Power Point de la xerrada realitzada al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona (10/12/12), dirigida als Pèrits col·legiats. El dia 21 de Gener es repetirà la xerrada per qui pugui estar interessat. Salutacions

1. Anàlisi de Patologies en
Estructures de Fusta.
C.O.A.C. 10/12/12

2. '
Empresa
associada a:
'
associats s.l.
assessors en càlcul d’estructures

3. INTRODUCCIÓ ALS DIFERENTS PATÒGENS (I)
Biologia dels agents xilòfags

4. La Fusta

5. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes).
Cicle biològic.
Trets característics
ous La major part del  Les ales anteriors i posterior són molt semblants,
cicle vital es produeix d’aquí el nom d’Isòpters (iso=igual, pteron=
sota terra
ales).
larva
 El color clar del seu cos (excepte el dels individus
reina alats reproductors) els ha valgut el nom de
“formigues blanques”.
rei  Una característica fonamental dels tèrmits és la
divisió social en vàries castes, un cop superat
l’estadi larvari: obreres, nimfes, soldats i els
obrera individus sexuats i reproductors que poden ser
primaris (rei i reina) i secundaris.
 Les larves requereixen mudes per passar següent
estadi. Aquest procés es possible degut a la
Es converteixen síntesi de quitina. La quitina és la materia prima
en parella
per generar la nova “pell”.
reproductora nimfa
soldat
 Les termites de la península pertanyen al grup
dels tèrmits subterranis (gènere
Reticulitermes ,representat per Reticulitermes
grassei i Reticulitermes banyulensis) i a la termita
Perden les ales
de la fusta seca (gènere Kalotermes).
i busquen un
Sexuats alats
lloc adequat per
construir la
cambra reial

6. AGENTS XILÒFAGS: el Tèrmit alat i la Formiga alada. Diferències.
 Antenes:
 Tèrmits: Rectes.
 Formigues: Angulades.
 Ales:
 Tèrmits: Completament plegades unes sobre les altres.
 Formigues: Obertes.
 Cos:
 Tèrmits: Tòrax y abdomen continu.
 Hormigas: Tòrax y abdomen clarament separats.
Tèrmit Formiga

8. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.
Les obreres: estèrils, amb les mandíbulas
amples i curtes. són les veritables
responsables dels danys ocasionats a
les construccions de fusta. Són la única
casta que pot alimentar-se per sí
mateixa.
Els soldats: Es diferencien de les obreres
per la seva major grandària del cap,
més ample i més fortament quitinitzat,
amb les mandíbulas grans. Els soldats
es congreguen en els punts en els que
la colònia és atacada, per defensar-la.
Els sexuats alats: encarregats de
garantir la generació de noves
colònies. Es generen a partir de les
mudes de les nimfes. La seva
capacitat de volar, afavoreix la
colonització de noves zones. Són els
futurs reis i reines.

9. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.

10. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.

11. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.

12. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.

13. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.

14. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit Subterrani (gènere Reticulitermes). Castes
més significatives.

15. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit. Alimentació.
 S’alimenten de compostos de cel·lulosa: paper, cartró,
fusta.
 Només les obreres són capaces de recollir el menjar.
 Un cop han recol·lectat la matèria digerible, la
reparteixen entre els individus de les diferents castes de
la colònia, de dues maneres: boca-boca, i anus-boca.
Aquest fenomen s’anomena trofalàxia.
 La cel·lulosa és digerida per petits protozous presents
als intestins de la termita.

16. AGENTS XILÒFAGS: El Tèrmit de la fusta seca (gènere Kalotermes).
 Individus de major envergadura.
 No necessiten tanta humitat en el medi on viuen com les
seves parents subterrànies.
 No viuen sota terra sinó a les fustes que ataquen, les quals
poden ser fixes o mòbils (branques, marcs, bigues, portes,
etc.). L’espècie subterrània només ataca fusteria fixa.
Rei i reina de termita de la fusta
seca, un cop han perdut les ales.
Restes de l’atac de la termita
Kalotermes, a una fulla de porta.

18. Reticulitermes sp
Cryptotermes sp Kalotermes sp

21. Criptotermes
Reticulitermes / Kalotermes

24. AGENTS XILÒFAGS: La carcoma petita (grup dels anòbids).
 Els escarbats anòbids viuen a la fusta morta (treballada o natural).
 Nom vulgar: carcoma, corcs.
 Dipositen els ous en obertures i esquerdes de la fusta.
En eclosionar surten larves. Aquestes s’alimenten de la fusta. El
resultat de l’alimentació són túnels a pocs mm. per sota de la
superfície.
Un cop a passat l’estadi larvari, entren en fase de pupa, a on la larva es
converteix en adult.
En eclosionar la pupa, surt el coleòpter adult (primavera – estiu) a la
superfície, generant uns orificis de sortida. Aquests orificis són cercles
perfectes amb radis compresos entre 1 i 3 mm.
Els escarbats adults, en aparellar-se, tornaran a
posar ous, tancant així el cicle.
Anòbid adult.

26. Xestobium rufovillosum de Geer
Carcoma mediana)
•Adultos de 6 a 9 mm de longitud, color pardo con pequeñas
manchas blanquecinas.
•Orificios de salida circulares de 2-3 mm de diámetro
aproximadamente.
•Detritus granulado y redondeado.
•Daños en frondosas y raramente en coníferas.
•Frecuentemente en maderas atacadas previamente por
hongos.
•Posibilidad de aparearse y poner los huevos en el interior
de la madera.

28. 
Ataquen fustes frondoses, roure principalment.

Adults amb forma allargada, de color marró fosc, de 3 a 7
mm de longitud.

Cicle vital d'un any generalment, reduïnt-se a 3 o 4 mesos
depenent de les condicions.

Orificis de sortida circulars de 1-2 mm de diàmetre.

Representats en la Península per 2 espècies:

Lyctus linearis Goeze (Autòctona)

Lyctus brunneus Steph (tropical)

31. •Adults amb forma allargada, de color marró fosc, de 2-3 mm
de longitud.
•Cicle vital accelerat en presència de fongs y excès
d'humitat.
•Orificios de salida ovalados de 1 a 2 mm de diámetro.

33. AGENTS XILÒFAGS: La carcoma grossa (grup dels cerambícids).
 Morfològicament es caracteritzen per tenir les antenes més tant o més llargues que
el cos, especialment en els mascles.
 Nom vulgar: capricorns, corcs.
 S’alimenten d’arbres vius, arbres acabats de tallar, troncs i fusta desfermada.
 Dipositen els seus ous en esquerdes o obertures de l’escorça o també en la fusta
toscament serrada.
 L’espècie més comú a la fusta estructural és la d’Hylotrupes bajulus (fig.1).
 Un cop eclosionats els ous comencen els diferents estadis larvaris, els quals poden tenir
una durada d’entre 3 i 5 anys. Durant aquest temps s’estaran alimentant de la fusta
atacada (fig.2).
 Els adults, en sortir de la fusta, deixen un orifici ovalat que oscil·la entre els 10mm i els
40mm de diàmetre.
 La plaga pot infestar la mateixa peça de fusta repetidament.
Figura 1: Adults de H. bajulus. Figura 2: Larva de Cerambícid.

34. AGENTS XILÒFAGS: La carcoma grossa (grup dels cerambícids).

35. AGENTS XILÒFAGS: Quadre comparatiu coleòpters.

36. AGENTS XILÒFAGS: Fongs lisotròfics.
 S’alimenten de la descomposició de matèria orgànica.
 Les espores
 L’element reproductor.
 Són microscòpiques però esdevenen visibles en grans quantitats presentant la
forma de fines pòlvores.
 Són produïdes en gran nombre i dispersades pel vent, insectes o animals.
 Quan troben condicions favorables germinen i infecten la fusta en la que han
anat a parar.
 L’aigua és necesària pel desenvolupament dels fongs.
 Els requeriments pel creixement:
. Colonització de l’albura de la fusta (més que no pas el duramen).
. Un mínim del 20% d’humitat i una temperatura òptima de 23ºC.
. El creixement és 2 vegades més ràpid a 21ºC que a 10ºC
. Presència d’oxígen.
 El mecanisme d’atac consisteix en una descomposició química de la cel.lulosa i de la
lignina, depenent la intensitat de l’atac del tipus de fong.
 En tot cas són sempre indicis d’humitats excessives.

37. AGENTS XILÒFAGS: Fongs lisotròfics II.
Fongs lisotròfics, aquí tenim un
exemple de podriment cúbic.
Fase vegetativa.

38. Fong Cromogen: Blauet
A través de les
puntejadures
naturals i els canals
resinífers

39. Podriment Cúbic (I)
Degrada la cel·lulosa

40. Podriment Cúbic (II)
Degrada la cel·lulosa

41. Podriment Fibrós
Degrada la lignina

42. Podriment Tou
Degrada la cel·lulosa
i la lignina

46. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Check list bàsic
1. Associacions ràpides de idees:
1. Túnels de sorra/fang, solcs al guix, fustes buides i/o amb fang sec al seu
interior, a vegades aquest fang amb formes còncaves; fustes menjades a
làmines deixant només els anells de tardor amb fang (coníferes): TÈRMIT
SUBTERRANI (Reticulitermes sp). Si les restes deixen la fusta ben neta,
sense fang sec, i amb acumulació de pèl·lets de secció hexagonal (barrils) a
les zones horitzontals: TÈRMIT DE LA FUSTA SECA. I si aquests
pèl·lets els tiren fora de la fusta fent pilonets d'aquests a l'exterior:
Cryptotermes sp. Si no, si tot està a l'interior, més probable que sigui
Kalotermes sp.
1. Individus alats ben negres, amb ales plegades i més llargues que el cos,
sense diferenciació entre tòrax i abdomen: TÈRMIT. I si aquests individus
tenen “bufanda” groga: DE LA FUSTA SECA (Kalotermes sp). I si no la
tenen: SUBTERRANI. I si no la tenen, però són de color caramel: DE LA
FUSTA SECA (Cryptotermes sp).
1. Ales al terra ben agrupades: TÈRMIT, molt probablement SUBTERRANI.

47. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Check list bàsic
1. Associacions ràpides de idees (II):
1. Orificis rodons perfectes fins a 2 mm a la superfície de la fusta:
CARCOMES PETITES.
1. Orificis rodons perfectes fins a 3-4 mm a la superfície de la fusta:
CARCOMES MITJANES. I molt probablement hi han hagut fongs
associats, mesurar la humitat de paret i fusta.
1. Orificis ovalats i amorfs molt petits (1 mm), amb restes de pols com de cafè:
CARCOMES PETITES (Grup Curculionidae - gorgojos). I amb total
seguretat hi han hagut fongs associats, mesurar la humitat de paret i fusta.
1. Orificis ovalats grans, fins a 7-12 mm: CARCOMES GRANS (Grup
Cerambicidae – capricorns). Poden atacar en fondària tota l'albeca, sense
atacar el duramen en coníferes, i atacant tota la secció en frondoses tobes
con el pollancre.

48. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Check list bàsic
1. Associacions ràpides de idees (III):
1. Superfície que es desfà com en filaments i pelussa groga: PODRIMENT
FIBRÓS (es menja la lignina) (es pot confondre amb degradació química
àcida).
1. Superfície que es desfà com en cubs marró fosc: PODRIMENT CÚBIC (es
menja la cel·lulosa).
1. Superfície que és com suro: PODRIMENT TOU (s'ho menja tot).

49. INTRODUCCIÓ ALS DIFERENTS PATÒGENS (II)
PATOLOGIES A L'ESTRUCTURA DE FUSTA (I):
AFECTACIONS BIÒTIQUES.
Caracterització dels atacs

89. PATOLOGIES A L'ESTRUCTURA DE FUSTA (II):
AFECTACIONS ABIÒTIQUES (I).
Defectes propis estructurals:
Propis de la natura de la fusta.
Deguts a canvis volumètrics.

103. PATOLOGIES A L'ESTRUCTURA DE FUSTA (II):
AFECTACIONS ABIÒTIQUES (II).
Fenòmens Físico-Químics

104. Agentes Químicos. Ambiente ácido. Caso real

105. Agentes Químicos. Ambiente ácido. Caso real.

106. ANÀLISI DE PATOLOGIES.
INSTRUMENTS

107. DIAGNOSI A L’ESTRUCTURA DE FUSTA.
Assaigos No Destructius / Pseudo-No-Destructius.
• Detectors Acústics: activitat xilòfaga.
• Resistògraf : densitat i grau de deteriorament intern a escala real.
• Ultrasons / Vibracions: Classe Resistent. MOE, MOR. grau de det.
intern.
• Sylvatest.
• Fakkop.
• Tomògraf (Arbotom)
• Georadar.
• PLG.
• Timber Grader
• Impacte: densitat.
• Penetrómettro (Pylodin).
• Estractor de Tornillos.

116. ANÀLISI DE PATOLOGIES.
METODOLOGIA

117. DIAGNOSI A L’ESTRUCTURA DE FUSTA. Parts.
Inspecció general, qualitativa (I):
• A tots els elements de la unitat estructural.
• Inspecció visual.
• Proves duresa.
• Percepció organolèptica.
• Assaigos no destructius.
Inspecció selectiva, quantitativa (II):
• A aquells elements triats a la primera part.
• Assaigos Pseudo-no-destructius.
• Proves al laboratori:
 Anàlisi espècie i densitat.
 Assaigos destructius. Elements descartats.

119. Estat actual de la inspecció en fusta estructural a Alemanya
(2008)
En menys del 10% dels projectes de restauració, es fa abans una inspecció
correcta i de confiança.
Més del 90% de les inspeccions es fan visualment, o utilitzant eines senzilles.
Si es fa la Inspecció Tècnica, depenent de l'inspector i de les característiques
del projecte, les inspeccions consten de:
70% Resistografies
30% mesures de humitat
10% endoscopi (inspecció visual en zones inaccessibles.
5% Ultrasons (MOE)
Degut a que els enginyers i arquitectes no estan educats en com treballar amb
construccions de fusta, ells tot sovint substitueixen fusta antiga per fusta nova o
acer, especialment a les connexions.

121. Les inspeccions, majorment:
1. Tenen un cost sobre un 3% i un 10% del total del cost del
projecte (només contant la feina de fusta estructural).
2. Ajuden a estalviar entre un 30% i un 70% del cost total, quan es
comparen amb projectes convencionals (sense inspecció o amb una
simple inspecció visual).
3. Han preservat més fusta estructural històrica de l'esperada en
inici, i a costos inferiors.
4. El cost total del projecte ha sigut sempre planificat després d'una
correcta inspecció.

122. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (I). Qualitativa.
Tot l'edifici.
 Identificar les plagues. Nombre i tipus.
 Determinar el nivell de infestació de cada plaga.
 Elaboració d’un Mapa d’Activitat Xilòfaga.
 Determinar quin és el tractament més adequat.

123. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (I). Identificar les plagues. Nombre i Tipus.
 Verificació del grup de xilòfags:
• Isòpters (termita).
• Coleòpters (carcoma).
• Himenòpters (abelles, formigues).
• Fongs (podriments).

124. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (I). Determinar el nivell de infestació.
 Inspecció visual.
 Cata física. Proves de duresa.
 Inspecció per Sensors Sonors. Detecció
d’activitat xilòfaga.
Cryptotermes.
Hylotrupes.
Kalotermes.
Reticulitermes.
Reticulitermes.

125. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (I).
Elements de fusta. Sensors sonors.
Consisteix en l’escolta dels sons emesos pels organismes
xilòfags.
Requereix la utilització d’un sensor acústic.
Dit aparell consta d’un amplificador de so.
Cada organisme xilòfag, quan està en activitat d'alimentació
emet un so característic.
Podrem així identificar l’espècie que està atacant el component
de fusta objecte d’estudi.
El sensor acústic s’utilitzarà en tots aquells elements de
fusta que poden ésser atacats.
És molt útil per a la inspecció de tot tipus d’element de fusta
(marcs, salvapeus, bigues, etc.).

126. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (I). Mapa d’activitat Xilòfaga.
 Representar les dades obtingudes dels apartats
anteriors, sobre plànol.

127. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (I). El tractament adequat.
Anàlisis de les dades recollides a la inspecció tècnica.
Avaluació dels riscs humans i ambientals.
Terminis de seguretat dels productes.
Tractament Químic: Tractament IGR. Tractament Mixt:
Total Químic
Parcial +
Biorracional

128. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Check list bàsic
1. Enquesta al client:
1. Ha detectat com formigues voladores dins de l'immoble? (molt
important preguntar-ho sobretot si és època primaveral o estival, i
fins i tot a al tardor)
2. Al netejar, o de manera fortuïta a topat amb algun marc o sòcol i
aquest s'ha deteriorat o s'ha trencat/enfonsat?
3. Han canviat bastiments o alguna biga, des de que hi viu a
l'immoble?
4. Han fet algun tipus de tractament anti-tèrmit/anti-carcoma a les
bigues o als marcs alguna vegada, encara que fos fa molt de temps?
5. S'han realitzat algun tipus de reforç a les bigues de fusta, que vostè
recordi?
6. Han patit entrades d'aigua? Goteres, fuites, etc....

129. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Check list bàsic
1. Si la resposta és sí a alguna de les preguntes anteriors, començar la inspecció pel
punt de l'immoble a on ens porti la resposta, i avaluar:
1. Restes d'ales, que puguin ser termítiques, al terra, darrera d'algun moble, d'algun
radiador, de l'armari, sota el llit, darrera les cortines?
2. Restes de túnels termítics a les parets i terres, darrera tapajunts i sòcols, panys de
porta, arestes. Si hi són trencar-los suaument en busca de individus, i tornar més
tard per si s'ha reconstruït.
3. Avaluar la duresa dels bastiments de façana i els del bany, a les parts baixes, a on
encasten amb el terra, i picant en angle de 45º.
4. Inspecció visual de les bigues si són accessibles: orificis de sortida d'algun
coleòpter?, túnels termítics?. Taques d'humitat, a les bigues o entre bigues, als
falsos sostres.
5. Si es possible, i assequible, picar les bigues en 45º cap a l'emportament, seguint
el perímetre de la secció encastada. Fer alguns cops en superfície, en altres punts.
6. Mesurar les humitats en parets i fusta, sobretot allà a on es detectin taques de
humitat, o a on, en algun moment s'haguessin produït fuites d'aigua.

130. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Check list bàsic
1. Prosseguir amb la inspecció: Un cop inspeccionats els primers punts de
risc, estendre la inspecció als punts que per les seves condiciones de
temperatura i humitat solen ser més proclius a la infestació per agents
xilòfags, repetint en tots ells mateixa operació:
1. Soterranis.
2. Cuines.
3. Banys.
4. Exteriors.
5. Zones que limiten amb els patis interiors.
6. Patis interiors.
7. D'altres zones amb fuites i goteres.
8. Etc......

131. Inspecció tècnica ITE (fusta)
Material bàsic recomanat
1. Roba còmoda i/o funda (“mono”), per possibles llocs de difícil accés.
2. Plànols / ITEfàcil.
3. Paper i bolígraf / Tablet PC.
4. Càmera digital / Tablet PC.
5. Llanterna.
6. Objecte contundent tipus tornavís gros de punta reforçada i plana.
7. Cinturó d'eines.
8. Sensor d'humitat senzill (tipus testo 606 o similar): vàlid per parets i fusta.
9. Lupa: 8X, 15X.
10.Mostres ja identificades per confirmar espècies o grups genèrics.
11.Trepant de bateria amb broca de fusta o metall (opcional).
12.Sensors sonors i/o de moviment (opcional).
13.Escala de mà plegable (opcional).

132. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (II). Quantitativa.
Bigues.
 Caracterització de la fusta. Humitat. Espècie. Dimensions. Defectes.
 Anàlisi Densomètric: possibles variacions de densitat interna.
 Anàlisi Resistogràfic: quantificació dels possibles danys interns.
 Estimació de la Classe Resistent. Sylvatest.
 Valoració de les dades obtingudes: Software.

133. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (II). Caracterització de les bigues.
Elements de fusta i de construcció. Xilohigròmetre.
Consisteix en la captació de la humitat que tenen els
elements de fusta i de construcció (murs, envans, etc.).
Dit aparell ens proporciona dades immediates.
Cada organisme xilòfag ataca elements de fusta amb un
rang de humitat, característica de la espècie.
Podrem així orientar-nos sobre l’espècie que està atacant o
pot atacar l’element de fusta objecte d’estudi.
La humitat en murs i envans ens podrà indicar possibles vies
d’accés a l’edifici de les termites subterrànies.

136. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (II). Caracterització de les bigues.
L’anàlisi de l’Espècie de fusta i la Densitat.
Consisteix en la recollida de petites mostres de fusta de
cada element que pugui indicar que estem davant d’una
espècie de fusta diferent.
Alguns organismes xilòfags ataquen una espècie o grup
d’espècies concretes.
L’espècie de fusta ens portarà a saber a quina taula de
resistències hem de consultar la classe resistent, segons
sigui frondosa o conífera. Tropical o temprada, etc. Mostra d’avet recollida d’una
encavallada a St Hilari Sacalm.
Les dades preliminars de densitat, ajudaran a confirmar la
classe resistent. Tall transversal. Avet.
Tall radial. Avet
Tall radial. Avet

137. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (II). Caracterització de les bigues.
Dimensions i Defectes.
Consisteix en:
 L’estudi biomètric de les bigues: secció teòrica, secció total, total
d’empotrament, longitud visible, etc.
 L’estudi dels Defectes visuals: esquerdes, nusos, flexions
excessives, etc. Prenent nota de la seva fondària, així com de la
situació exacte a la biga, mitjançant coordenades.
En aquest apartat es detecten totes les anomalies degudes a assecaments
defectuosos, fatigues, etc, i que es poden identificar a simple vista.

138. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (II). Bigues de fusta. Densitat interna.
Les bigues són sotmeses a un bombardeig d’ones del grup de les
microones.
Per fusta sana les microones emeten a una escala característica, i
en travessar la fusta i rebre la ona resposta, no es detecta cap
alteració respecte a l’escala d’emissió.
En el cas de que la fusta es trobi en males condicions, les
microones emeses en l’escala abans esmentada, tornen
rebotides amb valors d’escala superiors.
Com més elevat és el nivell d’escala resposta, en relació a nivell
inicial, més variació de densitat.
Les dades recollides són només valors globals de l’estat intern de la
fusta, ja que el resultat és la suma de totes les imperfeccions
detectades.

139. LA INSPECCIÓ TÈCNICA (II).
Bigues de fusta. Estudis resistogràfics.
Consisteix en l’estudi de la resistència de la fusta a la
penetració.
Requereix la utilització d’un resistògraf.
Dit aparell consta d’una broca de 3 mm de gruix.
33
La resistència que troba la broca en penetrar la fusta, queda
30
27
23
10
17
emmagatzemada digitalment en una gràfica a escala real.
13
10
7
3
0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
En aquest cas, i a diferència de l’estudi de variació de
densitat, sí podem saber a quina fondària, i quines
dimensions te la imperfecció detectada a la biga.
El resistògraf s’utilitzarà en aquells punts catalogats de risc
en la primera fase.
És molt útil per a la inspecció dels caps encastats de
les bigues.

140. ANÀLISI DE PATOLOGIES.
DADES I RESULTATS
CAS REAL

141. Taules de Resultats.
Resum Resistografies.

143. Taules de Resultats.
Llistat de Gràfiques.

144. Taules de Resultats.
Llistat de Gràfiques.

145. Taules de Resultats.
Llistat de Gràfiques.

146. Taules de Resultats.
Llistat de Gràfiques.

147. Taules de Resultats.
Llistat de Gràfiques.

148. Plànols. Incidències.

149. Plànols. Defectes Externs.

150. Plànols. Resistografies Recomanades.

151. W-Test. Plànols. Deteriorament intern.

152. Plànols. Zones de Major Risc.