2. TROBADA
El dia 17- 04 -12 ens trobem un grup de joves de
l’EJI amb un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per fer una visita al
barber Sr. Jaume Mata Vilalta.
El Sr. Mata ens explica la seva experiència i
evolució personal i professional en el món de la
barberia i la perruqueria.
Tanmateix la conversa mantinguda amb ell, va
permetre endinsar-nos dins la vida quotidiana i la
societat de Mollerussa en el període de temps
comprés entre els anys 1930 i 1980
3.
4.
5. RECULL BIOGRÀFIC
Jaume Mata Vilalta
Golmés (Lleida), 1923. Neix en aquesta ciutat veïna i
no es trasllada a Mollerussa fins als 20 anys, va
treballar de molts oficis “home de molts oficis pobre
segur” ens comenta; tot i això segueix la tradició del
seu padrí i a partir dels 7 anys tot pujat en un petit
tamboret, ja l’ajuda a remullar les barbes dels clients.
Posteriorment el seu germà també va seguir la
mateixa professió, primer ajudant-lo a ell i després
creant el seu propi negoci a Lleida.
Tant és l’apreci i dedicació, que la família hi posa en
l’art de tallar cabells, que el seu fill actualment ja en
representa la 3ª generació. Encara avui, diu que no
està jubilat i afirma que sempre farà de barber. Ara bé
tot apunta que el Gerard, el seu net, no seguirà el
camí...
6. RECULL BIOGRÀFIC
Jaume Mata, va ser a l’edat de 15 anys quan ja
es va dedicar plenament a treballar de barber.
Degut a la prematura mort del seu pare ben
aviat va haver d’ajudar a tota la família a tirar
endavant: la seva mare i els altres 2 germans
(del més petit al més gran es portaven 10
anys); aquest és un fet que marca de forma
significativa la seva vida, i ens comenta amb
molt de sentiment “...Jo, he fet de pare, de
germà i de fill...”
Es casa amb la paquita, qui en determinats
moments i de forma puntual, l’ajuda en l’ofici.
Els dos ténen un únic fill el Ramón.
7. Afaitar-se als anys 1930
El Sr. Mata ens explica detalladament com
es duia a terme la feina de barber, alhora
que ens afirma que ningú es feia ric fent de
barber...
Així i pel que fa a l’horari de treball, ens
comenta que normalment es treballava els
dies festius de les 7 del matí a les 5 de la
tarda, i que en un dia podia fer entre 20 i 30
serveis al preu de 1,25 pta.
8. Afaitar-se als anys 1930
Normalment els homes aprofitaven els dies festiu per
Mollerussa al anar a afaitar-se, doncs abans ningú s'afaitava a casa;
1930, tothom anava al barber doncs no existien les
concretament maquinetes d'afaitar actuals. De fet per no existir en
la zona de la
moltes cases no hi havia ni lavabos (sobretot en els
Vilaclosa.
pobles petits), doncs la gent es rentava la cara i feia les
seves necessitats al corral de casa (lloc on tenien els
animals).
Fins hi tot molts homes anaven a la barberia molt bruts,
motiu pel qual el Sr. Mata va haver de posar la norma
de que per entrar a la barberia s’havia d’anar net.
Malgrat tenir l’esmentada norma, hi havia qui portava
els cabells molt bruts i greixosos, fet que comportava
que la pinta acabés tota embrossada de greix i polls,
tenint que rentar-la força sovint. Per fer-ho aprofiva la
cua del ruc i així la pinta quedava totalment neta.
9. Estris i Procediment I
Per afaitar un Sr. El primer que es feia
Pulveritzador
de barberia era pulveritzar la cara amb aigua per
tal de netejar-la, i amb la botxa utilitzar
un sabó d’afaitar que quedava estes
per tota la cara, i així es facilitava la
tasca. El Sr. Mata ens recorda que de
vegades tallava la barba de forma
gratuïta, per evitar, que els clients
només hi anessin poques vegades
amb barbes molt espesses i que
resultaven impossibles de tallar.
10. Estris i Procediment II
Màquina per afilar
El següent pas, era afilar la
la navalla: d’un navalla per tal que tallés el millor
costat era de cuir possible a fi i efecte d’iniciar el
mentre que de procés de tallar la barba. El Sr.
l’altre tenia la Mata ens recorda una anècdota i
pedra afiladora
ens explica que un dia tot afilant
la navalla, aquesta li va patinar i
es va fer tot un tall al llarg del dit
gran de la mà. Li va sortir molta
sang, però va ser un tall molt
net, i el metge li comentà que “ni
el millor cirurgià del món hagués
pogut fer un tall tant net !!!”
L’ús de la navalla requeria de
molta cura, experiència i
tranquil·litat.
11. Estris i Procediment III
Loció per
després de Al acabar d’afaitar tota la barba hi havia
l’afaitat dues opcions: La primera, que era la
opció més cara, consistia en continuar
amb un massatge, on per fer-lo
s’utilitzava algun tipus de loció com ara
el Geniol o bé el Floïd. La segona, i la
més econòmica ja només implicava el
passar per la cara una pedra que
evitava que el client pogués tenir
qualsevol tipus d’infecció.
15. Vivències Personals
La barberia del
Sr. Mata, a ell El Sr. Mata comparteix una
el podem
vivència que va tenir a la seva
barberia quan estava encara
observar al ubicada a Golmés, va ser
fons concretament l’1 de gener del
1936, quan va caure una
bomba just davant l’empedrat
(abans tots els carrers estaven
empedrats amb llambordes) del
seu establiment, era durant la
guerra civil espanyola, i de
l’impacte ell va caure a terra i
va perdre el coneixement. Al
despertar-se va veure que tenia
um mocador tot ple de sang i es
que de l’impacte al caure a
terra, va fer un cap a la cara
d’un un client, a qui li va trencar
el nas.
16. Vivències Personals
Cannes al El Sr. Mata, fa una estada a Cannes perquè s’hi
1947 celebrava un congrés de perruqueria. Aquest fet, el
marca en el desenvolupament de la seva professió;
doncs li implicarà un abans i un desprès en el tallat
de cabells. Aquí no es tallava el cabell a navalla es
feia només amb màquina. A ell i al seu germà, els
van ensenyar la nova tècnica i cadascú va haver de
pagar 7.000 pts. Aquesta nova tècnica anomenada
“Esculpido a la navaja” els va permetre innovar en el
talat de cabell a Mollerussa, i el Sr. Mata va passar
de cobrar 20 pts per un tallat de cabell a cobrar-ne
40.
Era una tècnica que en aquells moments només
s’utilitzava en establiments de prestigi a Barcelona i
Madrid, per tant aquest mètode, va suposar una
revolució en les nostres contrades.
17. Lloc on tenia la barberia
La barberia de Mollerussa,
estava ubicada al carrer Terci
de Montserrat, entre el que
era la botiga del Miró i l’edifici
de la telefònica a Mollerussa.
En aquella època ja
s’anomenava “Salon de
cosmetologista diplomado”
Actualment, el seu fill regenta
una perruqueria situada al
carrer Ferrer i Busquets.
En la instantànea del costat
la podem veure, i ens podem
fixar com està fet l’empedrat
del carrer
18. Altres anècdotes
Al costat, podem observar la
“felicitació de nadal” que el gremi de
barbers donava durant els Nadals.
En aquelles èpoques i fins ben
entrats els anys 1970 era totalment
habitual que per nadal cada
professió tinguès el seu, sobretot
aquelles que tenien una dedicació
als ciutadans com ara: carters,
serenos, bombers...
Això es feia per tal de poder obtenir
un petit sobresou durant les festes,
doncs es donaven a canvi d’una
petita quantitat de diners.
19. Famosos als que tallà el cabell
Va donar la casualitat que els germans
Calatrava van haver d’actuar a la població
Germans del costat, el Palau d’Anglesola, durant la
Calatrava seva Festa Major.
Aquest parell de còmics, que van fer riure
al nostre país fins ben entrats els anys
1980, en el seu punt més àlgid de la carrera
no tenien temps ni de tallar-se el cabell; i a
l’arribar l’esmentada actuació, van recórrer
al Sr. Mata per tal que els fes d’estilista.
Segons ells, mai havien vist un barber amb
tan bona mà. I tant és així, que a partir
d’aquell moment, cada vegada que
actuaven a prop de Mollerussa, els
Germans Calatrava no deixaven escapar la
oportunitat de tallar-se el cabell amb el Sr.
mata.