2. Fitxa tècnica
Títol: August de Prima Porta.
Autor: desconegut.
Cronologia: 20 a. C.; còpia de
l’any 14 d. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: còpia en marbre d’un
original en bronze desaparegut.
Mides: 2,04 m (alt).
Estil: romà imperial.
Tema: commemoratiu.
Localització: Musei Vaticani.
3. Obra de la mateixa època
Claudi com a Júpiter (41-54 d. C.).
4. Context
Aquesta obra d’autor desconegut –de qui cal suposar, però,
que fou un bon coneixedor de l’estatuària grega –es va trobar
a les excavacions fetes l’any 1863 a Prima Porta, prop de
Roma. Amb aquesta escultura s’inaugurà el prototipus de
retrat a peu de l’emperador, que posteriorment fou molt
imitat.
La imatge esculpida de l’emperador, encarregada pel Senat de
Roma, solia ser portada a les províncies de l’imperi per
reforçar en els ciutadans el sentiment d’obediència al sobirà.
Això, que suposa una mostra evident de conquesta i de
submissió, és alhora un exemple perfecte de campanya
política, de propaganda, com ho eren també, però per una
altra via, les monedes o altres realitzacions artístiques.
5. Descripció formal
La imatge de l’emperador es presenta dempeus i descalça
sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual
exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una
capa anomenada paludamentun que li envolta la cintura i que
sosté amb el braç dret aixecat, exhibeix una actitud segura
d’autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a
cavall d’un dofí; aquest grup, que a l’original de bronze no hi
era, és un recurs emprat per l’escultor que ajuda a sostenir
l’enorme pes del marbre.
Tant en la composició com en les proporcions, l'estàtua
reprodueix el model grec clàssic del Dorifor de Policlet i utilitza
el famós contrapposto: manté el tors recte alhora que eleva el
maluc dret i flexiona la cama esquerra.
6. Tanmateix, a diferència del model grec, el rostre de
l’emperador no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra
les pròpies faccions individuals, que, encara que rejovenides,
aconsegueixen un retrat psicològic perfecte de l’individu en el
qual es barregen autoritat i humanitat.
Aquesta voluntat més realista també s’aprecia en els plecs del
vestit i en els complements, i en la feina acurada i detallada
dels relleus de la cuirassa. Tot aquest treball tan minuciós, en
canvi, no hi és a la part posterior, perquè, com era costum a
Roma, la imatge es col·locava contra la paret o en una
fornícula.
Originàriament, el marbre estava totalment policromat amb
colors vius, com el vermell i el blau.
7. Temàtica
Aquesta escultura representa l’emperador August (63 a. C. –
14 d. C.) amb la indumentària militar pròpia d’un general romà,
en l’acte d’exhortar els soldats de les seves legions. Les
escultures d’aquest tipus tenien com a funció principal la
glorificació de la figura de l’emperador.
D’acord amb la funció propagandística de la representació
1. Aurora
imperial, els relleus de la cuirassa són escenes relacionades
2. Cel
amb els déus i la història militar del personatge. Hi destaca, als
3. Fòsfor
dos costats del plastró, la representació de lesRosada províncies
4. dues
Hispania
pacificades sota el mandat d’August, 5.Hispania (costat
6. També
esquerra de la figura) i la Gàl·lia (costat dret).Apol · lo hi ha la
7. Lloba
imatge del seu fillastre, Tiberi i, a la part inferior de la cuirassa,
8. Diana
Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial.
9. Gàl · lia
10. Mart i Partia
8. En l’original en bronze (20 a. C.) el personatge anava calçat
com corresponia al cap de l’exèrcit. En canvi, en la còpia feta
després de la seva mort, la seva esposa Lívia va voler que el
representessin descalç, detall que suggeria que el difunt ja era
a l’Olimp.
La imatge del petit Cupido cavalcant un dofí que hi ha al costat
de la cama dreta de l’emperador deriva de les que hi ha a les
figures gregues d’Afrodita i indica l’origen diví del cèsar, tal
com era creença a l'època.
9. Models i influències
L’August de Prima Porta manté un paral·lelisme compositiu
evident amb el Dorífor de Políclet, la còpia del qual
probablement va poder contemplar l’escultor romà. Aquest
seguiment de l’escultura clàssica grega es barreja amb la
influència de l'estatuària funerària etrusca, el realisme de la
qual, en retrats com el de Luci Juni Brut (fundador de la
república romana), també es troba present en el retrat
imperial.
L’August de Prima Porta es considera que va iniciar la tipologia
escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va
convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l’Imperi.
Retrat de l’emperador Trajà
Retrat de Luci Juni Brut (300-250 a. C.).