2. Mirar a través de càmera
Les imatges cinematogràfiques, televisives i
videogràfiques creen un efecte d’aparent semblança
amb la realitat . El fet que l’espectador distingeixi
clarament l’existència del referent, transmet una
força sensació de naturalitat que pot arribar a fer-li
oblidar que els mitjans audiovisuals són únicament
una articulació artificiosa d’imatges i sons.
El primer element que hem de tenir en compte és
que la càmera actua com un ull que es desplaça i es
situa respecte als espais, els objectes, les persones i
les accions.
3. El relat audiovisual
El pla, unitat bàsica de la narrativa, constitueix, per
agrupació, escenes i aquestes configuren seqüencies
convenientment entrellaçades.
La seqüencia és una unitat del relat audiovisual on es
planteja, desenvolupa i conclou una situació
dramàtica.
L’escena és una part del discurs visual que es
desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa
no té un sentit dramàtic complet.
4. Planificació
Anomenem planificació a la previsió de plans que
s’enregistraran. Anomenem pla a cada una de les
imatges que formaran part d’una seqüencia
d’imatges en moviment. Les accions que es volen
enregistrades generalment es fragmenten en
diferents plans per a ser presentades a l’espectador.
Ja hem vist que els plans es determinen en el guió
tècnic on s’especifica el pla d’enquadrament que es
desitja per a cada presa.
5. Recursos Audiovisuals
Com en fotografia, hi ha
una sèrie de recursos que
determinen la visió que
enregistrarem amb la
càmera i la manera com és
processarà la informació
que volem capturar de les
escenes reals. La majoria
d’aquests recursos són
comuns amb la captació
d’imatge fixa.
6. Pla
Pla general i gran pla general
Pla conjunt
Pla sencer
Pla americà
Pla mitjà
Primer Pla
Pla de detall
14. Composició
S’anomena composició a l’organització de tots els
elements visuals a l’interior de l’enquadrament.
Al seleccionar i enquadrar, s’organitzen els colors,
les textures, els tons, les llums i les ombres d’una
escena, s’ordenen els elements que es capturaran, la
relació entre ells i entre ells i l’espai.
15. Angulació o Punt de
vista
Angle normal o
neutre: L’eix de la
càmera és
perpendicular als
elements.
Angle Picat: La
càmera es troba per
damunt de l’element.
16.
Angle Contrapicat:
Enregistrem un
element des de
baix.
Angle inclinat:
Quan s’inclina la
càmera en diagonal
i es perd
l’horitzontalitat.
17. Distància focal
Amb la càmera de vídeo es
poden utilitzar objectius amb
diferents distàncies focals
quer ens proporcionaran
angles de visió més o menys
oberts, diferents efectes de les
distàncies en profunditat, i la
possibilitat de fer preses a
diferents distàncies dels
elements.
18. Profunditat de camp
És l’espai en profunditat captat per la càmera amb
nitidesa. La profunditat de camp permet establir
relacions entre els elements situats a diferents temes.
19. Moviments de Càmera
Càmera fixa: En els primers anys del cinema la
càmera fixa era molt habitual en totes les
produccions.
20. Panoràmica: és un moviment de rotació de la càmera
que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre
mantenint una distància focal constant.
• Panoràmica vertical: Moviment de dalt a baix.
• Panoràmica horitzontal: Moviment de rotació
d’esquerra a dreta o a la inversa.
• Panoràmica descriptiva: Permet captar més
àmpliament tot l’escenari on passa l’acció.
• Panoràmica de seguiment: S’utilitza per seguir el
recorregut d’una persona o element mòbil d’un
punt o a un altre.
• Panoràmica de relació: Serveix per vincular dos o
més elements que tenen sentit en la càmera.
26.
És un moviment de translació de la càmera.
Tràveling frontal: la càmera es mou cap endavant o
enrere seguint un personatge que es mou. Apropant-s’hi
o allunyant-s’hi.
Travèling lateral: la càmera acompanya
paral.lelament el desplaçament d’un element.
Travèling Circular: la càmera es desplaça
circularment al voltant de l’element.
Travèling ascendent o descendent: la càmera puja o
baixa.
Traveling
27.
El que es desplaça
no és la càmera
sinó l’òptica, la lent
de la càmera passa
progressivament
d’un distància focal
curta a una de
llarga o al reves.
Zoom
28. Moviment lliure
És quan la càmera es mou sense seguir un
ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.
29.
Fa possible que la
realitat sigui
representada
fotogràficament.
Aquesta té un
valor funcional
però també un
valor expressiu i
significatiu.
Llum
30. EL MUNTATGE
Procés de relacionar i combinar els fragments és el
muntatge.
Seleccionar les preses més adients per a cada
seqüencia.
Decidir la seva longitud
Ordenar les preses i enganxar-les
Combinar les imatges amb la banda sonora.
31. Repàs Històric
Meliès ens va ensenyar
diferents escenaris per
a explicar les seves
històriques, o també
detura la càmera per a
tornar-la engegar uns
segons després de
realitzar una de les
seves desaparicions a
través de la màgia del
cinema.
Als inicis del cinema la presa era
única i fixa. La càmera, com el
seient d’una platea de teatre,
observava tota l’acció sense talls ni
interrupcions.
32. Tipus de muntatge
És la combinació
d’imatges i sons,
que representen o
ens mostren un
determinat lloc o
cosa i que
apareixeran un
temps determinat a
la pantalla.
33. Muntatge continu
Quan es fa una reconstrucció en temps real d’una
acció a partir de diferents plans, sense que hi hagi
un gran espai temporal entre un i altre.
34. Muntatge discontinu
El temps real el disminuit mitjançant el.lipsis.
Seqüencia de plans no ens mostra detalladament
una acció sinó que ens mostra imatges separades
en el temps .
35. Muntatge en paral.lel
Dues o més escenes, que passen en moments i en
llocs diferents, es van mostrant als espectadors
per crear un estat d'ànim o una associació
d’idees.
36. Muntatge altern
Es mostren alternativament dues o més accions
que es produeixen en el mateix moment però en
llocs diferents i que finalment convergiran.
37. Flashback
Quan parlem de la utilització d’un pla que suposa
tornar enrere en el temps.
38. Muntatge d’anticipació
Es parla d’anticipació quan sobre un pla
s’encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.
39. Muntatge rítmic
El muntatge pot manipular el ritme i jugar amb
l’acceleració o l’aliment d’un esdeveniment segons la
sensació que es vulgui donar.
40. Muntatge de síntesi
Es fa una compressió del pas del temps. Amb pocs
plans hem passat d’un temps present a un futur
força llunyà a partir del qual continuarà la narració .
41. Muntatge ideològic
La relació entre els plans és intel·lectual. No hi ha
relació de continuïtat física, temporal o espacial.
42. Pla seqüencia
Pla que es manté durant tota una seqüencia. Es a dir,
l’escena no està formada per una suma de diferents
plans, sinó que un sol pla interromput segueix tota
l’acció.
43. Funcions del muntatge
Traslladar l’espectador en el temps
Fer avançar, aturar, allargar, o ometre una part d’una
situació amb finalitat emotives i expressives.
Generar relacions de caràcter simbòlic, a la fi de
completar o donar explicació a quelcom.
Produir relacions visuals entre imatges consecutives.
Crear relacions que mai no han existit.
Inventar llocs fets de fragments d’altres i, fins i tot,
personatges.
Modificar tot el significat d’una acció en un instant per
tal de crear tensió, comicitat, terror...
44. El.lipsis i salts temporals
Aquests impliquen l’eliminació d’una part més o
menys àmplia de la situació o de l’acció que s’està
presentant. Es considera que aquest fragment és
irrelevant, que no aporta res a la narració, que pot
ser el.lidit sense que l’espectador perdi la continuitat
del discurs. L’elipsi és un recurs narratiu que
consisteix en presentar únicament els fragments que
es consideren significatius d’un relat.
45. Raccord o Continuitat
Interrelació d’uns plans amb uns altres partint de
determinats conceptes que permeten donar la
sensació de continuïtat.
La continuïtat vindrà, doncs, determinada pels
enllaços entre un pla i un altre.
46. LA BANDA SONORA
És la combinació de
sons i d’imatges. Tot
i que a vegades
sembla que
s’atribueix més
preeminència a les
imatges, ambdós
elements juguen un
paper igualment
important.
47. Utilitats del so
A través dels sorolls
es pot donar un
sentit suplementari
a una situació o
definir l’estat en el
qual es troben els
personatges. Així
ens ho explica
Alfred Hichcock.
48. So i la percepció del
temps
Les mateixes imatges ja marquen una línia temporal,
però el so amb els seus elements rítmics, amb
creixendos y decreixendos, amb elements repetitius
pot completar o acabar de definir la manera com
avança la narració.
49. So que crea l’espai
L’enquadrament fa sempre visible un espai, pero
parcialment. El fora de camp és sempre molt
important. L’espectador el construeix a partir de les
pistes que cada pla ens ha anat donant, però
estranyament podem accedir a la seva percepció
general.
50. Puntuació
La banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit
i ritme de la narració que se’ns està explicant.
N’accentua determinats gestos o situacions, allarga
un esdeveniments, l’altura i l’acabada de cop,
accentua la seva repetició o continuació, etc.
51. Anticipació
La música també ajuda a anticipar allò que vindrà, a
crear expectativa, esperança.
Determinats sons o músiques ens indiquen la
resolució d’una situació.
52. Silenci
Aquest pot reforçar els elements citats anteriorment.
El silenci sol, en molts casos, accentuar sorolls futurs.
En un moment de silenci, la presència o interrupció
d’un soroll concret, fa més conscient la idea de buit,
la idea que no sentíem res i que, de cop, un soroll, i
potser la imatge que l’acompanya, es converteix en
quelcom important.
53. Ús de temes musicals
Els temes es vinculen amb nuclis narratius
importants de la pel.licula, des de personatges,
ambients o llocs, fins a sentiments o accions
concretes, entre d’altres. Aquesta vinculació, un cop
s’ha establert i ha quedat més o menys clara pels
espectaculars.
