1. PANORAMA DE
L'EDICIÓ DIGITAL

2. I.
L'impacte de les noves tecnologies
Image source: mobipocket.irexnet.com

3. “Aún no se ha inventado un medio tan manejable, eficiente y portátil como
el libro publicado en papel, si a esto añadimos la experiencia al tocarlo,
olerlo y sentir cada una de sus páginas, podemos asegurar que no se
vislumbra en el horizonte cercano el reemplazo de esta herramienta
cultural.”
José Luis Caballero, consultor de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
(Congreso Internacional del Mundo del Libro, México, 10/09/2009)
“L'any 2014 es vendran més llibres digitals que en paper.”
Ernest Folch, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i accionista
de la plataforma digital 36L (23/4/2010)

4. llibre/llibres editor/editors
El paper, el suport en què es distribueix la informació, és el que ha
justificat la indústria editorial i el seu model de negoci.
Tot i que el paper ha unificat un sector industrial i cultural, el cert és
que sota el nom de llibre s'han generat multitud de propostes editorials
diferents:
Continguts (ensenyament, literari, guies...)
Models de negoci (venda directa, subscripció a clubs...)
Canals (llibreries, venda directa...)
El gran canvi que es produeix, des del punt de vista socioeconòmic, és
que el món de l'edició s'està desplaçant des d'un model que mescla
contingut amb distribució a un altre model que valora sobretot el
contingut.

5. La tecnologia disruptiva
(Canvi de paradigma)
L'edició sempre s'ha vist afectada pels canvis tecnològics, però
aquests no van arribar a replantejar essencialment el model
editorial (linotípia, maquetació, etc.).
La tecnologia disruptiva condueix a l'aparició de productes i
serveis que utilitzen preferiblement una estratègia disruptiva
davant d'una estratègia sostenible, per tal de competir contra
una tecnologia dominant buscant una progressiva consolidació
en un mercat.
Les innovacions tecnologies són en el seu inici, de baixes
prestacions.
La tecnologia disruptiva millora progressivament i va ocupant
els nínxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, i de
vegades aconsegueix fer-se amb la major quota del mercat i
desplaçant a l'establerta.

6. La música
Actualment és un espai de fronteres
indefinides i limítrof amb formes d'oci com el
cinema, els videojocs, la televisió, l'art ...
Creix la indústria musical, però baixa la
indústria del disc, creix el benefici de
l'explotació i decreix la rendibilitat de la
comercialització de l'obra.
L'autor està en l'epicentre del negoci

7. La premsa i els mitjans
Crisi conjuntural: descens de publicitat i de vendes
Crisi estructural: aparició de nous mitjans informatius,
com internet, i canvis d'hàbits de consumidors
– El model de negoci en línia, però, no arriba a
compensar la caiguda brusca del model de negoci
imprès
• Cerca de nous i recuperació de vells models de
negoci
• Aparells tipus tablet són vistos a esperança
– El sector cerca nous productes i nous mètodes
periodístics: periodisme ciutadà, periodisme
hiperlocal, etc.)

8. La indústria editorial
Canvi inevitable: model actual amb limitacions
Llibre de paper amb limitacions
Tiratges arbitraris/sobreproducció
Avançaments desorbitats de drets d'autor
Devolucions de les llibreries difícils d'assumir
Problemes de distribución física dels llibres
Cicles de vida de venda molt curts
Elevat cost del paper/sistema poc ecològic
Dificultat dels escriptors per a publicar les
seves obres
Llibres descatalogats, exhaurits (encara que
hi hagi un interès real per a la seva compra)
Emmagatzematge creixent i costós
Avantatges del mercat del llibre digital
Mercat en creixement
Avantatges per als usuaris: accés immediat,
mobilitat, interactivitat
Avantatges per als editors: vendes arreu del
món, cost marginal zero, no més retorns, no
més llibres descatalogats.

9. El millor fabricant de
carruatges del món es
va quedar fora del
mercat
Com a editors de llibres
tenim raons per
preocupar-nos
Engaging Readers in the Digital Age (Shiv
Singh, enero 2010)

10. Internet i les TIC creixen
Mentre les vendes de paper s'estanquen ...
El temps d'oci es dedica cada vegada menys als llibres i a la lectura
'convencional' i més a Internet.
El 22% dels joves de l'Estat passa més temps a Internet que veient la
televisió (2009).
El 23% dels internautes dedica més de cinc hores setmanals a veure
continguts descarregats per Internet.

11. Evolució del Sector de Mitjans de
Comunicació, Oci i Entreteniment en el
món (en milions de $, 2009-2013)
Font: "Global Entertainment and Media Outlook: 2009-2013" PricewaterhouseCoopers
(octubre 2009)

12. L'edició, vers la societat de la
informació i el coneixement
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i
les comunicacions impliquen:
Canvis estructurals en la societat a nivell econòmic,
laboral, social, educatiu, polític i de relacions
Una nova manera d'entendre la societat i la cultura
Inevitable convergència tecnològica:
informàtica
+
comunicacions
+
contingut

13. Què aporten les noves tecnologies?
Les noves tecnologies han trencat la unió entre el contingut
i el seu suport de distribució, el paper
Apareixen nous suports
Convergència real de continguts entre mitjans i canals
Els textos s'enriqueixen amb noves prestacions
La publicació ja no és una unitat tancada entre dues tapes
El lector també està canviant
Accés fàcil al suport digital gràcies als cercadors
Les paraules s'estan desplaçant cap a Internet, ja sigui
sobre un Kindel (llibre electrònic amb conectividdad), un
ordinador, un netbook o un iPhone.
Les noves tecnologies ofereixen oportunitats que cal saber
aprofitar

14. Progressiva migració al digital
Sector de Mitjans de Comunicació, Oci i
Entreteniment (a nivel mundial)
Font: "Global Entertainment and Media Outlook: 2009-2013" PricewaterhouseCoopers
(octubre 2009)

15. Facturació de llibres digitals als EUA
(2002-2009)
Font: IDPF abril 2010

16. II.
La indústria editorial

17. Internet com a suport al negoci
editorial
• Webs d'empresa
• Blogs, microblogging, videoblogs, rss, xats,
fòrums, etc
• Facilita la creació de continguts
• Màrqueting (prepublicació parcial o completa,
tràilers, etc.)
• Ginys
• Xarxes socials entorn del llibre, clubs de lectura
• Impressió sota demanda
• Llibres personalitzats

18. Tendències Web 2.0 en el món editorial
Sales de premsa virtuales 76% (2007) 39% (2005)
Sindicació de continguts 8% (2007) 0% (2005) [46% butlletí de novetats]
Publicació de ressnyes aconseguides en els mitjans 46% (2007) 25% (2005)
Canal de comunicació amb els lectores (xat, blog...) 44% (2007) 12% (2005)
Publicació del primer capítol en la web 30% (2007) 7% (2005)
Enllaços a autors, revistes digitals, llibreries... 26% (2007) 2% (2005)
Promoció a través de podcasting 6% (2007) 0% (2005)
Promoció a través de vídeo en xarxes socials 20% (2007)
Fotos d'autores i portades en Flickr 42% (2007)
Participació en Second Life 0% (2007)
Baixa visibilitat en la web
La xarxa social que compta amb el major nombre de mencions d'editorials espanyoles
és Del.ici.ous (web d'intercanvi d'enllaços / favorits) amb un 76%, seguida de
Culturízame.net (xarxa social especialitzada en l'intercanvi i votació de notícies del
sector cultural) amb un 48% de mencions, a continuació, Flickr (web social d'intercanvi
de fotos) amb un 42% de mencions i en quart lloc es troba Menéame amb un 26%
(xarxa social d'intercanvi i votació de tota mena de notícies).
Tendencias web 2.0 en el sector editorial (Dosdoce, 2007), estudi realitzado
amb 50 editorials de l'Estat

19. Tendències a Internet
Continguts digitals generats per la societat en
xarxa
Computació en núvol
– La informació s'emmagatzema de manera
permanent en servidors d'Internet
– El DRM no serà un problema: control
d'accés per contrasenya
– Programari com a servei
Personalització
Aplicacions enriquides La revista
Web semàntica (web 4.0) i informació Esquire
estructurada incorpora
animacions
Webs en temps real
en 3D amb
Web mòbil / realitat augmentada tecnologia de
Internet de les coses realitat
augmentada
Convergència de plataformes, sistemes,
(9/11/2009)
mitjans, aplicacions adaptades a les diferents
pantalles

20. Literatura
Les novel·les escrites per ser llegides a través de telèfon
mòbil i descarregades des d'internet, s'han convertit en l'èxit
més destacable de l'edició japonesa en els darrers anys. Es
pot considerar la primera experiència d'èxit en l'edició de
llibres digitals a tot el món.

21. Llibres de text
L'ensenyament entra de ple en el món digital i també assumeix aspectes 2.0
(col·laboratius)
La unitat del llibre és qüestionada.
Fins ara les noves tecnologies eren un suport a l'educació. A partir
d'ara seran una part fonamental del procés d'ensenyament i
aprenentatge. Els llibres hauran d'adaptar-s'hi.
Programa Escola 2.0 (Espanya, 2009.09.07, en quatre anys). La
majoria d'editorials de l'Estat afronten la renovació adaptant i enriquint
pàgines pdf amb vídeos, flash, qüestionaris, etc.
Projecte "Realitat al cub" que introdueix la realitat virtual a les aules
valencianes.

22. Còmics
Hi ha una àmplia selecció de títols de repertori de
còmics (Marvel, DC Comics, Dabel, Boom
Studios, Red 5, etc) per a ser consultada en línia.
Diverses plataformes de distribució de còmics
digitals i aplicacions permeten llegir còmics sobre
iPhone, iPod Touch, IPAD...

23. Diccionaris i obres de referència
Les grans obres de referència
multivolumen, esgotada la seva
fórmula comercial, s'ofereixen per
Internet per subscripció a institucions
o es venen per capítols o per "peces".
Els diccionaris s'adapten a la
consulta per a terminals mòbils o es
venen per ser descarregats en el
terminal de l'usuari.
Àmplia oferta de diccionaris en obert
Edició col·laborativa

24. Una nova cadena editorial
Amb independència del fet que hi ha múltiples cadenes (i no
cadenes) d'edició, una possible cadena:
Creació editorial, selecció, agregació i remescles, tot connectat
amb els usuaris
Gestió dels drets digitals d'autor Copyright, Copyleft ...
Digitalització, metadocumentació i emmagatzematge del contingut
Distribució digital per disposar d'un sistema que permeti estructurar
i universalitzar el contingut de l'editor per a la seva
comercialització global:
En tots els canals
En tots els formats
Amb la màxima durada possible
Amb l'estructura adequada
Presència a Internet, comerç electrònic i pla de Màrqueting en línia

26. La cadena actual de valor s'està
trencant
Els autors poden
connectar
directament amb
els usuaris
I al revés també
Engaging Readers in the Digital
Age, Shiv Singh (2010)

27. El distribuïdor sap i
sabrà moltes coses de
l'usuari (impensables
fa poc temps)
Els distribuïdors
s'estan movent més
ràpid que els editors
Els lectors els
proporcionaran moltes
dades

28. Diversos models de negoci
Els usuaris estan
disposats a pagar
Transacció econòmica: sempre que tinguin un
bon servei (estalvi de
Pagament per descàrrega de cada llibre temps i cap problema
Micropagament per a poder comprar/llegir capítols amb les descàrregues)
Tarifa plana a repositoris o per temps
Transacció física: Compra (descàrrega) versus llicència d'ús (en el núvol)
Tres grans models:
Obert. Model publicitari tradicional i continguts en obert (En Internet els
consumidors no pagaran pels continguts, Jimmy Wales)
Tancat. Com que la publicitat a Internet no aconseguirà mantenir els
mateixos ingressos que els del paper, s'haurà de pagar per cada consulta,
cada descàrrega (tendència que torna a recuperar força, Rupert Murdoch)
Sistema mixt: àreas gratis i premium (Chris Anderson, freemium)
Sistemes verticals: Dispositiu lector + aplicacions + serveis
Preu del llibre. Diversitat de parers, però el percentatge més alt proposa
que el preu del llibre digital sigui un 30% més barat que el llibre en paper.

29. Algunes incerteses i dificultats
Disseminació dels arxius en múltiples plataformes
Costos de digitalització i de gestió molt importants
Dificultat en establir els preus dels continguts
Retribució als autors no estandarditzada
Fragmentació del mercat
Nous interlocutors, de gran abast mundial: Google,
Amazon, Telecomunicacions
Escassa oferta de continguts digitals
Formats incompatibles en els diferents aparells. Manca
d'estàndards
Aparells amb poques prestacions

30. III.
Conclusions

31. Estem vivint una revolució digital en el món de l'edició: canvi de
paradigma que afecta tot el procés i a tota la cadena de valor.
La revolució no ha acabat, estem iniciant el procés: transició
d'aparells, de productes digitals, de models de negoci, etc.
Les interfícies dels llibres electrònics i les plataformes de distribució
de continguts digitals han de millorar notablement, sobretot pel que
fa a l'experiència de l'usuari
La recent aparició de l'iPad (malgrat els plantejaments tancats
d'Apple) mostra una clara tendència d'oferir models dedicats al
consum i a millorar l'experiència de l'usuari.
La proliferació de plataformes, aparells i models de negoci
desorienta als lectors i als editors.
L'edició digital superarà a l'edició impresa, encara que no
immediatament
L'editor està obligat a canviar el seu 'know how' (tot i que el futur
sigui complicat ha de 'entrar' al món digital si no vol veure's
desplaçat).

32. En el nou entorn apareixen oportunitats que s'han de saber
aprofitar (per a això és important millorar el know how)
El canvi més important per a l'editor es donarà quan pensi en digital
(i, per tant, consideri el llibre físic com un subproducte, com un
factor premium)
Es produirà una convergència de tecnologies i Internet tindrà un
paper destacat
La societat avança: món digital portàtil, textos enriquits, temps
real ... i els usuaris també canvien (participació, immediatesa,
experiència satisfactòria ...)
Dificultat: grans companyies i operadores tendiran a pràctiques
'dominants' i establiran ecosistemes tancats: dispositiu lector +
aplicacions + serveis.

33. Gràcies!
Josep M. Vinyes
Editor de l'Enciclopèdia.cat i de beat.cat
Aquesta presentació ha estat realitzada
com a suport al Seminari sobre Edició Digital
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
26 de maig 2010