que
qualsevol poder li era contrari.
Rebutjaven la formació de partits polítics i participar en les eleccions.
Només acceptaven la formació de sindicats (anarcosindicalisme) que
lluitessin per millorar la vida dels obrers.
La revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i
camperoles.
Un mitjà seria la vaga general revolucionària.
Destruir la societat capitalista i implantar-ne una altra sense cap
autoritat ni Estat.
Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes
per aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis...
L’ anarquisme
Pensadors: Mihail Bakunin i Kropotkin
Volien , com els marxistes, acabar amb la
propietat privada i les classes socials però per
una altra via.
Mihail
Bakunin
Kropotkin
54. El Liceu, a finals del segle XIX es
convertí en l'aparador social d'una
burgesia que hi veia un espai refinat i
prestigiós. A la vegada, l'anarquisme,
que s'havia apoderat dels moviments
de revolta social de l'època, veié en el
Liceu un dels símbols de l'oligarquia
dominant. Aquesta identificació afectà
tràgicament la vida del teatre: el
7 de novembre de 1893, en la nit
d'inauguració de la
temporada 1893-1894 (s'hi representava
Guillaume Tell, de Rossini), l'anarquista
Santiago Salvador llençà dues
bombes Orsini sobre la platea del
teatre, de les quals només n'explotà
una que causà una vintena de morts.
Aquest fet commocionà la ciutat; el
públic liceístic (i, en general, el dels
teatres de la ciutat) va trigar a tornar a
la normalitat i durant anys no es van
utilitzar les butaques que ocupaven els
morts per la bomba.
55.
56. L’ internacionalisme
Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT)
amb seu a Londres. Tant els marxistes com els
anarquistes i sindicalistes defensaven la necessitat d’ unir
els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar
contra el capitalisme.
(1864-1876), a iniciativa de Marx, es va crear
II Internacional (1889, París):
Només partits socialistes.
La II AIT va crear els símbols del moviment obrer:
•himne La Internacional
•festa de l’1 de Maig, Dia dels Treballadors.
Entre els seus objectius principals estava aconseguir la
jornada de 8 hores.
Marx davant els assistents a la I
AIT
https://www.youtube.com/watch?v=7y06QqiPJUc
http://www.youtube.com/watch?
v=WgPmDBCQfwE
https://www.youtube.com/watch?v=x6MXQqQXAxI
