1. LA REGULACIÓ I COORDINACIÓ DEL COS: Sistema Nerviós

6. Tipus de neurones Segons la funció: Neurones sensitives  Envien l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial receptor cap al SNC. Neurones motores  Envien la informació des del SNC a l’òrgan efector.

8. Sistema Nerviós Central: estructures protectores Crani (en l’encèfal) Vèrtebres (en la medul·la espinal) 3 membranes: MENINGES El sistema nerviós està protegit per Duramater (+ ext) Aracnoides Piamater (+ int) 1 embolcall ossi Crani

10. Encèfal Cervell : Presenta una profunda cissura que ho divideix en dos hemisferis cerebrals Tàlem : Actua seleccionant les informacions que van cap al cervell Hipotàlem : Regula el SN autònom Cerebel : Controla els músculs responsables del manteniment de la postura i de l’equilibri corporal. Bulb raquidi : S’hi produeix el control autònom reflex del ritme respiratori, del cardíac, la coagulació, el vòmit i la pressió sanguínia. Parts de l’escorça cerebral

11. Sistema Nerviós Perifèric Format per nervis (paquets de terminacions nervioses) que connecten el SNC amb tots els òrgans del cos. Hi ha 3 criteris per classificar els nervis del SNP: 1) Segons el punt de partida del SNC Nervis craneals  Surten de l’encèfal Nervis espinals  Surten de la medul·la

12. Efectuen MEDI EXTERN Estímul MEDI INTERN Òrgans receptors interns Nervis sensitius Nervis motors Òrgans receptors externs Sistema Nerviós Central Resposta Òrgans efectors Estímul 2) Segons la funció Nervis sensitius  Envien la informació des de l’òrgan al SNC Nervis motors  Envien la informació des del SNC a l’òrgan Sistema Nerviós Perifèric

13. Funcions complementàries i antagòniques 3) Segons l’estructura que connecta amb l’encèfal SN Somàtic  Controla moviments voluntaris (o Voluntari) Envia la informació de l’encèfal a la musculatura esquelètica SN Autònom  Controla moviments involuntaris (o Vegetatiu) Envia la informació de l’encèfal a les vísceres SN Simpàtic (Baralla / Fugida) SN Parasimpàtic (Descans / Digestió) Sistema Nerviós Perifèric

14. El Sistema Nerviós Somàtic ACTE VOLUNTARI : es dóna quan la resposta s'elabora en l’ escorça cerebral del cervell La resposta del Sistema Nerviós Somàtic pot ser un ACTE VOLUNTARI o un ACTE REFLEX. ACTE REFLEX : quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal

15. Malalties del SN Meningitis : infecció de les meninges que produeix febre alta, rigidesa del clatell i dolor agut. Epil·lèpsia : trastorn de la funció cerebral que provoca atacs breus consistents en crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència i alteracions sensorials. Traumatisme cranioencefàlic : intercanvi brusc d’energia mecànica que genera deteriorament físic o funcional del contingut cranial. Anorèxia nerviosa : conducta continuada de no voler menjar. Generalment s'inicia per una sensació de pànic davant la idea de excés de pes en persones amb una forta voluntat. Bulímia : Trastorn que consisteix en la ingesta excessiva d'aliments com a resposta davant d'un estat d'elevada ansietat. L’excés de pes provoca la preocupació del pacient, amb el que augmenta l'ansietat i així la ingesta. Estrès : estat de tensió aguda deguda a la necessitat de respondre amb rapidesa a nombrosos estímuls que es perceben com amenaçadors o agressius. Malaltia d’Alzheimer : trastorn neurològic degeneratiu, progressiu i irreversible que es pot presentar a partir dels 50 anys. Els primers símptomes són fallades greus de memòria i confusió en el discurs. Provoca demència i duu a la incapacitat de percebre tot el que succeeix. Trastorns del SN : - Transtorns orgànics  Alteracions físiques dels òrgans nerviosos cops Causes obstrucció d’artèries cerebrals malalties infeccionses genètic factors ambientals agressius - Transtorns psíquics  Alteracions del funcionament del SN, per tant del comportament Origen

17. Tipus de drogues Tipus de drogues : DEPRESSORS NARCÒTICS: ESTIMULANTS AL·LUCINÒGENS: Alcohol  Augmenten el senyal inhibidor. Relaxació, disminució del control motriu (cerebel). Nicotina  Actua com el neurotransmissor natural, però no es desactiva, de manera que provoca plaer i eufòria. Heroïna (opiaci)  Es converteix en morfina dins el cos; imita al neurotransmissor natural, augmentant l’impuls inhibidor, causant disminució del dolor i baixant la freqüència respiratòria. També provoca vòmits i molta addicció. Speed (metamfetamina)  Per exocitosi surt més neurotransmissor i el senyal nerviós s’amplifica Augmenta la temperatura corporal i la pressió sanguínia. Pot provocar psicosi. Cocaïna  Com l‘speed però no impedeix que el neurotransmissor sigui reabsorbit, de manera que provoca eufòria en un primer moment però depressió i posteriorment. Èxtasi  Evita que es reabsorbeixi el neurotransmissor natural, de manera que s’acumula a l’espai sinàptic. Així s’amplifica l’impuls nerviós, donant lloc al deteriorament de la memòria, depressió i trastorns de la son. Cànnabis  S’uneix als receptors, es transmet l’impuls, però no es recicla el neurotransmissor sinó que es destrueix. Té com a efectes la relaxació, benestar i pèrdua de memòria a curt termini (hipocamp).

18. Prevenció ALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA NO ABUSAR DE L’ALCOHOL DESCANS SUFICIENT EXERCICI FÍSIC I VIDA SANA RELACIONAR-SE POSITIVAMENT AMB ALTRES PERSONES DISFRUTAR DELS PETITS PLAERS MANTENIR UNA ACTITUD OPTIMISTA