Artículos realizados por Mercè Martí Queralt y publicados en el Periòdic d’Andorra.

1. 4 el Periòdic d’Andorra
Opinió DILLUNS, 14 DE FEBRER DEL 2011
Editorial
Nou capítol al centre
de congressos
bat de fons és entre la gestió pública
o la privada, la conclusió no pot es·
tar guiada per unes altres premis·
ses que no siguin les d’efectivitat i
eficiència.Efectivitatenlaprestació
d’un servei que estigui a l’altura de
lesexpectativesdelsciutadansidels
usuaris. Eficiència en assegurar que
la infraestructura no sigui un llast
per a la comunitat. Cada cas és dife·
rent i els dogmes –ja siguin ultrali·
L
a tardor passada el Comú
d’Andorra la Vella anun·
ciava l’externalització
del Centre de Congressos,
una infraestructura que
supera els 800.000 euros de dèficit
anual. Des d’aquestes pàgines vam
aplaudir la decisió, la rectificació,
tenint en compte que l’actual majo·
riasocialdemòcratas’haviaresistita
lagestióprivadadel’equipamental·
legant certs principis del socialisme
democràtic i de la confiança en la
gestió pública. Però la crisi és la crisi
i el Comú no se’n sortia. Ara la notí·
ciaésqueelCentredeCongressosno
s’externalitzarà, sinó que s’encarre·
garà la comercialització de la infra·
estructuraaempresesprivades.Jahi
ha candidats, afirmen des de la cor·
poració comunal. L’argument esgri·
mit ara és que es tracta d’una opció
intermitja entre la gestió totalment
pública i la privatització absoluta.
La solució que ara es busca és ma·
tisadament diferent a la proposada
a la tardor, però el rerefons és el ma·
teix:elComúnohaestatcapaç–com
segurament cap institució pública
seria capaç– de posicionar el centre
de congressos en el mercat. La sorti·
da passa, segons sembla, per deixar
aquesta comercialització en mans
privadesespecialitzades.Quanelde·
L’opinió del diari s’expressa només als editorials.
Els articulistes exposen postures personals.
aquestes transmissions. Així, els an·
dorrans veuen principalment aques·
ta data com un dia a partir del qual
Espanya podrà requerir informació
sobre persones no residents a Andor·
ra que siguin inspeccionades en el
seu país d’origen en matèria tributa·
ria o delictiva.
Però aquesta data significa molt
més per a Andorra. Significa la su·
pressió del Principat a la llista de
paradisos fiscals, la qual cosa ha de
comportar l’activació de relacions
comercialsiinversoresambigualtat
de condicions entre ambdós països
i la resta d’Europa. La col·laboració
administrativaentreelsestatsmem·
bres de l’OCDE ha provocat una evo·
lució ràpida, constant i molt impor·
tant en relació amb la pressió inter·
nacional orientada a evitar l’evasió
fiscal entre països.
Això, sumat a la crisi financera
internacional, ha comportat que
tots aquells territoris qualificats de
baixa tributació i tots aquells ano·
menats paradisos fiscals, no única·
Andorra, inclosa a la llista negra
de l’OCDE, qualificada no només
com a paradís fiscal sinó també com
a Estat no cooperant, no s’ha pogut
escapar lògicament d’aquesta per·
secució.
Pertant,aixòsuposaungranrep·
te per a Andorra. Cal que tots els ac·
tors de l’economia andorrana es po·
sin a treballar per saber potenciar
els seus punts forts i minimitzar els
febles davant el nou mercat. El regu·
lador marcarà les regles del joc amb
la redacció d’un marc legislatiu i fis·
cal en línia amb els vigents a Euro·
pa i esdevindrà imprescindible una
equitat competitiva recíproca, tant
comercial com inversora.
I, en aquest context, seran els em·
presaris i professionals andorrans
els qui hauran de saber treure par·
tit del major mercat, l’europeu, que
s’obrirà davant seu, amb més de·
manda,peròtambéambmésoferta,
disposada a trobar demanda al mer·
cat Andorra. H
Economista
E
l dia 10 de febrer va entrar
envigorl’acordd’intercan·
vi d’informació en matè·
ria fiscal amb Espanya, pel
que fa a qüestions penals, entrant en
vigor pel que fa a la resta de supòsits
l’1 de gener de 2012. A hores d’ara,
els andorrans només estan sotmesos
atributaciódirectadetransmissions
immobiliàries i de plusvàlues sobre
La finestra
oberta
MARTÍ
Coses que passen
L’indefinible i la
indefinició en la
política
E
ls darrers fets interna·
cionals posen en el pri·
mer capítol de l’actuali·
tat la importància de la
gent com a element de
lacol·lectivitat.Hempassatdeldes·
potisme il·lustrat ala participació
directa del ciutadà en les decisions
que l’afecten. El pas és important.
Te però un problema: el temps que
pot mantenir aquesta influència
enfrontada als interessos generals
de les corrents de poder. Tot el que
hem viscut és positiu. Caldrà veu·
re si ho sabem mantenir. L’incòg·
nita de futur és latent, ara més que
mai. No es tracta d’escriure un mo·
viment episòdic en uns esdeveni·
A IGUALS CONDICIONS
–QUE NO SEMPRE ES
DONEN– ÉS PREFERIBLE
LA GESTIÓ PRIVADA
ments que han commogut el món.
El que de veritat importa és fer his·
tòria i aconseguir que, finalment,
el ciutadà tingui veu i poder no
únicament en unes eleccions, si·
nó davant de les injustícies que es
produeixen. No importa tant lam·
democràcia final, sinó el camí per
aconseguir aquest objectiu i el ca·
pítol final del seu assentament.
Tot això ho penso a nivell do·
mèstic. O sigui a casa nostra. Tots
els moviments que es fan ara ma·
teix es promouen en sectors molt
concrets i amb objectius definits.
El ciutadà segueix sense expressar
el que vol, perquè el seu desencís
resulta evident de fa molt temps.
Demanaria a tots els que preparen
el seu missatge electoral que escol·
tin el carrer. A tots i no únicament
als que voten. Que ho facin a nivell
de país, malgrat no oblidin els seus
condicionants locals. En la mesura
que sapiguem ser globals partint
del localisme, sabrem ser país. Sé
que el comentari és fàcil i pot sem·
blarpoctranscendent,peròésl’aro·
maquefapossibleuncontingut.En
política es parteix de l’indefinible,
però no de la indefinició. H
MERCÈ
L’obertura
d’Andorra
Raül
Andosins
Rosell Pujol
JOSEP ANTON
berals o estatistes– no són mai bons
companys de viatge: cal analitzar
quina opció aconsegueix maximit·
zar l’efectivitat i l’eficiència. Si l’op·
ció és pública, benvinguda sigui; si
ésprivada,també.Ifinsitotensatre·
vim a suggerir que, en igualtat de
condicions, és sempre preferible la
gestió privada, perquè sol ser més
flexible i evita l’acumulació d’exces·
sives responsabilitats en mans pú·
bliques.
Ara bé, hi ha un altre debat de
fons que no podem defugir i que no
és responsabilitat directa de la ma·
joria actual –per bé que sí dels seus
predecessorsicoreligionaris–:¿Posi·
cionar Andorra la Vella com a destí
deturismedecongressosimplicate·
nir una infraestructura com aques·
ta? Sens dubte és de primer nivell,
però potser hagués estat millor no
començar la casa per la teulada, si·
nóprimerposicionarlaciutat,elpa·
ís, la marca; assegurar que hi haurà
una activitat important i, després,
calcularlainfraestructuraenfunció
de l’activitat. Fa 20 anys Barcelona
va eclosionar com a destí del turis·
me de congressos i no tenia un cen·
tre de congressos en condicions. Ai·
xí ho expliquen els experts.
ment per la seva baixa o nul·la tri·
butació sinó també per la preserva·
ció del secret bancari, hagin estat
perseguits i amenaçats fins aconse·
guir que signin acords d’intercan·
vi d’informació fiscal o convenis de
doble imposició amb una clàusula
d’intercanvi d’informació amb di·
ferents estats.

2. 5el Periòdic d’Andorra
Opinió Dijous, 17 de març del 2011
La tribuna
Rigor i responsabilitat institucional
Els socialdemòcrates hem posat les bases per ser considerat un país lleial en les relacions exteriors
N
o crec que faci mal
parlar de tant en tant
de coherència, de ri-
gor i de responsabili-
tat institucional. És bo
que expliquem que el Govern ha
complert el seu compromís amb la
ciutadania sempre que no se l’ha
bloquejat en l’intent. Parlem, per
exemple, del compromís d’acosta-
ment a Europa que feia anys que
explicàvem i anunciàvem si mai
se’ns elegia per governar. I així ha
estat. Hem iniciat processos que
promouen la transparència i esce-
nifiquen a la pràctica aquest acos-
tament.
N’ha parlat el Jaume Bartumeu
enmésd’unaocasió:d’ençàquevam
assumir la responsabilitat del Go-
vern, el juny del 2009, la nostra fei-
nahaanatadreçadaaposarunesba-
ses, tan sòlides com fos possible, per
fer d’Andorra un país considerat en
les seves relacions exteriors, un es-
tat lleial amb els seus veïns. Un pa-
ís que, cooperant amb les normati-
Font
Era, literalment, impensable que Andorra pogués seguir assumint el risc
de continuar sent l’únic petit país europeu que empra l’euro com a moneda
nacional sense haver establert un acord monetari amb la Unió Europea
noe
noe
jordi
Martí
Mercè
Torn de paraula
E
specialmententempseco-
nòmicament difícils –pe-
ròenèpoquesdebonança
també– els inversors ten-
deixenainvertirenpaïsos
segurs, en aquells països on els seus
negocis i inversions corren el menor
Ofereix Andorra la informació necessària a l’inversor?
cament europeu com la relació ade-
quada amb el sistema de compensa-
ció interbancari internacional. Era,
literalment,impensablequeAndor-
ra pogués seguir assumint el risc de
continuar sent l’únic petit país eu-
ropeu que empra l’euro com a mo-
neda nacional sense haver establert
un acord monetari amb la Unió Eu-
ropea.
Això per posar només dos exem-
ples molt clars i precisos de parau-
la donada i duta a terme. I tot això,
no ho oblidem, en tan sols dos anys.
No dubteu que seguirem treba-
llant amb la mateixa intensitat,
coherència i rigor a partir del 4
d’abril. Seguirem impulsant la re-
formafiscal,iniciadagràciesalcon-
venciment i l’empenta dels social-
demòcrates. Una reforma fiscal ja
acomplerta en la seva primera fa-
se, però que no es pot aturar aquí.
El Consell va aprovar les lleis tribu-
tàries que permeten posar Andor-
ra en el camí de la normalitat i de la
recuperació econòmica. Lleis que
són eines fonamentals perquè les
generacions de joves andorrans dis-
posin d’un país amb futur. Un cop
més, per paraula donada, conven-
ciment i responsabilitat institucio-
nal i de país. H
Candidat del PS-Ara Futur a Escaldes.
vesfiscalseuropeesiinternacionals,
no quedés al marge de la recupera-
ció econòmica i pogués donar noves
oportunitats a empresaris i a profes-
sionals de casa nostra. I Andorra ho
ha aconseguit.
¿Com? Sortint de la llista grisa de
l’OCDE, després d’haver signat di-
vuit acords d’intercanvi d’informa-
ció fiscal i haver-ne estat ratificats
disset.Aixòequivaladonarcadacop
més credibilitat internacional a An-
dorra. I aquest fet és precisament el
que ens va reconèixer públicament
el copríncep francès, Nicolas Sarko-
zy, en la seva visita a Andorra el mes
de juliol passat. Parlem de paraules
dites pel nostre Govern i que s’han
anat transformant en fets inapel·
lables.
Parlem també de l’acord mone-
tari amb la Unió Europea. Avui, la
prioritat del sector financer andor-
rà és mantenir tant el seu embran-
riscpossible(deixantdebandaelrisc
intrínsec de la inversió o negoci).
Aquest concepte de risc està lligat
a la confiança en el país, la seva sol-
vència, la fortalesa del seu sistema fi-
nancer, la cohèrencia i seguretat del
seu marc jurídic i, també, a la trans-
parència. Els inversors necessiten la
màximainformaciópossible.Conèi-
xer els seus socis, competidors i cli-
ents, per mitjans objectius, resulta
imprescindible. Per això, arreu del
món, ha pres cada cop més impor-
tància la necessitat de tenir una in-
formació financera fiable i homo-
gènia. L’aplicació de les normes in-
ternacionals de comptabilitat i les
normes internacionals d’informa-
ció financera (NIC-NIIF) han esde-
vingut imprescindibles. D’aquesta
manera un actor ecònomic de dife-
rentspaïsosdelmónpotinterpretar
i entendre, en un llenguatge comú,
harmonitzat, els estats financers de
qualsevol actor econòmic, de qual-
sevol empresa del món.
El Govern andorrà va formu-
lar, dins d’aquest context, un marc
comptable, d’aplicació des de l’any
2009,el que mostrava la voluntat
d’aproximar-se a les pràctiques
comptables del seu entorn, la Unió
Europea. Però caldria preguntar-
se ¿de què serveix si llegim que
l’any 2010 només al voltant d’un
30% de les empreses andorranes
van dipositar els seus comptes al
Govern? ¿De què serveix si no hi ha
ningú responsable de vetllar per-
què aquests comptes es dipositin
seguint aquestes normes? ¿De què
serveix si aquests comptes anyals
no són públics, i per tant, es perd la
vocació de transparència que la co-
munitat internacional exigeix? H
MRMAuditors-Consultors(Iberaudit-Kreston)

3. 4 el Periòdic d’Andorra
Opinió DIMARTS, 3 DE MAIG DEL 2011
Editorial
Sense treva en
matèria econòmica
presenta una disminució del 5,9%
respecte a l’abril de l’any passat
2010. D’altra banda, el consum acu-
mulat durant el 2011 ha davallat un
2,6% respecte al mateix període de
l’any 2010. La tercera xifra constata
que les matriculacions de vehicles
continuen la tendència a la baixa.
Cau el consum i vénen menys turis-
tes,ipertantlaconjunturaésdedifí-
cilreconversióúnicamentambacci-
D
e forma reiterada hem
plantejat en aquesta
mateixa secció que la
màxima prioritat de
l’Executiu és comba-
tre els efectes de la crisi econòmica.
Les veus que arriben dels experts no
conviden a l’optimisme, però tam-
poc aporten cap novetat quan s’afir-
ma que aquests serà un altre any do-
lent, com ho va ser el passat. La xi-
frad’aturatsaEspanya,quefregaels
cincmilions,obligaareflexionaren-
cara més en la interconnexió que hi
ha entre les diferents economies, i
alhoraferautocríticaperl’excessiva
dependència del veí del sud en front
de França, que se n’està sortint de la
crisi de forma més ràpida i solida.
Les diferents dades estadístiques
que van ser anunciades ahir van as-
senyalen en aquesta direcció i de-
mostren que la recuperació no és
precisament un fet. Així, l’Índex de
Preus al Consum avançat del mes
d’abril s’ha situat al 2,5% interanu-
al. Aquest indicador suposa un càl-
cul previ de l’IPC que, en cas de con-
firmar-se, suposarà un augment de
tres dècimes de la inflació (març
2011, 2,2%).
D’altra banda, el consum elèctric
d’Andorra durant el mes d’abril ha
estat de 45,4 GWh, una xifra que re-
L’opinió del diari s’expressa només als editorials.
Els articulistes exposen postures personals.
quan una societat, que es qualificarà
com a matriu, es trobi en relació amb
l’altrasocietat,queesqualificaràcom
a filial, en alguna de les següents si-
tuacions: a) Posseeixi la majoria dels
drets de vot. b) Pugui disposar, en vir-
tutd’acordscelebratsambaltressocis,
de la majoria dels drets de vot. c) Tin-
gui la facultat de nomenar o cessar la
majoria dels administradors. d) Hagi
nomenatexclusivamentambelsseus
vots la majoria dels administradors,
que exerceixin el seu càrrec en el mo-
ment que s’ha de complir amb l’obli-
gació de formular els comptes conso-
lidatsdurantelsdosexercicisimmedi-
atament anteriors. d) Que la majoria
dels administradors de la societat fili-
al siguin administradors o alts direc-
tiusdelasocietatmatriuod’unaaltra
filial d’aquesta. No obstant hi ha cer-
tes situacions en les que hi ha dispen-
sadel’obligaciódeconsolidar:Aques-
tessondues:
1–Quanelgrupdesocietatsnosu-
peri la grandària descrita per llei, es a
dir: quan en la data de tancament de
l’exercicidelasocietatobligadaacon-
solidar,elconjuntdelessocietatscom-
preses en la consolidació no sobrepas-
sen dos dels tres llindars següents: a)
Queeltotaldelespartidesdel’actiuno
superiels3.600.000euros.b)Quel’im-
portdelaxifraanualdelnegocinosu-
perielssismilions.c)Queelnombrede
treballadors durant l’exercici no sigui
superiora25.
Ara bé, quan un grup, a la data de
tancament de l’exercici de la societat
obligadaaconsolidar,passidecomplir
duesdelescircumstànciesabansindi-
cadesobédeixidecomplir-les,aquesta
situacióúnicamentproduiràefectessi
esrepeteixdurantdosexercicisconse-
cutius. Als efectes del còmput dels lí-
mits previstos anterior s’han d’agre-
garlesdadesdelasocietatmatriuidel
corresponents a la resta de societats i
tenirencompteelsajustosieliminaci-
ons que precediria realitzar, d’efectu-
arlaconsolidació
Per determinar el nombre mitjà
de treballadors es consideraran totes
aquellespersonesquetinguinohagin
L
es societats andorranes ja
estan obligades a consoli-
dar els seus comptes anyals.
¿Això que vol dir? ¿Qui ha
de consolidar? Han de consolidar els
grup de societats. Als únics efectes de
la consolidació de comptes, aquest
grup està format per la societat ma-
triu i totes les societats filials. Hi ha
d’haver control, això es presumirà
La finestra
oberta
MARTÍ
Coses que passen
Un 1 de Maig
que dóna molt
a pensar
R
esdenouenlamanifes-
tació de l’1 de Maig al
Principat. Ha passat el
que tots preveiem. Min-
sa participació, recor-
datori un any més dels molts temes
pendents en matèria laboral i soci-
al,preocupacióperlacrisiisobretot
perlagentqueesquedasensefeina.
Malgrattotlapancartadeiabenclar
queUnaaltraAndorraéspossible.Sens
dubtequeésaixí.Peròfaràfaltamol-
tavoluntatperpartdetotssideveri-
tatvolemferrealitataquestdesig,
Faunsdiescomentavaqueelssin-
dicats podien punxar perquè no te-
nen els elements jurídics necessaris
pertirarendavantlasevafeina.Tam-
bé és cert que aquesta missió la re-
cordenunavegadaal’anyienvigíli-
esd’aquestacelebració.Enelúltims
mesosespodiaapreciarunavençen
lesdecisionsempresarialsilaborals.
Malgrattotl’ascensdeladesigualtat
resultamésqueevident.Éselproble-
mamésimportantasolucionar.
Per a uns sectors només es pot
salvar reforçant les empreses. Cert,
en part. Si aquesta empenta té pre-
vist abordar les dues vessants sí, en
cas contrari ho veig difícil. Cada dia
rebem lamentacions de la baixada
del consum. És el que hem d’espe-
rar com a fruit de la pèrdua de llocs
de treball, l’augment de la inflació i
la pujada dels tipus d’interès, apart
delasequeracreditícia.Lesreformes
que es defensen fan més fàcil l’aco-
miadamentimesdèbilelmercatla-
boral.
El problema actual es troba en
quetantelssindicatscomelssectors
empresarials s’haurien de replante-
jar les seves polítiques i adequar-les
als nous temps. Es el que no es fa. El
pes de la pròpia història impedeix
assumirl’evoluciódelasocietatque
vivim i això a la llarga pot originar
perdre la perspectiva real de les co-
ses.
Davant aquesta situació haurí-
emdetenirmoltclarselsobjectiusi
la feina a fer. Els sindicats estan per-
dent poder real. A casa nostra no
l’hanaconseguitencara.Lesrespon-
sabilitatss’handesabercompartirsi
deveritatvolemtreballarelfutur.El
distanciament entre empresa i sin-
dicat a casa fa molts anys que dura,
malgrat algun detall en els darrers
temps. Reforcem el que s’ha aconse-
guit–benpoc–comaprimerpasper
a seguir endavant. Busquem conve-
nis que afectin a tots i no promoci-
onen el corporativisme mal entès.
La festa de l’1 de Maig és molt més
que els horaris comercials. El nou
Governtémoltafeinaafer.H
EL CIUTADÀ DEMANARÀ
RESULTATS A CURT
TERMINI, I AIXÒ ÉS UN
GRAN REPTE
MERCÈ
Rosell Pujol
JOSEP ANTON
Comptes anuals
consolidats
Raül
Andosins
ons a nivell nacional, ja que és preci-
sa la recuperació internacional per
aconseguir un creixement econò-
mic sostenible. En aquest escenari
l’Executiu de DA haurà de demos-
trarunaespecialsensibilitatambels
més dèbils, que són els que pitjor ho
estanpassant.Noéscapsecretquela
baixa taxa d’atur és fruit de l’estruc-
tura social del país i al fet que mol-
tes famílies fan les maletes per fer el
viatge de retorn als seus països. Pe-
rò la pobresa ja no és una exclusiva
més enllà de les fronteres andorra-
nes, i les dades de Caritas xifren en
un 20% la població que està al llin-
dar de la pobresa.
Els economistes andorrans coin-
cideixen en assenyalar que aquest
no serà pitjor que l’any passat, pe-
rò alhora coincideixen en receptar
l’obertura econòmica com una for-
ma de captar inversors que aportin
riquesa al país. Deia el futur cap de
Govern, Toni Sen, que el seu gabinet
no disposarà de cent dies de gràci-
es en assumptes internacionals, pe-
rò tampoc tindrà condescendència
en matèria econòmica. Aquesta és
la gran prioritat. Els compromisos
s’han de complir, però el ciutadà es-
pera resultats.
tingutunarelaciólaboralamblessoci-
etats del grup durant l’exercici, mitja-
na segons el temps durant el qual ha-
ginprestatelsseusserveis.
2–Silamatriuéslafiliald’unaaltra
societat que formula els estats finan-
cers consolidats que compleixen amb
les normes internacionals d’informa-
ciófinancera.
Les normes internacionals obli-
guen a la consolidació comptable i
fiscal des fa anys i era previsible que
Andorra també regulés i exigís la con-
solidació en el camí encetat d’homo-
genitzacióambelscriteriseuropeus.
Peròentenemquelacomptabilitat
i la consolidació no són simples requi-
sits mercantils en un entorn interna-
cional,sinóunaeinamoltvaluosaper
a l’empresari per gestionar els actius i
passius,perconstituirunabasesòlida
desd’oncrèixercomaempresaocom
agrupiconstituirlabaseapartirdela
quals’aplicaranimpostosdirectesim-
minents,coml’impostdesocietats.H
Economista
MRMAuditors-Consultors(Iberaudit-Kreston)

4. 4 el Periòdic d’Andorra
Opinió DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DEL 2011
Editorial
El debat de la
sanitat, sobre la taula
nització, les prestacions i les compe-
tències de l’organisme sanitari, amb
l’objectiu d’optimitzar-ne el funcio-
namentiestalviarrecursos.
Jordi Font té prou experiència po-
lítica per saber que les seves paraules
omplirien titulars. Sigui com sigui,
les seves declaracions obren sensible-
ment els límits del debat: abans de
modificar el que paguen els usuaris
de la sanitat pública per descarregar
E
ra d’esperar: no es pot
obrir la caixa dels trons –
en aquest cas, el debat so-
brelaCaixaAndorranade
SeguretatSocial–idefugir
una qüestió que no és ben bé la ma-
teixa, però hi està estretament rela-
cionada, com és el sistema sanitari i,
molt especialment, la viabilitat del
seu funcionament tal com està plan-
tejat actualment. En la roda de prem-
saqueofereixsetmanalmentelcomi-
tè executiu del Partit Socialdemòcra-
ta,elvocalescaldenc Jordi Font vafer
unes declaracions «a títol personal»
ambànimdeprovocació,davantd’un
Víctor Naudi –president de la forma-
ció,nohooblidem–queempal·lidiaa
mesuraqueelseucompanytitllavade
«paràsits» el SAAS i un sistema finan-
cer que, en la seva opinió, s’ha aprofi-
tat d’operacions bancàries sobreres i
no ha donat prou rendibilitat al capi-
taldipositatperlaCASS.
Les seves paraules ja li han valgut
unes quantes crítiques, en el sentit
queelGovernsocialdemòcrata,quan
en va tenir l’oportunitat, no va plan-
tejar en cap cas l’abolició del SAAS –
aquesta és la solució que proposava
Font per «desparasitar» el sistema. De
fet, el programa electoral del PS, tal
com va recordar un Naudi molt més
moderat, advocava per revisar l’orga-
L’opinió del diari s’expressa només als editorials.
Els articulistes exposen postures personals.
veis de no-residents els hauran de
fer una retenció del 10% (gravamen
de l’impost amb caràcter general o
d’un 1’5% si es tracta d’operacions
de reassegurança).
Hiharendesqueestanexemptes,
les principals són les que es deriven
del capital mobiliari ( dividends, pa-
tents, lloguers de béns,…),interessos
i altres rendiments de capital mobi-
liari, compravenda internacional
de mercaderies , així com les despe-
ses accessòries i connexes, exporta-
cions temporals de mercaderies per
reparar-les o transformar-les i sous
i salaris de treballadors afiliats a la
CASS.
Lesempresesandorranes,enqua-
litatderetenidoresd’aquestimpost,
handereteniraquestimpost,lliurar
a l’obligat tributari una certificació
que acrediti la retenció practicada
i presentar al ministeri encarregat
de les finances la declaració corres-
ponent.
Els proveïdors de serveis no-resi-
dents no es veuen, però, perjudicats
d’Andorra.
És un primer pas cara a la con-
figuració del sistema tributari del
Principat adaptant-se als criteris fis-
cals establerts en els països veïns i
a la resta d’Europa, en el sentit de
tributar en el país on es produeix la
rendainoenelpaísderesidènciade
la persona (física o jurídica) que ge-
nera la renda.
Un altre tema és el tipus de gra-
vamen, que pot diferir, i de fet, dife-
reix, en tots els països.
En aquest context, recentment
s’ha tornat a obrir a Europa el debat
de l’homogeneïtzació fiscal. Europa
trigarà més o menys temps a exigir i
ferrealitatlahomogeneïtzaciófiscal
deconceptestributarisitipusdegra-
vamen, però a mig termini esdevin-
drà una realitat. Altrament, la desi-
gualtat fiscal entre països esdevé, de
fet, una competència deslleial, que
afecta la productivitat i l’estabilitat
pressupostària dels països. H
Economista
MRMAuditors-Consultors(Iberaudit-Kreston)
L’
u d’abril d’enguany va
entrarenvigoraAndor-
ra l’impost sobre la ren-
dad’activitatseconòmi-
ques que grava la renda obtinguda
en el territori del Principat d’Andor-
ra per les persones físiques o jurídi-
ques no-residents fiscals (INR).
Això implica que les empreses
andorranes que contractin els ser-
La finestra
oberta
MARTÍ
Coses que passen
Les dues cares
de les coses
V
a ser Stendhal amb les
seves obres El roig i el ne-
gre o La cartoixa de Parma
el que establia la dife-
rència entre les dues ca-
res de la persona. El protagonista
en un cas és volgudament ambici-
ós i l’altre, un ideal que somia sem-
pre despert. També Stvenson plan-
teja un altre tipus en el seu famós
L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
en el que un es desdobla en un al-
trequepersonificaelbéoelmal.Si
estudiéssimafonselspersonatges,
és molt probable que entengués-
sim millor el món.
Tots tenim una mica de tot i de
vegades influenciats per una idea,
oblidem una part per passar a una
altra. A la vegada estem tan supe-
ditats a persones o circumstànci-
esque,perquedarbéambelles,po-
dem arribar a trair el nostre propi
sentiment, o sigui, trair-nos. Lope
de Vega ho defenia clarament en
aquells versos «És just parlar neci/
La Universitat d’Estiu
és una de les escasses
plataformes culturals que
miren a l’exterior
LA PROVOCACIÓ DE FONT
ENS CONVIDA A PENSAR
EN GRAN, MÉS ENLLÀ DE
PETITS AJUSTAMENTS
perquè ho entenguin».
Penso que aquest no és el camí.
La Universitat d’Estiu que, de no
existir l’hauríem de tornar a cre-
ar, és una referència. Ella és una
de les escasses plataformes cultu-
rals que miren clarament a l’exte-
rior i ofereixen una imatge dife-
rent del que som en clar contrast
al que molts pensen de nosaltres.
Toteslespersonalitatsquehanpas-
sat per ella han aportat un grau de
coneixement important i molt ne-
cessari, per aquells –jo el primer—
que anem enrere en això del saber.
TantSampedrocomGoytisoloiara
Ramonet han estat fidels a una lí-
nia crítica en l’explicació dels fe-
nòmens que al llarg del temps
hem anant vivint. La seva visió ha
fet possible que sapiguem destri-
ar el gra de la palla i veure com es
contaminen els valors que sembla-
ven eterns. La veritat és mentida.
La bellesa és decorativa. La pell és
l’ultim esglaó de la desigualtat. La
bellesa és la gran idolatria i el sa-
ber passa a ser obscè. Sobre la crisi
es parla cada dia, però als nostres
mitjans observo el tractament que
es dóna per una part i el que es fa
per una altra. Ho trobo injust. Els
que parlem seriosament es ridicu-
litzen i els que xerren per xerrar es
divinitzen. ¡Quin contrasentit! H
MERCÈ
L’INR: ¿perjudici
per als de fora?
Raül
Andosins
Rosell Pujol
JOSEP ANTON
la despesa que suporta la CASS –una
caixa que, com Font es va encarregar
de recordar, no s’omple per gràcia di-
vina,sinóabasedecotitzacions–hiha
moltcamípercórrerimoltesmesures
queespodentenirencompteambvis-
tes a sanejar –quina paradoxa– el sis-
temasanitari.
S’hipotestarmésomenysd’acord.
Finsitot,s’hipotestarcompletament
endesacord.Peròlagràciadelaprovo-
cació és que ens convida a pensar en
gran,mésenllàdepetitsajustaments
i petites millores en la gestió diària, i
que no hi ha res intocable si s’arribés
col·lectivament–idemocràticament–
a la conclusió que determinat orga-
nismeésinnecessari.
Aquest debat tampoc pot obviar
el preu dels serveis mèdics. La sospi-
ta que potser acabem pagant més del
que caldria, que els actes mèdics ens
surtenmassacars,ésunaqüestióque
s’ha de tractar amb cura, ja que va en
paral·lelaunaqualitatassistencialen-
vejable. No és senzill, però està clar
ques’hadeposarfilal’agullaiqueha
arribat el moment de fer els primers
passos de cara a concretar l’anunciat
pacte d’Estat per la CASS. Un procés
que,comdèiem,nopodràdeixarlasa-
nitatdebanda.
per aquest nou impost, doncs en el
seu país, a l’hora de liquidar el seu
impost sobre la renda o sobre soci-
etats, segons sigui el cas, es podran
deduir l’impost pagat al Principat