2. El romanticisme
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVII ,
inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El
podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li
importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials
de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició,
amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants
Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i
concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es
presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una
mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.
3. Característiques
▪
La major importància del sentiment enfront la raó.
▪
La forta tendència nacionalista de cada país.
▪
La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
▪
La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
▪
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
▪
L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
▪ Una gran apreciació de les coses personals,
▪ Subjectivisme i individualisme absolut
8. Theodore
Gericault
És una de les poques obres en què Delacroix abandona els
temes literaris i recorre a l'esdeveniment contemporani.
L'any 1830, la Revolució de Juliol posà fi al govern dels
Borbons a França i obri pas a una monarquia constitucional
sota Lluís Felip d'Orleans.
14. Realisme
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible
a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art
abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima
proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en
pintura com en la literatura.
A influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia són factors determinants en la definició
de l'estètica realista. El moviment realista va néixer a França i s'estengué arreu. Els principals
representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier
(1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875)
15. Característiques
▪
Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
▪
Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges
són representats mitjançant una natura humanitzada.
▪
Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social.
▪
Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges,
situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics,
humans i socials.
17. J.François Millet
Jean-François Millet va ser un pintor realista i un dels
fundadors de la Escola de Barbizon a la França rural. Es
destaca per les seves escenes de camperols i grangers.
20. Joaquin sorolla
Joaquín Sorolla y Bastida, fue un pintor y artista gráfico
español impresionista. Fue uno de los pintores españoles
más prolíficos, con más de 2.200 obras catalogadas.
23. Jean-Baptiste Camille Corot
Jean-Baptiste Camille Corot paisajista francés nacido en
París el 16 de julio de 1796 y fallecido también en la capital
francesa el 22 de febrero de 1875
33. Auguste Rodin
Auguste Rodin (París, 12 de noviembre de
1840 - Meudon, 17 de noviembre de 1917)
fue un escultor francés contemporáneo
a la corriente Impresionista. Enmarcado
en el academicismo más absoluto de la
escuela escultórica neoclásica, es el
escultor encargado no sólo de poner fin
a más de dos siglos en busca de la
mimesis en las artes tridimensionales,
sino de dar además un nuevo rumbo a la
ya obsoleta concepción del monumento
y la escultura pública. Es por esto que
Rodin ha sido denominado en la historia
del arte: «el primer moderno»