1. KEXüÁRCINTNf"O
COMUNICACTÓ NVTNNXE I'E KAMARON -XD(ONA. OCTUBRE
N"XVIII
EDITORIAL
Octubre és el mes on tots els Kamaronencs estan treballant al
cent per cent en la
fabricació del terró o en la producció de complements o primeres matériej per
al terró:
ametles, caixetes de terró, etc...
Són molts els Kamaronencs que estan treballant, aixd
és simptoma de que tot va
lolt bé PerÓ quan més gent treballant, més risc a l'úora de produir-se un accident.
L'accident que va tindre Jordi va ésser un despist que li ha cost¿t i0
dies de baixa.
Des del KAMARO¡üINFO li donem ánims al pare del Flare per que
a tinga una
recuperació bona i molt rapid¿. Esperem que puguen fer l,agost
en cocentaina.
El 9 d'Octubre va ser celebrat a Xixona amb uns áctes culturals organitzats per
l'{untament de Xxona. Destacar d'aquests actes la processó clvica des f4untarnent
de
a l'Església Vella acompanyats per la Cotla de Dolqainers i Tabaleters
"Els Arreplegats,,
i la pel.licula en valencid del Geperut de Notre Dame dewalt Disney.
Tenim notícies de Quicg i charly. Aquest dos Kamaronencs seguieixen
anyoran
el seu poble. Ni la ciutat més bonica del mén ek pot oblidar de I'amor qu. t"*n
u
Xixona. Esperem veure-los molt prompte el 13 de decimbre.
I per ultim fer un crit a tots els Kamaronencs per a que seguisquen escrivint en
el KAMARONINFO Aquest periodic de tots que es fimés
sr* q* lá participació és
més elevada. Quarita més gent escriva, tindrem un periddiclné#*io podrem
i tindre
I'opinió escrita de més Kamaronencs. Aixf que vos anime a qoi.n et pióxim
número
escrigueu tots un article.
Només em quedar dir:
Visca Kamaron

2. KAMARON AMB U2
Tot va comengar quan parlant un dia David, Colomina i jo va eixir el tema del
concert de tJ2, i els trts de seguida vam dir d'anar. Poquet a poquet la idea va anar
agaffant cos, fins el dia que David es va assabentar que en Valéncia feien un viatge fins a
Barcelona per vore el concert.
i i
Ens van dir que el viatge l'entrada valien 9.000 ptes. Colomina I JO van
acceptar el repte. Amb molta il'lusió passaven els dies fins que va arribar el dia tan
esperat.
Era dissabte dia 13 de Setembre i vam quedar a les 6'00 del matí per agarrar el
meu cotxe per anar a Alcoi aagarrar un autobús fins a Valéncia.
A les 9'15 estávem a Valéncia i vam anar a casa de David a deixar algunes coses
i a les I1'00 vam anar fins a on tenien que eixir els autobusos de Valdncia.
I
Van eixir a les 11'30 un total de autobusos de Valéncia. A les 14'00 parávem
a dinar a l'entrada de Catalunya i a les 17'00 vam arribar a les portes de l'estadi. Hi
havien unes cues impressionants, peró no vam tardar gaire en gntrar.
La primera vista que vam tindre de I'escenari ens va deixar bocabadats. David
s'en va anarjust davant de l'escenari perqué volia vore-ho de propet, i Colomina ijo ens
vam quedar per la gespa fent-nos unes cervesetes. Quan de sobte es va posÍü a ploure
amb dos parells de collons, i ens vam tindre que anar als corredors de l'estadi.
A les 20'30 va comengar el concert dels teloners, Placevo que no ens va agadat
i
gens, ales 22'15 com estava programat (només es va retardar un qualt d'hora) va
comengar I'espectacle. Quan es va encendre la pantalla (per cert, la més gmn del mon),
ens vam quedar els 65.000 espectadors bocabadats per lo flipant que eren les llumades
que feia.
Al poquet temps de comenqar Colomina i jo vam decidir arrimar-nos més propet
per a fer unes fotos, ja que David es va clavar en el mogolló, al principi.

3. JUAN: De Jijona, puedo decir que es dificil pasar por allí" aunque lo he hecho
varias veces. Me impresiona como un pueblo tan pequeño puede tener tanta f;ábrica de
turrón. El KAMARONINFO lo veo bien, porque siempre y cuando sea algo cultural, es
interesante,
-
PREGUNTAS BREVES:
¿Cómo es la mujer de sus sueños? No me fijo en el aspecto fisico, prefiero
que sea tratable.
¿Qué virtud y qué defecto tiene? Como virtud, la amabilidad; y como
defecto, para mi mujer, que me gusta
mucho el futbol y los deportes en general.
Comida y bebida preferida: Paella y agua.
Defina su manera de vestir: Depende de la ocasión, pero sobre todo
que no se tenga que planchar lo que me
pongo, porque luego me toca plancharlo.
Encuádrese dentro de una tribu Veo modas y tendencias, pero no tribus,
urbana: las tribus para las ciudades:
Un libro, una película y una cancjón: Juan Salvador Gaüota, de Richard Bach;
Los puentes de Madison; "A fuego
Lento", de Rossana.
¿;Cree en Dios? No, aunque soy católico.

4. ¿Qué hace cuando tiene tiempo libre, y Ayudo a trabajar a la familia, y cuando
durante los fines de semana? puedo, me gusta salir a comer, pasear e ir
al tutbol.
¿Curinfas horas necesifa dormir para Unas 6 horas.
estar bien?
¿Tiene futuro atgun deporte en con la política actuat de los
Mazarrón? A]'untamientos, no creo que haya futuro
en el deporte en ningún pueblo.
Describa muy brevemente Mazarrón: Tiene playas, tiene mucho trabajo en el
campo (tomate) y la gente es muy
hospitalaria.
¿I-e interesa la política local? Aunque no pueda opinar de politica,
siempre me ha interesado lo que pasa en
el pueblo.
¿Cémo son los fines de semana en Muy bien, si tuviera que calificarlos de I
Mazarrón? a 10 les pondria casi un 10. Sólo echo en
falta un t€atro y cines para el inüerno.
¿Por qué se hizo üsted militar?
JUAN: Yo estudiaba en Torre Pacheco Formación Profesional Agropecuaria,
pero era alérgico a ácaros, trigo, cebada... y vela que mi futuro no iba a eil¿r ahí, de
manera que me fui voluntario con 16 años en 1979 al servicio mililar. me dieron una
especialidad que me gustaba mucho (mecránica) y seguí estudiando,
¿Aspira n algún cargo en especial?
JÜAlt: Mis aspiraciones están en llegar algrin dla a Subteniente y jubilarme.
¿Que opina del servicio militar obtigatorio?
JUAN: Como la gran mayoria de mis compafieros, nuestro sentir es que cuando
antes se haga profesional, mucho mejor, para asl ponernos a la altura de otros ejércitos;
la experiencia demuestra que con menqs gente y mejor preparada los trabajos se iealizan
mucho mejor,
Y por rriltimo, ¿qué opinión le merece eI entrevistador?
JUAN: Ya quisiera yo que todos los entrevistadores fueran como tú, suele ser
paciente, obediente y le da un toque especial a este destino.
Aparte, me cae muy bien t¿rnbién porque es colchonero como yo.

5. F
Vam tindre la sort i els collons (a que quasi ens peguen) d'arribar quasi a la
taxca que estava propet de I'escenari i allí vam vore el concert super be.
Vam estar molt temps amb la gent de Xixona com Snoory, Luis (el Canari), el
Vacora, Pito, La Simona i uns quants més, fins que van arribar les 0O'30 i va acabar el
concert i vam tindre que acomiadar-nos amb unes paraules molt significatives ('mos vem
en el Bebop").
La gent ens preguntava que significava aixd de KAMARON S.A. (perqué com
no, la camisa de Kamaron ben posada) i cada volta déiem una parida diferent.
El üatge de tornada el vam passar tota I'estona dormint fins que vam arribar a
ii Valéncia i ens vam anar a dormir a casa de David, i a les 11'30 agarrávem un autobús
fins Alcoi. I aixi va acabar l'expedició del viatge.
F
MANOLO (ELRELLOTGER)
KAMARON AMB $U2"
Estimats Kamaronencs vos salude amb l'ánim de narrar-vos I'experiéncia vivida
per Manel, Colomina i jo, el passat dia 13 de Setembre, al concert a Barcelona d'U2.
Eixírem a les 6:00 del matí i amb 2 autobusos arribarem a Barcelona a les 17:00
de la vesprada, després de vore els voltants de l'Estadi Olímpic (on era el concert), Palau
Sant Jordi i Villa Olímpica entrdrem.
A les 6:30 obriren les portes i entrávem al recinte on el més sorpreneilt a priori
era I'escenari que no ens semblá tant gran, a banda d'aixd i amb la tradicional visit¿ a
tendes de camisetes, pins, ... em vaig encaminar fins a l'escenari on no hi havia molta
gent peró quan en instants anava omplint-se, de sobte va comenqar a ploure i tal volta les
presses o la falta d'experiéncia ( ja que tot el mon ariava prepaüt amb paraigües, ...) vaig
tindre que tornar-me fet una sopa amb Manel i Colomina.
La pluja cada volta era més forta i comenqaven els rumors de suspensió del
concert, peró finalment a les 20:30 al mateix temps que parava de ploure eixien els

6. telonets, en eixe instant la gent comenga a cridar a saltar, tal volta va ésser un dels
moments més emocionants quant tot el mon veia que si es faria el concert.
A les 22:00 deqprés d'uns teloners que van passar amb més pena que glüria
s'apagaven les llums i s'enllumenava per primera vegada la gfan pantalla de I'escenari
amb un grandíssim POP i eiúren els quatre membres del grup comengant un concert en
el que a banda de les noves cangons tocaren d'altres molt més famoses (With or Withr¡ut
you, Iílhere the streets have no name, In the name of love ...), si que hi ha que ressaltar
una certa nota negaüva quan tmaren la Macarena en anglés, et guitarra es va quedar
sense fer res i es sentiren alguns xiulets.
Perd per una altra banda (" en la meua opinió ") va ésser ufls moments vibrants
(no soles per l'estadi) un cúmul d'il.lusió, records, alegria, un co4junt de senüments
inenarrables, un somni complit, una il.lusió ansiad¿ que pareix que mai ocorrera i que
qum passa no te l'acabes de creure i et limites a escoltar el que per a mi sempre ha sigut
una cosa molt especial.
Perd a banda de sentimenblismes, i amb una torn¿da igual amb autobús a
xixona, només em queda acomiadar-me amb el record d'una experiéncia única que
realqa I'esperit, i que recomane a tot Kamaronenc (que com a mi agd) acomplexa els
seus desitjos i il.lusions. Un fort abraq a tots: El vostre amic:
David
P.D.: VISCA KAMARON
CONEIXEU A ...?
Per J.E. Blanquer
En aquesta ocasió, i degut a uns determinats motius, l'entrsyista la vaig realitzar
a un sol protagonista, i no a dos, com venia sent habitual; aprofitant la meua condició de
militar vaig dirigir les meues preguntes a un comandament del meu desti en Cartagena,
el sergent lr D. Juan zanñra, per aixl conéixer gusts i opinions d'una persona amb la
que no solem tractar en la vida civil.
i
L'entrevista va tindre lloc dat¿ en cartagena, durant el matí del dijous 2
d'octubre, i va rompre un poc amb les nlümes entrevistes publicades en aquests mesos
passats, realitzades a gent bast¿nt jove, i en circumstáncies molt més informals que en
aquesta ocasió.
Nombre v Aoellidos: ruAN ZAMORA MORALES
Nombre por el cual es conocido: ruAN
Sdad: 34 años
Estatura: L'79 n.
Peso¡ 80 Ke.
Trabaja en el Arsenal de Cartagena, pero vive en Mazarrón.
¿Qué opinión Ie merece Jijona, pese a lo poco que sabe de ella? ¿y cl
KAMARONINTO?

7. gent es va amuntunar a l'entrada i cridava: Penev, Penev, Penev, nosaltres espentávem,
cridávem com ningú i tirávem escopinades.
Una vegada dins ens vam instal'lar en la tauleta d'una especie de bar. José
Miguel va llevar natargefa identiñcaüva (que encara consewa) que donava accés a totes
les parts del recinte, aixó el va convertir en el'Jefe" d'aquell üa (podíem entrar i eixir
per on ens donara la gana).
Esmorzant els nostres cossos es van posar a to, tots eufdrics, vam col'locat els
pots de cervesa que havíem begut en un triangle d'uns 18 pots, vam eixir del bar arnb la
il'lusió imaginária de que Déu ens havia elegit aquells dia
Anant a no se on, vam passar per una espécie de cafeteria, tots ens vam mirar i
vam agarrff els sobrets de sucre per al café, vam comenqff a fer una lluita de @er a
poder. El més perjudicat, el Flare, se li va introduir pel bescoll un d'eixos sobrets. Tots
direu, "quiña ximpleria", pot ser, perd si conteu que allí feia una calor de mil dimonis,
que el Flare es propens a $nr molt i que quan et cau sucre per l'esqueru te s'apega al
cos, aixó es símptoma d'una gran'?utá".
Aquell dia hi havia tant¿ gent que fins per a accedir al pis de dalt hi havia que
fer cola per a pujar per les escales. El nostre amic Charly i unes quantes persones més es
van arrimar a la barana i sense t¿llar-nos un pel van comenqar a impregnar a la gent de
mucositats salivals. La gent üa: Fill de ta mare, ara pujaré i t'ho diré, tots el mirávem i
li deien: p*ja, pujgLqug ací-!4
rl
i{
e4¿9ñ,tw9ñ
eavu!¡.rIffsror
I ¡
Passant pel "saló del tabac" (lloc on esta prohibit fumar), tots vam entrar de cop
i volta. La xica ens va dir que passárem, el primer, Amado que sense lallar-se un pel va
traure el paquet de tabac i va comengar a fumar-se un cigarret. Vam ésser expulsats
d'immediat.
Va aplegar I'hora d'eiúr per a dinar. El primer que vam fer, anar per la guitarra
d'Amadet. Vam buscar al conductor i ens la va donar. Ressaltar que al grup es va unir
Belda i Raquel.
Buscarem un bar on dinar, ens aposentárem i les "pogalaes" de cervesa anaven
caient. En el bar vam poder compruvar el poderiu de Raquel que li deia a Belda amb uns
colpets a la cuixa: Belda, no begues, no begues. El pobre Belda accedia a la peticié de la
seua núvia.
La cosa s'havia embrutat molt, perd molt. Amado tocava la guiArra s€nse parar,
la gent del bar s'animava i tots cantavem i cant¿vem amb la botella de ron. Era fantastic,
era al.lucinant, era la festa que ens agrada a tots els Kamaronencs.
Després d'eixe bar vam anar a un altre, on ens van tirar per uencar els gots que
ens havíem servit i dient-li a la dona que no teníem diners per a pagar t¿nta destrossa que
havíem ocasiorurt, i que estavem dispostos a escurar plats, gots i netejar el local. La

8. cambrera no va accedir i ens va tirar amb unes paraules que els católics no solen usar
molt.
Vam tornar al recinte cap a les quaüe i vam anar al lloc on havíem esmorzat. El
cambrer es va saludar molt gustosament, ja que pel matí ens haviem deixat molts dels
nostres xavos en la caixa registradora. Vam construir una altra vegada la torre amb
forma de triangle.
Arribava l'hora d'anar-nos-€n. Amb la guitarra i la targeta identificativa
d'OPCIONS 95 érem els reis. Ens vam situar en una espécie de balconet i vam cantar:
"Asómate al balcon". La gent ens mirava i ens aplaudi4 quina festa, senyor, quina festa.
A la eixida del recinte, un xic jove repartia propaganda, no recorde qui, ü va
agafx els fulls i els va tirar a I'aire. Com quan la mare de Jose Miguel tira les'"al'leluia"
en la processó de "l'encontre". El úc en compte de posar cara de mala llet, es va alegrar,
li havlem fet la faena de balde.
Tots diem que era rnssa prompte per a tortar-nos, Paco, el cap d'estudis estava
esperant-nos. Érem els ultims.
No sé si es tornará a repetir un dia com el que hem contat, pero podem estar
satisfets de l'esperit de festa que !?m crear eixe dia en un lloc tan estrany.
CAZONGO S'HA TORNAT A ENAMORAR
Situació: dos "marujones" prenen café en el Barbarat:
Marujona l.- I4ari com estAs, saps alguna noticia nova, és a dir, d'algun
enamorament nou.
Marujona 2.- Yug a contar-te la nova noücia. Tu coneixes a Cazongo, eixe
xicon tan templat de la el fill de metge, el del Mas
de Brossa.
M l.- Ma¡i sf,
M 2.- Doncs I'altre dia quan, ja cansada de la nit, després d'haver intentat lligar
amb Colomina (que una altra volta no em va fer cas), de ürar-li els trastos a lvfanolito el
Reltotger i de dir-li al Tite que em convidara a que m'ensenyara el seu Xalet, m'en vaig
anar a casa. Fins acl tot normal, peró quan vaig passar pels Pinets vaig vore a dos xicons
fent manetes.

9. LA CUTNA XIXONEICA
*EL GIRABOIX'
El menjar és una de les parts més importa-nts de la nostra
rida. A Xixona tenim
una cuina exquisita, perd molts no la coneixem. que ll¿stiüa.
Nosaltres no @em perdre
aquesta oportunitat de conéixer la nostra suina. fsnim
tanta informació que no sabem
per on comenqar: llibres, les ,.agüeles,', les rnares,
etc...
En el KAMAR'NINF. ens hem proposat gue cada mes
trag'em una recepta
sobre la cuina més típica xixonenca. Á"i
que aquest mes será el *Giraboix":
'Si la Reina conegueru lo que és giraboir
de Madrid se'n vínd¡fu a llepw boi*,.
"i
*Entre
els plats de bacallá que ningú pot dubtar de
la seua autenticitat, figura el
"giraboix" de Xixona, Ningu pot posar .n ¿uti" que aquest plat
pot tenir una altra pátria
distinta a Ia de la torronera-lqr4litat-El nom g4.&-gl{a-
verb glrar, i ..boix,' o el
morter de má,
El que es coneix ñi ñiüü'ñ d"i morrer és ldgic, ja que aquest utensili es
H
:$n1iT.:,yy per altra siSbog é1u1d'eixos plats
una' un bullit, i |1.biT, un 'omullao". En xxona s'oiganitzen il;;;
de dos parrs: per
conc'rsos on es
competeix per un premi al millor giraboix. Agd significa quJ,r"
*¿todes empleats no
sempre són els mateixos. El giraboix el coneixen
també en pobles i llocs de la Serra de
Mariola i
en ciutats com Alcoi, perd fora d'aquest contorn la seua
existéncia es quasi
desconegrrda. Posseeix alguns palents propets
com és el boltitori i la borrets, els dos
procedents de la muntanya alacantina. El primer,
tal com suggereix la seua denominació,
és un bullit vegetal ar se li afegeixen p.nqr*r, nyores i bacaÍá. pot acompanyar-se
3ue
tarnbe amb allioli. per la seua part, la borrita ti
un origen ,n*tuy.n. crar, ja que hi ha
borres i
borretes en totes les coÍrarques de les serres de
Mariola i Aitana. De borra a
borreta va tant com dolra a oileti, o de suc a suquet.
si s,examinen les receptes
d'aquests pfepalats s'observa_que no hi ha prdcücamónt
¿irer¿ncies. sols obeeixen les
segones denominacions. a l'afecció per ers diminuüus
que hi ha ara zona. El bacallá es
component comú dels tres plats.
Ingredients (per a quatres persones):
+Mig quilo de penques *l25gr.de
crei[es *r00 gr. de fresols xmig ritre d,aigua
*una cu¿ de bacailar *dos
botifarre. d. .a* *un branc r tres queixals d,aüs *quatre
ous
durs *una tomaca madura *una ceba seca *una nyora *pa.

10. Preparació:
Es couen els ous per a que queden durs i es F€para un bon morter d'allioli i pa
torrat. Eil una olla amb aigua es posen els fresols a bullir i quan estan cuites, s'afegeix el
bacallá i la ceba.
Quan trenque a bullir es ti¡en les botifarres, el blanc, la tomaca, les creilles
t¿llades, les penques i la nyora, deixant bullir durant mi{a hora. En una font es posen els
fresols, les penques, les reílles, la ceba i el bacallá. Es tallen els ous a üocets i es
mesclen amb dos cullerades d'allioli i un poc del caldo. Amb aquesta salsa es rega la font
de les verdures. En un plat es posa la molla de nyora i la tomaca, ¿mb el blanc, les
botifarres i els dos ous que queden trossejats. Del morter es trau un plat d'allioli que es
prendrá mullant amb pa torrat. Després es mesclará tot ürant el caldo i menejant amb la
má del morter.
oPCroNS e5 (MÉS QUE UNA EXPOSTCIÓ)
En un d'eixos dies que et trobes inspirat i creus que et menjaries el món de dalt
a baix, sense a voltes pensar el que has fet, o com ho has fet. Sense saber si t'ho passar¿s
bé o t'omplirás de fástic, aixi va ser OPCIONS 95 per als Kamaronencs que hi vam
anar.
Doncs, OPCIONS 930 va ésser un dia d'eixos, en el que estas eufdric. Crec que
els que vam anar allf teníem un dia d'inspiració divina, peró en l'ámbit de la festa.
Opcions 95 pretenia ser una mostra de les eixides que tenien els estr¡diants de
C.O.U. al acabar aquest curs. Es va celebrar a Valéncia en el mes d'abril de I'any 95, i
estava ubicat en el recinte Feriat de Valéncia.
Una vegada, qufft vam anibar al recinte Ferial de Valéncia ens vam ajuntar:
Charli, Dani, Amado, Pasqual, Flare i jo, no recorde si faltava algu mes. El Flare gran
mestr€ del torró i del mer{ar va proposff anar a esmorz¿r, tots vam aoceptff la proposta i
vam buscar una
recinte era una gfan nau comercial d'uns 20.000 metres quadrats, és a dir,
molt gran eixa nau. Doncs crec que vam elegir la porta per la que mes gent hi havia. La

11. :
M 1.- peró et vas fitxar en qui eren?
M 2'- Clar qYe- si tuja saps quejo intente esta¡ al corrent de totes les parelles
noves. Era Cazongo i Meritxell, si, la que treballava
en Segle )Oil.
M l.- No em digues, el que estds contant-me és veritat. .
M 2.- Que em queda sortera p€r a tota la üda si no et dic la
veritat.
M
1.- Doncs és-un pare'a que queda molt bé. peró
saps alguna cosa més.
M 2.- Només sé que va ser de derepent. Ja no se més.
Després d'aquesta conversació privada entre dos
típiques ..marujones de
liumenge", l'alegre noticia va passar de boca en boca, fins que u" r., oñciai Després
d'una época on les vaques estaYen flaques, aquest pur kamaronenc "i a trobat una Bumerota
que l'ha arnbaffins al cor.
Esperen, com no, que tots els vaja molt bé, i que dure, que
dure, perqué com
s'acabg, que li ho pregunten a euico, que itt si que sap.itur.r,,.qüu
CHARLT r Qurco DO¡{EN SENYALS DE VIDA
Podeu estar tranquils, van arribar a Paris els nostres
benvolguts amics: Heiser i
orelletes de Mono. I una vegada instal'lats van comenqar
a inspeccionar la zona en
qüestió. Quico, el primer que mirava per la finestra
era si estav¿ ben provis de xiques i
segons sembla, est'i ple de xiques guapes. Charli mirava
on estava el seryici, la cuina, en
el seu apartament de 20 metres quadrats, ja que encara és molt
despistat. Mireu com está
que em van enviar una carta Kiko i Charly i
a Charly se li va ouü¿ar clavar-la dins del
sobre. En definitiva estan molt bé.
El seu domini del frances encara no és molt bo, perd diuen que
s,ho passen molt
bé dient a tot i a to*s "si" i o.no,,.
En quant a la festa, molta festa perÓ molt cara.
Qualsevol cubata et costa mil
peles. I
entrar a les discoteques de 2.500 a 3.000 ptes. amb una consumició.
El més
econÓmic segons conten és que pots entrar a una disco pagant
una botella. pagues 700
francs (13.500 ptes.) i et donen una botella amb ers ,.¡rerior,
aclarir que es pot pagar
entre varies persones. Resull¿ prou econdmic, segons
diuen.
I després de la festa a Charli li entra ran i es fa un "sanwich" de xocolata. El
posa a calentar peró s'ha dorm en el seu sofá
de la seua habitació. Es va despertar ala
una del mig dia. Ja vos podeu imaginar com estava la ..sanwich,,
cuina. El va estar
calentant-se sis hores.
Perd el que demane a tots ers Kamarons que ers escrigueu, que
dóna morta
alegria rebre una car[a d'un amic. La direcció qu. .rr"rn porui
Kamaroninfo
presenta una errada. si els heu escrit, no patiu que "rilütim
la carta arriba de totes formes, peró
ací posem la direcció sense cap errada ortogrdfica:
eUICO MIRA DOMENECH (Aparramenr 65)
CARLOS LAPEZ MIRA (Aparament Tl)
LES LAUREADES DE LA GRANDE ARCI{E
4, ALLÉE, BOTTICELLI
92.400 COI.]RBEVOIE
PARIS {TELÉFON: 07- 33 14905086s}

12. T
QUICO I CHARLY AIIYOREN XIXONA
Ací estem en Paríso Charly i jo, ni més ni menys. Dos purs xixonencs en la graa
ciutat de I'amor ( a vore si mos toca alguna cosa).
Ara et poses a pensar i ens recordem de la nit tan meravellós dels Premis
K¡maominfo, del sopar d'Amado, del sopar de Pardo, del dinar del Flare (en la seua
pina i en l¿ cervesa calenta), dels sopars de "Llegum'...
Aci la gent no sap el que es anar-s'en a un mas i menjar-se unes bones xulletes i
unes botifarres al costat d'una frguera, i sobre tot si les ha fet el Flare.
En esta ciutat fa un fred que pela i les xicones van en unes faldetes que li tallen
la respiració a qualswol. Notredame, Torre Effiel, el riu Sena, el museu de Loure, tot
molt bonic perd al final et amses i enyores el teu poble, (l'oloreta a mel que fara ara) i als
teus amics.
Sense res més que contaf-vos des d'acl, s'acomiaden els vostres amics Chady i
Quico.
PD.- Flare, quan arribem volem vore't amb una novia ben guapa que et lleve
eixa panxa.
ALS KAMARONENCS I COL.LABORADORS
Aquest es un missatge t¿n per als Kamatonencs com per als col'laboradors del
nostre benvolgut periódic. Com tots molt be sabeu, el KAMARONIINFO és un rcvista que
intentem fer-la tots, escrivint articles sobre coses que ens agfadaria narrar, conta¡ o fer.
Aquest és un a¡ticle necessari escriure-lo, ja que tracta de l'economia del nostre
periodic i que comlots,sabeu el mantenim nosaltres mateixa, sense cap ajuda econÓmica
institucional i adminisffativa que ens faria canviar per complet la filosofia d'aquest tant
peculiar periodiquet.
Una vegada complit un aüy en el nostre periódic, símptoma de que tot va bé,
I'economia del Kamaroninfo també compleix un afiy i tenim que demanar-vos I'aportació
económica que vau donar I'any passat.
Per a nosaltres, els diners, no és el més important, perÓ sí necessari per a que les
primeres m¿téries que utilitzen en el periódic, com poden ser: segells, sobles, fotocdpies,
fotografies, etc... els puguem utilitzar un altre any.
Ja tenim I'experiéncia d'un any i sabem més o menys el que tindrem que gastar-
nos. Per aixó I'aportació econdmica la rebaixem en 1.000 ptes.
Aixi que vos demanem que pagueu la quantitat de 5.000 ptes a qualswol
Kamaronenc, preferiblement a: Flare, Xavo o Josep Miquel.
També demane als Kamaronencs que li vagen pagant al Flare o a Josep Miquel
les 1.000 ptes. corresponents. Si en tres setmanes no ho haveu pagat, el Kamaroninfo no
vos anibara a casfi.
Amb la col'laboració de tots podrem fer un millo¡ i més gran KAMARONIFO.
Només em queda donar-vos les gracies a tots p€r anticipat.
VISCA KAMARON