Comentari PAU de l'església de San Lorenzo de Brunelleschi.

1. Filippo Brunelleschi: Església de
San Lorenzo

2. Fitxa tècnica
 Títol: església de San Lorenzo.
 Autor: Filippo di Ser Brunelleschi





(Florència, 1377-1446).
Cronologia: 1421-1470.
Estil: renaixentista.
Tipologia: església.
Materials: pedra.
Localització: Florència (Itàlia).

3. Obres del mateix autor
Hospital dels Innocents de Florència (1419-1427)

4. Cúpula del Duomo de Santa Maria dei Fiore (1420-1436)

5. Santo Spirito de Florència (1434-1482)

6. Biografia de l’autor
 Brunelleschi va ser un dels arquitectes
florentins més cèlebres del segle XV. Tot i
així, la seva formació es va iniciar com a
orfebre i en el camp de l’escultura.
 La derrota en el concurs per decorar les portes del baptisteri
de la ciutat de Florència, projecte que va ser adjudicat a
Ghiberti, va impulsar Brunelleschi a abandonar l’escultura per
dedicar-se a l’arquitectura, on va aconseguir els seus millors
èxits i va aportar grans innovacions tècniques.
 Encara que no se li coneix activitat pictòrica, se li atribuïa
l’invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en las
seves construccions.

7. Descripció formal
 L’exterior de l’església de San Lorenzo és relativament tosc,
sobretot la façana, en la qual mai no es va arribar a col·locar el
revestiment de marbre que li corresponia segons els plans
inicials. Tot i així, el conjunt manté una harmonia estructural
perfecta i es poden veure amb claredat les diferents alçades
de la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior
hi sobresurt la cúpula, lleugerament ogival, que corona el
creuer.
 A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en tres naus i
capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues
sagristies. La nau central és el doble d’alta i ampla que les
laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre
corinti, que, mitjançant un curiós entaulament fragmentat,
suporten arcs de mig punt. A sobre s’hi disposa un mur en el
qual s’obren llargs finestrals que es corresponen amb
l’obertura de l’arc inferior.

8.  A les naus laterals, les capelles s’obren a través d’arcs de mig
punt, sobre els quals es disposen finestres circulars. La coberta
se soluciona mitjançant quatre bufades als laterals i un sostre pla
amb cassetons quadrats al centre. Al creuer, Brunelleschi hi
aixeca una cúpula semiesfèrica sobre petxines.
 El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes
les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar, i
perquè el visitant, situat enmig de la nau central, percebi un
costat com a mirall de l’altre. Per això, l’arquitecte italià es va
basar en la simetria i la matemàtica, i en l’harmonia de la
complementarietat del quadrat i el cercle. El resultat és un
interior ampli, diàfan i molt lluminós, gràcies a les nombroses
finestres obertes a diferents alçades.

9. Entorn i integració urbanística
 San Lorenzo forma part, juntament amb altres edificis coneguts,
com el duomo de Santa Maria del Fiore, de l’espectacular i
homogeni centre històric de Florència, una ciutat renaixentista
enlluernadora.

10. Funció, contingut i significat
 Com a església San Lorenzo de Florència tenia una funció
litúrgica. Per això, des del punt de vista arquitectònic, la
simplicitat distributiva dels elements constructius i l’ús de la
geometria per ordenar regularment l’espai estan pensats per
provocar una sensació de pau i equilibri al visitant. Les seves
proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una
nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.
 Destaquen la Sagristia Vella, obra del mateix Brunelleschi, i la
Sagristia Nova, obra de Miquel Àngel.

11. Models i influències
 El
temple cristià de San Lorenzo de Florència és una
reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques
romanes i les primitives basíliques paleocristianes. També imita
models constructius de l’arquitectura romànica i bizantina, com
les formes cúbiques que adornen els entaulament sobre els
capitells, i van recuperar de l’antiguitat clàssica i de l’art bizantí
de la cúpula sobre petxines.
 Altres elements, com l’arc de mig punt, les columnes corínties o
la distribució rítmica de les finestres, tenen un clar antecedent
en el pòrtic de l’Hospital dels Innocents, construït per ell mateix.
 En la seva concepció general, la basílica de San Lorenzo de
Florència va ser la primera església plenament renaixentista, en
la qual es va tenir en compte la mesura de l’home, es va
recuperar a consciència el llenguatge clàssic i es va intentar
mostrar un exemple d’equilibri i de sobrietat constructiva.