Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana

Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la col·laboració:

Migracions a Catalunya
cinc dècades de canvis i continuïtats
Enrique Ortega Rivera
Centre d’Estudis Demogràfics
Miguel Solana Solana
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona, 17 de desembre de 2014

«Els immigrants d’ara no són com els d’abans» (?)
Dimensió històrica, migracions i reproducció social de la població
CABRÉ, A. (1999). El sistema català de reproducció (Cent anys de singularitat demogràfica).
Barcelona: Proa.
DASSETTO F. (1990). “Pour une théorie des cycles migratoires”, A: Bastenier, A; Dassetto, F.
Inmigrations et nouveaux pluralismes. Une confrontation de sociétés. Brussel·les: De Boeck-
Wesmael,11-40.
-------
CARDELÚS, J.; PASCUAL, A. (1979). Movimientos migratorios y organización social. Barcelona:
Península.
DOMINGO, A. (2014). Catalunya al mirall de la immigració (Demografia i identitat nacional).
Barcelona: L’Avenç.

«Dades i números»
Alguns apunts sobre la font i els mètodes
Font: La Vanguardia (13/08/1963)

«Dades i números»
Alguns apunts sobre la font i els mètodes

«Concretem o centrem-nos»
Evolució de les migracions a Catalunya: les migracions amb la resta d’Espanya
Evolució de les taxes de migració interna i interregional a Catalunya, 1962-2013
Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia.
Nota: Les irregularitats en els anys de renovació padronal –acabats en 1 i 6, fins 1996- s’han suavitzat mitjançant interpolació.

Evolució de les migracions a Catalunya: les migracions internacionals
Evolució de les migracions a Catalunya que tenen com a origen/destinació altres països, 1983-2013
Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia.

Evolució de la població amb nacionalitat estrangera a Catalunya, 1962-2013
Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Padró Continu (diversos anys). Elaboració pròpia.
Evolució de les migracions a Catalunya: la població estrangera

L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: de l’excepcionalitat migratòria…
1964-1968
Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys).
Elaboració pròpia a partir del programari R i el paquet Circlize desenvolupat per Zuguang Gu
Cercle migratori dels fluxos entre regions

L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: de l’excepcionalitat migratòria…
Cercle migratori dels fluxos entre regions Intensitat i enfocament espacial
1964-1968

L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …al canvi en el sistema
1979-1983

L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …i consolidació
1989-1993

L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …i consolidació (en temps de crisi)
2009-2013

Les migracions internacionals: borrositat estadística i diversificació dels fluxos
Immigració estrangera procedent d’altres països agrupats per grups continentals. Catalunya, 1983-
2013
Font: INE, Anuario Estadístico de España (1983-1988) i EVR (1988-2013). Elaboració pròpia

Les migracions internacionals: crisi, retorn i noves mobilitats
Taxes d’emigració exterior per principals nacionalitats i sexe. Catalunya, 2008-2013
Font: INE, EVR i Padró continu(diversos anys). Elaboració pròpia

Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats
Nombre de baixes, principals nacionalitats i destinació
coneguda. Catalunya, 2008-2013
Font: INE, EVR (diversos anys). Elaboració pròpia

Rànquing de destinacions de la població espanyola nascuda a
Espanya. Catalunya, 2008-2013
Espanyols nascuts a Espanya
Pos. Destinació Total (%)
1 França 3.816 11
2 Regne Unit 3.682 11
3 Alemanya 3.029 9
4 Estats Units 2.780 8
5 Andorra 2.286 7
6 Bèlgica 1.693 5
7 Suïssa 1.525 4
8 Equador 1.274 4
9 Argentina 1.141 3
10 Xina 864 2
# Resta 12.881 37
Total 34.971 100

Rànquing de destinacions de la població estranger i espanyola nascuda a
l’estranger. Catalunya, 2008-2013
*Destinació coneguda
Espanyols nascuts a l’estranger
1 Equador 2.432 14
2 França 1.603 10
3 Argentina 1.302 8
4 Regne Unit 1.256 7
5 Bèlgica 1.229 7
6 Alemanya 992 6
7 Estats Units 856 5
8 Colòmbia 582 3
9 Suïssa 524 3
10 Veneçuela 511 3
# Resta 5.499 33
Total 16.786 100
Estrangers*
1 Romania 5.488 33
2 Marroc 4.922 29
3 Bolívia 3.676 22
4 França 3.226 19
5 Equador 3.025 18
6 Argentina 2.459 15
7 Alemanya 2.375 14
8 Colòmbia 2.296 14
9 Brasil 2.039 12
10 Xina 1.725 10
# Resta 23.937 43
Total 55.168 100

«Els immigrants d’ara no són com els d’abans» (?)
 La posició de Catalunya en el sistema de migracions internes a Espanya: elements de
continuïtat i canvi
 Les migracions internacionals a Catalunya: canvi de cicle, diversitat i heterogeneïtat de
processos migratoris
 Creixement demogràfic i vigència del sistema català de reproducció social

ASSENTAMENT TERRITORIAL
DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA
A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
EN EL SEGLE XXI
Jordi Bayona i Carrasco
Juan Galeano

• L’AMB com destí de les migracions cap a Barcelona
• Migracions del segle XXI: Reconfiguració ètnica de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona
• Augment de la diversitat poblacional
• Dades i metodologia
• Resultats: reconfiguració demo-espacial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al
segle XXI
• Conclusions
Presentació

Població Àrea Metropolitana de Barcelona 1900-2013
609.242
2.728.716
3.228.569
31%
53%
43%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
3.500.000
%enrelacióaCatalunya
Població
Població AMB % en relació a Catalunya

Població Àrea Metropolitana de Barcelona 2003-2013
2.757.104
2.609.405
320.050
619.164
10,4%
11,9%
13,7%
15,2%
15,8%
17,3%
18,5% 18,7% 18,8% 19,2% 19,2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
(%)nascutsal'estranger
Població
Nascuts a Espanya Totalpoblació nascudaa l'estranger (%) nascusta l'estranger

164.396
304.565
49.421
69.854
45.859
81.351
39.585
103.476
16.902
52.474
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Llatinoamèrica Àfrica Europa Occidental Àsia Europa Oriental
Població estrangera per regió de naixement, AMB

Població estrangera per país de naixement, AMB
137
14
8
8
6
2
1
0 50 100 150 200
< 1 1-3 3-5 5-10 10-30 30-50 +50 (milers)
128
15
6
10
13
4
3
0 50 100 150 200
< 1 1-3 3-5 5-10 10-30 30-50 +50 (milers)
2003 2013

2003
Població estrangera per secció censal (%), AMB 2003

2013
Població estrangera per secció censal (%), AMB 2013

Dades i Metodologia
SEGREGACIÓ RESIDENCIAL
(Índex Dissimilitud i Índex d’Aïllament)
CONCENTRACIÓ i
SUBREPRESENTACIÓ
(Indicador Getis-Ord)
ESPAIS D’ALTA
CONCENTRACIÓ
(Tipologia residencial)
Àrea Metropolitana
de Barcelona
Municipis
(36)
Seccions
Censals
(2.531-2.157)
Dades: Padró continuo de Població (INE) AMB 2003-2013

Segregació Residencial, AMB 2003-2013
http://gedemced.uab.cat/documents/MOTION_SEG_AMB.htm

“Entre els immigrants de sempre observem els mateixos llocs comuns, comuns
però naturals, com, per exemple, les aglomeracions veïnals per terres d’origen.
És lògic. Els uns criden els altres...”

Clúster de població, AMB 2003
2003

Clúster de població, AMB 2013
2013

Comunitats
Majoritàries
Tipus 1
Tipus 2
Tipus 4
Tipus 5
Tipus 6
Tipus 7
Enclavaments
(espais d’alta
concentració)
Tipus 3
50%
20%
70%
Espais d’alta concentració, tipologia residencial (I)

Comunitats
Majoritàries
Tipus 1: on la població nascuda a l’estranger representa
menys del 20% de la població.
entre el 20 i el 49% del total de la població.
entre un 50 i un 69% del total, i un o més grups formen,
com a mínim, un 20% del total de la població però cap
d'elles arriba a més del 60% dins la mateixa àrea.
Enclavaments
(espais d’alta
concentració)
entre un 50 i un 69% del total, però en el qual cap grup
arriba a representar un 20% del total de població.
50%
Espais d’alta concentració, tipologia residencial (II)

Espais d’alta concentració, AMB 2003
2003

2013

BARCELONA
HOSPITALET
Sta. COLOMA i
BADALONA
Municipi EAC
Nascuts a
l’estranger
Nascuts a
Espanya
Barcelona 21 27.237 20.202
Sta.
Coloma
6 3.126 2.718
Hospitalet 3 1.221 1.138
Badalona 1 890 781
Total 31 32.474 24.839
% AMB 1,43% 5,24% 0,95%

Evolució demogràfica contraria: Població autóctona VS Població estrangera. El
col·lectiu immigrant el darrer any representa un de cada cinc residents
metropolitans.
Creixent assimilació territorial de gairebé tots els grups de població estrangera en
major o menor mesura.
Reducció dels espais d’infra-representació per tots el grups, la qual cosa es
tradueix en una major visibilitat dels residents immigrants a l’AMB.
Reconfiguració territorial dels clústers de població de cada grup, no exempta de
la proliferació d’espais d’alta concentració de població estrangera o enclavaments,
els quals han passat d’10 (sobre un total de 2.531) al 2003 a 31 el 2013.
Augment de la diversitat poblacional a totes les escales territorials i fins i tot als
espais d’alta concentració.
Conclusions:

Juan A. Módenes
Dept. de Geografia, Univ. Autòn. de Barcelona
Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada Candeliana: Anàlisi sòciodemogràfica
Museu d’Història de Catalunya. Plaça Pau Vila, 3, Barcelona

Punts de partida: com abordar l’habitatge dels
nous catalans
« El context residencial dels
nous catalans és, més aviat,
el de la majoria dels
catalans »
« A Catalunya es fa difícil
aïllar nítidament tant un únic
model de referència com un
grup o grups que aspirin a
reproduir-lo »
« Possiblement els catalans
arribats durant els seixanta i
setanta, els antics nous
catalans, han jugat (...) a ser
integrats però també a fer de
model »
Catalunya, cas particular:
Assimilació – Estratificació –
Integració diferenciada

Temes tractats empíricament
Anàlisi ecològica
de l’habitatge en
els espais
d’assentament
dels “antics nous”
catalans.
“Recents i antics
nous catalans”,
trajectòries
generacionals de la
inserció residencial
Variables
residencials:
Tinença
(propietat) i
mida de
l’habitatge

Més apunts metodològics
• UNITATS: MUNICIPIS
• Dades municipals del cens d’habitatges de
1960 com a punt de referència.
• Unitats territorials. Info per a municipis
+10.000h.
• Cens 1991 com a fita temporal final.
Anàlisi ecològica
espacial.
Antics nous
catalans
• UNITATS: LLARS
• Microdades censos 2001, 2011.
• Temps: Edat, Cohort any de naixement x
cohort any arribada.
• Comparació amb trajectòries nascuts a
Catalunya.
Trajectòries doble
cohort.
Antics i recents
nous catalans.

Els espais de residència dels nous
catalans

Permanència en el temps
Percentatge nascuts fora província BCN 1960
PercentatgenascutsforaprovínciaBCN1991
Prov. Barcelona PROV
ZU ZU
ZI ZI
ZR ZR
Barcelona BCN
Badalona BAD
Cornellà de Ll. COR
Esplugues de Ll. ESP
Gavà GAV
Granollers GRA
L'Hospitalet de Ll. HOS
Igualada IGU
Manresa MAN
Mataró MAT
Molins de Rei MOL
Montcada i Reixac MON
El Prat de Ll. PRA
Sabadell SAB
Sant Adrià de B. STAD
Sant Boi de Ll. STBO
Sant Cugat del V. STCU
Sant Feliu de Ll. STFE
Santa Coloma de G. STCO
Sitges SIT
Terrassa TER
Vic VIC
Vilafranca del P. VILP
Vilanova i la G. VILG
Zona Urbana
Zona Intermèdia
Zona Rural
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD
COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
SIT
STAD
STBO
STCO
STCU
STFE
TER
VIC
VILG
VILP
20%
30%
40%
50%
60%
70%
20% 30% 40% 50% 60% 70%

Concentració del creixement demogràfic urbà.
Població 1960
BCN
BAD
COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
STAD
STBO
STCU
STFE
STCO
SIT
TER
VIC
VILP
VILG
20%
30%
40%
50%
60%
70%
20% 30% 40% 50% 60% 70%

Concentració del creixement demogràfic urbà.
Població 1960 i 1991

L’habitatge dels llocs d’asssentament i dels
contextos geogràfics dels antics nous
catalans

Evolució del parc residencial dels espais
d’assentament
Tipus de tinença: Proporció d’habitatges principals en propietat
Percentatge nascuts fora província
Proprcióhabitatgesenpropietat
1960 1991
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD
COR
ESPGAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
SIT STAD
STBO
STCO
STCUSTFE
TER
VIC
VILG
VILP
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65%
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL MON
PRA
SAB
SIT
STAD
STBO
STCO
STCU STFE
TER
VIC
VILG
VILP
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55%

La situació de partida: els contextos d’origen
Tinença. Percentatge habitatges principals en propietat
1960 1991
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
Espanya Prov +emig (10) BCN prov
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
Comparació territorial
Proprcióhabitatgesenpropietat

d’immigració
Mida de l’habitatge: Mitjana de peces
Mitjanadepecesdel’habitatge
1960 1991
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD
COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
SIT
STADSTBO
STCO
STCU
STFE
TER
VIC
VILG
VILP
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65%
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD
COR
ESPGAV
GRA HOS
IGU
MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
SIT
STAD
STBO
STCO
STCU
STFETER
VIC
VILG
VILP
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55%

Mida de l’habitatge. Nombre mitjà d’habitacions
1960 1991
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
Mitjanadepecesdel’habitatge

d’immigració
Comfort de l’habitatge: Aigua corrent (1960) i calefacció fixa (1991)
Habitatgessenseaiguacorrent
1960 – Sense aigua corrent 1991 – Sense calefacció fixa
Habitatgessensecalefacciófixa
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD
COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL MON
PRA
SAB
SIT
STAD
STBO STCO
STCU
STFE
TER
VIC
VILG
VILP
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55%
PROV
ZU
ZI
ZR
BCN
BAD
COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
SIT
STAD
STBO
STCO
STCU
STFE
TER
VIC
VILG
VILP
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
20% 30% 40% 50% 60% 70%

0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
Comfort de l’habitatge: Aigua corrent (1960) i calefacció fixa (1991)
1960 – Aigua corrent 1991 – Calefacció fixa
Habitatgessenseaiguacorrent
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
Habitatgessensecalefacciófixa

La situació actual, nous catalans recents,
trajectòries dinàmiques i heterogeneïtat

Heterogeneïtat de l’accés a la propietat
Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat PR, generació i
col.lectiu de nascuts
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85
Total
Nascuts Catalunya
Nascuts resta Espanya
Nascuts estranger

Heterogeneïtat recent en l’accés a la propietat
cohort d’arribada. Nascuts a la resta d’Europa
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
<25 25-34 35-44 45-54 55-64
cohort arribada 1981-91
nascuts a Catalunya

Heterogeneïtat recent en l’accés a la propietat
cohort d’arribada. Nascuts a la resta del món
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
<25 25-34 35-44 45-54 55-64
nascuts a Catalunya

Heterogeneïtat de la mida de l’habitatge
Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i col.lectiu
de nascuts
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
<25 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85
Total
Nascuts Catalunya
Nascuts resta Espanya
Nascuts resta MÓN

Heterogeneïtat recent en la mida de l’habitatge
Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i cohort
d’arribada. Nascuts a la resta d’Europa
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
<25 25-34 35-44 45-54 55-64
nascuts a Catalunya

Heterogeneïtat recent en la mida de l’habitatge
Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i cohort
d’arribada. Nascuts a la resta del món
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
<25 25-34 35-44 45-54 55-64
nascuts a Catalunya

Trajectòries d’inserció a llarg termini:
els antics nous catalans

60%
65%
70%
75%
80%
85%
90%
95%
100%
25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85
Els “antics nous” catalans: heterogeneïtat a llarg termini
Trajectòries 2001-2011 d’intensitat de la propietat per edat, cohort arribats 60s vs nascuts
a Catalunya
Nascuts a Catalunya
Cohort arribada1961-70, resta Espanya

65
70
75
80
85
90
95
100
105
25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85
Els “antics nous” catalans: heterogeneïtat a llarg termini
Trajectòries 2001-2011 de superfície mitj. (m2) , per edat PR i generació. Cohort arribats
60s vs nascuts a Catalunya
Nascuts a Catalunya
Cohort arribada1961-70, resta Espanya

Similituds i diferències de l’experiència
residencial dels nous catalans
Existència d’heterogeneïtat de les condicions residencials a Catalunya, marcada per l’experiència migratòria.
Es repeteix en totes les onades migratòries, com a mínim dels darrers 70 anys.
•Ocupen els mateixos espais.
•Habitatges de pitjor qualitat: mida, però també fragilitat, qualitat constructiva, qualitat urbanística,
serveis.
•Estatus de tinença prou diferenciat respecte de la població ja assentada.
Elements comuns antics i recents nous catalans:
•Ocupació espais urbans nous pels antics nous catalans (segregació); ocupació espais ja construïts pel
nous catalans recents (successió residencial, cadenes de vacants).
•Tipus de tinença diferenciats.
•Trajectòries més allunyades
Elements diferents:
•Assimilació? Es mantenen diferències a llarg termini
•Estratificació? Sí que existeix una interferència de la posició social. Efectes diferencials de la crisi.
•Integració diferenciada? Aportació/Motor de models i innovacions per part dels nous catalans.
Heterogeneïtat i temps: Singularitat del cas català

17 de Desembre de 2014
Elena Vidal-Coso Xiana Bueno
Migracions dels segles XX i XXI a Catalunya
Una mirada candeliana
Anàlisi sociodemogràfica

Donat el component immigratori de la reproducció de la societat catalana, atenció científica i mediàtica a:
• El comportament diferencial de formació familiar de (les dones) migrants, sobretot de la fecunditat.
• Apropament als patrons demogràfics de la població autòctona / persistència de les pautes
reproductives d’origen.
“...això del descens de la natalitat entre els immigrants quan arriben sembla que ha estat sempre així.”
(Candel, Els altres catalans (1964: 101)
Presentació
Presentació
16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48
Edat
Migració
Formació familiar : primera unió / primer fill/a
Objectius
• Analitzar els calendaris (EDAT) de formació familiar (migrants internes / migrants internacionals)
• Comparar amb els calendaris de les dones autòctones
• Relació temporal entre la migració i la formació familiar / Supervivència a la formació familiar per
aquelles que arriben sense estar unides o sense ser mares
• EDAT
• TEMPS EN RELACIÓ
A LA MIGRACIÓ

Les enquestes
Fonts i metodologia
Encuesta
Sociodemográfica,
1991
(INE)
Mostra total:
20.605 per a Catalunya
(157.100 total d’Espanya)
Mostra seleccionada:
1.741 nascudes resta d’Espanya
(34,3% mostra Catalunya)
Migració
interna
Enquesta
Demogràfica de
Catalunya, 2007
(Idescat)
Mostra total:
27.911 individus
Mostra seleccionada:
1.091 nascudes estranger
(13,3% de la població total)
Migració
internacional

Selecció de la mostra
Fonts i metodologia
Migració interna
Nord: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó
Meseta: Castilla Lleó, Castilla La Manxa, Comunitat de Madrid, Extremadura
Sud: Andalusia, Illes Canàries i ciutats autònomes
Mediterrani: País Valencià, Murcia, Illes Balears
Migració
internacional
Europa Est: inclou els països europeus a excepció de la UE25, Noruega i Suïssa
Àfrica
Llatinoamèrica
*La Unió Europea 25, Noruega, Suïssa, Nordamèrica, Àsia i Oceania han sigut
excloses de l’anàlisi per comptar amb un nombre molt limitat de casos.
• Anys d’arribada:
Nascudes resta d’Espanya: 1950-1979
Nascudes a l’estranger: 1987-2007
• Edat a l’arribada:
16-49 (edats formació familiar)
• Generacions de naixement:
• Regió d’origen:

Metodologia
Fonts i metodologia
Per totes les dones migrants (i comparant amb les nascudes a Catalunya):
• Descripció dels perfils d’edat de primera unió, naixement primer/a fill/a i arribada a
Catalunya:
• Distribució per edat dels esdeveniments
• Edats mitjanes
• Seqüència temporal entre migració /formació familiar
Per aquelles dones migrants que en arribar a Catalunya no havien format
la primera unió o encara no havien sigut mares:
• Anàlisi de supervivència a la primera unió i al naixement del primer/a fill/a:
• Taules de mortalitat
• Models de riscos proporcionals de Cox

Calendaris de migrants i autòctones
Resultats
0%
5%
10%
15%
20%
25%
12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48
Mediterrani
Meseta
Nord
Sud
Catalunya
0%
5%
10%
15%
20%
25%
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48
Europa (Este)
Àfrica
Llatinoamèrica
Catalunya
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49
Mediterrani
Meseta
Nord
Sud
Catalunya
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45
Europa (Este)
Àfrica
Llatinoamèric
a
Figura 7.1. Perfils d’edat a la primera unió i al primer fill per a dones migrants i autòctones. Dones
migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i
de l’estranger entre 1987 i 2007
PRIMERA UNIÓ
Migració espanyola Migració internacional
PRIMER FILL

Resultats
Figura 7.2. Edats mitjanes a la primera unió i al primer fill per a dones migrants i autòctones. I edat
mitjana a la migració per a dones migrants. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49
anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007
16,0
18,0
20,0
22,0
24,0
26,0
28,0
30,0
32,0
Edat 1a unió Edat 1e fill Edat migració
Nord
Meseta
Sud
Mediterrani
Catalunya
16,0
18,0
20,0
22,0
24,0
26,0
28,0
30,0
32,0
Edat 1a unió Edat 1e fill Edat migració
Europa (Este)
Àfrica
Llatinoamèrica
Catalanes
Nota: Només han estat seleccionades les dones autòctones nascudes a les mateixes potencials generacions de naixement de les
dones migrants segons el període d’arribada a Catalunya.
Font: Enquesta Sociodemogràfica 1991 (INE) i Enquesta Demogràfica 2007 (IDESCAT).
Calendaris de migrants i autòctones

L' interferència de la migració
Resultats
Figura 7.3. Moment de la primera unió i el primer fill respecte a la migració. Dones migrants arribades
a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger
entre 1987 i 2007
PRIMERA UNIÓ
PRIMER FILL
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Nord Meseta Sud Mediterrani
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Europa (Este) Àfrica Llatinoamèrica
0%
0%
0%
0%
0%
0%
0%
Primera unió abans migració Primera unió en el mateix any migració Primera unió després migració Maien unió
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Europa (Este) África Llatinoamèrica
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Primer fill abans de la migració Primer fill mateix any que la migració Primer fill després de la migració Sensefills

Resultats
Figura 7.4. Calendari, any a any, de la primera unió i el primer fill abans o després de migrar. Dones
migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i
de l’estranger entre 1987 i 2007
PRIMERA UNIÓ
PRIMER FILL
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
-33 -31 -29 -27 -25 -23 -21 -19 -17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15 19 21 25 29
Nord
Meseta
Sud
Mediterrani
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
-33 -31 -29 -27 -25 -23 -21 -19 -17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15
Europa (Este)
África
Llatinoamèrica
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
12,0%
14,0%
16,0%
18,0%
20,0%
22,0%
-31 -29 -27 -25 -23 -21 -19 -17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23
Nord
Meseta
Sud
Mediterrani
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
20%
22%
-34 -32 -30 -28 -26 -24 -22 -20 -18 -16 -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 14
Europa (Este)
África
Llatinoamèrica

Resultats
Figura 7.5. Edats mitjanes a la primera unió, el primer fill i la migració segons l’edat d’inici de la
formació familiar respecte a l’edat de la migració. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i
el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007
PRIMERA UNIÓ
PRIMER FILL
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració
Edat 1er fill Edat migració
16
18
20
22
24
26
28
30
32
Edat 1ra unió Edat migració
Nord Meseta Sud Mediterrani Catalunya
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
Resta dEuropa Àfrica Llatinoamèrica Catalanes
16
18
20
22
24
26
28
30
32
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
Edat 1er fill Edat migració

Transicions a Catalunya
Resultats
Figura 7.6. Corbes de risc a la transició a la primera unió i el primer fill. Dones migrants arribades a
Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre
1987 i 2007
PRIMERA UNIÓ
PRIMER FILL
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

Resultats
Figura 7.1. Riscos relatius de transició a la primera unió estable des del moment de la migració.
Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i
1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007
PRIMERA UNIÓ
N S.E. S.E.
Zona de naixement resta Espanya (ref: Sud) 290
Nord 140 .68 *** .11 .64 *** .12
Meseta 191 .75 *** .10 .76 *** .10
Mediterrani 32 .86 *** .20 .88 ns. .20
Edat 1.31 *** .07
Edat2
.99 *** .00
Nivell educatiu (ref: Fins obligatoris) 573
Mitjans 44 .64 ** .19
Universitaris 36 .78 ns. .22
Motiu migració (ref: Motius de treball) 411
Familars 195 1.01 ns. .10
Altres/No consta 47 1.30 ns. .17
Moment de l'arribada (ref: 50s) 202
60s 266 .97 ns. .10
70s 185 1.08 ns. .12
-2 log de la verisimilitud 6,535 6,458
Chi-quadrat 15 *** 92 ***
Casos totals 653
Han entrat en 1a unió 558
Censurats 95
Significació estadística= "ns" no significatiu; " * "p < 0.10; " ** " p < 0.05; " *** " p < 0.01.
Model 2Model 1
Exp (ß).
Variables
Exp (ß). N S.E. S.E.
Continent de naixement a l'estranger (ref: Europa de l'est) 96
Africa 85 .82 ns. .18 .80 ns. .19
Llatinoamèrica 227 .58 *** .15 .63 *** .16
Edat 1.37 *** .08
Edat2
.99 *** .00
Mitjans 140 1.62 *** .15
Universitaris 72 1.16 ns. .19
Familars 100 1.01 ns. .17
Moment de l'arribada (ref: 1987-1999) 85
2000-2007 323 1.32 * .16
Chi-quadrat 13 *** 42 ***
Casos totals 408
Censurats 150
Variables
Model 1 Model 2
Exp (ß). Exp (ß).

Resultats
Figura 7.2. Riscos relatius de transició a la maternitat des del moment de migració. Dones migrants
arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de
l’estranger entre 1987 i 2007
PRIMER FILL
N S.E. S.E.
Zona de naixement resta Espanya (ref:Sud) 473
Nord 196 .76 *** 0.10 0.86 ns. .10
Meseta 284 .86 * 0.08 0.96 ns. .08
Mediterrani 71 .85 ns. 0.14 1.02 ns. .15
Edat 1.33 *** .06
Edat2
0.99 *** .00
Mitjans 64 0.67 ** .16
Universitaris 53 0.65 ** .18
Familars 395 1.23 *** .07
Moment de l'arribada (ref: 50s) 314
60s 420 1.09 ns. .08
70s 290 1.23 ** .10
Parella al migrar (ref: No) 641
Si 383 2.30 *** .09
Chi-quadrat 9 ** 251 ***
Casos totals 1024
Han tingut el 1r fill 838
Censurats 186
Variables
Model 2
Exp (ß).
Model 1
Exp (ß). N S.E. S.E.
Continent de naixement a l'estranger (ref: Europa de l'est) 132
Africa 160 2.16 *** .20 2.16 *** .22
Llatinoamèrica 251 .82 ns. .21 .95 ns. .21
Edat 1.44 *** .12
Edat2
.99 *** .00
Mitjans 175 1.17 ns. .18
Universitaris 107 .85 ns. .23
Familars 168 1.54 ** .18
Moment de l'arribada (ref: 1987-1999) 109
2000-2007 434 1.06 ns. .18
Parella al migrar (ref: No) 291
Si 252 2.82 *** .16
Chi-quadrat 39 *** 114 ***
Casos totals 543
Censurats 200
Variables
Model 1 Model 2
Exp (ß). Exp (ß).

Conclusions
Conclusions
• En general, la migració comporta un retard en les edats d’inici a la formació familiar de les dones
immigrades a Catalunya, en comparació amb les dones dels mateixos orígens que l’havien
experimentat a origen.
• Migrants vs. Catalanes:
• Les migrants formen família abans que les catalanes, només si la formen abans
de venir. Per les que inicien unió o maternitat a Catalunya, els calendaris són més
retardats que els de les dels autòctones
• Migrants internes vs. Migrants internacionals:
• Les dones nascudes a la resta d’Espanya formaven la família un cop a Catalunya
• Les migrants de l’estranger ho han fet majoritàriament abans de venir
(Matisos: immigrades del sud formen unió abans de venir; Africanes inicien la
reproducció a Catalunya)
• Efecte proximitat geogràfica: confluència temporal migració i família per les que
arriben de les regions mediterrànies, de l’Àfrica i Europa de l’Est
• En un futur caldria...
• Comparar pautes de migrants amb les de les sedentàries a origen per copsar
l’efecte net de la migració
• Analitzar la seqüència temporal entre unió i primer fill (o a la inversa)

Gràcies
http://gedemced.uab.cat
GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions
@GEDEM_CED
Elena.Vidal@unige.ch
xianabuenogarcia@fas.harvard.edu

Patrons laborals i familiars:
vinguts als seixanta i al segle XXI
Pau Miret Gamundi

Estructura de la població segons sexe,
edat i lloc de naixement
1.0 0.5 0.0 0.5 1.0
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
Extranger
Espanya
Catalunya
HOMES DONES
Font: cens de població, 2011

Algunes frases de Candel sobre els
altres catalans
• “Si Catalunya hagués tingut fronteres aquells anys, la
pressió de fora hauria arribat a trencar-les i hauria
produït una invasió violenta”
• “(…) el pitjor, com sempre, era l’estatge. On es
ficarien?“
• “ (…) feines dures, que els catalans no farien”
• “(…) la diferenciació no es fa entre catalans i no
catalans, sinó entre els qui tenen i els qui no tenen”
• “En realitat, els immigrants formen societat a part aquí,
de la mateixa manera que en formaven allà. És el trist
destí de la seva condició de baix proletariat”

Població segons lloc de naixement,
1992-2014
0
1,000,000
2,000,000
3,000,000
4,000,000
5,000,000
6,000,000
7,000,000
8,000,000
I/1992
I/1993
I/1994
I/1995
I/1996
I/1997
I/1998
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002
I/2003
I/2004
I/2005
I/2006
I/2007
I/2008
I/2009
I/2010
I/2011
I/2012
I/2013
I/2014
CATALUNYA
RESTA ESPANYA
FORA ESPANYA

Població activa (força de treball),
1992-2014
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
2,500,000
3,000,000
3,500,000
4,000,000
4,500,000
I/1992
I/1993
I/1994
I/1995
I/1996
I/1997
I/1998
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002
I/2003
I/2004
I/2005
I/2006
I/2007
I/2008
I/2009
I/2010
I/2011
I/2012
I/2013
I/2014
CATALUNYA
RESTA ESPANYA
FORA ESPANYA

Població aturada, 1992-2014
0
100,000
200,000
300,000
400,000
500,000
600,000
700,000
800,000
900,000
1,000,000
I/1992
I/1993
I/1994
I/1995
I/1996
I/1997
I/1998
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002
I/2003
I/2004
I/2005
I/2006
I/2007
I/2008
I/2009
I/2010
I/2011
I/2012
I/2013
I/2014
CATALUNYA

Activitat laboral, per edat, sexe i lloc de naixement
0.00
10.00
20.00
30.00
40.00
50.00
60.00
70.00
80.00
90.00
100.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
Catalunya
homes
dones
0.00
10.00
20.00
30.00
40.00
50.00
60.00
70.00
80.00
90.00
100.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
Resta d'Espanya
homes
dones
0.00
10.00
20.00
30.00
40.00
50.00
60.00
70.00
80.00
90.00
100.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
Fora d'Espanya
homes
dones
0.00
10.00
20.00
30.00
40.00
50.00
60.00
70.00
80.00
90.00
100.00
III/1976
III/1978
III/1980
III/1982
III/1984
III/1986
III/1988
III/1990
III/1992
III/1994
III/1996
III/1998
III/2000
III/2002
III/2004
III/2006
III/2008
III/2010
III/2012
1960 (16-54)
1965 (16-49)
1970(16-44)

Atur per edat, sexe i lloc de naixement
0.00
5.00
10.00
15.00
20.00
25.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
homes
dones
0.00
5.00
10.00
15.00
20.00
25.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
homes
dones
0.00
5.00
10.00
15.00
20.00
25.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
homes
dones
0.00
5.00
10.00
15.00
20.00
25.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64
homes
dones

Composició migratòria de les parelles
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
2,500,000
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002
I/2003
I/2004
I/2005
I/2006
I/2007
I/2008
I/2009
I/2010
I/2011
I/2012
I/2013
I/2014
Resta Espanya, fora d'Espanya
Catalunya i fora d'Espanya
Ambdós nascuts a Catalunya
Ambdós resta d'Espanya
Mixte Catalunya, fora d'Espanya
Ambdós de fora d'Espanya

Vivint a casa els pares en posició de fill/a
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
2,500,000
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002
I/2003
I/2004
I/2005
I/2006
I/2007
I/2008
I/2009
I/2010
I/2011
I/2012
I/2013
I/2014
Resta Espanya,
monoparental
Resta Espanya, biparental
Fora Espanya, monoparental
Biparental, Catalunya
Monoparental, Catalunya

Piràmides de convivència segons tipus
de nucli principal a la llar (I)
1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5
0
8
16
24
32
40
48
56
64
72
80
88
96
104
Catalunya
Resta Espanya
Fora Espanya
DONESHOMES
Llars parella i fills: 1.091.616
Població convivint: 4.184.258

de nucli principal a la llar (II)
1.50 1.0 .50 .0 .50 1.0 1.50
0
8
16
24
32
40
48
56
64
72
80
88
96
104 Catalunya
Resta Espanya
Fora Espanya
HOMES
DONES
Llars parella sense fills: 726.259
Població convivint: 1.560.935

de nucli principal a la llar (III)
1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5
0
9
18
27
36
45
54
63
72
81
90
99
Catalunya
Resta Espanya
Fora Espanya
HOMES DONES
Llars monoparenal: 309.678
Població convivint: 808.182
1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5
0
6
12
18
24
30
36
42
48
54
60
66
72
78
84
90
96 Fill
Pare
Fora de nucli
Filla
Mare
Fora de nucli
HOMES DONES

1.50 1.0 .50 .0 .50 1.0 1.50
0
9
18
27
36
45
54
63
72
81
90
99
Catalunya
Resta Espanya
Fora Espanya
HOMES
DONES
Llars sense nucli: 776.675
Població convivint: 919.602
de nucli principal a la llar (IV)
1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5
0
6
12
18
24
30
36
42
48
54
60
66
72
78
84
90
96
102
multipersonal
unipersonal
DONES
HOMES

11
2
Matrimonis mixtes i fills de la barreja a
Catalunya: dels “xarnegos” als “cafè amb
llet”?
Migracions del segle XX i XXI a Catalunya Una mirada Candeliana: Anàlisi sociodemogràfica. Museu d'Història de Catalunya, Barcelona 18/12/2014
Dan Rodríguez García
Universitat Autònoma de Barcelona
Dir. Grup de Recerca INMIX
Verónica de Miguel Luken
Universidad de Málaga

“Som fruit de diversos llevats i, per tant, una
bona llesca del país pertany a una biologia i a
una cultura de mestissatge”
Jaume Vicens Vives
(1954, Notícia de Catalunya, p. 23)
1
1

Augment de parelles mixtes entre immigrants estrangers i nadius:
CATALUNYA: 5% 2000 24% 2011
BARCELONA: 31% 2011
1
1

Països d’origen més representats entre les parelles mixtes. Percentatge sobre el
total de parelles mixtes, per sexe. Catalunya 2001
Font: elaboració pròpia a partir del fitxer de microdades del Cens de
2001 i 2011.
0
5
10
15
20
25
França
M
arroc
Alem
anya
Argentina
Itàlia
R
egne
U
nit
C
uba
Suïssa
Brasil
U
ruguai
C
olòm
bia
R
ep. D
om
inicana
home
dona
Subcontinents d’origen més representats entre les parelles mixtes. Percentatge sobre
el total de parelles mixtes, per sexe. Catalunya 2011
1
1

Font: elaboració pròpia a partir del fitxer de microdades del Cens de 2011.
Principals països de naixement de pare o mare de descendents d’unions mixtes. Catalunya 2011
Augment naixements de parelles mixtes:
3% del total de població a Catalunya al 2011 (dades d’estoc)
14% del total de naixements al 2011 a Barcelona (dades de flux)
1
1

Barcelona “ciutat mixta”
1
1

Mixticitat
Barcelona “ciutat mixta”
12
1

Inmigración y uniones mixtas: Etnicidad e integración social
Ministerio de Ciencia e Innovación, VI Plan Nacional I+D+i
IP: Dan Rodríguez García
E Pluribus Unum: Immigració, mestissatge i cohesió social
APOSTA, Universitat Autònoma de Barcelona
IP: Dan Rodríguez García
Identitat i dinàmiques d’interculturalitat de joves en famílies bi-
nacionals a Catalunya: un aspecte clau per a la cohesió social
Institut d’Estudis Catalans
Coord: Àngels Pascual de Sans
12
2

Josep A. Vandellós (1935) La immigració a
Catalunya.
“Té molta importància per al futur de Catalunya
poder conèixer el resultat d’aquesta barreja (...)
Fóra per a nosaltres ben satisfactori que, en
plena decadència i forçats a acudir a l’aportació
de sang forastera, la barreja ens portés, en un
terme relativament curt, una reviviscència de la
nostra ètnia (...) Ens satisfaria, però, molt més
que els catalans volguessin tenir més fills;
perquè la idea de la substitució del nostre poble
per un altre de nou, més o menys assimilat per
la nostra cultura desvetlla moltes aprensions.”
12
3
Actituds socials envers la mixticitat en el passat

“Mira que llamarme a mí
los de esta tierra, charnego.
¡A mí!, que más que ellos mismos
la adoro y estoy queriendo.
Yo, que vine a Barcelona
cuando aún era un mozuelo,
y corría por mis venas
sangre ardiente como el fuego
y mis pulsos resistían
como barrotes de acero,
y me adapté a sus costumbres
y fui lo que ellos quisieron.
(...)
Puse mi grano de arena
Para alzar el monumento
Que Barcelona merece
Por su fe y conocimiento.
(…)
Me convertí en ciudadano
De esta tierra que venero
Con amor puro y profundo
Con las ansias de mi cuerpo.
(…)
Ninguno, estoy muy seguro,
te tiene en el pensamiento
día y noche, noche y día,
permanente en mis recuerdos.
¡Ay!, Barcelona preciosa,
te quiero porque te quiero,
sin importarme qué dirán
si soy o no soy charnego.”
124
Candel, F. (2014) [1964] Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62, pp.195-197.
“El charnego”

Actituds socials envers la mixticitat a l’actualitat
Parella mixta de dona espanyola i home senegalès:
R (Resposta) parella espanyola: [La meva família] S’hi van oposar
radicalment. El primer temps va ser molt dolorós, molt dur, perquè a casa
meva no ho volien de cap manera, no el volien ni conèixer i de fet ni el
coneixen. Jo els deia: “no us quedeu amb la façana, coneixeu-lo i a partir
d’aquí jutgeu-lo”. I no. Des de que vam començar a viure junts no tinc cap
relació amb la família. Em van fer escollir i el vaig escollir a ell.
P (Pregunta): I ara els teus pares tindran una néta...
R cònjuge senegalès: Ho saben, però no han tingut cap reacció. I estan
aquí a Lleida, a vegades ens els creuem pel carrer i ni ens saludem...
Perquè quan em van fer escollir diguéssim, jo vaig marxar de casa sense
res, ni un euro, ni la maleta, amb el que portava i ja està. Era una família
normal, el que passa és que ells no ho van poder acceptar, els va
sobrepassar perquè era negre, musulmà, va venir amb pastera, sense
estudis…
12
6

Dona dominicana casada amb un home espanyol:
P: Alguna vegada has sentit tu o com a parella discriminació?
R: Uuui en 25 anys filla! Sí, moltes vegades (...) Per exemple la seva mare mai
m’ha acceptat per ser de fora, aquesta és molt important.
P: Però tens una relació amb ells?
R: No, no ens veiem mai (...) La relació amb les nenes... no han fet de família
ni d’àvia, tampoc les estimen...
P: I al carrer la gent?
R: Em veuen com estrangera, em parlen en castellà i el primer que veuen és
una negreta immigrant (...) a mesura que veuen que tens un estatus, això fa
que vagi transformant-se en el tracte (...) Es nota molt quan [en saber la
professió] diuen “Ooooooh!” [Rialles].
Home pakistanès casat amb una dona espanyola:
Mare i pare d’ella no volien, “no aquest estranger... gent dolenta, ell vol
casar per papers i després surt, marxarà. Per què casar-te amb ell?”. Jo he
parlat “mira, el teu pare i la teva mare diuen no, no passa res, tu vols amb mi,
jo vull amb tu, jo no interessa de paper...”.
12
7

Home marroquí casat amb una dona espanyola:
A la meva mare no li va fer gaire gràcia (...) De fet tinc una germana a
Holanda que es va casar fa poc amb un holandès. Jo vaig anar al seu
casament, allà a Holanda, i la meva mare i el meu pare no van anar, no
volien saber res. La meva mare s’ho pren així, es pensa que l’estem, jo què
sé... Diu: “m’esteu castigant, què us he fet jo per casar-vos amb
nazaranis?”. En àrab es diu “nazarani” (...) és com un insult ... És com si
diguessis aquí un “moro”.
12
8

No sé, mira per exemple crec que amb una persona del Marroc no estaria, són
persones que a mi no m’agraden especialment i no perquè m’hagin fet res, encara
que una vegada em van robar el bolso ... però bé això no vol dir res. Això que no
respecten les dones, això per mi no... No estaria amb un pakistanès per exemple. No
sé, seran els costums o que fan pudor per a mi, saps un pakistanès com que desprèn
una olor estranya; aquest costum que les dones vagin tan tapades no sé... No estaria
amb pakistanès, ni peruà, ni equatorià, ni bolivià ni moro. Aquests són com la gent
que jo dic no.
Jo no sóc racista, però mai he estat amb una persona negra, negra, negra. Tinc
amigues negres, no tinc res en contra dels negres, però una parella negra en la meva
vida no entra (...) El seu color no m’agrada, tenen els cabells... a mi em repugnaria un
negre amb el perdó de totes les dones que els agraden els negres però jo mai estaria
amb un negre (...) Per mi els xinesos són un tema a part, entren en la línia meva
dels negres; crec que mai estaria amb un xinès (...) Jo la meva filla veure-la
embolicada amb un marroquí, amb pakistanès, un àrab, un rus o una cosa rara
d’aquestes, això no. Europeu, sí.
12
9

Noia de 18 anys, filla de pare marroquí i mare espanyola:
Jo em sento catalana perquè em sento independentista. Espanyola no. Del
Marroc tampoc, perquè com passo poc temps allà i com que tampoc hem
treballat la cultura dins a casa. Sí que ho porto, però no m’hi considero (...) Si
parlés àrab ho podria considerar com un avantatge, però com que no parlo... Sí
val, sóc de pare immigrant i mare catalana però tampoc he crescut pensant així. [A
l’escola] la gent m’ha anat forçant a fer-me sentir de fora, a dir-me que jo sóc del
Marroc; a mi em deien: “mora que no sé què...” i jo em considero catalana, tinc
arrels però... De primària a l’institut sí que vaig notar certes coses així una mica
racistes. I allà [al Marroc] sempre em diuen: “tu ets marroquina”. Per exemple
vaig passar la duana aquest any i em van dir: “tu d’on ets?” I jo els hi vaig dir: “sóc
d’Espanya però el meu pare és del Marroc”, i em van dir: “doncs llavors ets
marroquina” (...) Allà sempre m’estan punxant... “perquè no fas el Ramadà,
perquè no fas el no sé què”. Quan vaig dic: “sí sí, sóc musulmana”, perquè es
callin (...) Però a l’hora també et rebutgen, perquè molts cops per haver nascut
aquí [a Espanya] és com “la de allí” però també a l’hora et diuen “sigues d’aquí”,
llavors es ...
13
0
Categorització dels fills: “dissonància identitaria”

Elles [les seves filles] són d’aquí, han nascut i s’han criat aquí, se senten d’aquí,
només d’aquí, però les veuen com estrangeres (...) També, per exemple hi va
haver una professora de tercer que feien l’obra La Caputxeta Vermella, que li va dir
[a la seva filla gran]: “Tu, com ets negra, faràs de llop”. Aquesta vegada vaig anar i
em vaig queixar a la directora i tal.
Dona espanyola casada amb un home gambià [any 2001]:
Ell [el seu fill de 8 anys] ha tingut prou problemes... ara he demanat el canvi de
col·legi perquè me l’estan traumatitzant... Indirectes de la directora: “no sé en
quin ambient viurà...”. Dic: “a mi no em digui això perquè tinc una filla que té un
informe excepcional, i viuen a la mateixa casa, i tenen la mateixa mare i el mateix
pare. Vol dir el color, l’ambient?” Ha arribat un moment que... (...) La meva filla
diu que no vol ser negra; diu que ella és “cafè amb llet”. I jo li dic: “tu ets com el
papa”. I ella diu: “no, el papa és negre, jo sóc cafè amb llet”. I també diu: “ell
podria ser més blanc!” No sé per què diu això ...
13
1

Dona senegalesa casada amb un home espanyol:
Per exemple, la primera vegada que algú li va dir [al seu fill] “xocolata” –i és molt
més clar que jo, però els trets són afros, no?– Doncs quan algú li va dir “xocolata”
em va venir a casa plorant i li vaig dir: “Que t’han dit xocolata?” I em va dir que sí,
i li dic: “tu saps per què t’han dit xocolata?”. I plorant em diu que sí: perquè soc
negre. “Doncs no ho oblidis mai, que per molt claret que siguis de pell, tu ets
africà, ets negre. Encara que més descafeïnat o com li vulguis dir, però ets el que
ets, i bé...”
Jo li dic [al seu fill de 10 anys]: “tu què ets?” I ell diu: “mmm ... mulatet”. I jo li
dic: “tu ets negret, ets com la mare; la teva mare és negra i el teu pare és blanc, tu
ets dels dos costats, i no has de sentir-te malament quan et diguin “negrito”. I ell
diu: “Ja, però m’ho va dir molt lleig: que tal negrata?”. I jo li dic: “tant és, quan et
diguin negrata tu digues: gràcies”. Perquè si li digués: “quan et diguin això pega-
lis”, seria un macarra del carrer! Cada vegada que sortís i li diguessin negre estarà
donant hòsties a tothom! No li diré: “doncs sí pega-li, perquè tu no ets cap negre
[en el sentit d’immigrant], perquè el tu vas néixer aquí i ets espanyol”. Si em poso
a dir-li això amb deu anys...
13
2

Noi de 15 anys, de pare espanyol i mare francesa:
P: I a l’escola com creus que et veuen els altres? Potser també hi ha
d’altres companys que tenen pares de diferents nacionalitats...
R: Cap problema. És que el francès és considerada una llengua de
prestigi i si hi ha un africà del Nord o un sud-americà no té aquesta
consideració (...) Tinc amics que se senten espanyols i tinc amics que se
senten independentistes i jo quan es posen en conflicte dic que sóc
francès. I quan sóc a França dic que sóc espanyol. Em vull sentir dels
dos.
13
3

Pell
Negre
Blanc
Mestís
Mulato
Xocolata
Moro
Sudaca
Fan Mala Olor
Putu Negre
Putu Xino
Putus Immigrants
Menyspreu
Mirada
Rumor
Por
Recel
Vergonya
Soledat
Culpa
Tristor
13
4

Pertinences / identitats múltiples, mixtes ...
Elecció
Simbòlica, estratègica
Capital social i humà
Constricció / Imposició
Identitats reactives
Dissonància identitaria
Rebuig de l’origen del pare/mare immigrant
FRANÇA: Simon i Tiberj 2012
UK: Song i Aspinall 2012
EE.UU: Rumbaut 2005
“Escollir viure com” vs. “haver de viure com” ...
Importància del fenotip ...
13
5

13
6
SOCIEDAD
STEFANIA GOZZER ARIAS 26 FEB 2014 - 20:31 CET 18
APERITIVO CON... FLEUR PELLERIN
“Me veo francesa hasta en el físico”
La ministra de Innovación de Hollande valora el micromecenazgo
Archivado en: François HollandeFrançois Hollande FranciaFrancia PymesPymes Corea del SurCorea del Sur MecenazgoMecenazgo Mobile World CongressMobile World Congress Ferias tecnologíaFerias tecnología Mobile World CapitalMobile World Capital BarcelonaBarcelona
Asia orientalAsia oriental Ferias comercialesFerias comerciales CataluñaCataluña Europa occidentalEuropa occidental EmpresasEmpresas AsiaAsia EventosEventos TecnologíaTecnología EspañaEspaña EuropaEuropa EconomíaEconomía SociedadSociedad CulturaCultura
CienciaCiencia ComercioComercio
Cuando Fleur Pellerin fue nombrada, en mayo de 2012, ministra
francesa delegada para las Pymes, la Innovación y la Economía
Digital tuvo que organizar una rueda de prensa para los medios de
comunicación surcoreanos. “Eran tantas las solicitudes de
entrevistas que decidimos meterlos a todos en una habitación”,
recuerda incrédula. El mismo revuelo causó su visita oficial al país
asiático en marzo del año pasado: “Nadie me reconoce en Francia
cuando voy por la calle, pero allí, hasta me hacían regalos en los
mercados”. Era su primer viaje a Seúl, pero no la primera vez que
estaba en la ciudad.
Hace 40 años, Pellerin aún estaba registrada como Kim Jong-Suk,
un bebé abandonado en una calle de la capital surcoreana a los
pocos días de nacer. Hoy, es la mujer cien por cien francesa a la
que, pese a su inexperiencia política, François Hollande no dudó en
confiar una cartera que mueve millones de euros y que tiene la dura
misión de renovar los modelos de negocio que la revolución digital
ha puesto a prueba.
“Me veo a mí misma como francesa, incluso en el físico”, responde
con naturalidad cuando le preguntan si se considera exótica, como
dicen muchos. Pellerin fue adoptada por una familia francesa a los seis meses, por lo que no
llegó a conocer ni el idioma ni la cultura coreanos. Nunca sintió la necesidad de ir en busca de
sus orígenes. En cambio, se dedicó a prepararse en instituciones tan prestigiosas como
Sciences Po para ser una alta funcionaria.
La ministra de Innovación de Hollande valora el
micromecenazgo. / ALBERT GARCIA

Jordi Pujol (1976) La immigració, problema i esperança de Catalunya
“Català és tot home que viu i treballa a Catalunya, i, que amb el
seu treball, amb el seu esforç, ajuda a fer Catalunya. Hem d’afegir-
hi només: i que, de Catalunya, en fan casa seva, és a dir, que d’una
manera o altra s’hi incorpora, s’hi reconeix, s’hi entrega, no li és
hostil”.
Què passa quan un “s’hi reconeix i s’hi entrega”, però la societat
no hi correspon?
13
7

13
9
1963:
Aquests altres catalans, ben polits ja exteriorment, alletats
com hem dit abans pel país, es veuran cridats a una curiosa
tasca: la singularització de la novíssima Catalunya. I Catalunya,
a desgrat dels uns i dels altres o potser per això mateix,
s’haurà salvat un cop més.
2002:
Aquí, a Catalunya, vam saber encarrilar i agermanar aquella
immigració que anomenem ‘els altres catalans’ o ‘los otros
catalanes’. Molta gent creu, creiem –altres no– que amb la
immigració actual, una immigració ‘nova’ que ja fa trenta anys
que s’acosta a casa nostra, podria passar el mateix. El temps
ho dirà.
Francesc Candel, Els altres catalans

Immigració i imaginari social a Catalunya
Supervivents o “Walking deads”?
ANDREU DOMINGO i VALLS
adomingo@ced.uab.cat
Generalitat de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona

Índex
1 Introducció: Els altres catalans 50 anys més tard
2 Demografia i discurs sobre la immigració a Catalunya
3 Les migracions ara: apunts de demografia post-apocalíptica
4 El dia internacional del Migrant: Què celebrem?

1 Introducció: Els altres catalans 50 anys més tard
Arran de la publicació el 1964 s’obren les portes al reconeixement
de la població immigrada i els seus descendents com a catalans
Prefigurava les tesis sobre la interculturalitat
Traducció en l’imaginari social del Sistema Complex de Reproducció

Evolució dels components del creixement de la població,
Catalunya 1903-1913
Font: Elaboració CED, estimacions de població a partir de Censos i Padrons (INE): 1903-1983 (CED) i 1984-2013 (Idescat);
Naixements i Defuncions, 1903-2012 (Idescat).

2 Immigració i discurs sobre la immigració
1935: Josep Antoni Vandellós: la por a la desnacionalització
1958-1976: Jordi Pujol: Doctrina sobre la integració
1964: Francesc Candel: Els altres catalans
1989 (1999): Sistema Català de Reproducció
2000-2014: Interculturalitat i més enllà… apunts sobre literatura

Font: Elaboració CED amb estimació per edats, a partir de dades del Padró de 1965 i Padró Continu de 2014 (INE)
Piràmides de població per naturalesa
Catalunya 1964 i 2014

3 Les migracions ara:
apunts de demografia post-apocalíptica
2008: Crisi econòmica i discurs sobre les migracions
De la població excedent a la població sobrera: una història de
zombis
2012: L’épica de la resiliència: els supervivents
2014: Sobre la naturalesa de la nova emigració i la immigració
oblidada

Font: Elaboració CED, Estadística de Migraciones 2008-2013 (INE)
Fluxos amb l’estranger i saldo migratori
Catalunya 2008-2013
-100
-50
0
50
100
150
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Inmigració
Emigració
Saldo Migratori

4 El dia internacional del Migrant: Què celebrem?
Catalunya, nació d’immigrats
Com transformar el nostre sistema de estratificació i
categorització social per fer front a la diversitat poblacional?
Com combatre la creixent desigualtat social que posa en perill
l’aspiració de mobilitat social ascendent?
Contra les llàgrimes de cocodril: recordar Paco Candel

Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana

Semelhante a Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana (20)

Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana