1. MARIA BARRACHINA
BERTA CRUELLS
JOAN BOSCH

2. • LA PARAULA CÈL·LULA PROVÉ DE CELLULA DEL
LLATÍ DIMINUTIU DE CELLAM QUE VOL DIR
HABITACIÓ PETITA .
• LA CÈL·LULA ES LA UNITAT BÀSICA DELS ÉSSERS
VIUS I REALITZEN LES TRES FUNCIONS VITALS:
NUTRICIÓ, RELACIÓ I REPRODUCCIÓ.
 ES DIVIDEIXEN EN DOS GRANS GRUPS:
PROCARIOTES I EUCARIOTES

3.  NO TENEN NUCLI DIFERENCIAT, PER TANT, EL
MATERIAL GENÈTIC ES TROBA DISPERS PEL
CITOPLASMA.
 ELS ORGANISMES BASATS EN CÈL·LULES
PROCARIOTES, GAIREBÉ SEMPRE, SÓN
UNICEL·LULARS.
 ELS SEUS ORGÀNULS NO ESTAN ENVOLTATS PER
UNA MEMBRANA.
 SÓN MOLT MÉS SIMPLES QUE LES EUCARIOTE

5. 1. SÓN TOTES AQUELLES CÈL·LULES QUE
TENEN EL SEU MATERIAL HEREDITARI
TANCAT DINS D’UNA DOBLE
MEMBRANA, QUE DELIMITA UN NUCLI
CEL·LULAR.
2. AQUESTES CÈL·LULES SÓN
MICROSCÒPIQUES, PERÒ DE TAMANY
GRAN I VARIAT COMPARAT AMB LES
ALTRES CÈL·LULES.
3. HI HA DOS TIPUS DE CÈL·LULES
EUCARIOTES: LES ANIMALS I LES
VEGETALS.

6.  LA PRINCIPAL DIFERÈNCIA ENTRE L’EUCARIOTA
ANIMAL I VEGETAL ÉS QUE L’ANIMAL TÉ MOLTS
VACÚOLS REPARTITS I PETITS I LA VEGETAL EN TÉ
UN DE GRAN.
 LA CÈL·LULA VEGETAL TÉ CLOROPLASTS QUE
CONTENE CLOROFIL·LA, QUE SERVEIX PER FER
LA FOTOSÍNTESI. TÉ TAMBÉ UNA PARET
CEL·LULAR FORMADA PER CEL·LULOSA I
PROTEÏNES.
Fotografies

8.  ESTRUCTURA MOLT PRIMA QUE DÓNA FORMA A
LA CÈL·LULA I LA LIMITA, PERÒ PERMETENT-LI
RELACIONAR-SE AMB L’EXTERIOR.
 ESTÀ FORMADA PER UNA DOBLE CAPA DE LÍPIDS
EN LA QUAL S’INSEREIXEN PROTEÏNES AMB
PAPERS MOLT IMPORTANTS:
1. Actuen com a canals regulant el pas de substàncies
2. Permeten la funció immunològica

9.  ES L’ESPAI COMPRÈS ENTRE LA MEMBRANA
PLASM[TICA I EL NUCLI, EST[ PLE D’UN LÍQUID
ANOMENAT HIALOPLASMA I PER AIGUA.
 MANTENEN LA FORMA DE LE CÈL·LULA I LI
DÓNEN RIGIDESA.
 FACILITEN LA MOBILITAT CEL·LULAR
 DIRIGEIX EL TRANSPORT INTRACEL·LULAR I LA
DIVISIÓ DEL S CROMOSOMES.
 DISPERSOS PEL CITOPLSMA TROBEM ELS
ORGÀNULS.

10.  ELS RIBOSOMES: SÓN ORGÀNULS SENSE
MEMBRANA, D’UN TAMANY PETIT, VISIBLE
NOMÉS AMB MICROSCOPI. SÓN COMPOSTOS
D’ARN I PROTEÏNES. SINTETITZEN LES PROTEÏNES
QUAN S’ADHEREIXEN A UNA FIBRA D’ARN.
FORMEN UNA ESTRUCTURA ANOMENADA
POLIRIBOSOMA.
Fotografies

12.  EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC: SISTEMA
MEMBRANÓS AMB FORMA DE SÀCULS, TÚBULS I
CISTERNES, COMUNICADES ENTRE ELLES I AMB
L’EMBOLCALL EXTERN DEL NUCLI. ES
CLASSIFIQUEN EN:
 RUGÓS: TÉ MOLTS RIBOSOMES ADHERITS A LA
MEMBRANA. TRANSPORTA I EMMAGATZEMA LES
PROTEÏNES SINTETITZADES PELS RIBOSOMES.
 LLIS: NO TÉ RIBOSOMES. PARTICIPA EN LA
SÍNTESI, EMMAGATZEMATGE I TRANSPORT DE
LÍPIDS.
Fotografies

14.  APARELL DE GOLGI: ÉS UN CONJUNT DE SÀCULS
MEMBRANOSOS EN FORMA DE DISCS,
ANOMENATS DICTIOSOMES, QUE FORMEN PILES
DE 4 O 5. SE’N DESPRENEN VESÍCULES QUE ES
DESPLACEN FINS LA MEMBRANA. ELS
DICTIOSOMES ES TROBEN A PROP DEL NUCLI.
 LES SEVES FUNCIONS SÓN:
 EMMAGATZEMATGE, EMPAQUETAMENT I TRANSPORT
DELS PRODUCTES SINTETITZATS PEL RETICLE
ENDOPLASMÀTIC.
 SINTETITZEN ELS POLISACÀRIDS.
Fotografies

16.  ELS LISOSOMES: SÓN VESÍCULES MEMBRANOSES
ESFÈRIQUES, ORIGINADES A PARTIR DE LES
VORES EXTERNES DE L’APARELL DE GOLGI.
CONTENEN ENZIMS DIGESTIUS ENCARREGATS DE
DIGERIR LA MATÈRIA ORGÀNICA JA SIGUI
INTERNA O EXTERNA.
Fotografies

18.  ELS VACÚOLS: VESÍCULES MEMBRANOSES DE
MIDA VARIABLE, FORMATS A PARTIR DE
L’APARELL DE GOLGI, DEL RETICLE
ENDOPLASM[TIC O D’INVAGINACIONS DE LA
MEMBRANA CEL·LULAR. EMMAGATZEMEN
AIGUA, SUBSTÀNCIES RESIDUALS O PRODUCTES
DE RESERVA
Fotografies

20.  ELS MITOCONDRIS: ORGÀNULS DE FORMES VARIADES.
ENVOLTATS PER UNA DOBLE MEMBRANA AMB UNA
MEMBRANA EXTERNA LLISA I LA INTERNA EN FORMA
D’INVAGINACIONS, ANOMENADES CRESTES
MITOCONDRIALS QUE PERMETEN QUE ELS ENZIMS ES
PUGUIN COL·LOCAR MÉS FACILMENT A LA SUPERFÍCIE.
L’INTERIOR DE L’ORG[NUL S’ANOMENA MATRIU
MITOCONDRIAL, ON ES TROBEN RIBOSOMES, INCLUSIONS
DE RESERVA I UNA FIBRA D’ADN CIRCULAR. REALITZEN
UNES REACCIONS QUÍMIQUES ANOMENADES
RESPIRACIÓ CEL·LULAR AMB LA QUAL TENEN ENERGIA A
PARTIR DE LA COMBINACIÓ DE NUTRIENTS AMB OXIGEN.
L’ESTRUCTURA QUE TENEN FA CREURE UNA POSIBLE
DERIVACIÓ DEL BACTERIS
Fotografies

22.  EL CENTROSOMA: ÉS UN ORGÀNUL CILÍNDRIC,
FORMAT PER FIBRES PROTEÍNIQUES. TÉ UN
DIPLOSOMA FORMAT PER DOS CENTRÍOLS,
COLOCATS PERPENDICULARMENT ENTRE ELLS,
CADASCUNA CONSTITUÏDA PER 9 TRIPLETS DE
MICROTÚBULS. ENVOLTAT D’UN MATERIAL
DENS.
ESTÀ RELACIONAT AMB LA MOTIL·LITAT
CEL·LULAR, JA QUE ÉS LA BASE DE CILIS I
FLAGELS AMB PROCÉS DE DIVISIÓ CEL·LULAR.
Fotografies

25.  ÉS UN ORGÀNUL EMBOLICAT EN UNA MEBRANA
PRESENT EN TOTES LES CÈL·LULES EUCARIOTES.
CONTÉ GRAN PART DEL MATERIAL GENÈTIC DE
LA CÈL·LULA, ORGANITZAT EN FORMA DE
MÚLTIPLES DE LLARGUES MOLÈCULES D’ADN
COMBINADES AMB PROTEÏNES QUE
CONTRIBUEIXEN A FORMAR ELS CROMOSOMES.
LA FUNCIÓ DEL NUCLI ÉS MANTENIR LA
INTEGRITAT D’AQUESTS GENS I CONTROLAR LES
ACTICITATS DE LA CÈL·LULA PER MITJÀ DE LA
REGULACIÓ.

26.  EMBOLCALL NUCLEAR: ACOSTUMA A SER ESFÈRIC I ESTÀ
SEPARAT DEL CITOPLASMA PER UNA DOBLE MEMBRANA,
L’EMBOLCALL NUCLEAR, ÉS UNA ESTRUCTURA SIMILAR A
LA MEMBRANA PLASMÀTICA I QUE PRESENTA RIBOSOMES
ADOSATS A LA CARA EXTERNA. PERMET LA
COMUNICACIÓ ENTRE EL NUCLI I EL CITOPLASMA
MITJANÇANT UNS PORUS.
 NUCLEOPLASMA: LÍQUID DE L’INTERIOR. TÉ UNA
COMPOSICIÓ SIMILAR A LA DEL CITOPLASMA, PERÒ AMB
MÉS [CIDS NUCLEICS. EN AQUEST ESPAI HI HA L’ADN I
PROTEÏNES., I CONSTITUEIX LA CROMATINA, FORMADA
PER CROMOSOMES.
 NUCLÈOLS: SÓN ORGÀNULS ESFÈRICS, SENSE MEMBRANA,
QUE S’ENCARREGUEN DE SINTETITZAR L’ARN QUE
FORMEN ELS RIBOSOMES. CANVIEN DE FORMA I POSICIÓ
DEPENENT DE LA FUNCIÓ QUE HAN DE REALITZAR.

27. NUCLÈOL
NUCLEOPLASMA
MEMBRANA
NUCLEAR

28.  UTILITZANT EL MICROSCOPI, ROBERT HOOKE, VA VEURE LES
CEL·LES DE LES ABELLES I VA CONTRASTAR-LES AMB UNA
CÈL·LULA I D'AQUÍ VA VENIR EL NOM DE CÈL·LULA
 ANTON VAN LEEUWENHOK , VA ESDEVENIR UN DELS PRIMERS
MICROSCOPIS CREATS DURANT LA HISTÒRIA, ELL VA DISTINGIR
ENTRE LA CÈL·LULA EUCARIOTA I LA PROCARIOTA
 SCHWANN VA CREAR LA TEORIA QUE LES CÈL·LULES SÓN MOLT
IMPORTANTS PER AL ÉSSERS VIUS I LES PLANTES, DE FET DIU
QUE SENSAE CÈL·LULES NO HI HAURIA VIDA