1. L’ENCÍS QUE FUIG
Maria Antònia Salvà

2. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!

3. TRETS BASICS DE LA SEVA BIOGRAFIA
Miquel AntòniaLlobera
Maria Costa i Salvà
(Palma, 1869 Pi Llucamajor ,1958)
Autor del – de Formentor

4. TEMA DEL POEMA PER ESTROFES
• 1ra Estrofa:
• Descripció de la natura
• Fugacitat de la vida
• 2na Estrofa:
• Descripció de la natura
• Joventut passatgera
• 3ra Estrofa:
• Contradicció i enyorança.
• 4rta Estrofa:
• Els seus sentiments es mostren contradictoris
• 5na Estrofa:
• Angoixa i intranquil·litat que sempre perduren.

5. MÉTRICA
Boi/ra / que_el / cim / vas / fre/gant / vo/lan/de/ra, 10 A
Flai/re / qui / pas/ses / amb / l'a/la / del / vent, 10 B
Sig/ne / de / neu / que_en/tre / mol/sa_i / fal/gue/ra 10 A
Dius / ta / can/çó / per / ro/co/sa / pen/dent, 10 B
Art Major
Rima Consonàntica (ABAB)
5 Estrofes de 4 Versos
Versos Decasíl·labs

6. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

7. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

8. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

9. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

10. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

11. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

12. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

13. L'encís que fuig
Boira que el cim vas fregant volandera, Tota ma vida tremola agraïda
flaire qui passes amb l'ala del vent, quan un moment l'he sentida vibrar.
signe de neu que entre molsa i falguera Mes ella passa, i què en resta a la vida
dius ta cançó per rocosa pendent, sinó el neguit de sentir-la passar?
rous matinals i poncelles descloses, Oh aquell desfici qua mai s'agombola!
com jo fruesc vostre encís fugitiu! Oh aquella amor consirosa i plaent,
Dins el misteri que esfulla les roses de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
veig la Bellesa qui passa i somriu. boira del cim o fontana d'argent!
Amb quin plaer d'exquisida recança Maria Antònia Salvà
jo l'he sentida quan passa pel món,
que en sa escomesa ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!
Anàfores Polisíndeton Hipèrbaton Apòstrofe Antítesi Personificació Epítet

14. LÈXIC I GLOSSARI
• Rous Matinals: La humitat que hi ha a l’alba
• Fruesc: Gaudeix-ho
• Poncelles descloses: flors que s’estan apunt d’obrir
• Encís fugitiu: bellesa (encant) fugitiva
• Esfulla: perdre les fulles
• Plaer Exquisida recança: Remordiment d’haver deixat passar la bellesa
• Escomesa: feina / tasca
• Desfici: intranquil·litat
• S’agombola: consol
• Consirosa: Un pensament que preocupa

15. VALORACIÓ FINAL