Es una power point que no està acabat sobre el tigre blanc , que explica les sevas característiques i la seva vida.

1. GAT. ariadnnaespuña 2n ESO C

2. DEFINICIÓ El gat o moix,és un petitmamífercarnívordomèstic. El gat ha estat en convivènciaproperaambelshumans des de fa uns 9.500 anys,una data molt anterior a les estimacionsprèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys. El seunomcientific es Felissilvestriscatus.

3. CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA Regne: AnimaliaFílum: ChordataClasse: MammaliaInfraclasse: EutheriaOrdre: CarnivoraFamília: FelidaeGènere: FelisEspècie: F. silvestrisSubespècie: catus

4. UNA MICA D’INFORMACIÓ… Sónexpertspredadors i poden caçarmés de mil espèciesdiferentsd'animals per alimentar-se.Tambésónanimals que poden assimilarcertsconceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismessenzills, com ara per girar elspanys de les portes. Es comuniquen ambmiols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacionsdiferents, a més del llenguatge corporal. És un delsanimals de companyiaméspopulars del món, si no el més popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llarsd'arreu del món.

5. MORFOLOGIA ESQUELET: Elsgatstenen set vèrtebrescervicals, comgairebétotselsmamífers; tretzevèrtrebrestoràciques ; set vèrtebreslumbars ; tres vèrtebres sacres, com la majoriadelsmamífers , que faciliten la seva postura bípede; i, excepte en el cas delsgatsManx, vint-i-dues o vint-i-tres vèrtebrescaudals. DENTS: Elsgatstenendentsaltamentespecialitzades per matar les preses i arrancar-ne la carn. La premolar i la primera molar formen conjuntament les carnisseres de cada banda de la boca, que funcionen de manera eficient per tallar carncom unes tisores. Tot i que elscànids també tenenaquesta característica, estàmoltmésdesenvolupada en elsfèlids. La llenguadelsgats té unes punxetesafilades, o papil·les, que sónútils per aguantar i arrancar carnd'uncadàver. PELL: Elsgatstenen una pellbastant laxa; aixòelspermet girar-se i enfrontar-se a un predador o un altregat en una lluita, fins i tot si el rival els té agafats. Això també representa un avantatgepelsveterinaris, car simplifica les injeccions. POTES: La creença popular sosté que elsgatssemprecauen sobre les seves potes, cosa que poden ferhabitualment. Quancau, un gatpot girar-se i redreçarreflexivament el seucos, utilitzant el sentit de l'equilibri i la seva gran flexibilitat.Es denomina "reflex de redreçament" aquestacapacitat comuna de totselsgats, amb la notable excepciód'algunesraces que manquen de cua; això es deu a quèelsgatsl'utilitzen per conservar el moment angular i preparar la caiguda. Igual que elsgossos, sóndigitígrads, és a dir, caminen directament sobre elsdits de les potes. Sóncapaços de caminar sensedeixargaire rastre car, comtotselsfelins, coloquen les potes posteriorsgairebédirectament sobre la petjada de la pota anterior corresponent, minimitzant el soroll i el rastre visible.

6. METABOLISME Elsgatsestalvienenergiadormintmés que moltsaltresanimals, especialmentquanenvelleixen. A vegades fan llarguesbecaines de tretze o catorzehores, i en algunesocasions poden dormir fins a vinthoressense parar. Degut a la sevanaturalesa nocturna, sovint entren en un períoded'hiperactivitat i alegria al vespre, anomenatvulgarment "bogeria del vespre", "bogeria de la nit", o "demència de mitja hora" per algunscientífics. El seutemperamentpot variar segons la raça i la sociabilitat de l'animal. Els de pèlcurttendeixen a ser prims i actius, mentre que els de pèlllarg solen ser méspesants i menysenèrgics

7. REPRODUCCIÓ La gata passa diversos estres al llarg de l'any, que duren entre quatre i set dies. Durantl'estre, les gatesmiolenmésfreqüentment i diversos gats poden lluitar per una femella en zel; el vencedor es guanya el dret a aparellar-se. Tot i que al principi la femella es resisteix a la copulació, acaba acceptant el mascle. Si el mascleéshàbil, aconsegueixmossegar-la a la part posterior del coll, immobilitzant-la, i després la penetra. La penetracióés una mica dolorosa. Durant la copulació, la femellacomença el procésd'ovulació; té unssensors nerviosos que, amb el dolor, activen el procésd'ovulació, per tal de no malgastar òvuls. Després de la copulació, la femellas'empolaina i es pot posar molt violenta fins que acaba de fer-ho, moment en què torna a començar el cicle. El penis té unes espines que provoquen l'ovulació, de manera que ésrar que la fecundaciótinguilloc a la primera copulació. D'altra banda, les gatessónsuperfecundes, i elsdiferentsgatsd'unamateixa ventrada poden tenir pares diferents.

8. L’OÏDA I L’OLFACTE Elshumans i elsgatstenen un abastauditiu similar. Tanmateix, elsgats poden sentir sons a tonsmoltmésalts, fins i totmillor que elsgossos. Poden sentir-hifins a 64 kHz, que és 1,6 octaves per sobre el llindardelshumans, i una octava per sobre el llindardelsgossos. Quan escolten quelcom, giren les orellesvers la direcció del so. Poden rotar les orelles de manera independentl'una de l'altra per esbrinarl'origen del so. Sóncapaços de determinar l'origend'un so a una distànciad'un metre amb un marged'error de 8,3 centímetres. Quan detecten un so fort, ésmolt probable que fuginespantats, i si no arriba a ser proufortcom per espantar-los, simplementpleguen les orellescap al clatell. El sentit de l'olfacte del gatdomèsticéscatorzevegadesmés fi que el delshumans, i aquestfelí té el doble de cèl·lulesolfactives al nas que una persona mitjana. També té un òrgansensitiu al paladar anomenatòrgan de Jacobson o òrganvomeronasal. Utilitza un moviment facial característicdenominatreflex de Flehmen per enviar compostsquímics a aquestòrgan

9. FI…