3. Què és un llibre digital?
Publicació que es difon en format digital i que necessita d'un dispositiu electrònic
per a ser llegida
contingut digital = libro digital
Es pot llegir sobre: ordinadors personals, netbooks, telèfonos mòbils,
smartphones, llibres electrònics, tv, videoconsoles
Es distribueien per diferents canals (llibreries en línea, llocs de comerç electrònic,
webs d'editorials, botigues d'operadores de telefonia, etc).
Avantatges: inmediatesa, mobililitat, interactivitat, actualització permanent....
Es dirigeix als vells públics I n'incorpora de nous
Experimenta nous models comercials (venda fragmentada, impressió a
demanda...)
Es poden vendre sempre (no s'exhaureixen)
El llibre digital té més prestacions que el llibre de paper (sempre i quan l'aparell de
lectura ho permeti)
Elements multimèdia: imatges fixes, vídeos, àudio...
Enllaços a d'altres pàgines de llibres digitals o recursos disponibles a la web.
Cerca de paraules
Marcat de textos (anotacions en memòria)
Navegació
Adaptació a la vista (ajustar mida del cos del text) i altres funcionalitats.
4. Dispositius de lectura
Diferents dispositius: llibre electrònic, ordinador, tablet, portàtil, telèfono mòbil,
videoconsola, televisor, smartphone...
5. Formats d'arxiu
Els llibres digitals poden ser arxivats en diferents formats.
Actualment existeix una gran proliferació de formats d'arxiu- sovint
incompatibles entre si i amb funciones molt diferents els uns dels altres.
Los formats d'arxius digitals més utilizats són (de més del centenar que
existeixen) :
PDF d'Adobe Systems. Format de distribució universal per a
publicacions amb l'estructura final de la pàgina 'tancada' (manté
el disseny de pàgina, tipografia, etc.).
EPUB. Té codi obert. La majoria de programes el suporten (Adobe,
Sony Reader, Stanza per a iPhone, etc). Dissenyat per a que el text
texto s'ajusti a la mida de la pantalla, per la qual cosa és idea perquè
el mateix fitxer s'adapti a quasevol pantalla (especialment indicat per
a pantalles relativament petites).
AZW de Kindle, format propietario d'Amazon. Té le seu propi sistema
de DRM.
PRC/MOBI de MobiPocket
PNPd de la Palm eReader
HTML. El llenguaje de la WWW.
6. Novel·la en format digital EPUB
Llibre digital en format formato EPUB visualitzat a través del programa d'Adobe Digital Editions,
baixat a l'ordinador des de la biblioteca digital del Projecte Gutenberg.
7. Llibre digital de Vook
Novel·la publicada per Vook, integra vídeos i text. Tecnologia basada en Flash. Consultat per
internet
9. Què és un llibre electrònic?
És un DISPOSITIU electrònico dedicat a la
lectura de llibres digitals
Altres noms: reader, eReader, lector, ebook
El 1998 es comercialitzaren els primers llibres-e Rocket i Softbook. No arrancà per
Problemes de multiplicitat e incompatibilitad de formats
Dificultat d'ús i prestacions precàrias
Falta de continguts digitales
El mercat encara no estava preparat: aleshores pocs pensaven que les
persones llegirien una novel·la a través d'una pantalla!
A partir del 2006 té lloc una altra onada de dispositius millorats, la majoria amb
tecnologia de tinta electrònica.
Âsia: Jinke (Hong Kong), Netronix i Asus (Taiwan), Sony i Fujitsu (Japó), Samsung
(Corea)
EUA: Amazon, Ectaco, Foxit
Europa: Bookeen (França, Plastic Logic (UK-EUA-Alemanya), iRex Technologies
(Holanda), Interead/Cool-er (UK), txtr (Alemanya)
10. Característiques del llibre electrònic amb
tecnologia de tinta electrònica
La pantalla no emet reflexos
molestos, no parpalleja
Es pot llegir amb llum
del dia (igual que el
paper)
El texto es llegeix amb
claredat, contrast, pantalla
monocroma blanc/negre
Hi ha botons per passar les pàgines
(impossibilitat per fer scroll, zoom i
vídeos)
La bateria nomes es gasta
quan es passa pàgina. Poc
consum
11. Kindle d'Amazon
El llançament el 2007 (als EUA i Canadà), marca un
abans i un després en la tendència del consumo de
llibres electrònics.
2009 inicia la comercialització a tot el món.
Preu: 259 $ (i 279 $, versió internacional)
Permet la descàrrega de llibres amb connexió 3G/GPR
sense cables, i accés a un catàleg de 350.000 títols en
anglès de la librería Amazon.com ,sense passar
prèviament per l'ordinador. Preu bestsellers i novetats:
9,99$.
Amazon subvenciona la connexió permanent
Accés a blocs, diaris i reviste digitals.
Formats: Propietari de Kindle (AZW), TXT, MP3
(música/àudio-llibres), MOBI, PRC, PDF, HTML, DOC,
JPEG, GIF, PNG, BMP. Un programa permet llegir els
títols comprats sobre iPhone i ordinador. Teclat
QWERTY.
Pes: 289 gr. Resolución: 600 x 800 píxels. Medidas: 20,
cm x 13,4 cm x 0,9 cm de grosor. Permet anotar.
La memoria permite emmagatzemar 1.500 llibres.
Incorpora un conversor de text a veu.
12. La tecnologia de la tinta electrònica està
evolucionant
Electroforètica
E-Ink Corporation, la més utilitzada,
presenta resoluciones superiores a 150
dpi. És la que utlitzen la majoria:
Amazon Kindle, Barnes & Noble Nook,
Sony Reader, iRex iLiad, Hanlin (Jinke),
Cybook (Bookeen)....
SiPix Microcup. És utilitzada por AUO
Quick Response Liquid Powder Display,
de Bridgestone, en color, en
desenvolupament.
13. Electrohumiteig
Permet veure el vídeo en color (no d'alta calidad)
Consum de baix voltatge
Reflectividad i contraste són millorats o iguals a les
pantalles reflectives.
Exemples de pantalles comercials:
Liquavista
ITRI
Prime View International (comprada per E-Ink)
Dispositiu electrofluídic (EFD)
Tecnologia presentada fa un any, permetrà color, vídeo
i una visualització semblant a la del paper
Gamma Dynamics
14. Llibres electrònicos amb pantalla LCD (no
de tinta electrònica)
Flepia de JetBook
Fujitsu d'Ectaco
15. Models amb pantalles híbrides:
tinta electrònica + LCD
Alex de Spring EnTourage eDGe Nook de Barnes &
Design Noble
16. Pixel Qi
PixelQi, una evolució de les pantalles LCD, ha començat la producció destinada a
netbooks, tablets i lectores de llibre electrònicos. Permet lectura amb llum solar.
17. Tablets
Una tablet és un ordinador en forma de taula
plana i tàctil. Generalment està pensada més per
al consum d'aplicaciones que no com un
dispositiu per a crear continguts.
Diferents models:
iPad (Apple, iPhone OS)
Joo Joo (Linux)
WeTab (Linux)
Google Android (Linux)
Hp Slate (Windows 7)
WeTab
18. iPad
Tablet tàctil de 1,25 cm
de gruix, 680 gr de pes,
pantalla de 9,7
polzades, procesador
de 1 GHz, bateria
capaç d'estar 10 hores
en funcionament
connexió WiFi,
connexió 3G,
aceleròmetre,
Bluetooth, altaveus,
micròfon, etc.
Combinada amb la
AppStore ofereix un
nou model de vendes.
Els editors hauran de crear una experiència gratificant per la qual
els lectors estiguin disposats a pagar.
19. Quin serà el dispositiu lector del futur?
Dispositius exclusivament dedicats per a la lectura?
Dispositivos més versàtils, com ara els mòbils o les
tablets?
Si l'usuari pot comprar i consumir no només llibres, sinó
àudio i vídeo amb la seva tablet, s'arriba a un públic més
gran i, alhora, se li dóna a cada comprador més vies per
gaudir de la seva adquisició (però també hi haurà usuaris a
el que els interessi un aparell només per llegir!)
Hem de desenvolupar una estratègia per al món digital
portàtil i per refinar els nostres punts de vista sobre el
contingut de pagament
21. Què és una plataforma de
distribució de llibres digitals?
Una organització per a l'explotació de continguts
digitals que inclou diferents
mitjans tecnològics
Emmagatzematge de continguts
Descàrregues en els diferents canals de venda
Gestions de DRM
Processos per efectuar una compra segura
Control i estadístiques de vendes
Gestió de metadades
Altres possibles serveis: conversió de formats, autopublicació,
impressió sota comanda, xarxes socials.
mitjans comercials
Gestió dels punts de venda
Màrqueting i promoció
Agregadors
22. Metadades
Metadada és tota aquella informació descriptiva
sobre el context, qualitat, condició o característiques
d'un recurs, dada o objecte, amb l'objectiu de
facilitar la seva recuperació, autentificació,
avaluació, conservació i interoperativitat.
Exemples: títol, resum, índex, drets de l'obra, ISBN,
característiques comercials, promoció... La
informació la proporciona l'editor i la pot actualitzar.
Diversos estàndars: Marc i Dublin Core per a
biblioteques, ONIX per a editorials i llibreries
(plantilla XML)
23. DRM
• Sistema que protegeix els continguts amb copyright
Programa que s'acopla a cada llibre per a controlar l'accés
i les prestacions.
Cada plataforma acopla el seu DRM al fitxer digital.
Generalment cal pagar una quantitat al fabricant del DRM,
que pot arribar a representar un 10% del PVP.
Detecten qui accedeix a cada obra, quan i sota quines
condicions.
Autoritzen o deneguen l'accés a l'obra o li apliquen
diferents nivells de restriccions (possibilitat de copiar,
modificar, imprimir, compartir).
Poden limitar la lectura a un cert nombre de dispositius o
limitar-la a un cert període de temps.
24. Dos grans models de plataformes
digitals
Consulta dels llibres en línia
Cyberlibris
Google Editions
Safari Books
Consulta dels llibres “desconnectada”
Edi.cat
Amazon
.............
25. Com funciona la compra?
Els clients compren llibres en línia (llicència individual o
indefinida), amb registre previ de certes dades
personals i dels seus aparells de lectura.
Reben un enllaç per a poder fer la descàrrega, o un
codi d'accés per la consulta en línia.
Poden llegir els llibres al seu PC (o PDA) amb
programes lectors gratuïts aptes per a diferents
formats: Adobe Reader (PDF), Mobipocket Reader
(PRC), Windows Media Player (WMA), etc.
Amb els dispositius que no tenen connectivitat wi-fi o
3G, la descàrrega es fa primer a l'ordinador i després
se sincronitza amb l'aparell lector.
26. Com es carrega un llibre
electrònic?
Tenda digital
Hi ha dispositius que
permeten la descàrrega
directa sense passar per
un ordenador
Ordinador prèviamente, i altres que
no.
Llibre electrònic
29. iBookstore d'Apple
En aquests moments, la botiga només és accessible als Estats Units
d'Amèrica, però Apple té plans per expandir-la a altres països a finals de 2010.
Oferta de 45.000 títols i 600.000 descàrregues en un mes.
Sistema tancat integrat a la tablet iPad, especialment dissenyada per
al consum de continguts digitals.
30. SONY
A través de la botiga Sony Reader
Store.com ofereix:
200.000 títols digitals (bestsellers i
novetats a 9,99 $)
1 milió de titols digitalitzats sense
copyright mitjançant un acord amb
Google
milers de llibres en sistema de
préstec bibliotecari mitjançant un
acord amb la distribuïdora OverDrive
especialitzada en biblioteques
31. GOOGLE EDITIONS
El 2005 crea Google Books: la biblioteca digital de Google. El
servei permet visualitzar el 20% del contingut del llibre i la web
remet a enllaços d'altres llibreries per a efectuar-ne la compra. Es
comporta como un catàleg digital de llibres, com un agregador.
El 2009, arriba a acords amb Sony i Barnes & Noble per oferir
llibres digitals (sense copyright). El 2005
L'estiu de 2010 llançarà Google Editions: una plataforma de
venda directa de llibres digitals d'acord amb les editorials per a
comercialitzar obres a través de Google. Primer als EUA i després
globalment.
Consulta en el núvol, connectada (no descàrrega d'un fitxer en un
suport)
Tres canals diferents de venda: venda directa de Google, de
l'editor o d'una llibreria. Es quedarà amb un marge diferent en
cada cas: 37% si el comercialitza directament , 15% si el ven a
través d'un editor (que se'n quedarà el 85%), i menys del 55% si
el ven a través d'una llibreria virtual (45% per a l'editor).
32. Projecte ENCLAVE
Projecte promogut per la Biblioteca Digital Hispànica i la
Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, subvencionat pel
Ministeri d'Indústria i Comerç.
Objectiu: incorporar obres subjectes de drets d'autor a la
Biblioteca, per a la seva consulta i venda.
Des de la fitxa d'una obra subjecta a drets i localitzada en el
catàleg de la Biblioteca Digital Hispànica, l'usuari podrà accedir
a un entorn gestionat exclusivament per l'editorial (o per la
plataforma que aquesta designi), on es podrà fullejar i comprar
l'obra d'acord a les condicions comercials establertes per cada
editorial.
En aquests moments participen en el projecte 90 editorials
amb 1.300 llibres en format digital.
Un aparador immens de llibres digitals. Es comporta com un
agregador.
34. Gràcies!
Iolanda Bethencourt
Aquesta presentació ha estat realitzada
com a suport al Seminari sobre Edició Digital
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
26 de maig 2010