7. Es tracta d'organitzar una analogia entre la
situació de Antígona i de la caiguda del
Tercer Reich.
La seva Antígona és una heroïna
extraordinària valentia per oposar-se a les lleis
de la ciutat dels cultes de la família, però una
dona comú que les circumstàncies i el medi
ambient impulsarà a resistir, massa tard i en
va, al poder tirànic .

8. 1ra edició (1939) 2na edició (1964)
- Té dos actes -Tres actes
-Un primer acte en què es -El de la primera versió es reparteix
presenten fets i personatges; i un en tres aquí.
segon, en què es desenvolupa -Aparició dels consellers
l’acció i hi ha la mort de la
protagonista
Els personatges són diferents en totes dos,o bé estan
fusionats.

9. - Barreja de les dues obres per fer l’acció.
- L’estructura diferent a la de l’antiga Grècia
clàssica.
- No segueix les normes de teatre grec.
- No ofereix un paral·lel temàtic absolut.
- Deixa alguns dels personatges i inventa uns
altres.
- Ficció tràgica que enllaça la història de
Catalunya i Espanya, que era la guerra.
- Destí marcat pels personatges, no té un destí
impossat, és Antígona qui tria rebelar-se contra
Creont.

10. Història d’ Esther
És representada per titelles, i ens vol expressar la
situació de gravetat de Catalunya desprès de 1939.
La compara amb el poble jueu. Amb aquesta obra
ens vol dir que no han de censurar cap forma
dexpressió.
La Primera història d’ Esther segueix el text bíblic. L’
acció transcorreix al jardí de Sinera i a Susa, on
posen en el tro a una jueva sense que ningú ho
sàpiga, i quan aquesta se nadona que volen fer fora
al poble jueu es juga la vida per la salvació del seu
poble.

11. Fedra, si us plau
L’ obra ens parla del mite de Fedra, la qual
s’enamora del seu fillastre i ell no li fa cas.
Espriu es distancia del conflicte tràgic de
Fedra ja que no ens escriu el final d’ ella ni el
d’Hipòlit.
Va utilitzar la traducció al català d’
una Fedra escrita pero Llorenç Villalonga.

12. L’ obra consta:
- Pròleg = És una veu. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: la falsa
modèstia, (disculpes per la gosadia de tractar un tema clàssic esgotat pels grecs). Ens posa
en antecedents de la història de la família de Tebes per tal de situar-nos dins el context on
es desenvoluparan els fets. És la veu del passat.
- Prefaci = Manifesta el seu desig d'amnistia, de perdó.
Tres parts :
· 1ra part:
- Abans de l'atac a la ciutat de Tebes.
- Interior del palau dels reis de Tebes.
- El diàleg entre Antígona i Etèocles: posa en evidència la gelosia entre germans. Disputa per
l'amor de la mare.
- El diàleg entre Creont i Etèocles :posa en evidència que els consells de Creont són del tot
interessats pels seus propòsits de convertir-se en el nou rei.
- Plany de les dones. Ismene anuncia la mort dels germans.
- Edicte de Creont: Prohibeix donar sepultura al cos de Polinices i anuncia el càstig per la
persona que el desobeeixi.

13. · 2na part:
- Ens situa a la ciutat de Tebes.
- La sensació de destrucció ve reforçada per la tempesta, símbol negatiu de guerra i mort.
- És el nus de la tragèdia.
- Tema: Rebel·lió d' Antígona com a conseqüència de la pietat i el perdó.
- Eumolp es queda amb Antígona per enterrar el cadàver de Polinices, accepta el seu destí.
· 3ra part:
- Interior del palau de Tebes.
- Matinada.
- Enfrontament entre Creont i Antígona.
- Antígona accepta el seu destí i mor dignament per trencar el malefici.
- El discurs del lúcid conseller amb una visió irònica, introdueix l'òptica de sacrifici inútil, sense
sentit d' Antígona.

14. · Pròleg: Explica la situació dels fets.
- Primer clímax:
Lluita entre Etèocles i Polinices, on moren els dos. Els cors
lamenten aquesta mort.
- Segon clímax:
Quan Antígona i l’ esclau Eumolp acaben enterrant-lo.
Apareixen els guardians i ells no fan res per fugir.
- Tercer clímax:
Enfrontament entre Creont i Antígona, es fa la sentència
Antigona anirà viva en una cova. L’ obra acaba amb el
parlament del Lúcid Conseller, fa una reflexió sobre els fets
succeïts.

15. - Antígona: Protagonista de l’ obra. Per ella el més important són els seus
sentiments i la seva estirp, no l’importa que el que farà estigui prohibit. El seu
acte de rebel.lió o d'heroïsme serviria per equilibrar les forces i restablir la
pau.
- Creont: És el tiet dels germans. És soberbi, i només vol el poder.
- Ismene: És la germana dAntígona, Polinices i Etèocles. Obeeix al seu tiet per
por al que farà amb ella. Simbolitza la indecisió i l'oblit, solament amb els
records tenim en ment els motrts.
- Tirèsies: És un vident, cec i endeví de Creont. L’ avisa de les desgràcies que
passaran.
- Eurídice: És la mainadera dels germans. És molt pessimista.
- Eumolp: És un esclau que no és respectat per ningú, ajuda a Antígona
perquè :
a) No acepta les decisions tiràniques de Creont
b) Prefereix la mort a l’ esclavatge.

16. - Lúcid Conseller: És un conseller del rei que està en
contra de tot el que aquest pensa.
- Etèocles i Polinices: Germans enfrontats que
moren en la guerra pel poder de Tebes.
- Euriganeia: Simbolitza la fatalitat i el pessimisme. Els
seus fills van morir a la guerra i arrel d'aquest fet
només veu desgràcies pertot.

17. - Creont vol regnar per sobre de tot i decideix no
enterrar a Polinicines per tenir content al poble de
Tebes, Antígona es revela i com s’estima al seu
germà vol donar-li un funeral dignem.
- Que Creont no vulgui enterrar al germà de Antígona
fa que el poble es posi de costat d’ ella.
- Entre Creont i Antígona hi ha un dol dialèctic. És
llavors quan decideix que Antígona ha de patir la
màxima pena, el seu destí és una mort lenta i
agònica.
- Aquest enfrontament és fruit de l’ ús arbitrari de
l’autoritat.

18. - Personatge que representa el punt de vista d'Espriu 25 anys
després de finalitzada la guerra. Aquest reflexiona i posa en
dubte el valor del sacrifici d' Antígona.
- És irònic( ho demostra en la descripció que fa de Creont, el
despulla psicològicament), nihilista. Incorpora el lúcid conseller
per matisar les seves opinions.
- El lúcid és com un espectador s’encarrega de comentar-ne el
sentit dels actes. Això significa l’ humanització de l’heroïna
tràgica.
- El Lúcid fa autocomentari del que Antígona diu. Amb aquest
Espriu fa inserir punts de vista. És un que es situa entre l’escena i
el públic.
- Ell igual que Antígona accepta el seu destí, deixa pas a
l'antiheroi.

19. - Creont és qui representa la dissolució del destí i
responsabilitat, quan deixa el cos de Pilinicies
sense enterrar.
- És llavors Antígona que estima el seu germa la
que té pietat i fa justícia enterrant al seu
germà, amb això aconsegueix d’alguna forma
el perdó i la pietat dels habitants del poble.
- Antígona amb la seva bondat demostrada per
el sacrifici del seu acte accepta el seu destí.
- Antígona amb l’ anhel de pietat i de justícia s’
imposa a la arbitrarietat humana que hi ha.

20. - El que pretén és acostar un tema a una realitat propera. La guerra entre germans és
el pecat més gran que hi ha.
- Reflexió sobre la naturalesa de l’home
- L’obra es va gestar en un moment en què no se sabia si Franco faria o no l’amnistia
que havia promès als britànics. – La guerra fratricida, el dolor que causa la
desaparició de la gent estimada.
Dins l’ obra podem veure paraules amb doble sentit:
Creont: El tirà, Franco. Creont imposa la llei civil per sobre de la llei natural. No perdona,
castiga.
Eumolp/Espriu: Visió de la mort d'uns pocs servirà per salvar tot un poble.
Mort d'Eumolp: representa la mort civil
L'enfrontament entre Polinicies i Etèocles: representa la lluita entre germans
El prefaci: en ell manifesta el seu desig d'amnistia, de perdó.
El lúcid conseller : Representa el punt de vista d'Espriu després de 25 anys.
Els cants de les veus: Estan basades en el plany de les dones
Ismene: La seva personalitat equival a la gent contrària a Franco, que tenia por a les
repressaries.
Euriganeia: Gent pessimista de l’època
Eteòcles i Polinicies: Representen els dos bàndols de la guerra civil,

21. - La repressió cultural sota la dictadura
franquista.
- El teatre era un mitjà de comunicació amb
influència en l’opinió pública.
- Era prohibit fer representacions en català.
- Neixen els teatres independents, on es feien
representacions antifranquistes i progressistes.