Presentació esquemàtica sobre Plató per a La banyera voladora.

1. PLATÓ

2. "Tota la història de la
filosofia no és més que un
conjunt de notes a peu de
pàgina de l'obra de Plató."
(Whitehead)

3. Biografia
Epistemologia
Obra
Teoria
de les
idees
Antropologia
Política
Ètica

4. Biografia
Plató neix a Atenes el 427 aC en una família
aristocràtica vinculada al govern de la polis.
Durant vuit anys va ser deixeble de Sòcrates.
La seva condemna i execució el marcaren
profundament.
A la mort de Sòcrates Plató marxa d'Atenes i
viatja a Corint, Cirene, Megara i Sicília.

5. A Sicília entra en contacte amb el pensament
dels
p i t ag ò r i c s,
la
s e va
seg o na
gran
influència intel.lectual.
A Siracusa tractarà d'influenciar en el tirà de
la ciutat per dur a terme el seu projecte
polític.
N o va m e n t
a Atenes
fundà
l' A c a d è m i a
platònica l'any 388 aC. Serà un dels principals
centres de coneixement de l'Antiguitat.
Plató mor a Atenes l'any 347 aC

6. INFLUÈNCIES EN
PLATÓ
Sòcrates
Parmènides
Heràclit
Pitagorisme
Orfisme
Compromís amb la veritat
Universalisme
Intel.lectualisme moral
Rebuig al relativisme
Mètode dialèctic
Ésser etern i permanent
Rebuig dels sentits
Esdevenir constant
del món físic
Matematicisme del cosmos
Metempsicosi i reencarnació
Doctrina
de lànima
Cos com a presó de l'ánima

7. Obra
La
major
part
de
l'obra
platònica
que
conservam té forma de diàleg.
Els diàlegs s'adeqüen al mètode maièutic
socràtic i a la dialèctica platònica.
Tenen a més una clara finalitat didàctica.
Conservam uns 30 diàlegs que es solen
classificar en quatre períodes o etapes.

8. Etapes
socràtica
segueix Sòcrates
de transició
formula la teoria
de les idees
de maduresa
dona forma consistent
a la teoria de les idees
de vellesa
revisa de forma crítica
el seu pensament

9. Etapes
socràtica
Apologia de Sòcrates, Critó,
Eutifró, Laques, Ió,
Protàgores, Carmides, Lisi,
La República, (I)
transició
Gòrgies Menó Eutidem
Hipias,(I-II) Cràtil Menexé
maduresa
El banquet Fedó Fedre
La República, (II-VII)
vellesa
Teetet Parmènides Sofista
Polític Timeu Crities Lleis
Epinomis

10. Teoria de les idees
(formulació
inicial)
La realitat és dual: hi ha un món sensible i
visible, (mutable, canviant, imperfecte), i un món
intel.ligible al que només podem accedir-hi per
la raó, (és un món atemporal i immutable)
El món sensible és una mera representació del
món de les idees. Les idees o formes són la
vertadera realitat.
Els sentits ens donen accés al món sensible,
p ar t i c u l ar.
El
c o n e i x e m e nt
ver tad er
és
coneixement d'allò universal i només es pot
accedir a través de la raó.

11. Món
intel.ligible
Realitat
DUAL
Món sensible
la
RAÓ
S'hi accedeix
mitjançant
IDEES
eternes
immutables
perfectes
necessàries
És un
món de
els
COSES
SENTITS
finites
canviants
imperfectes
contingents

12. Mimesi
(imitació)
Participació
IDEES
COSES
Les idees existeixen
i n d e p e n d e nt m e nt
del món sensible i
e s t a n o r d e n ad e s
jeràrquicament.
Les coses són
còpies imperfectes
de les idees a les
que
imiten,
(mimesi), o de les
que prenen qualque
part, (participació).

13. La idea del Bé és la idea suprema, il.lumina
totes les altres i les coses és gràcies a ella
que coneixem. És causa i raó universal.
Les coses són com són gràcies a la idea del
Bé que determina que siguin de la millor
manera possible.
La contemplació de la idea del Bé és el
màxim coneixement possible.
Per davall de la idea del Bé estan les idees
també supremes de la Justícia i la Bellesa.

14. Mon de
les idees
BÉ
Idea suprema
Raó universal
Je
ra
rq
u
ia
de
pe
rf
ec
ci
ó
Idees de les
virtuts ètiques
Justícia
Idees estètiques
Idees de les formes
matemàtiques
Idees de les coses sensibles
Bellesa

15. Teoria de les idees
(revisió crítica)
Plató es veu obligat a reformular la teoria inicial i
qüestiona la naturalesa de les idees, les seves relacions
entre sí i les relacions de les idees amb les coses).
Es redueix la radicalitat del dualisme.
El concepte de mimesi és substituït pel de participació,
segons el qual les idees no es limiten a imitar les
coses, sinó que participen d'elles.
En
aquesta
segona
exposició,
la
dialèctica,
procés
ascendent segons el qual passam de la multiplicitat de
les coses a la unitat de les idees, es substitueix pel
mètode de la divisió dicotòmica.

16. Pensament sistemàtic
Realitat
Teoria del
coneixement
Antropologia
Teoria de
les idees
Ètica
Política

17. Antropologia
Ànima
Immaterial
Eterna
Immutable
unió
accidental
Cos
Dualisme antropològic
Material
Corruptible
Finit
Imperfecte

18. Ànima
Tripartita
Racional
Raó
Intel.ligència
Irascible
Passions nobles
Concupiscible
Baixes passions
Instints primaris
Materialitat
Emocions
Força, voluntat, coratge

19. Racional
Raó
Saviesa
Prudència
Intel.ligència
Ànima
Tripartita
Irascible
Fortalesa
Passions nobles
Emocions
Força, voluntat, coratge
Concupiscible
Temprança
Baixes passions
Instints primaris
Materialitat
Virtuts
pròpies

20. Epistemologia
Hi ha graus de coneixement, només el
coneixement de les idees és coneixement
vertader. El coneixement sensible de les
coses és coneixement aparent.
La dialèctica és el procés intel.lectual que
ens permet accedir al món de les idees. És
un procés ascendent.
Plató ho exemplifica amb el seu símil de
la línia.

21. Símil de la línia
Món
sensible
Món
Intel.ligible
raó
intel.ligència
imaginació
sentits
imatges
coses
formes
idees
Eikasia
Pistis
Dianoia
Noesi
DOXA (opinió,
EPISTEMÉ (Veritat o
coneixement Vulgar)
ciència)

22. DOXA (opinió,
coneixement Vulgar)
Pistis
Eikasia
imaginació
imatges
No és
coneixement
a través de
sentits
coneixem
coses
Física

23. EPISTEMÉ (Veritat o
ciència)
Dianoia
Raó
Noesi
a través
de
Formes
matemàtiques
Matemàtiques
coneixem
Intel.ligència
Idees
Dialèctica

24. Intuïció
Abstracció
Deduccions
Idees universals
Veritats
intuïdes
Veritats
deduïdes
Sensacions
Creences
Imaginació
Coses
particulars
Conjectures

25. Intuïció
Intel.ligència
Veritats
intuïdes
Deduccions
Sensacions
Imatges
Raó
Sentits
Imaginació
Veritats
deduïdes
Creences
Conjectures

26. Reminiscència
Tot
coneixement
és
reconeixement
L'ànima immortal recorda allò que ha
contemplat abans de veure's empresonada
en un cos mortal, (anamnesi)

27. Política
La teoria política de Plató es deriva de la seva
antropologia i del desencís davant el fracàs de les
diferents formes de govern que havia a les polis.
Totes les bones formes de govern degeneraven en
formes perverses per culpa dels governants o dels
governats.
A un estat ideal haurien de governar els millors i
cada home hauria de fer la funció que millor pot
d'acord amb la part de l'ànima que predomini en
ell.

28. Aristocràcia
Timocràcia
Oligarquia
Democràcia
Demagogia
La corrupció natural fa
que l'aristocràcia degeneri
en timo cràcia. Si els
guardians sobrepassen les
els més
seves funcions i governen,
forts
s o v i n t v i o l e n t a m e n t,
cerquen el benefici propi,
igual
que
en
una
els més
oligarquia. És normal que
rics
en aquests règims el poble
es rebel.li i prengui el
p o d e r. E l g o v e r n d e l
el poble
poble pot semblar just,
però no ho és i la
democràcia
acaba
els
d eg e n e r a nt s e m p re e n
sofistes
pura demagogia.
els
millors

29. Tipus
d'home
Homes d'or
Homes de plata
Homes de bronze
Governants
Funció
social
Guardians
Productors

30. Doctrina del filòsof governant
Aquelles ànimes en les que predomina la part
concupiscible son ànimes molt arrelades al món
material. Han de ser els obrers, artesans i llauradors,
els treballadors que produeixin per a l'Estat.
Les ànimes on predomina la part irascible, fortes i
coratjoses, han de protegir i defensar la ciutat.
Seran els guardians.
Només aquelles ànimes on predomina la part
racional estan preparades per a contemplar les idees
del Bé, la justícia i la Bellesa. Són les ànimes dels
filòsofs. Aquests han de governar.

31. Un estat no és més just perquè el governi la majoria,
sinó que ja justícia
s'obté de l'equilibri harmònic entre
les virtuts que corresponen a cada part de l'ànima.
Prudència
Justícia
Per
Fortalesa
això
s'han
d'equlibrar
Temprança
també
har mònicament
aquestes virtuts en l'organització de l'Estat perquè hi
hagi justícia social.

32. La proposta política platònica és en realitat una
utopia basada en una estricta enginyeria social
que en termes moderns pot ser entesa com una
forma de totalitarisme.
Ni els guardians ni els governants poden tenir
família ni possessions. L'Estat els ha de donar tot
el que necessiten per viure. La seva descendència
ha de ser programada i controlada per garantir
l'excel.lència.
Un estricte sistema educatiu ha de permetre la
selecció de les millors naturaleses i servir per a
classificar les persones en grups socials en
funció de la seva ànima.

33. En
d iferents
processos
le s
n at u r ale s e s
menys
50 anys
Governen
s e le cte s
surten del sistema i
Filòsofs
per torns
selectius
passen a exercir la
governants
funció
que
les
és
pròpia.
Alternen l'estudi de la
filosofia amb càrrecs
35 anys
secundaris
Filòsofs
S'ensenya la dialèctica durant cinc
30 anys
anys només als més aptes.
Guardians
Formació superior comuna a tots els futurs
20 anys
guardians: aritmètica, lògica, plana, art de la
guerra, música, astronomia...
G u ar d i a n s
auxiliars
Formació bàsica elemental comuna a futurs guardians i
filòsofs: música, educació física.
Els productors no necessiten cap formació específica. Les
naturaleses
menys
hàbils
surten
del
aprenen els oficis manuals per imitació.
sistema
educatiu
i

34. Ètica
Seguint l'intel.lectualisme moral socràtic, (segons el qual no
existia el mal, sinó la ignorància), Plató afirma que qui no
actua correctament és perquè desconeix la idea del Bé.
Afirma doncs Plató un universalisme moral contrari al
relativisme
epistemé,
moral
sofístic. El
(ciència,
coneixement
coneixement
vertader),
i
moral
no
doxa
és
o
coneixement subjectiu.
Les idees de les virtuts ètiques com la justícia són les més
importants just després de la idea del Bé, que les il.lumina
i dona forma.
De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una
ànima racional intel.ligent.

35. La idea suprema del
BÉ
il.lumina la idea de
JUSTíCIA
que equilibra i harmonitza
Les parts de l'ànima
per tal d'aconseguir la
FELICITAT
a través de la
VIRTUT

36. La felicitat és el màxim bé al que s'orienta la
conducta humana i al que s'arriba per la
pràctica de la virtut i la seva norma objectiva
s'ha de cercar en les idees ètiques.
D'entre totes elles destaca la Justícia, que
s'encarrega d'equilibrar les parts de l'ànima per
sotmetre els impulsos, instints, passions i
emocions a la raó i així orientar rectament la
conducta.

37. Prudència / Saviesa
La raó ha de dirigir rectament la conducta
d'acord amb les idees de les virtuts ètiques
Justícia
Fortalesa
Valor i equilibri per a
enfrontar totes les
situacions de la vida
Temprança
Control i moderació
dels apetits i instints
primaris

38. Harmonia
Equilibri
Salut de
l'ànima
VIRTUT
Purificació
Metempsicosi (reencarnació)
Una vida virtuosa permet la purificació de
l'ànima que es reencarnarà en una ànima
millor fins a arribar finalment a alliberar-se
del cos

39. www.labanyeravoladora.com