1. Alex Ramón Jaume García Raúl Solano Josep Peris 2on Batxillerat A

4. Aigues superficials Aigues subterrànies Altres recursos diferents Abasteciment urbà Consum agrícola Consum hidroélectric Usos industrials Altres usos provoquen DEBAT Recursos Hídrics Usos de l’aigua Política hidráulica Llei de l’ aigua 1985 Pla Hidrográfic Nacional de 2001

5. Aigues subterrànies Aigues superficials Altres recursos

6. Consum hidroeléctric Abasteciment urbà Consum agrícola Actualment es consumeixen 37.000 hm 3 /any Usos industrials Altres usos

8. Equilibri entre tots els recursos hídrics que entren i ixen del sistema, en un temps determinat. BALANÇ HÍDRIC ens permetix vore

9. Identificar els territoris deficitaris i els que tenen superávit pal·liar el dèficit de l'Espanya seca, la millora i modernització dels regadius, la construcció de nous embassaments, el transvasament d'aigua de les conques excedentaries a les deficitàries, la depuració i el sanejament dels recursos hídrics Llei de l’aigua 1985 Pla Hidrográfic Nacional de 2001 FINALITAT FINALITAT

10. control de la demanada, reduir la pèrdua de l'aigua en la conducció, reduir el consum agrícola i augmentar l'eficiència dels sistemes de reg, la reutilització de les aigües residuals, la dessalació... PHN provoca oposició de les CCAA d'Aragó i Catalunya afectant ALTERNATIVA s'incorpora basada en Equilibri ecològic de la conca Pesca Cultius del delta CULTURA D'AIGUA

12. 1. Representa mitjançant coropletes en el mapa adjunt a les dades de precipitació mitjana per conca hidrográfica registrats entre el 1995 i 2005 ( Document 1).

13. 2. Cada una de les conques hidográfiques señalades están enmarcades per les grans cordilleres que defineixen el relleu peninsular. Diga quines cordillres enmarquen els llimits de les següents; Mapa de les conques hidográfiques i les cordilleres del seu relleu peninsular Sistema Ibèric SERRA MORENA

14. La conca del Guadalquivir es desenvolupa en un vall oberta cap al sud oest peninsular, flanqueada al Nord per la Serra Morena i al Sud pel Sistema Bétic. Per contra els vertens nord i nord-oest ocupen la zona nord i nord-oest de la peninsula, entre mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic i els sistemes Cantàbric i el Massis Galaic. El primer presenta unes precipitacions anuals prou irregulars que varien des dels 300 als 1100 mm, tot al revés que les vessants del nord, que en els últims anys han presentat un nivell de precipitacions prou regular, entre els 1200 i els 1600mm, aquesta diferència en cuant al nivell de precipitacions es deu a una serie de factors climàtics i geogràfics en que es diferèixen aquestes dues conques hidrogràfiques. En quant als factors geogràfics, trobem l'efecte Fohen com a un factor influyent en el desigual nivell de precipitacions, ja que la conca del Gualdalquivir es troba refugiada a sotavent del mar, pel nord per tota la sub meseta nord, i pel sud pel sistema Bétic, el que provoca que els núbols que l'hi arriben ja están secs i no solen aportar precipitacions a la zona. En canvi, les vertents del nord es troven a sobrevent, el que provoca que les masses d'aire septentrionals que penetren en la peninsula humides, descarreguen en eixa zona. Els factors termodinàmics, influèixen amb el matéix resultat que els geogràfics, ja que la conca del Guadalquivir es troba a la sub meseta sud aón l'influència de l'anticicló de les Azores té molta més influència durant la majoría de l'any provocant que el clima siga estable amb gran períodes de sequera a l'estiu. Tot al contrari que al nord, aón predomina l'efecte de les baixes presions septentrionals que carreguen la cornisa Cantàbrica de pluges durant tot l'any, especialment a l'hivern. 3. Diferencies que se observen entre dos conques e indica quins factors meteorológics i geográfics expliquen aquestes diferencies

16. Vessant És una superfície topogràfica inclinada, situada entre els punts alts (pics, crestes, serralades) i els baixos . Cabdal Quantitat d’aigua que circula per un riu, els cabdals s’expressen en volumens per unitat de temps, generalment en metres cúbics per segon. Conca hidrogràfica Superfície de terreny el vessament superficial del qual flueix en la seua totalitat a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap al mar per única desembocadura. Aqüífers En el subsòl es troben formacions geològiques consistents a vegades en roques poroses o fracturades que poden contindré aigua en els seus buits. Aquesta aigua es denomina subterrània i els terrenys que la contenen i la poden cedir es denominen aqüífers