Primers Assentaments Romans fins la ciutat musulmana

2. Palma presenta una trama urbana radio cèntrica
Quan des del centre de la ciutat parteixen
Múltiples carrers en totes direccions
En forma de radis, mentre altres circulars
Els tallen i rodegen el centre urbà
- Actualment: Palma està articulada per un contínuum urbà que supera estrictament
el terme municipal
INTRODUCCIÓ
- La crisis de les ciutats compactes i l’especialització turística fan que es superin els
límits municipals
- Actualment: Macrocefàlia (IGN): pes de la capital sobre les restant ciutats provincials.
- Palma com àrea metropolitana de Mallorca perquè supera els 400.000 habitants i cap
ciutat més de Mallorca supera els 50.000 (INE 2014).
- Ciutat d’especialització terciària. La octava en població espanyola, per darrere de Madr
- Barcelona, València, Sevilla, Zaragoza, Málaga i Múrcia

3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESPAI URBÀ
- Hermetisme insular vs obertura cultural i constants conquestes
ORIGEN DE LA CIUTAT: DES DE L’ANTIGUITAT A
L’ÈPOCA MODERNA
La ciutat romana de Palma
2 murades
Situada sobre el barri de l’Almudaina
La petita murada tancava la ciutat entorn a 5-6ha.
Es computen uns 2000 habs.
Tradicionalment s’han volgut donar a Palma uns orígens prehistòrics els quals,
l’arqueologia no ha pogut corroborar
(http://www.palmademallorca.es/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_69686_2.pdf)
La ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, any en el qual
Mallorca s’incorpora al Imperi Romà.
- Seria una de les 5 ciutats mallorquines de les quals hi ha probes documentals
(de Pollentia i Bocchoris es coneixen els emplaçaments; de Guim i Tuccisfalta manca
la localització)

4. Existien a més, assentaments extramurs
- Planta ortogonal
Posterior ocupació dels vàndals (454-534) o Bizanci (534-902)

5. No ha estat fins ben entrat el segle passat quan es comprovà que la Palma romana,
Fundada per Cayo Cecilio Matelo, es troba al solar de l’actual capital.
Fins llavors, diversos autors es plantejaren que es trobava en Santanyí però restes
Arqueològiques fetes durant la segona meitat del S.XX han permès comprovar que
La Palma romana se trobava al mateix lloc que l’actual
Una excavació a l’interior de la catedral, es trobà el mur documentat més antic de la
Ciutat (anterior al 50 aC) i dues habitacions

8. - En totes les ciutats romanes, grans o petites, el fòrum era el centre urbà més
representatiu i solia estar situat en la trobada dels dos eixos principals, Kardus i
Decumanus.
- Al principi, el fòrum era una simple plaça, un espai buit al voltant del com establien
els seus llocs els comerciants.
- Més tard van aparèixer les tendes construïdes, i, des del s. III a. de C., les ciutats del
sud d'Itàlia van començar a envoltar els seus fòrums de columnates, a imitació de les
àgores gregues, quedant així les tendes protegides sota pòrtics.
- El fòrum es completava amb els edificis públics importants com a Basílica, edifici
d'espai únic, rectangular, de tres naus, a voltes amb pati descobert a la nau central.

9. - La Cúria era l'edifici en el qual es reunia el Senat local. Era una gran sala rectangular,
de menors dimensions que la Basílica; tenia no obstant això, major importància, ja
que simbolitzava l'esperit oligàrquic de la urbs romana.
- En el fòrum de la majoria de les ciutats provincials es va construir també un Temple
Capitoli, amb tres “cel·les”, dedicades a Júpiter, Juno i Minerva.
- Generalment, aquest temple es construïa elevat, sobre una plataforma precedida per
una escalinata, de manera que el temple dominava l'espai del fòrum, i la seva
plataforma era sovint utilitzada pels magistrats per a arengar el poble.
- Tenia les funcions de mercat, (a semblança de les llotges medievals) i també servia per
a proporcionar als ciutadans un lloc cobert on tractar els assumptes de negoci;
generalment era també on s'instal·lava el tribunal de justícia, funció aquesta -la
d'administrar justícia- que va acabar sent la preponderant per a l'edifici de la Basílica.
Fòrum Líbia

10. - En qualsevol cas d’aquell primer poblament (Rullan Salamanca, 2002: 109- 156) ja
no en queda territori, només patrimoni.
- Res territorialment funcional, només topònims, arqueologia i un pòsit cultural
tanmateix comú a tota la Mediterrània.
- La incorporació a l’òrbita romana duraria fins a 454 aC
- Posteriorment som davant el que els historiadors anomenen segles obscurs, de 454
a 903

11. Palma musulmana
- Després de la caiguda de l’Imperi Romà, Mallorca fou ocupada pels vàndals (454-534)
I Bizanci (534-902).
- Incorporació al emirat Omeya de Córdoba l’any 902 significa l’inici d’una llarga i
Fructífera etapa que marcarà el desenvolupament de la capital, Madîna Mayurqa.
- Com a mostra de l’evolució del pla urbà, al final de la dominació àrab, la ciutat
emmurallada de Palma tenia 100ha (passa de 6-100ha)
- En tres segles de dominació la trama urbana hereta restes arquitectòniques.
- Creixement orgànic
- Subdirecció del carrer a les edificacions
- Vies principals per connectar els principals nuclis illencs amb la capital
* caràcter ramader de l’illa, la paraula Jûz (plural Ajza) amb què els musulmans
designaven els seus districtes administratius, originàriament desig- na territoris de
pastures comunals.

12. - Adaptació al terreny de la trama urbana
- Radial-radio cèntrica
- Vies de connexió interior-exterior:
- Sant Miquel
(Bunyola,
Valldemosa, Sóller)
- Sant Jaume
(Esporles, Puig
Punyent i
Banyalbufar)
- Sindicat (Inca-
Pollensa, Alcúdia)

13. Apuntadors, Sant Pere i Sant Magí
(Porto pi i Andratx)

14. - Puresa i Snt Alonso (Llucmajor, Campos i Felanitx)

15. - Importància dels eixos comercials
Zocos
1) Construcció de l’Alcazaba Radial (Almudaina) i la Suda (Palau Reial)
2) Reconstrucció i ampliació de la murada romana (Medina Vella)
El 1115 que donaria lloc a l’Almudaina Major el 1229.
3) Consolidació d’arrabals extramurs a principis del S.XII anomenats Arabatalgidit
(arrabal nou, ciutat nova).
Aquests arrabals nous foren necessaris per acollir la important immigració
Procedent del N d’Àfrica i de tot l’Al-Andalus.
- Junt amb l’Alcàzar, i al solar que ara ocupa la catedral es situà la primera
mesquita
Creixement de la ciutat entre els anys 900 i 1000 capitalitzat per:
- Aixecament de noves cerques defensives que, foren utilitzats alhora com
Aqüeducte

16. Els límits es mantegueren similars fins al S.XIX:
Coincideixen amb el que actualment és la llera de la Riera i d’Avingudes
edificar delimitado por las murallas romana, de la
Almudaina Mayor y por el muro del Alcázar de la
Almudaina Real. Pero estamos ante una ciudad que,
consecuencia del dinamismo conocido durante el
con la tímida introducción de normas de o
los nuevos espacios edificados, que se van
una cierta regularidad de los trazados. El
Calatrava es donde probablemente me
detectar esta ordenación del tejido urbano
lugar destacamos el nuevo significado qu
espacio público, entendido como un lugar
albergar actividades comerciales, por tant
concepto actual de plaza. Entre los cambios
sobresalen las obras de arquitectura civi
Los conquistadores cristianos derribaron la
de la herencia musulmana y la sustituyer
cuando se trataba de obra religiosa, p
simbología cristiana. Durante este período
artístico gótico se reconstruyó el Palacio de
(siglo XIV) y se construyó la Seu (siglos X
Castillo de Bellver (siglo XIV) y la Lonja (si
importante actividad arquitectónica coi
reinado de Jaume II.
Desde el siglo XVI hasta principios
la morfología urbana de Palma respondió a
de plaza fuerte. Las primeras operaciones
reforma interior y al embellecimiento son de
y las principales transformaciones urbanas
FIGURA 2. La ciudad de los reinos de taifas (1015-1114)
FUENTE: Rullan (2002: 163)
- La ciutat intramurs de Madîna
Mayurqa (S.XII) estava
estructurada en
tres parts principals:
1) Nucli interior: Urbs Vetus o Antiga
Almudaina (A)
La part més antiga de la ciutat
tancada per murades romanes.
2)Arrabal Nou o Arabatalgidit: entre
l’Almudaina, la murada i el torrent de
la Riera
3)Porta Nova o Bebelgidit, territori
probablement sense edificar delimitat
per les murades
romana, de l’Almudaina Major i el
mur de l’Alcázar de l’Almudaina
reial.

17. - Madina Mayûrqa desplega el seu creixement especialment al subperíode de la
taifa independent (1076- 1114)
- És quan la murada musulmana assolirà el perímetre de les 90 hectàrees (el
quart major perímetre de l’Al-Andalus d’aleshores) només superada per Toledo,
Còrdova i Sevilla (Torres Balbás 1985: 105-6)
- Pràcticament coincident amb el clos antic de l’actual ciutat. En aquesta època la
ciutat és una de les més anomenades d’Al-Andalus i amb un notable esplendor
intel·lectual.
Dinamisme i celeritat Plasmat en la fisonomia
Abans de la conquesta de 1229, un sector de la Porta Nova s’incorpora a l’Almudaina
Major)
La ciutat deixa d’estar estructurada en aquelles tres zones
L’Almudaina s’especialitzà com un recinte administratiu. Al seu interior hi havia l’alcàzar
La Mezquita aljama, la alcaicería i les vivendes de funcionaris amb altres persones lligades
Al poder civil.

18. Almudaina,
Seu dels governadors
Musulmans.
Les obres de restauració
Del S.XX destaparen
Restes de l’època musulma
Com els banys
Les torres
I el conjunt conegut com
Arc de Drassana.

19. Alcázar

20. - Enfront de l'Almudaina es troba la
Catedral de Palma on es trobava la
mesquita.
- El seu gran solar cobreix el que va ser
mesquita, amb els seus patis i minaret,
i part d'una necròpoli recentment
descoberta.
- Se sap que aquesta mesquita també
havia estat construïda sobre una
basílica romana.
- Aquesta mesquita era la *aljama i
probablement la més antiga de la
ciutat. Es denominen mesquites
*aljamas aquelles en les quals
teòricament pot reunir-se tota la
població per a l'oració dels divendres.
- Se sap que restes del temple musulmà
es van mantenir dins de la catedral fins
al segle XVI, actualment, malgrat els
esforços arqueològics realitzats, no ha
estat possible localitzar les seves restes.
(http://
fotosantiguasdemallorca.blogspot.com.es
/2011/05/historia-de-palma2-la-ciudad-
musulmana.html )

21. Des de la Catedral, i partint en adreça
Aquest, s'arriba als banys àrabs, situats al
carrer de Ca Serra.
És segurament la construcció d'època
islàmica millor conservada de les illes
Balears
Aquest edifici,
que pot datar-se
durant la primera
meitat del segle XII,
va ser construït
reutilitzant materials
procedents d'edificis
destruïts durant
l'atac
*pisà a Palma
de 1114-1116.
Dels cinc banys que
se citen en el
*Llibre del
*Repartiment,
aquests són els únics
que s'han conservat
fins als nostres dies.