Història del llibre i de la impremta pensada per nins de darrer cursos de primària i principis de la secundària. Aprofitant la setmana del llibre i que som mestre i he estat llibreter de vell, aquí teniu una presentació en Power Point sobre la història del llibre que he fet. Està pensada pels darrers cursos de primària i primers de la secundària. Per si es fa massa llarg al públic està dissenyada de tal manera que hi ha intercalades “diapos” resum i es poden botar diapositives sense perdre el fil. Ja em direu coses i què us sembla !

1. Història del llibre Per Eduard CONNOLLY: mestre i llibreter de vell

2. La història del llibre es remunta a 5000 anys A.d. de C. La cultura egípcia, la mesopotàmica i la xinesa van desenvolupar primerencament diferents formes de conservar els seus escrits

4. Com la memòria no era suficient els homes van imaginar signes per a fixar i transmetre les seves paraules. Al principi van dibuixar elements concrets anomenats pictogrames. Aquests eren dibuixos de persones, animals i objectes quotidians.

5. MESOPOTAMIA

7. El primer llibre Probablement el primer llibre de la història va ser el llibre mesopotàmic creat pels sumeris el IV mil·lenni a. de C. Consistia en planxes d'argila sobre les quals s'escrivien signes cuneïformes.

8. Cuneïforme: Forma de tascó. Referit a certs caràcters de forma de tascó o de clau, que alguns pobles d'Àsia van usar antigament en l’escriptura

9. EGIPTE

11. El rotllo de papir La cultura egípcia va ser la primera a utilitzar la tinta i una matèria lleugera, el papir, que pot ser considerat com l'antecessor del paper, al que se sembla en la facilitat que presenta per a escriure amb tinta i que aquesta romangui sense esborrar-se.

12. El libro egipcio El llibre egipci tenia forma de rotllo, ja que el papir era un material molt flexible que permetia ser enrotllat fàcilment al voltant d'un pal de fusta, i en principi s'escrivia per una sola cara. Per a llegir-lo calia desenrotllar-lo.

13. Els primers materials usats per a conservar els escrits van ser les fibres vegetals, com els papirs a Egipte, amb els quals es fabricaven llargues faixes d'entre 15 i 17 cm. d'altura que es raspaven amb diferents instruments. Les faixes es guardaven enrotllades per això les hi coneixen com rotllos Papir: Nom comú de la planta que prové de la família Ciperáceas. Els egipcis escrivien en ell en columnes regulars.

14. GRECIA

15. El pergamí El papir va arribar A Grècia cap al segle VII a. de C. No obstant això en la cultura grega la matèria escriptórea més abundant era el pergamí, fabricat en la ciutat de Pèrgam, a partir de pells adobades d'animals les quals eren més més resistents i fàcils d'obtenir que el papir. La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva en al segle IV d. de C.

16. ROMA

23. Còdex: Es denomina còdex al conjunt de fulles rectangulars de pergamí o de papir (o alternant ambdós materials) que es dobleguen formant quaderntes per a escriure sobre ells El pes , la grandària i la fragilitat de les “tablillas” van fer que s'implementessin la utilització del pergamí. D'aquesta manera, van sorgir els cridats “còdex”. Aquests eren mes fàcils d'utilitzar que els papirs, ja que es dividien en columnes que quedaven ocultes a mesura que s'avançava en la lectura

24. Ara es fa servir el cuir com superfície per a escriure, que es va conèixer amb el nom de pergamí. Aquest material rep un tractament especial perquè era mes econòmic, es podia aconseguir amb facilitat i era mes conservable.

26. El llibre en l’edat mitjana A mesura que avançava l'Edat Mitjana anava creixent l'interès per la presentació del llibre: començava a tenir-se en compte la matèria escriptórea, es cuidaven la cal·ligrafia, les il·lustracions i els motius decoratius, així com l'enquadernació Els dibuixos es realitzaven amb tintes daurades i de colors El luxe característic dels manuscrits de l'Edat Mitjana se centrava principalment en els Llibres d'Hores, fets per als reis i l'alta noblesa.

29. A fins de l'Edat Mitjana en algunes Universitats se subjectaven els llibres amb cadenes a fi que no fossin sostrets. Llibres encadenats

30. L’arribada del paper Un dels grans aports del poble xinès és sens dubte la invenció del paper. Segons la tradició, la seva invenció data de l'any 105 d. de C. El paper va acabar imposant-se a Occident substituint als suports de llavors (el papir i el pergamí), els quals no resultaven apropiats per a imprimir, el papir era massa fràgil i el pergamí massa car. El paper en canvi era un material bastant resistent i econòmic.

32. A partir del segle VIII es va començar a utilitzar el paper en els còdex. El paper va ser inventat pels xinesos que buscaven un sistema menys costós que el de la seda en l'any 105 d. de C., però van mantenir en secret aquesta invenció fins que van ser envaïts pels àrabs

34. EL PAPER Pel que sembla a l'any 105 d. de C. un tal T'sai Lun, empleat de l'emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, des d'una pasta vegetal a força de fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui. Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, qui la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al voltant del 600 d. de C. el paper va arribar A Corea i Japó, que van perfeccionar el sistema de producció. En l'any 750 d. de C. la tècnica de la fabricació del paper arriba a l'Àsia Central, el Tibet i l'Índia. Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l'orient, es van familiaritzar amb els mètodes de producció del paper d'escriure i van crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire, i més tard, al Marroc, Espanya i Sicília. El paper va trigar doncs 1000 anys en arribar a Europa !1 Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a produir paper van extreure la matèria primera de draps vells. A l'entrar a Europa, els àrabs van introduir en aquest continent el secret de la fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya van desenvolupar ràpidament aquest descobriment per tota Europa. La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. En Europa, el primer exemplar escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l'any 806. Així doncs el paper i el pergamí van conviure en la seva existència

35. La invenció del paper tal com ho coneixem avui correspon no obstant això a Ts ’ ai Lun , oficial de la cort de l'emperador, del que es té notícies que en l'any 105 a. de C. havia descobert un mètode d'obtenció de paper més refinat que el papir. El mètode consistia a barrejar diferents tipus de fibres, com escorça de morera, cànem i draps amb aigua, picar la barreja fins a aconseguir la completa separació de les fibres, i després disposar-les sobre un motlle rectangular porós i premsar-les per a separar l'aigua i aconseguir la unió solidària de les fibres. Aquest és doncs, amb tot dret, el predecessor del paper existent en els nostres dies, que amb diferents mètodes i tècniques és produït a partir de fibres vegetals.

36. Certa història diu que Aproximadament en el 105 abans de Crist un oficial de la cort de l'emperador de nom Ts ’ ai Lun , s'inspiro per a la invenció del paper a l'observar com una vespa feia el seu niu, doncs el niu d'aquests insectes aquesta fet d'un material similar al paper en forma de pilota en golfes o sota terra. Per a fabricar el paper amb el qual fan el niu, les vespes comunes masteguen fibres de la fusta morta i formen una pasta ajudats per les secrecions salivals produint un "procés de pulpació” natural. Aquest fuel procés que es va copiar per a la creació del paper per part dels xinesos, És a dir que el veritable inventor del paper són els insectes i l'home va copiar la “tecnologia animal”

37. Premsa de paper

38. PAPER MÉS CULTURA MÉS DEMANDA, IGUAL A IMPREMTA En el segle XV el paper, un suport barat i assequible ja existeix, és el suport ideal per a la impressió i l'escriptura que arribarà fins als nostres dies. La demanda cultural també, ara falta la producció en sèrie de textos que respongués a aquesta nova necessitat, faltava la màquina que facilités la difusió de les idees. Així sorgirà la impremta. Aclarirem algun concepte prèviament. La impremta va ser inventada pels xinesos segles abans. En l'alta Edat Mitjana, ja s'utilitzava a Europa per a publicar treballs de poques fulles. Aquestes impressions es feien tallant en una taula de fusta en buit totes les lletres del text i/o les il·lustracions de cada pàgina completa. Una vegada confeccionada aquesta taula, s'impregnava de tinta negra, vermella, o blava (solament existien aquests colors), després s'aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta. El desgast de la fusta era considerable pel que no es podien fer moltes còpies amb el mateix motllo. A aquest tipus d'impressió, se li anomena “xilografía”, i als llibres així realitzats “xilogràfics”. El gran invent que s'aveïna, és la creació de la impremta de "tipus mòbils", és a dir, la creació de lletres intercambiables que permetran la seva reutilizació, muntades en "caixes", podent compondre textos amb rapidesa. Això va ser el que va inventar cap a 1450 un alemany, Johannes Gutenberg.

41. En 1450 aproximadament Johann G. Gutenberg va inventar la impremta, va generar canvis importants en la producció i difusió dels llibres, donant pas a l'estabilització de la tipografia i, amb el temps de l'ortografia. Aquesta invenció va permetre la divulgació del llibre.

47. LA IMPREMTA I GUTENBERG Sobre la seva vida corren diverses versions, moltes vegades amb dades contradictòries. Sabem que aquest “ferrer” s'associa i demana un préstec a un banquer jueu per a poder inventar una màquina que permetrà la impressió en un temps record. Es diu que Gutenberg va apostar a ser capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistas, i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les manuscrites per ells. En 1449, va publicar el "Misal de Constança", primer llibre tipogràfic del món. En 1452, Gutenberg dona començ a l'edició de la Bíblia de 42 línies (també coneguda com Bíblia de Gutenberg). En 1455, J. Gutenberg mancava de solvència econòmica per a retornar el préstec, pel que es va veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar impremtes per a poder subsistir), es conta que va ser acollit pel bisbe de la ciutat, l'únic que va reconèixer el seu treball, fins a la seva mort pocs anys després totalment arruïnat en 1460 . Per la seva banda, el banquer es va associar amb uns altres i van publicar a Magúncia en 1456, la que seria coneguda com Bíblia de Gutenberg, de la qual es van editar uns escassos 150 exemplars aproximadament, dels quals actualment es conserven molt pocs exemplars i menys encara complets. A Espanya es conserva solament una en la Biblioteca Nacional. Un d'aquests exemplars va arribar als 150.000.000 de les antigues pessetes.

49. La genialitat de Gutenberg va ser que en comptes d'usar les habituals tablillas de fusta, que es desgastaven en poc temps, va confeccionar motllos en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motllos amb ferro, creant els primers "tipus mòbils" imitant perfectament l'escriptura d'un manuscrit. Havia d'unir una a una les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el gravat en fusta i infinitament més resistent a l'ús. Com planxa d'impressió, va emmotllar una vella premsa de vi a la qual subjectava el suport amb els "tipus mòbils" deixant el buit per a lletres cabdals i dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema xilogràfic i acabats de decorar manualment. Hi ha qui afirma que l'obstinació de Gutenberg a imitar la lletra manuscrita en els seus tipus i el deixar després el decorat final a mà, va ser un intent de “falsificar” els còdex… ja que en l'època de Gutenberg, els llibres impresos eren poc apreciats pels col·leccionistes de la classe nobiliaria i eren al principi els llibres dels pobres, doncs no tenien l'atractiu dels manuscrits miniats que componien la majoria de les biblioteques de la noblesa europea en aquella època. Gutenberg va donar a la humanitat una forma de transmissió de coneixements que no va ser superada fins a l'arribada dels mitjans audiovisuals i l'aparició dels ordinadors diversos segles después, i que a fet que qualcú anomenasi la nostra època com a “Galaxia Gutenberg”.

50. Els incunables INCUNABLES (del llatí incunabulae, en el bressol) aquells llibres impresos amb tipus mòbils des de l'aparició de la impremta fins a l'any 1501 inclusivament. El terme incunable fa referència a l'època que els llibres es trobaven en la "bressol", fent referència a la "infància" de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta. Així, són incunables els llibres impresos (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500. No tenien portada, els seus caràcters al principi eren de lletra gòtica i les paraules es presenten amb no poques abreviatures imitant als còdex

51. El futur: El llibre digital Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en una PC, computadora portàtil o els recents dispositius portàtils Aquests llibres es poden llegir mitjançant programes anomenats lectors (readers).