1. La Serra de Tramuntana Patrimoni de la humanitat

2. L'extensió de la Serra de Tramuntana és de prop de 90 kilòmetres de llarg i de 15 com a molt d'ampla. S'estén des de Sa Dragonera fins Formentor i conté diversos municipis. A la Serra de Tramuntana hi ha moltes montanyes. Cinc de les deu montanyes que superen els mil metres son el Puig Major (1.445 metres), el Puig de Maçanella (1.348 mts.), el Puig Tomir (1.102 mts.), l'Ofre (1.090 mts.) i Alfàbia (1.069 mts.)

3. De la Serra de Tramuntana podem xerrar de moltes coses... FAUNA FLORA CONSTRUCCIONS I OFICIS MITES I LLEGENDES MEDI FÍSIC

4. MEDI FÍSIC Còm és la Serra de Tramuntana? Quin aspecte té? De què està formada? Dues ciències tenen la major part de les respostes: La geologia (que estudia les pedres) i la hidrografia (estudia l'aigua).

5. El tipus de roca més comú a la Serra de Tramuntana és la calcàrea. S'anomena així perque conté carbonat de calci.

6. VALLS La vessant nord de la Serra de Tramuntana és molt abrupte. La vessant sud és molt més suau, i en ella hi trobam les valls. A les valls s’hi troben les terres de cultiu. A les més amplies existeixen pobles, com ara a la de Sóller. Vall de Sóller Vall de Lluc Vall i badia de Pollença

7. TORRENTS Els torrents son les vies naturals per on l'aigua s'ha anat obrint pas fins arribar a la mar. Només duen aigua en èpoques de pluja, encara que a alguns gorgs hi ha aigua embassada durant casi tot l'any. Els torrents de la vessant nord son més curts i per això tenen pendents més pronunciades, com el de Mortitx, el de Lluc, l'Ofre o el Torrent de Pareis.

8. EMBASSAMENTS. A diferència del que pugui parèixer a primera vista, els embassaments del Gorg Blau i de Cúber (situats a Escorca) son artificials. Es construiren fa uns 40 anys per emmagatzemar aigua i abastir llocs de Mallorca com, per exemple, Palma. Tres quartes parts de l'aigua que reben els embassaments arriba per la superfície, o sigui, lliscant per la montanya i pels torrents.

9. AIGÜES SUBTERRÀNIES Existeixen diverses fonts naturals a les dues vessants de la Serra de Tramuntana. Les fonts son sortides naturals de les aigües subterrànies, que a Mallorca son abundants. Això és així perquè la roca calcària permet que l'aigua és filtri amb facilitat dins el sòl i es formin túnels i cavitats naturals on brolla i s'emmagatzema. Els pous son excavacions que permeten arribar a les aigües subterrànies i extreure'n l'aigua. Fer un pou no és gaire difícil, però sí ho és endevinar el lloc correcte on fer-lo! Font del coll de Sóller

10. Aquest és un fenòmen curiós que es dona a una finca de Campanet anomenada Gabellí Petit. Allà existeix un aqüífer subterràni que, quan plou molt, vessa. En fer-ho, l'aigua comença a brollar d'enterra i part del terreny s'inunda. Les Fonts Ufanes son un espai protegit i estàn considerades Monument Natural. SES FONTS UFANES

11. COVES Avenc de Son Pou L'aigua desgasta molt la pedra calcàrea. Després de moltíssims d'anys de contacte entre aigua i pedra s'han acabat formant túnels i galeries subterrànies que coneixem amb el nom de coves. Les coves son llocs foscs i molt humids. Les que tenen una entrada al damunt s'anomenen avencs. Coves del Drac. Cova de sa campana

12. FLORA La Serra de Tramuntana és una illa dins una illa, i això ha fet que les plantes evolucionin d'una forma diferent. A la Serra existeixen algunes varietats endèmiques, o sigui, úniques al mon i mereixen especial protecció.

13. ALZINAR El bosc més evolucionat a Mallorca era l'alzinar. Avui en dia ja gairebé només existeixen a les vessant ombrívoles de la Serra de Tramuntana.

14. I per què hi ha menys alzines? D'alzines se'n varen tallar moltes perquè els seus troncs eren molt útils. S'empraven per a fer carbó i, com que la seva fusta és molt dura, els fusters l'empraven per fer eines, rodes de carro... També es tallaven alzines per a poder crear pastures per als ramats i terres per conrear. El pa porcí és una planta endèmica de la Serra i es troba als alzinars. Als alzinars hi ha moltes altres plantes que formen el sotobosc.

15. Les garrigues son comunitats d'arbustos i pins. La garriga creix a les vessants assolellades i més seques de la Serra. GARRIGA Pi blanc o pi ver Les fulles del pi semblen agulles perquè aquesta forma ajuda a perdre poca aigua els mesos de molt de sol.

16. Aquest arbre s'anomena Teix, i està en perill de desaparició. Només es troba ja a grans altures i en queden pocs exemplars. Als jardins de l’entrada de Lluc se’n poden veure alguns. El Teix és un arbre altament tòxic, tot i que recentment s'ha descobert que es pot obtenir de la seva escorça una substància que podria ser molt útil en medecina. TEIX

17. I no podem xerrar dels arbres de la Serra de Tramuntana sense anomenar l'olivera. Les oliveres no son arbres autòctons, sinó que foren introduïts a Mallorca. El seu fruit és molt preciat, ja que amb ell es produeix l'oli, que és la base de l'alimentació a tot el Mediterràni. OLIVERA Hi ha oliveres molt i molt velles, com la de la imatge. Per això fou precissament una olivera la elegida com a narrador de la Història de les Illes Balears en còmic.

18. Quan parlam de plantes de la Serra de Tramuntana no només hem de parlar dels arbres. Una mica per sota de les seves copes viuen altres vegetals també molt característics i importants. Un d'ells és la mata, potser l'arbust més típic de la Serra de Tramuntana, encara que també el podem trobam a altres llocs de l'illa. MATA

19. ROMANÍ El romaní és un altre arbust que es pot trobar a la Serra de Tramuntana. És un arbust molt aromàtic i també s'empra per cuinar. A la primavera i l'estiu té unes flors molt petitones. Aquesta flor és, potser, molt semblant a la de la rondalla de La Flor Romanial .

20. ALTRES PLANTES Abatzer Esparraguera Càrritx Garballó El sotobosc de la Serra de Tramuntana també és ric i variat. No és el mateix estar dins un alzinar que estar-se dins un pinar, com no és el mateix caminar per un lloc on no hi ha bosc. Murta

21. MOLSES I FALGUERES Falguera Altres habitants de les zones ombrívoles i humides de la Serra de Tramuntana son les molses i les falgueres. El molse, conegut popularment com verdet o herba de Betlem, està protegit i no és legal arrabassar-ne.

22. BOLETS Els bolets son un tipus de fongsn i el que es menja només n'és la part visible. N'hi ha que son molt verinosos i d'altres, com l'esclata-sang, que son deliciosos. Creixen a llocs ombrívols i humits de la garriga, dels alzinars i dels pinars. Esclata-sangs Xampinyons Gírgoles Blaves

23. COMUNITATS D'ALTA MONTANYA I PARETS ROCOSES On les condicions climatològiques son més dures hi trobam la major part dels endemismes balears, com els coixinets, la palònia o la violeta del penyal. Violeta de penyal Els coixinets de monja creixen a l’alta montanya i tenen aquesta forma arrodonida per soportar millor el fort vent que bufa. Per cert, a pesar del seu nom, no és gaire bona idea asseure’s sobre un coixinet! Palònia