2. COMUNICACIÓ = relació interpersonal
• Ens comuniquem per mitjà de paraules
concretes que diem, el to, el volum i el ritme de
la veu, i també amb l’expressió corporal:
postures, mirades, tics nerviosos, etc.
• S’utilitzen:
– Paraules: 10%
– To de veu: 40%
– Expressió corporal: 50%
3. Models predominants en la relació
interpersonal:
• Assertiu o hàbil
socialment
• Agressiu
• Passiu o no
assertiu
4. TRES ESTILS DE COMUNICACIÓ
• PASSIVA: és aquella que el subjecte no expressa ni les seves
necessitats, ni els seus desitjos, ni les opinions, ni tampoc no
sap defensar els seus drets. No es tenen conflictes, però
comporta insatisfacció i baixa autoestima.
• AGRESSIVA: implica la defensa dels drets personals i
l’expressió de sentiments, pensaments i opinions de manera
que sovint viola els drets de l’altra persona.
• ASSERTIVA: s’expressen els propis sentiments, les necessitats
i els drets i alhora es respecten els drets de les altres persones.
5. ASSERTIVITAT
• Capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixarse manipular i sense manipular als demés.
• Cal tenir una sèrie d’habilitas per a respondre
correctament i una sèrie de conviccions o esquemes
mentals que ens facin sentir bé a nosaltres.
6. Model Assertiu
Què fa?
-Parla fluïda
-Tranquil·litat
-Seguretat
-Relaxació del cos
-Expressió de sentiments,
tant positius com
negatius
-Defensa sense agressió
-Capacitat per discrepar
obertament
-Saber acceptar errors
-Sap dir no.
Què pensa?
-Les seves
convincions
acostumen a ser
racionals i no
distorcionades
-Saben expressar els
seus sentiments
-Coneix i creu en uns
drets per ell mateix i
pels altres
Què sent?
-Bona autoestima
-No es senten superiors
ni inferiors respecte als
altres
-Satisfacció per les seves
relacions
-Respecte cap a un
mateix
-Sensació de control
emocional
-Aclareix malentesos
7. Model passiu
Què fa?
-To de veu baix
-Poca fluïdesa en la
parla
-Tartamudeig
-No mira als ulls
-Silencis
-Mans nervioses
-Incomoditat
-Postura tensa
-Inseguretat
-Mirada baixa
Què pensa?
Què sent?
-Consideren que així
no molesten als altres
- senten la necessitat
de ser estimats i
apreciats per tothom
-Són persones
sacrificades
-Sensació constant de
sentir-se incomprès,
manipulat, de no ser
tingut en compte
-Baixa autoestima
-Molta energia mental
interna però poca
externa
-Sentiment de culpa
-Sensació d’impotència
-Deshonestedat
emocional
-Frustació
-Ansietat
8. Model agressiu
Què fa?
Què pensa?
-To de veu alt
-Parla contant
-Interrupcions
-Utilització d’insults o
amenaces
-Contacte ocular retardor
-Cara i mans tenses
-Postura que envaeix
l’espai de l’altre
-Tendència al contratac
-Que només importa ell
-Si no es comporten
d’aquella forma és
perque són vulnerables
-Ho situen tot en
termes de guanyar o
perdre
-Pensen que la gent és
dolenta i mereix ser
castigada
Què sent?
-Autoestima baixa
-Ansietat creixent
-Soledat
-Sensació
d’incomprensió
-Culpa
-Frustació
-Sensació de falta de
control
-Ràbia constant
-Honestedat emocional
9. Estil passiu.
•
Patrons de pensament:
– Consideren que així eviten molestar, són persones “sacrificades”.
– El que jo penso, sento, no importa.
– Vol ser estimat per tothom.
– Té la constant sensació de ser incomprès, manipulat, no tingut en
compte.
•
Sentiments/emocions:
– Impotència, sentiments de culpabilitat, baixa autoestima, poc
honestos emocionalment (poden sentir-se agressius, però no ho
manifesten), ansietat, frustració.
– Sovint fan sentir als altres culpables o superiors.
– Tendència a les somatitzacions (fruit de la tensió).
– A vegades tenen explosions de ràbia, quan menys ho esperes.
10. Estil agressiu.
•
Patrons de pensament:
– El que tu pensis o sentis no m’interessa.
– Creuen que si no es comporten així són massa vulnerables.
– Solen pensar que hi ha gent dolenta que s’ha de castigar.
– Es solen enfadar quan les coses no surten com ells volen.
•
Sentiments/emocions:
– Ansietat
– Soledat/sensació d’incomprensió/culpa/frustració.
– Baixa autoestima.
– Sensació de manca de control.
– Ràbia cada vegada més i amb més persones.
– Són honestos emocionalment, expressen el que senten i no
enganyen a ningú.
– Solen patir rebuig per part dels altres.
– Produeixen cercles viciosos per forçar als altres a ser cada cop
més hostils.
11. Estil assertiu
•
Patrons de pensament:
– Coneixen els seus drets i els dels altres.
– Les seves conviccions són racionals i basades en els fets.
•
Sentiments, emocions:
– Bona autoestima
– Té la sensació de control emocional.
– Expressa comprensió cap als altres.
– Saben frenar a la persona que els ataca.
– Els altres se senten valorats i respectats.
– Expressen gratitud, admiració, etc.
– Expressen dolor, insatisfacció, etc.
12. PAUTES QUE CONTRIBUEIXEN AL DIÀLEG
• Exercitar una escolta activa sense judicis.
• Crear un context que ajudi a les parts a ampliar la seva
visió i perspectiva de l’altre.
• Diferència d’opinons com a valor.
• No voler controlar els resultats de la mediació.
• Permetre i ser sensibles a les emocions d’ambdues parts.
• Tractament de la culpa.
• Clima de confiança i inclusió de tots en el grup.
• No caure en dissociacions de bons i dolents, ni víctimes ni
perpetradors d’entrada.
• Treballar l’autoestima, el reconeixement i el respecte de
tots.
13. El somriure
• Té un origen defensiu i encara el fem servir quan
arribem tard a un concert o un sopar de la colla
d’amics.
• Ha evolucionat cap a una expressió de plaer; però hi
ha molt somriures (fins a 18)
• Somriure facilita sempre una relació i una
conversa o comunicació.
• Suavitza un rebuig i engresca als altres que et retornin
el somriure.
14. La posició corporal
• La posició del cos, dels braços, de les cames, els
moviments dels peus, la gesticulació amb les mans, els
moviments de cap, etc. Reflexen les actituds i els
sentiments de les persones.
• Aproximació: postura oberta de cames i braços, mirada
càlida, braços a la cintura, mans obertes, cos tirant
endavant. Indica intimitat i amistat.
• Distanciament: postura tancada, braços i cames
creuats, cap enrera o enfonsat, mans amagades. Indica
un sentiment poc amistós, agressiu o de
superioritat.
15. El llenguatge del cos
Reguladors (gestos, moviments d’interacció)
Assentir lentament amb el cap ("et segueixo").
Assentir ràpidament ("acaba!").
Aixecar la mà per intervenir o per indicar que s'aturin o que vagin més lentament.
Indicar amb un gest breu que s’està a punt d'acabar.
Saludar per iniciar la conversa.
Plegar els papers. Tancar la carpeta.
Adaptadors (estats d’anim)
Jugar amb un objecte.
Passar els dits per la vora d'un got.
Obrir i tancar un bolígraf.
Girar insistentment l'anell.
Mossegar-se les ungles.
Fregar-se les mans.
Apartar-se els cabells.
Col·locar-se bé les ulleres.
Il·lustradors (gestos inconscient)
Els moviments o canvis de postura que
indiquen un canvi de tema.
Els moviments de les mans que il·lustren una
expressió.
Els gestos que permeten dibuixar la línia del
pensament, descriure un ritme o indicar una
mida o distància, assenyalar una direcció...
Els assentiments o negacions amb el cap.
16. Els gestos
• El significat dels gestos depenen de les diverses cultures.
• Un gest dels dits o de la mà, un moviment del cap poden
significar missatges contradictoris.
• Exemples:
– Estossegar constantment: incertesa, inseguretat.
– Mejar-se les ungles: ansietat.
– Inclinar-se enrera amb les mans al clatell: superioritat.
– Posar la llengua sobre els llavis per humitejar-la: tensió
– Mans que creuen el cos: defensa.
– Tocar-se o fregar lleugerament el nas mentre s’escolta:
dubte.
17. La territorialitat
• Totes les persones necessitem un espai i duem
a terme diverses conducte per reivindicar,
marcar i protegir aquest espai.
• Quan ens comuniquem amb una altra persona
cal respectar aquest territori personal.
18. Llistat de signes no verbals poc adequats.
Intenteu explicar els motius que desaconsellen cada signe.
En les nostres exposicions:
- Posar les mans a les butxaques.
- Posar les mans als malucs.
- Vascular d'un peu a l'altre.
- Moviments dels peus in situ.
- Desplaçament d'un costat a l'altre.
- Recolzar-se a la cadira, a la taula.
Quan s'està assegut:
- Tenir el cap recolzat en una mà.
- Tenir els braços sota la taula.
- Balancejar les espatlles.
- Balancejar-se del davant al darrere,
amb la cadira.
En altres casos:
- Jugar amb el bolígraf, les notes, les claus,.
- Gratar-se el cap, fregar-se el nas.
- Posar les mans davant la boca.
- Mossegar-se els llavis.
- Mirar el rellotge.
