2. CULTE ALS MORTS : Enterrar els morts era un deure ineludible per a tot ciutadà Romà . Els que no rebien sepultura estàvem condemnats vagar eternament sense descans .Aquesta creença era molt important per als familiar, ja que els propis esperits dels difunts eren els déus protectors .
3. Quedaven al marge d’aquest costum els lladres dels temples , els que s’havien suïcidat i els delinqüents ajusticiats , els quals , com a càstig , no eren enterrats.
4. RITUS D’ENTERRAMENT : Quan el malalt estava a punt de morir , se’l posava a terra i un dels familiars més propers li recollia l’últim alè amb un petó i li tancava els ulls .
5. Les dones de la família s’esgarrapaven les galtes ,es colpejaven el pit i el cap , i entonaven cants fúnebres. S’apagaven les llums de la casa , i s’encenien llànties i canelobres al costat del mort .
6. Entonaven cants fúnebres (naenia). Darrere del cadàver caminaven els familiars i les amistats. I pronunciaven panegírics ( laudatiofunebris).
7. INSCRIPCIONS I TOMBES : Fosses comunes, clots fets a terra on es disposaven diverses urnes i una estela de pedra amb el nom del difunt.
8. Els columbaris eren edificis amb series regulars de nínxols a les parets, de forma semicircular.
9. Els mausoleus, veritables sepultures monumentals, en forma de temple o casa. Es disposaven les despulles en caixes de fusta o de pedra i posteriorment en sarcòfags esculpits i decorats .