SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 32
Baixar para ler offline
Revista de divulgació cultural gratuïta
nº24 abril 2013MASSADA
				SABADELL
MASSADA
				SABADELL
Amb motiu del nostre segon aniversari volem
recordar les últimes portades de la revista.(pàg.3)
Orgullosos del nostre treball i satisfets per la
acollida, resultats i comentaris.
Esperem, volem i desitgem fer molts més, sempre
amb el vostre suport i col·laboració.
Con motivo do noso segundo aniversario
queremos recordar as últimas portadas da
revista.(pag.3)
Orgullosos do noso traballo e satisfeitos
pola acollida, resultados e comentarios.
Esperamos, queremos e desexamos facer
moitos máis, sempre co voso apoio e
colaboración.
Con motivo de nuestro segundo
aniversario queremos recordar las
últimas portadas de la revista.(pag.3)
Orgullosos de nuestro trabajo y
satisfechos por la acogida, resultados y
comentarios.
Esperamos, queremos y deseamos
hacer muchos más, siempre con su
apoyo y colaboración.
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 2
EDITORIAL
SUMARI
Els 65 anys d’Israel pàg. 4
pàg. 6Catalunya i Isarel, més enllà de Sefarad
pàg. 9L’art surrealista de Salvador Dalí a Haifa
Als seus senyories no els molesta el fum pàg.15
2on aniversari Massada_Sabadell . Portades pàg. 3
pàg.17Francesc, el nou papa de l’església de Pere
El nom d’Israel pàg.21
Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, a Barcelona pàg.22
pàg.23
No he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes
dels nens de Terezín
Abril a Tel-Aviv pàg.11
Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva.
Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.
La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace pàg.25
Com passa el temps! Sembla que era ahir quan un grup reduït de persones que ens
trobavem de viatge a Israel, dinant en un petit bar de Jerusalem molt a prop del Kotel,
vàrem decidir que calia fer alguna cosa en favor de la percepció a casa nostra d’una
tradició i d’un país al que admiraven. I d’aquí nasqué Massada-Sabadell, la revista digital
que, amb l’exemplar que teniu al davant, assoleix els dos anys de vida.
En aquests 24 números hem parlat una mica de tot i hem intentat, amb la inestimable
col•laboració d’amigues i amics que de forma totalment desinteressada han aportat la
seva opinió i el seu criteri, oferir una visió de la realitat d’Israel i del món jueu, molt més
just que no pas el que ens ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals.
I casualment aquest aniversari de Massada-Sabadell ha coincidit amb un altre molt més
important i que a tots els que fem possible la revista ens omple de goig: el 65è aniversari
de l’Estat d’Israel.
Un país; Israel, que des del seu mateix naixement, ha viscut una situació convulsa
d’assatjament tant a nivell ideològic (mitjans de comunicació, determinats postulats
polítics,...) com també físic (atemptats, agressions d’altres països...) i que malgrat tot
ha subsistit i s’ha convertit en un ferm país democràtic, model d’evolució, tecnologia i
convivència i garant, moltes vegades, de la nostra pròpia supervivència.
Que no s’enganyin els seus enemics: Israel ha estat, és i serà una nació, un gran país i
anirà superant tots aquells obstacles que se’ls hi vagin posant i que, seguramente, per a la
majoria de països serien insuperables.
I en aquesta lluita per la seva sobirania i pel seu dret a existir Israel trobarà a Sabadell
una petita, una molt modesta col·laboració en forma de revista digital que seguirà
publicant-se, mes rere mes, per mostrar als seus lectors la riquesa de la tradició jueva i les
innumerables aportacions de l’Estat d’Israel a l’status quo internacional, a la cultura sense
fronteres, als avenços tecnològics i a l’exercici polític democràtic on n’hi hagi.
Per Molts Anys!
	 	 	 	 	 	 	 	 	 ‫לזמ‬ ‫בוט‬ ‫לארשי‬
El personatge: Wilhelm i Margarete Daene pàg.28
Llibres: “Asesinato en el corazón de Jerusalén
(Un caso pasional). ”
pàg.30
MASSADA				SABADELL
MASSADA				SABADELL
Celebració a casa nostra del 65è aniversari de
l’Estat d’Israel
pàg. 8
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 3
EN PORTADA
2on
. aniversari algunes portades de la revista MassadaSabadell
Juny 2012
Juliol 2012
Setembre2012
Novembre 2012
Desembre 2012
Gener 2013
Febrer 2013
Octubre 2012
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 4
EN PORTADA
Els 65 anys d’Israel
En molts països, un 65è aniversari potser no
desperti grans entusiasmes. Però si el país és
Israel, que celebra el seu aniversari aquest
mes, la cosa és molt diferent.
Israel és l’únic Estat membre de l’ONU el dret
a existir del qual es posa en dubte de manera
habitual, l’eliminació del mapa és l’objectiu,
com a mínim, un altre membre de l’ONU
(Iran) i els centres de població són objectius
a l’abast de Hamàs, que domina Gaza, i
Hezbollah, que domina Líban.
Cap dels països que violen sense fi els drets
humans -Iran, Corea del Nord, Bielorússia,
Zimbabwe, Sudan i altres- és objecte d’un
qüestionament tan implacable, obsessiu i
disposat a declarar-lo culpable mentre no es
demostri el contrari com el que rep Israel, un
país democràtic, per part dels organismes de
l’ONU.
Cap altre país és blanc de campanyes tan
constants, ben finançades i organitzades per
desacreditar, deslegitimar i demonitzar com es
fa amb Israel, ni es posa tant en dubte el seu
dret a defensar-se. Cap altre país està subjecte
a un examen tan microscòpic en els mitjans
de comunicació, sovint, fora de context i sense
cap equilibri.
Israel m’inspira una profunda admiració, per
la seva perseverança, la capacitat de resistir,
el seu valor i la seva creativitat. El que ha
aconseguit és impressionant: el renaixement
d’un Estat amb una sòlida base democràtica,
l’acollida a milions de refugiats i immigrants
procedents de tots els racons del món, i
l’obstinació a superar continus obstacles que
semblen invencibles.
Altres països potser haurien sucumbit després
de 65 anys d’hostilitat ininterrompuda,
enemics que recorren a tota mena d’argúcies
per desmoralitzar i aïllar-lo. Israel, per contra,
sempre desconcerta els seus enemics. El
seu compromís d’aconseguir un acord de
dos estats amb els palestins continua sent
inamovible, com demostren les enquestes, tot
i que molts es pregunten si els palestins, que
han tingut successives oportunitats d’obtenir
la sobirania, comparteixen veritablement
l’objectiu israelià que hi hagi dos estats, un de
jueu i un altre palestí, que convisquin en pau.
Cap altre és blanc de campanyes tan constants
i ben finançades per desprestigiar-lo.
A més, en diverses enquestes que es duen
a terme a tot el món, Israel figura com un
dels països “més feliços”; Tel Aviv és una
de les ciutats preferides dels joves, i el
país ocupa llocs molt alts en els índexs de
desenvolupament humà.
Els adversaris d’Israel no entenen com és
possible que aquests “fills de micos i porcs”,
com diuen sense objeccions als jueus els
predicadors musulmans radicals (i l’actual
president d’Egipte, fa només tres anys),
segueixin sent un poble orgullós, fort i fins
David Harris
“Aquesta terra que estava
desolada s’ha convertit en el
Jardí de l’Edèn “
El profeta Ezequiel fa 2.700 anys
MASSADA SABADELL pàg. 5
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
i tot optimista. No entenen com és possible
que aquesta nació de només vuit milions
d’habitants, que en tenia 650.000 en
l’instant del seu naixement, el 1948, hagi
aconseguit fer front una vegada i una altra
a les agressions d’uns països àrabs molt
més poblats, ni com pot ser que Israel, sense
recursos naturals pròpiament dits fins la recent
troballa de jaciments de gas, s’hagi convertit
en una economia del primer món, amb
diversos guardonats amb el Premi Nobel, i
tingui tant prestigi mundial entre innovadors i
emprenedors.
La resposta és senzilla: el factor fonamental és
el vincle tradicional entre una terra, una religió
i un poble.
Ja ho va dir el profeta Ezequiel fa 2.700 anys:
”I això diu el Senyor Yahvè: Vegeu que trauré
als israelites de les nacions a les que s’hagin
anat i els aplegaré de pertot arreu i els faré
tornar a la seva terra, i faré d’ells una sola
nació a la terra, sobre les muntanyes d’Israel
... I treballaran la terra desolada ... I diran:
Aquesta terra que estava desolada s’ha
convertit en el Jardí de l’Edèn “.
I també ho va expressar, molt més tard, el
profètic Winston Churchill:
”La formació d’un Estat jueu a Palestina és un
esdeveniment en la història mundial que no cal
jutjar des de la perspectiva d’una generació
ni d’un segle, sinó des de la perspectiva de
1.000, 2.000 o fins i tot 3.000 anys”.
És indubtable que, com en totes les societats
democràtiques, a Israel queda molt per fer. Els
reptes són nombrosos: què fer amb dotzenes
de partits polítics que es disputen 120 escons
parlamentaris, com bregar amb
els grups religiosos extremistes,
com reduir les desigualtats entre
rics i pobres, com trobar l’equilibri
entre ser un Estat jueu i ser una
democràcia, com resoldre la llarga
recerca de la pau amb els països
veïns sense deixar de defensar-se
en un Pròxim Orient cada vegada
més turbulent.
No obstant això, Israel és, per
sobre de tot, una “aventura”
David Harris és director executiu del
Comitè Jueu Americà (AJC).
EL PAÍS – Opinión –
19 d’abril de 2013
sorprenent. Em
sento privilegiat
de poder veure
com es fan realitat
les pregàries de
generacions que,
des de fa gairebé
dos mil·lennis,
resaven pel retorn
a Sió des del seu
exili.
I imaginem el
paper que pot tenir un dia Israel a la regió, si
s’aconsegueix la pau entre tots els països veïns,
amb la seva aportació als esforços per millorar
la seguretat alimentària, la seguretat de les
aigües, la seguretat energètica, la seguretat
ambiental , la seguretat sanitària i la seguretat
del coneixement, totes elles qüestions que
seran fonamentals en el segle XXI. Aquest és
un Israel que no ocupa un lloc destacat en els
mitjans, però és el país que batega diàriament,
ple d’amor per la vida, la llibertat i la terra.
Feliç 65è aniversari, Israel!
EN PORTADA
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
Catalunya i Israel , més enllà de Sefarad
Marc Monells
ACTUALITAT
Ha passat molt de temps des que el profeta Abdies va esmentar Sefarad a la
Bíblia. “I els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats del
Nègueb” (Abd.1:20). Moltes civilitzacions s’han aixecat i han caigut des d’aleshores.
El referent de les comunitats jueves a la Península Ibèrica ha estat la
històrica Sefarad. Però massa sovint s’ha vist, al meu parer, d’una manera
incomprensiblement nostàlgica la grandesa de l’antiga Espanya que va acollir jueus
“sefardites”. La mateixa Espanya que també els va perseguir i expulsar, com ho feu
amb els musulmans o amb els protestants.
Aquesta mateixa Espanya, sorgida de l’essència castellana, la Castella de la
Inquisició i dels reis catòlics, és l’Espanya que tampoc no ha sabut com encaixar
Catalunya. Tot el que fos diferent a la mentalitat i la llengua castellana ha estat vist
com a forani en la vella Sefarad.
L’Espanya que no tingué cap pressa en reconèixer l’estat modern d’Israel, com
ara tampoc vol reconèixer Kosovo, tot i que ho hagi fet Sèrbia, no fos cas que
s’escampés l’exemple de les declaracions unilaterals d’independència.
El nostre poeta nacional, Salvador Espriu, ja va maldar per creure que encara hi
havia possibles ponts d’entesa amb la vella Espanya-Sefarad. Però la realitat és
tossuda i cada cop ens distanciem més. I ho sabem a ambdues ribes de l’Ebre, el
projecte comú de Castella i Catalunya no té futur. Adéu Espanya, adéu Sefarad.
No diré que Catalunya sigui una nació totalment innocent en les maldats que molts pobles ha fet contra Israel. Però tampoc hem destacat
en això. Més aviat ens sentim cofois dels nostres calls jueus i valorem la incorporació de les minories jueves a les nostres ciutats, de Girona a
Barcelona o de Besalú a Tortosa.
Tinc la impressió que el poble jueu, exiliat per partida doble, ha viscut amb un imaginari idealitzat de l’antiga Sefarad. Doblement exilat perquè
va marxar de la Terra Promesa, però també perquè va ser foragitat de la Castella-Sefarad. Així, la comunitat “sefardita” escampada arreu ha
tingut una doble enyorança, de la seva pròpia terra, la que regalima llet i mel, però també un enyor contradictori del qui t’ha expulsat o obligat a
convertir-te.
Sefarad
MASSADA SABADELL pàg. 6
Malgrat tot, hom pot entendre la simpatia dels sefardites envers la vella Sefarad, però això no ha de ser
un obstacle en les relacions d’Israel amb Catalunya. I el fet mateix de l’enyorança sefardita sembla que
hagi estat un impediment en el reconeixement de la causa catalana entre els jueus.
Però en els darrers temps em sembla copsar un canvi en la perspectiva de com es veuen els catalans
per part dels jueus. Tant dels ciutadans jueus de Catalunya com dels ciutadans d’Israel. En el fons som
dues realitats nacionals molt semblants. Dos petits països a les ribes oposades del Mediterrani, envoltats
veïns poderosos i que han hagut
d’esforçar-se de valent per
sobreviure a les dificultats. Dues
nacions resilents. Una “Start-up
Nation” i una nació que vol ser
nou estat.
Està canviant la manera com
ens veiem respectivament
el poble català i l’israelià. Hi ha un canvi en les relacions Catalunya -
Israel. Els jueus catalans estan començant a superar el mite de la Sefarad
conciliadora i enyorada.
No és casualitat que més d’un miler de jueus vagin cada diumenge al
camp de Barça. O que el turisme israelià per Catalunya hagi augmentat força els darres anys. S’està produint un canvi de mentalitat en la
comunitat jueva resident a Catalunya. Ara veuen la independència de Catalunya com un fet possible i fins com un desitjable.
Fa uns dies, en motiu de la celebració del 65è aniversari de la independència d’Israel, el Yom Haatzmaut, el Conseller de Justícia de la
Generalitat, Germà Gordó, afirmava que “ni el poble d’Israel té l’origen el 1948, ni Catalunya en la Constitució de 1978”.
El poble català s’ha aixecat per començar a caminar sol. I crec que Israel ho està veient i aviat ens donarà la benvinguda a l’escenari de les
nacions.
Visca Israel, Xalom Catalunya
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 7
Israel: Start-up nation
Turisme israelià al call de Barcelona
Marc Monells
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 8
El passat diumenge 21 d’abril, les comunitats
i organitzacions jueves de Barcelona , CIB,
ATID i BetShalom, sota la organització de
Keren Hayesod, van convocar una jornada
festiva al Col·legi Hatikva de Valldoreix per
conmemorar el 65è aniversari de l’Estat
d’Israel.
Din s del programa, vam poder gaudir de
xerrades i films sobre Israel, ballada de Rikudei
Am, activitats esportives, la presentació de
l’exposició de caricatures de l’il·lustrador
israelià Hanoch Piven ..., activitats en les quals
varen participar unes 400 persones. Els més
menuts van gaudir d’activitats i manualitats
adreçades a la seva edat .
El Conseller de Justícia Germà Gordó , així
com autoritats municipals de Sant Cugat del
Vallès no van deixar perdre l’ocasió de felicitar
la comunitat jueva per aquesta efemèride.
El conseller de Justícia, Germà Gordó, argumenta que “Catalunya és un poble
amb ànima i amb territori, perfectament identificable entre els pobles del món”
Celebració a casa nostra del 65è aniversari de l’Estat d’Israel
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 9
ACTUALITAT
L’art surrealista de Salvador Dalí a Haifa
Milers de visitants es van congregar durant els dies de
Pésaj per conèixer un inèdit Salvador Dalí d’inspiració
jueva exposat al Centre de Congressos de la ciutat de
Haifa, al nord d’Israel.
Comissariada per l’ex col·laborador de l’artista
empordanès, Enrique Sabater, la mostra dedicada
a Dalí inclou 500 obres entre litografies, dibuixos,
escultures, gravats i joies.
L’atenció del públic local es va
concentrar en particular en una
sèrie de litografies de temes jueus
realitzades després de la Guerra
dels Sis Dies (1967) i a mitjans dels
anys ‘70.
Encara reconeixent la seva gran
contribució a l’art figuratiu del segle
XX, a Israel molts encara miren amb
cert malestar la figura de Dalí per
l’interès que va manifestar en els
anys ‘30 cap als règims feixistes
- cosa que no li van perdonar els
seus amics surrealistes – i el seu
manifest suport al règim del dictador
Francisco Franco.
Per tant, resulta comprensible la
sorpresa dels israelians en trovar-se
davant obres en què Dalí recorre
amb sensibilitat i participació les
vicissituds del poble jueu.
Allà es veu per exemple una dona
jueva presentada amb colors foscos
mentre lamenta la mort dels seus
fills a mans dels babilonis en el 586
abans de Crist, un moment clau en
la història jueva perquè marca el
Silvia Golán
començament de la diàspora.
Una altra litografia mostra a un rabí que
examina un text jueu: estranyament, però, el
full no està dirigit cap a ell sinó cap a qui mira
la composició de Dalí.
El text parla del patriarca Yaakov i del seu
ACTUALITAT
Salvador Dalí amb una de les
seves típiques expressions
Títol: Aliyah. Litografia sobre paper. 1968
MASSADA SABADELL pàg. 10
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
Subscripció a la revista. !MASSADA			SABADELL
MASSADA			SABADELL massadasabadell@gmail .com
somni d’una escala que s’enfila cap al cel: un motiu que Dalí considerava significatiu, en
part també perquè li recordava l’ADN humà.
Després, el virtuosisme de Dalí es va expressar en diversos episodis de la història jueva:
des de la Shoà fins a la immigració il·legal dels jueus a Palestina en l’època del mandat
britànic.
També l’obstinació dels pioners sionistes per fer fértil el desert, la declaració
d’independència de David Ben Gurion - que apareix a l’ombra d’un bigoti de Dalí - i la
proclamació de l’Estat d’Israel, sintetitzada amb un gran canelobre entorn del qual es
balla una dansa.
L’ inesperat interès de Dalí pel judaisme ha despertat la curiositat del públic. Alguns creuen
que les obres van ser ideades per l’artista espanyol per obrir-se un espai al mercat d’art
dels Estats Units, on hi ha forta presència jueva, o que van ser realitzades per encàrrec.
Molts, però, reconeixen que l’artista va saber realment captar aspectes profunds i emotius
del judaisme.
Font: Israelenlinea.com
ACTUALITAT
Mostres de complicitat dels
assistents a l’exposició amb el
pintor empordanès
Títol : Orah, Horah - Light, Joy . Litografia sobre paper. 1968
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 11
Abril a Tel-Aviv
M’adono que parlar del que va passar a Tel-Aviv a inicis d’aquesta primavera, és parlar d’Israel. Perquè, per exemple, l’esdeveniment més
important del 20 de març va passar ... a Jerusalem i no és altre que la visita del president dels Estats-Units, Barak Obama. La capital del país
va quedar blindada per raons de seguretat, els carrers es van buidar perquè el cotxe presidencial i el seu seguici poguessin circular lliurement
i, durant 3 dies, la vida quotidiana dels habitants es va tornar una cursa d’obstacles per traslladar-se d’un lloc a un altre. Mentrestant, els
telavivenses que ho desitjaven, van poder presenciar tranquil·lament, gràcies a la gegantina pantalla instal·lada a l’ampla plaça Rabin (on s’ubica
l’Ajuntament), tots els actes oficials i els discursos de l’il·lustre hoste, sense patir la més mínima molèstia!. Els joves reaccionaven a les imatges,
teclejant en els seus smartphones i discutint plegats.
Al dia següent, l’estrella no era Obama,
sinó Ronaldo! Va venir a participar en el partit
futbolístic entre Portugal i Israel, que va tenir lloc
a Ramat-Gan, als afores de Tel Aviv, amb un
empat al final de la contesa esportiva. Un tuitt
en què ell només escrivia: «Un matí gran a Israel
amb els meus col·legues! », va desencadenar
les ires dels que tot ho veuen amb les ulleres
de la seva ideologia sense comprendre que
les realitats són molt diferents de la mateixa, i
sempre molt més complexes.
El 25 a la nit, els jueus, religiosos o
simplement aferrats a les tradicions de la seva
cultura, festejaven «Lail haseder», la primera nit
de Pesaj. Després d’un dia transcorregut entre
les últimes compres, la cuina i les trucades als
amics, les famílies solen ajuntar tots els seus
membres per llegir la Hagadà, que relata
l’episodi bíblic de la fugida d’Egipte guiats per
Moisès.
Obama a Israel
Raxel ISRAEL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 12
Per sopar, entre preguntes rituals dels nens i alegres cants remots,
mengem la sopa amb totes les verdures de la primavera, el guisat de be,
i uns pastissos molt ensucrats sàviament preparats sense un polsim de
farina.
Les escales del meu edifici fan molt bona olor. A cada planta, els
convidats arriben sovint amb alguns plats típics de les seves àvies, portats
de països tan llunyans com Rússia, Turquia, Iràn o el Marroc. A vegades
també porten cadires, perquè no vagin a fer falta en cas que alguns
amics sols, o alguna parella de turistes, o algun soldat immigrat sense els
seus pares, s’afegissin al grup!
La Hagadà la llegim cada any, en el mateix llibre, i anomenem
aquest primer sopar «la nit de l’ordre», perquè el relat, els rituals
simbòlics i les pregàries segueixen un ordre fix i detallat. Doncs bé,
al voltant de la taula, en cada família, sigui quin sigui el seu nivell
de relació amb el text religiós, no paren els dubtes “què és el que
es llegeix ara?”, “He perdut la pàgina!”, “Ara bevem?”, “Ara es
descobreixen les matzoth, o encara no?”, “Segur?”, “A mi em sembla
que no, mira el que hi ha escrit!”, mentre que els nens expliquen
als majors el que acaben d’estudiar al col·legi sobre els sentits de
la festa. En les converses de sobretaula, els temes de l’esclavitud,
de la llibertat, de la fe en temps de desemparament, perill i misèria,
abasten els fets de l’actualitat: a Tel-Aviv, grups de jueus laics
organitzen fins i tot reunions festives, centrades en reflexions i debats
sobre la modernitat de Pesaj.
Segons la Bíblia, ningú ha d’ingerir pa ni qualsevol llevat durant
aquests 7 dies. No obstant això, al democratíssim Estat d’Israel, i
més encara en el liberabilíssim àmbit de Tel-Aviv, cadascú, en els
centres comercials i a les botigues, aixeca al seu antuvi els llençols
que amaguen els productes «prohibits» per emportar-se’ls, i, per
descomptat, menja el que li doni la gana als restaurants.
De nou, les barris d’artistes s’han omplert de festivals de carrer,
i a les platges, molts es bronzegen o fan esport. Més d’un milió de
ciutadans israelians han anat de viatge fora del país, i més d’un milió
i mig s’han posat a recórrer el seu país.
Una setmana més tard, l’ambient va canviar radicalment: a
la nit del 7 d’abríl, va començar la commemoració de la Shoah.
A Jerusalem, prop de les antigues pedres del Kotel il·luminat, 6
supervivents van encendre sis espelmes en homenatge als sis milions
de jueus torturats i assassinats pels nazis. Al matí, una sirena dona
l’alerta i el país s’atura 2 minuts. Aquest any, el record recalca
l’heroisme dels aixecaments i la resistència en els ghettos i als camps
Hagadot il.luminat de Sefarad
“La Hagadà la llegim cada any, en el
mateix llibre, i anomenem aquest primer
sopar «la nit de l’ordre»”
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 13
d’extermini. Els jueus assetjats en el ghetto de Varsòvia es van aixecar contra
els nazis el 19 d’abril de 1943, comptaven amb 220 combatents entre 13 i 22
anys d’edat, amb unes escasses armes i un immens coratge; al potent exèrcit
dels seus botxins, li van costar 4 setmanes, i no els 3 dies previstos, arrasar
el ghetto. Avui, 70 anys desprès, des de Tel-Aviv, mirem com Beny Gantz, el
cap de la Plana Major de Tzahal, allà, a Auschwitz, on va patir la seva pròpia
mare, lloa, orgullós i ferm, a aquests herois sense rostres i gairebé sense noms,
i promet que l’Estat d’Israel impedeix qualsevol segona Shoah. Prop, un grup
d’adolescents embolicats en la bandera israeliana trepitja la terra de l’antic
camp de la mort.
Dilluns, en diversos llocs de Tel-Aviv, com places i museus, la gent llegeix
públicament els noms dels seus familiars desapareguts «allà». Les ràdios i
televisions transmeten sense treva les veus dels últims testimonis que han patit,
de molt joves, aquell infern absolut. Confesso que, tot i el dolor que sento fins
al moll de l’os, no aconsegueixo allunyar-me d’aquestes històries de força
anímica, de valor inconcebible, i d’aposta per l’humanisme.
La setmana següent va comportar un altre dia difícil: el del Record als
Soldats caiguts en les guerres i a les Víctimes del terrorisme. Una altra vegada
es va celebrar l’heroisme davant del Kotel, una altra vegada la sirena va
arribar a tots els vianants i els cotxes, una altra vegada van sonar per les ones
les veus de les famílies i dels companys que intentaven tornar a la vida, per
unes poques hores, les figures dels 23.085 homes i dones que, des de 1948,
es van sacrificar perquè el nostre petit país no desaparegués del mapa com ho
desitjaven els seus enemics (i com segueixen encara desitjant molts d’ells ...).
Els cementiris es van omplir de dol i de nostàlgia.
Afegeixo ací un anècdota: a l’agost de 2006, acabada la segona guerra
del Líban, va arribar a la meva consulta una noia que només volia compartir
amb mi el record d’un jove simpàtic que seia de tant en tant al seu costat en
les aules de la Universitat . Tenia 22 anys, havia arribat sol des de França
per amor a Israel, va anar al servei militar, els seus companys li tenien afecte Iom Hazikaron (Dia del Record dels Caiguts a les Batalles d’Israel i les Victimes
d’Atemptats Terroristes)
Beny Gantz, de la Tzahal a Auschwitz
i admiració. Després va anar a aquella guerra, va resultar ferit de
gravetat i va morir en l’helicòpter, camí de l’hospital. Era l’únic soldat
oriünd de Tel-Aviv. Aquesta noia la va encertar: em recordo de Jehan
Zerbib i li reto homenatge.
Dilluns 15, es va tornar a hissar la bandera nacional davant el Kotel,
i en un esforç mental molt peculiar de la societat israeliana, passem
de sobte de la tristesa a l’alegria: Israel compleix 65 anys, amb moltes
metes encara per endavant, però amb molts èxits ja aconseguits en el
seu desenvolupament social, científic, tecnològic i artístic. Acabat l’acte
oficial a Jerusalem, semblant a un gran «happening» amb danses i
música, els focs artificials van esclatar al cel de Tel-Aviv, -fins i tot van
tirar coets des d’una terrassa davant de la meva!-La gent va sortir per els
carrers, a ballar, a escoltar poemes, a alegrar-se col·lectivament.
El costum popular ha tornat el Dia de la Independència en un «dia
de la barbacoa», (Mangal, en hebreu), i tots s’escampen per la natura a
gaudir tant del país com de la bona carn!
La sorpresa va venir per la climatologia. Desprès de l’onada de
calor, ara fa fresquet, amb trons i ruixats! A la meva perruqueria, es
queixen les amigues: «Un dia tan esperat, i la pluja ho va espatllar! ».
Dic: «Tant de bo ens puguin escoltar els fundadors del país! Amb el molt
que van lluitar, i avui dia, ens preocupem per ... els xàfecs! ». Tots riuen.
Mentre escric, segueixen els aiguats, i es preveu una nevada al nord del
Mont Hermon.
M’acomiado desitjant-vos de cor, des de Tel Aviv, una feliç Diada
de Sant Jordi, dimarts 23, amb les roses de l’estètica i els llibres de la
cultura.
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 14
El Kotel
Raxel ISRAEL
Subscripció a la revista.
!MASSADA			SABADELL
MASSADA			SABADELL
massadasabadell@gmail .com
“En un esforç mental molt peculiar de la
societat israeliana, passem de sobte de la
tristesa a l’alegria”
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 15
ACTUALITAT
Als seus senyories no els molesta el fum
Després de tres anys consecutius en els que el Parlament de Galícia va
commemorar amb una declaració institucional el Dia Internacional del
Record de les Víctimes de l’Holocaust, aquest any la cambra gallega ha dit
no. No a l’aprovació d’una modesta i senzilla declaració institucional amb
la que el nostre parlament afegiria la seva veu a la memòria dels que tan
sols tenen això. La nostra memòria.
Milions d’assassinats en la barbàrie nazi potser no són suficients per a
que algunes senyories diputats i diputades facin un exercici de record i
homenatge. Ni intenten justificar allò injustificable, curulls com estan de la
supèrbia de la desraó.
Incomprensible en especial l’actitud del BNG que a un text idèntic, paraula
per paraula del que sí que es va aprovar amb el seu vot favorable els anys
2010, 2011 i 2012 ara, en la seva carrera sabran ells cap a on, veten,
juntament amb AGE la possibilitat d’aconseguir la unanimitat reglamentaria
necessària per a que el Parlament pogués emetre una declaració.
Veuran els seus senyories d’AGE i del BNG en el seu veto una victòria? De
què? Per què? Per fer què? Perquè el que jo veig és només una desfeta
sense pal·liatius de la dignitat d’una institució. Perquè la responsabilitat
directa d’aquesta disbauxa recau damunt dels que veten, però la seva
actitud embruta a tota una institució que ens representa a tots els gallecs i
gallegues. I amb actituds que, m’atreveixo a qualificar de miserables, no es
pot aspirar a construir res de positiu.
I miserable és ignorar i menysprear a milions de víctimes de la negra
marea que va assolar Europa als anys quaranta del segle passat. Miserable
i indecent (així ho sento i així ho escric) és el trepitjar la memòria de
Pedro Gómez-Valadés
ACTUALITAT
“Miserable i indecent és el trepitjar la
memòria de centenars de gallegues i
gallecs, republicans i galleguistes, morts als
camps de l’horror nazi.”
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 16
centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguistes,
morts als camps de l’horror nazi.
Als seus senyories no els molesta el fum. El fum gris de les
xemeneies d’Auschwitz o de Treblinka, de Mauthaussen o
de Buchenwald. Esperem que el proper any el sentit comú
i la dignitat tornin al nostre Parlament i situï el seu nom
una altra vegada al mapa de les institucions europees que
recorden cada 27 de gener, per mandat de les Nacions
Unides, que una vegada no fa pas tant, unes negres
xemeneies negres van ser protagonistes de la nostra
història com a europeus i com a éssers humans. Esperem
que el proper any, el far del fum gris d’aquestes xemeneies
no ens confongui de nou.
Pedro Gómez-Valadés
Presidente de AGAI y militante de Compromiso por Galicia
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves
aportacions, comentaris, escrits, opinions,
etc ... i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
!
ACTUALITAT
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 17
L’ordre jesuïta va sorgir fa dos segles inspirada
pel basc Ignacio de Loyola. Es va caracteritzar
pel seu afany per apropar-se al model de Jesús
(d’aquí ve el nom de jesuïtes), del Jesús genuí
dels evangelis. En aquest aspecte, han destacat
per la seva gran capacitat d’obtenir recursos
financers per després invertir en obres socials
i en alfabetitzar grups de la societat que no hi
tenien accés. Van començar a acumular molt
poder i el Vaticà els va anar observant com
una amenaça creixent, com un llast excessiu
del qual desconfiar. Però aquí segueixen i en la
tasca educativa cal destacar la molt destacada
Universitat de Deusto, amb gran prestigi
internacional.
Aquest que signa l’article que esteu llegint, es
declara obertament agnòstic i crític acèrrim
del catolicisme de missal oficial. No obstant
això, una cosa no treu l’altra i reconeix la gran
aportació jesuítica a la cultura universal.
Fem una mica d’història de les religions...Si
el papa Francesc té la mateixa vocació que
l’ordre d’on procedeix, podria donar-se que
l’església s’adaptés, ni que sigui una mica, al
contingut evangèlic original i que donava sentit
a la seva existència. I si dic una mica és perquè
no té res a veure amb la història del papat i el
seu poder fàctic. Repassem alguns exemples
d’aquestes contradiccions, algunes d’elles fins i
tot cíniques. Posem per cas l’exemple de Pere.
Quan Jesús el crida perquè el segueixi hem de
recordar que aquest pescador pertanyia a una
família acomodada i ho deixa tot per seguir
al mestre. No és la imatge d’un pobre paria
que navega amb una modesta embarcació, tal
com ens l’ha presentat l’església durant segles.
Una altra contradicció evident és la fúria amb
al qual Jesús s’abraona contra aquells que fan
negoci al temple de Jerusalem. Els expulsa a
fuetades! Com aquell qui no vol la cosa... El
miracle del pa i els peixos és una bellíssima
metàfora per indicar la missió o responsabilitat
humanística dels líders de buscar aliment
per la seva població. L’episodi de Maria
Magdalena revela una actitud diferent al que
entenem com penitències, mortificacions i
pitjors condemnes. Li diu, tan sols, “ves-te’n i
no pequis més”.
Francesc, el nou papa de l’església de Pere
Pau de Tars, pintat per El Greco
L’article d’opinió Jordi Petit
Tots els serveis per
la teva empresa ,
un sol proveïdor
info@tallerdemk.com
L’article d’opinió
MASSADA SABADELL pàg. 18
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
La introducció de l’estoïcisme per part de
Pau de Tars i el seu “encert” en difondre el
cristianisme als no jueus, va impregnar d’odi
i intolerància a aquella secta generosa contra
els no creients, instaurant la misogínia i la
persecució del pecat considerat anti-natura,
fins i tot negant-lo instaurant un tabú que ha
arribat als nostres dies. Només cal visionar
la pel·lícula “Ágora” d’Alejandro Amenábar
per verificar la perversió del missatge original
cristià sobre l’aspecte de la misogínia.
Després, tot va derivar en convertir a la gent
tant si com no. D’aquesta obsessió i en base
a l’integrisme de creure’s en possessió de la
veritat absoluta i el designi de Déu, es van
desencadenar terribles persecucions, des
de creences cristianes diferents a les que
marcava la jerarquia eclesiàstica (arrians
i més endavant càtars), fins al poble jueu,
dispers per la geografia europea. Se’ls
acusava d’haver matat Crist, per cert, també
jueu, però representat sense trets semítics,
fins i tot de cabellera rossa i ulls blaus. De
passada, després de cada razzia anti-jueva
se’n confiscaven els seus béns, un botí que es
repartien els reis i cardenals de torn. El foment
de l’odi antisemita arribà a desbordar-se i va
haver pogroms de caire popular a barris jueus.
Sense anar més lluny, al call de Barcelona.
Els Reis Catòlics van expulsar els jueus de la
pell de brau amb un pretext que amagava
interessos crematístics. La corona devia grans
quantitats de diners en préstecs. Solució?
Declarar els jueus assassins de Jesús i obligar-
los a emigrar amb només el que cada persona
pogués carregar sobre si mateixa. Així es van
solucionar els deutes i es va obtenir un botí de
manera totalment gratuïta.
El gran avantatge que explica la estabilitat de
l’església des dels segles III i IV no és només
que fos declarada religió oficial de l’Imperi
Romà, que ja estava en plena decadència
per les continues lluites internes entre els
seus militars que posaven i treien cèsars al
seu antuvi i el Senat, sempre aterrit, assentia.
Abans acatar que morir.
Un altre dels avantatges d’aquesta església
als segles III i IV va ser la seva gran xarxa de
parròquies disseminades per tot el territori
Trobada entre el papa Francesc i el seu predecessor Benet XVI
L’article d’opinió
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 19
de l’Imperi Romà que, a l’estar en plena
crisi no podia atendre als seus súbdits.
Els cristians repartien aliments en base al
principi de caritat. Per contra, el gra, que era
de distribució gratuïta i al que tenien dret
els ciutadans romans (bàsicament per les
classes menys afavorides), escassejava. Els
militars estaven més preocupats per col·locar
emperadors titella que per alimentar el poble
i el control de les revoltes a les províncies
conquerides i limítrofs, era difícil perquè
faltava or per poder pagar l’exèrcit.
L’imperi era tan extens com difícil de dominar
sense una soldadesca ben retribuïda. Aquest
caos, doncs, va reduir dràsticament l’arribada
del pa des dels “graners de Roma”, com
eren Egipte, Hispània, la Gàl·lia..., als quals
calia sumar-hi els pirates del “Mare Nostrum”
que assaltaven totes les naus que podien
que anessin carregades de gra. Un desastre
aquest, que va enfurismar la plebs i va
debilitar tremendament l’autoritat política i
Call de Barcelona, testimoni de pogroms
corrupta que imperava. La tria de cada nou
cèsar, marioneta militar, duia implícit els
assassinats impunes dels enemics, de suposats
competidors o/i patricis adinerats, sota
qualsevol pretext, als quals es condemnava a
mort i s’incautaven les seves riqueses.
...i al papat li va tocar la loteria. En aquest
context, la invasió dels “bàrbars” o pobles
del centre i del nord d’Europa, esperonats
pels temibles huns orientals, va facilitar
L’article d’opinió
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 20
Nota de l’autor: Malgrat no existeix
constància històrica, ni científica de l’existència
de Jesús de Nazaret, és indiferent. L’interessant
és la confluència d’un pensament humanista,
pacifista i igualitari, revolucionari en aquells
temps i encara rebel si fem cas a la marginada
“Teologia de l’alliberament”. Després, tot es
va convertir en una màquina de poder, una
institució absolutament contrària als seus
postulats originals. Hipocresia infinita...
l’hegemonia de l’Església. Els invasors
obtingueren fàcilment el poder polític i es van
trobar amb una perfecta xarxa per a alimentar
la plebs. Amb un temps relativament curt, els
reis i ambaixadors es van convertir en massa al
cristianisme i l’Església va adquirir un enorme
poder. L’únic conflicte es va donar entre els
cristians arrians (molt abundants entre aquests
pobles huns) i els cristians catòlics. Van haver
batalles cruentes i a cada pau la seguia el
repartiment del botí. D’aquesta època sobreviu
la expressió “es va armar la de Déu és Crist”.
Si la guerra l’haguessin guanyat els arrians, la
dita popular hagués estat “es va armar la de
Déu no és Crist”.
El papa Francesc, ombres i dubtes.
Crec que la seva nominació no és innocent, ni
simplement inspirada per l’Esperit Sant, en el
quan no hi crec.
El que si penso és que el seu papat obeeix a
tres objectius tàctics del Vaticà.
En primer lloc, conservar el catolicisme al
continent europeu, incrementant si és possible
el nombre de fidels.
Segon, aturar la sagnia de desercions de
cristians cap a altres esglésies, com ara a les
diverses branques evangelistes. El fet respon
a que aquestes confessions són molt més
properes a les persones que no pas la majoria
dels arrogants bisbes i cardenals reclosos als
seus palaus de marfil.
Tercer, davant d’un procés d’avanç en
l’alfabetització i apoderament laic i modern
de la majoria de països de la regió, algú
ha de frenar i posar “les coses al seu lloc”.
No oblidem que el papa Francesc, prové
de l’Argentina on, malgrat ell, el matrimoni
homosexual ja és legal.
L’actual papa que ocupa el tron de Pere, ha
estat posat a la cúspide de l’església catòlica,
sota l’ombra d’un predecessor dimitit, situació
sense precedents en molts segles. Diuen que
Benet XVI va voler posar ordre sobre forces
vergonyes del Vaticà: finances i casos de
pederàstia, entre altres pecats. Diuen també
que li ho van posar tan difícil que sorprenent a
propis i estranys va anunciar la seva dimissió...
una opció intel·ligent abans que el retiressin a
“l’estil Borgia”.
Jordi Petit
President honorífic de la Coordinadora
Gai-Lesbiana de Catalunya Medalla d’honor
de la Ciutat de Barcelona, 2003 i
Creu de Sant Jordi, 2008
Subscripció a la revista.
!MASSADA			SABADELL
MASSADA			SABADELL
massadasabadell@gmail .com
L’article d’opinió
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves
aportacions, comentaris, escrits,
opinions, etc ... i també publicitant el teu
negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 21
CULTURA
Fins ara, s’ha acceptat comunament que la
primera referència escrita sobre el nom “Israel”
estava continguda en un fragment de pedra,
amb una inscripció jeroglífica, conegut com
Merneptah Stele.
Segons un article publicat recentment per la
Biblical Archaelogy Society, podria ser que un
pedestal de pedra contingués una referència
encara més antiga que la del Merneptah
Stele, datat en 1205 anys aC i que relata les
conquestes militars del faraó Merneptah. En
la part inferior d’aquella inscripció jeroglífica,
es diu que un poble anomenat “Israel” havia
estat eliminat pel faraó conqueridor. Això ha
estat utilitzat pels experts com una evidència de
l’etnogénesis d’Israel en aquella època.
De totes formes, una nova publicació
d’egiptòlegs i erudits bíblics, encapçalats
Manfred Görg, Peter van der Veen i Cristoffer
Theis, suggereix que podria haver una
referència encara més antiga del nom “Israel”
en els petroglifs egipcis. El doctor Görg va
descobrir un pedestal d’una estàtua trencada
que conté jeroglífics al Museu Egipci de Berlín
i, després d’estudiar-la amb els seus col·legues
Van der Veen i Theix, suggereixen que un nom
dels anells pot llegir-se com “Israel”.
Cal dir que no tots els estudiosos estan
d’acord amb aquesta interpretació degut a
petites diferències ortogràfiques, però l’equip
d’en Görg ofereix arguments sòlids, incloent
estudis paral·lels i de recolzament en la pròpia
Merneptah Stele.
Aquesta nova inscripció descoberta fa poc,
està datada al voltant del 1400 aC, uns 200
anys abans de l’estela de Merneptah i en cas
de confirmar-se que inclou el nom “Israel”
contribuirà a aclarir i concretar els orígens de
l’antic Israel.
Merneptah Stele Pedestal que estudia l’equip del Dr. Görg i fragment on inter-
preten que està contingut el nom “Israel”
El nom d’Israel
CULTURA
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 22
CULTURA
NOTA
Hanoch Levin, amb la seva obra Yaacobi &
Leidental, un cabaret metafísic per fi arribarà
a Barcelona, al Teatre del Raval del 2 al 26 de
maig.
L’obra de l’autor israelià més important,
serà representada per primer cop al nostre
país, amb música original d’Alex Kagan,
composada per a l’estrena del cabaret a Tel-
Aviv l’any 1972 i està interpretada per Roger
Pera (de “Els Pera”), Lola Dorado (de “La Voz”)
i Òscar Huéscar i comptarà amb la música en
directe d’Alfredo Gallego al piano.
Cal destacar que la traducció de l’hebreu
d’aquesta obra ha estat realitzada per Raquel
García Lozano, la mateixa traductora del
llibre que recomanem en aquestes pàgines
Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso
pasional) de Batya Gur.
Yaacobi & Leidental és la peça que va suposar
l’estrena com a director del dramaturg israelià
Hanoch Levin (Tel-Aviv, 1943-1999) i que
mostra la curiosa relació entre els inseparables
amics Itamar Yaacobi, que decideix viure la
vida, i David Leidental. Yaacobi, primerament,
trenca la seva amistat amb Leidental i, després,
decideix trobar una dona. Arribat el moment,
Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, al maig a Barcelona
es casa amb Rut Shajash, ella es lamenta de
la seva solitud i ell torna cap a Leidental per
tal de renovar la seva amistat però aquest –
quan sap que Shajash està lliure- s’afanya
per ocupar el lloc que ha deixat Yaacobi però,
a meitat del camí, la seva falta de seguretat
el frena. Yaacobi, Leidental i Shajash estan
al mig del carrer, sense poder prendre cap
decissió.....
CULTURA
Si alguna amistat us ha enviat aquesta
revista però voleu rebre’l a la vostra bústia
electrònica, feunos-ho saber a
massadasabadell@gmail.com
Si no voleu rebre-la més també us agrairem
que ens ho indiqueu.
Moltes gràcies
PUBLICITAT
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 23
CULTURA
No he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes dels nens de Terezín
Durant l’ocupació nazi, l’antiga fortalesa
de Terezin, a 60 quilòmetres de Praga, va
ser convertida en gueto jueu i en instrument
propagandístic nazi que primer va intentar
exhibir-lo al món com a un balneari per a
persones grans i després com assentament
jueu model.
En realitat, era l’avantsala a camps d’extermini
com Auschwitz.
La taxa de mortalitat del gueto era molt alta
i desenes de milers no aconseguiren ni tan
sols arribar vius al “trasllat”. Tot i ser un lloc
de pas, es van organitzar tallers i es van fer
grans esforços per mantenir viu l’ànim. De mà
de l’artista i mestra Frield Diker Brandejsovà i
d’altres grans artistes que van passar per allà,
els nens van deixar fluir la seva mirada i la
seva expressió.
En dues valises van sobreviure centenars de
poemes i dibuixos que van ser rescatats a la fi
de la guerra i donats al museu de Praga. Els
nens també intuïen el final que els esperava i
van tractar de plasmar -amb un candor que
fereix- l’atmosfera que ho impregnava tot.
Alguns dibuixos i poemes són especialment
commovedors. Els més petits dibuixaven
papallones en les parets dels barracons dels
camps d’extermini amb qualsevol objecte que
tinguessin a mà: un tros de carbó, la sivella
d’un cinturó... Com no tenien conceptes per
expressar aquests sentiments, aquells nens
van plasmar la proximitat de la mort en uns
dibuixos d’erugues que es transformaven en
papallones.
Els dibuixos i poemes de Terezin amb el seu
traç vacil·lant i la seva cal·ligrafia tremolosa
semblen gairebé una resposta anticipada a
aquest “escriure després d’Auschwitz” que
plantegés Adorno.
Aquest és un homenatge a aquests artistes que
van pintar, escriure i cantar aliens a qualsevol
pretensió, com un gest de resistència i bellesa
enmig de l’horror.
A Terezin, a part d’artistes i intel·lectuals,
malvivien gran nombre de gent i molts nens.
Ilse Weber, per exemple, era una infermera
que componia poemes i cançons de bressol
que cantava, acompanyant per una guitarra,
als nens i ancians malalts i agonitzants. Donar
consol amb la veu. Un consol que ella no va
tenir quan li van arrabassar el seu marit i el
seu fill Tommy el 6 d’octubre de 1944, dia en
que van ser assassinats.
Nens i nenes a Terezín
CULTURA
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 24
No he vist papallones per aquí
La darrera, precisament, la darrera.
D’un groc tan brillant.
Potser si les llàgrimes del sol
Toquessin la pedra blanca...
Tan, tan groga
Volava, es movia lleugerament cap amunt
Se’n va anar, possiblement volia donar al món
Un petó d’acomiadament.
Fa set setmanes que visc aquí
tancat en aquest gueto
Però he trobat aquí a la meva gent
Em criden les floretes
I la branca blanca del castanyer del pati.
No he vist més papallones.
Aquella va ser la darrera.
Les papallones no viuen aquí,
Al gueto.
Pavel Friedmann, 7.1.1921 – 29.9.1944
Referència del blog de Laura Giordani
Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
PUBLICITAT
massadasabadell@gmail .com
!
CULTURA
PUBLICITAT
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
SOCIETAT
MASSADA SABADELL pàg. 25
Em dic Mariona, tinc 18 anys, sóc de
Sentmenat però fa nou anys que visc a Berga.
El passat mes de març vaig viatjar durant
10 dies a Israel i vaig participar a la “1st
International Rotary Youth and Young Adults
Peace Conference”, realitzada dels dies 15
al 20 de març a Ben-Shemen, prop de Tel
Aviv. Han estat uns dies molt interessants i
emocionants.
Els primers tres dies vaig estar vivint amb
la família Beit-on, que em va tractar des
del primer moment com si fos la seva filla.
Vam visitar molts llocs, com per exemple la
Universitat de Weizmann, i em van explicar de
forma exquisida la història i costums del país.
Vull agrair des de aquí el tracte i el caliu que
em van donar i que sempre recordaré.
Els següents cinc dies vaig estar a Ben Shemen,
seu del Campus Rotary. Allà vam fer classes,
activitats i diverses conferències.
Constantment, ens movíem de Ben Shemen
per realitzar altres col·loquis, excursions, i
treballs.
En concret remarcaria l’hackathon, una
trobada de programadors que té com objectiu
el desenvolupament col·laboratiu de software
i noves idees. Aquests esdeveniments poden
durar entre dos dies i una setmana. L’objectiu
és doble: d’una banda fer aportacions al
projecte que es desitgi i per altra aprendre
sense presses. Per realitzar aquesta activitat,
vam anar a la seu de Google, a Tel aviv.
La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace
Mariona López
Primer dia al campus de Ben Shemen, fotos amb
Sr i Sra Nechemya Beit-on.
Segon dia visita a la universitat de Weizmann
Activitats amb LEAD per tal d’afavorir la capacitat
de lideratge.
SOCIETAT
Durant tota la nit i, sense dormir, varem
realitzar un projecte d’empresa que s’havia
de presentar de bon matí i va ser realment
productiu, emocionant i molt gratificant,
ja que personalment he aprés moltíssimes
coses en aquest temps tant condensat, i crec
que m’aniran molt bé en un futur proper, i
el més important és aprendre a treballar en
equip, sense tenir en compte les fronteres, en
aquest món tan globalitzat i amb les eines
informàtiques que tenim. Per a mi, el més
essencial va ser: l’energia, la motivació, la
innovació, l’imaginació i el treball en equip.
Actualment, el projecte continua en actiu a
través d’internet. Aquesta és la idea que els
nostres tutors de Rotary i LEAD ( empresa
encarregada de organitzar-nos les activitats
en el Campus amb la finalitat d’instruir-nos en
els valors del lideratge) ens van inculcar. Ens
van donar les eines per encoratjar-nos a iniciar
projectes que hem fet entre els diversos grups
de participants. És molt emocionant treballar
així amb gent de diversos països del món que,
com jo, tenen ganes de produir i il·lusionar-se.
El nostre projecte de grup, s’anomena MAKE
IT HAPPEN. Treballem per promocionar la pau.
Aquest és el fi de tots els projectes que es van
presentar.
Aquí us adjunto el enllaços de youtube i
facebook:
També vam poder fer turisme i vam anar a
Jerusalem, al matí varem visitar la Universitat
de Mormon, des de on vam poder veure unes
meravelloses vistes de la ciutat, acompanyades
per un solo de orgue, que curiosament estava
fet a Montserrat. Vam tenir la oportunitat
de passejar-nos per l’antiga ciutat, que em
va enamorar. Sens dubte el que més em va
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 26
emocionar va ser viure l’experiència d’estar
davant del mític mur de les lamentacions, antic
temple de David. Sent allà es podia respirar
la fe, la esperança i devoció per Déu de la
manera més autèntica.
Seu de Google Tel Aviv, nit intensa, recerca de projectes.
Preparació de la primera xerrada sobre la creació d’una
empresa a través de Google, per un nord americà de divuit
anys i treballadors de Google. Compartim la primera pluja
d’idees.
Sorpresa dels nostres monitors i organitzadors, una discoteca
silenciosa a la seu de Google, a mitjanit, ningú s’ho esperava.
Una gran combinació de fer una bona feina sense renunciar a
gaudir al màxim, carregant les piles per acabar el projecte.
SOCIETAT
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 27
Mai havia sentit una cosa igual, en el moment
que vaig dipositar meu petit pergamí on hi
havien escrits els meus desitjos i agraïments,
em va donar la sensació que els meus sentits
es multiplicaven i que d’alguna manera els
meus pensaments es fonien entre les pregaries
dels centenars de persones que pregaven al
meu voltant. Jo soc cristiana i crec en la fe de
les persones, no en un Déu material, en aquell
instant vaig pensar que tots estàvem connectats
a través del mur, tots desitgem bé a aquells a
qui estimem i tenim a prop, la religió sigui la
que sigui et porta a pregar per les mateixes
qüestions.
L’últim dia el vam passar a Tel Aviv amb unes
companyes que tot just acabava de conèixer.
Va ser realment bonic connectar amb aquella
gent tan interessant. Ens vam perdre per Tel
Aviv, i tot va ser una aventura.
Al vespre vaig anar amb una altra família,
Rotaract, que amablement em van acollir i de
bon matí em van portar al aeroport.
Després d’aquesta experiència recomanaria a
qualsevol intrèpid a visitar Israel i a entendre
la seva increïble cultura i mentalitat. Però,
sobretot, el que més m’ha il·lusionat ha estat
adonar-me que, quan unim les nostres forces,
som capaços d’assolir qualsevol cosa.
El meu amic Dean resant al mur de les lamentacions.Admirar les vistes de la ciutat es sent dubte un honor!
Gran dia! Visita a Mormon University, amb la millor companyia, a la millor ciutat, Jerusalem. Foto en grup amb tots els amics
SOCIETAT
Mariona López
MASSADA SABADELL pàg. 28
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
EL PERSONATGE
Wilhelm i Margarete Daene
Wilhelm Daene era treballador metal·lúrgic
a Berlín. Després de 1933 va ser arrestat
diverses vegades per la Gestapo per la seva
militància socialdemòcrata i sindicalista.
Durant la guerra treballava en una fàbrica
d’armament a Berlín-Wittennau on era
responsable de les obreres jueves obligades a
treballs forçats. Les va ajudar proporcionant
aliments i medicines. Es va ocupar de les
treballadores jueves malaltes buscant-los-hi un
lloc per dormir a la fàbrica, evitant d’aquesta
manera que les arrestessin. Quan ja no va ser
possible impedir les deportacions, Daene i la
seva dona Margarete van amagar a tres dones
jueves: Gerda L., Lola A. i Ursula F.
Se sap que va ajudar a fugir a Bèlgica a una
altra treballadora jueva.
A punt de ser arrestat per la Gestapo el 1943,
Daene va trobar un altre amagatall per les tres
dones. Ursula F. va ser denunciada al carrer.
Va resultar greument ferida en l’arrest i va
sobreviure a l’hospital de la policia. Lola A.
estava amb Margerete Daene en el moment
de l’alliberament, Gerda L. va ser arrestada a
l’agost de 1944 i deportada a Auschwitz on va
ser assassinada.
Així mateix, una altra dona anomenada
Margot W. considera Daene com el seu
salvador.
Explica que després de ser arrestada pels
nazis amb els seus pares Daene va aconseguir
treure-la del camp de concentració. Margot
W. va viure en la clandestinitat fins a
l’alliberament, el maig de 1945.
Wilhelm Daene va sobreviure la presó. Va
ser nomenat “Just entre les Nacions” per Yad
Vashem i homenatjat pel Senat de Berlín com
“Heroi sense fama”.
Wilhelm Daene, Gerda L., Lola A. i Ursula F
Wilhelm Daene
EL PERSONATGE
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.29
Identificació per a Lola
Alexander feta per
William Daene emès
per demostrar que era
treballadora a Teves
Margarete Daene
EL PERSONATGE
¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?
¡Pues debería hacerlo!
MASSADA SABADELL pàg. 30
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
“Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ”
LLIBRES
Aquesta és una novel·la policiaca de l’escriptora israeliana Batya Gur (Tel Aviv, 1947-2005), traduida
de l’hebreu al castellà per Raquel García Lozano.
En aquest llibre, l’escriptora Batya Gur, aborda les tensions de la societat israeliana a partir d’un
incident la base del qual rau en la discriminación étnica. Ada Efrati troba, a l’àtic d’un apartamento de
Jerusalem, el cadáver d’una bonica jove iemenita. Casualment, l’inspector encarregat del cas, Michael
Ohayon, en el transcurs de les pesquises policials es retrobarà amb un vell amor de l’adolescència.
En mig de les seves indagacions, Ohayon coneix una nena d’esperit detectivesc que observa la vida
quotidiana, l’amor i les baralles dels veïns d’un barri de Jerusalem. Tenint com a escenari la darrera
Intifada, en aquesta novel·la s’evidencien els conflictos polítics de l’Israel actual; l’autopsia explicada
al segon capítol és una metàfora excepcional del drama humà que succeeix en el rerafons d’aquell
país. La novel·la manté una tenió constant i reflectéis la contradicción entre la passió i la duresa de les
relacions del poble israelià amb els seus coetanis i amb el seu entorn.
C/.Palanca 8-10
Sabadell
93 127 89 36
PUBLICITAT
Presenta aquest anunci
i et farem un 10% de dte.
C/
LLIBRES
MASSADA				 SABADELL
MASSADA				 SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 31
Subscripció a la revista.
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
PUBLICITAT
massadasabadell@gmail .com
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-
cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
	http://embajada-israel.es
-ASEI
Asociación Solidaridad España-Israel
	http://www.aseiweb.net
-ACAI
Associació Catalana d’Amics d’Israel
http://www.acai.cat
ENLLAÇOS
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
CONTACTA’NS
massadasabadell@gmail .com
AGRAÏMENTS
MASSADA			SABADELL
MASSADA			SABADELL
-Tarbut Sefarad
Amics de la cultura hebrea
	http://www.tarbutsefarad.com
-ARCCI
Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel
	http://www.arcci.cat
-Radio Sefarat
	http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
!
!
!
massadasabadell@gmail .com
SabadellBotigues.com
Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat
subscriu-te
per rebre-la
gratis
Clica aquì per
subscriure’t
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Todá rabá
Revista de divulgació cultural gratuïta
nº24 abril 2013MASSADA
				SABADELL
MASSADA
				SABADELL
EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel
EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell.
COL·LABORADORS en aquest número: David Harris,Marc Monells,Silvia Golàn,Raxel Israel, Pedro Gómez-Valadés, Jordi Petit i Mariona López
DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.
La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

Mais conteúdo relacionado

Destaque (20)

Massada 29
Massada 29Massada 29
Massada 29
 
Massada 30
Massada 30Massada 30
Massada 30
 
Massada 27
Massada 27Massada 27
Massada 27
 
Massada 25
Massada 25Massada 25
Massada 25
 
Massada 28
Massada 28Massada 28
Massada 28
 
Sexta feira ou a vida selvagem
Sexta  feira ou a vida selvagemSexta  feira ou a vida selvagem
Sexta feira ou a vida selvagem
 
Animales domesticos y de granja
Animales domesticos y de granjaAnimales domesticos y de granja
Animales domesticos y de granja
 
bbom
bbombbom
bbom
 
Profesor
ProfesorProfesor
Profesor
 
AGENDA 3
AGENDA 3AGENDA 3
AGENDA 3
 
Unidades de almacenamiento
Unidades de almacenamientoUnidades de almacenamiento
Unidades de almacenamiento
 
Excel -funciones_basicas
Excel  -funciones_basicasExcel  -funciones_basicas
Excel -funciones_basicas
 
Convite - Esquadrão de Ouro
Convite - Esquadrão de OuroConvite - Esquadrão de Ouro
Convite - Esquadrão de Ouro
 
Bestard redisseny
Bestard redissenyBestard redisseny
Bestard redisseny
 
Idade moderna modernismo
Idade moderna   modernismoIdade moderna   modernismo
Idade moderna modernismo
 
Gabaritos preliminares do X Exame de Ordem Unificado - OAB
Gabaritos preliminares do X Exame de Ordem Unificado - OABGabaritos preliminares do X Exame de Ordem Unificado - OAB
Gabaritos preliminares do X Exame de Ordem Unificado - OAB
 
René Magritte Texto
René Magritte   TextoRené Magritte   Texto
René Magritte Texto
 
Graellavaloracio2
Graellavaloracio2Graellavaloracio2
Graellavaloracio2
 
Filosofia política
Filosofia políticaFilosofia política
Filosofia política
 
Proyectos Colaborativos Y Cooperativos De Internet
Proyectos Colaborativos Y Cooperativos De InternetProyectos Colaborativos Y Cooperativos De Internet
Proyectos Colaborativos Y Cooperativos De Internet
 

Semelhante a Massada 24

Semelhante a Massada 24 (11)

Massada 14
Massada 14Massada 14
Massada 14
 
Número 62
Número 62Número 62
Número 62
 
Massada_Sabadell_13
Massada_Sabadell_13Massada_Sabadell_13
Massada_Sabadell_13
 
Massada 13
Massada 13Massada 13
Massada 13
 
Massada 31
Massada 31Massada 31
Massada 31
 
Administració Obama: una nova etapa entre Orient i Occident?
Administració Obama: una nova etapa entre Orient i Occident?Administració Obama: una nova etapa entre Orient i Occident?
Administració Obama: una nova etapa entre Orient i Occident?
 
Massada Sabadell
Massada SabadellMassada Sabadell
Massada Sabadell
 
Massada sabadell 22
Massada sabadell 22Massada sabadell 22
Massada sabadell 22
 
Massada Sabadell 22
Massada Sabadell 22Massada Sabadell 22
Massada Sabadell 22
 
Punt de Trobada 71
Punt de Trobada 71Punt de Trobada 71
Punt de Trobada 71
 
031808 obama speech (catalan)
031808   obama speech (catalan)031808   obama speech (catalan)
031808 obama speech (catalan)
 

Mais de Enric H. March

La medicina de les dones: ginecologia històrica a Barcelona
La medicina de les dones: ginecologia històrica a BarcelonaLa medicina de les dones: ginecologia històrica a Barcelona
La medicina de les dones: ginecologia històrica a BarcelonaEnric H. March
 
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel RecUn passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel RecEnric H. March
 
Barcelona Novel·la Històrica 2014
Barcelona Novel·la Històrica 2014Barcelona Novel·la Històrica 2014
Barcelona Novel·la Històrica 2014Enric H. March
 
Espais arqueologics al Call de Girona
Espais arqueologics al Call de GironaEspais arqueologics al Call de Girona
Espais arqueologics al Call de GironaEnric H. March
 
Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)
Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)
Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)Enric H. March
 
El llegat jueu de Tàrrega
El llegat jueu de TàrregaEl llegat jueu de Tàrrega
El llegat jueu de TàrregaEnric H. March
 
Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951
Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951
Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951Enric H. March
 
Les aygues de Barcelona - Montcada
Les aygues de Barcelona - MontcadaLes aygues de Barcelona - Montcada
Les aygues de Barcelona - MontcadaEnric H. March
 
Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc
Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de MontjuïcAproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc
Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de MontjuïcEnric H. March
 
Guia de Barcelona (1847)
Guia de Barcelona (1847)Guia de Barcelona (1847)
Guia de Barcelona (1847)Enric H. March
 
El barris baixos de Barcelona
El barris baixos de BarcelonaEl barris baixos de Barcelona
El barris baixos de BarcelonaEnric H. March
 

Mais de Enric H. March (16)

La medicina de les dones: ginecologia històrica a Barcelona
La medicina de les dones: ginecologia històrica a BarcelonaLa medicina de les dones: ginecologia històrica a Barcelona
La medicina de les dones: ginecologia històrica a Barcelona
 
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel RecUn passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel Rec
 
Barcelona Novel·la Històrica 2014
Barcelona Novel·la Històrica 2014Barcelona Novel·la Històrica 2014
Barcelona Novel·la Històrica 2014
 
Espais arqueologics al Call de Girona
Espais arqueologics al Call de GironaEspais arqueologics al Call de Girona
Espais arqueologics al Call de Girona
 
Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)
Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)
Projecte de recuperació del Rec Comtal (2014)
 
Massada 38
Massada 38Massada 38
Massada 38
 
El llegat jueu de Tàrrega
El llegat jueu de TàrregaEl llegat jueu de Tàrrega
El llegat jueu de Tàrrega
 
Massada 32
Massada 32Massada 32
Massada 32
 
Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951
Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951
Obra de asistencia social. Parroquia San Félix Africano. Somorrostro, 1951
 
Les aygues de Barcelona - Montcada
Les aygues de Barcelona - MontcadaLes aygues de Barcelona - Montcada
Les aygues de Barcelona - Montcada
 
Alimentar la ciutat
Alimentar la ciutatAlimentar la ciutat
Alimentar la ciutat
 
Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc
Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de MontjuïcAproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc
Aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc
 
Guia de Barcelona (1847)
Guia de Barcelona (1847)Guia de Barcelona (1847)
Guia de Barcelona (1847)
 
Massada 18
Massada 18Massada 18
Massada 18
 
El barris baixos de Barcelona
El barris baixos de BarcelonaEl barris baixos de Barcelona
El barris baixos de Barcelona
 
Kalendario 5773
Kalendario 5773Kalendario 5773
Kalendario 5773
 

Último

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 

Último (6)

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 

Massada 24

  • 1. Revista de divulgació cultural gratuïta nº24 abril 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL Amb motiu del nostre segon aniversari volem recordar les últimes portades de la revista.(pàg.3) Orgullosos del nostre treball i satisfets per la acollida, resultats i comentaris. Esperem, volem i desitgem fer molts més, sempre amb el vostre suport i col·laboració. Con motivo do noso segundo aniversario queremos recordar as últimas portadas da revista.(pag.3) Orgullosos do noso traballo e satisfeitos pola acollida, resultados e comentarios. Esperamos, queremos e desexamos facer moitos máis, sempre co voso apoio e colaboración. Con motivo de nuestro segundo aniversario queremos recordar las últimas portadas de la revista.(pag.3) Orgullosos de nuestro trabajo y satisfechos por la acogida, resultados y comentarios. Esperamos, queremos y deseamos hacer muchos más, siempre con su apoyo y colaboración.
  • 2. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 2 EDITORIAL SUMARI Els 65 anys d’Israel pàg. 4 pàg. 6Catalunya i Isarel, més enllà de Sefarad pàg. 9L’art surrealista de Salvador Dalí a Haifa Als seus senyories no els molesta el fum pàg.15 2on aniversari Massada_Sabadell . Portades pàg. 3 pàg.17Francesc, el nou papa de l’església de Pere El nom d’Israel pàg.21 Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, a Barcelona pàg.22 pàg.23 No he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes dels nens de Terezín Abril a Tel-Aviv pàg.11 Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica. La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace pàg.25 Com passa el temps! Sembla que era ahir quan un grup reduït de persones que ens trobavem de viatge a Israel, dinant en un petit bar de Jerusalem molt a prop del Kotel, vàrem decidir que calia fer alguna cosa en favor de la percepció a casa nostra d’una tradició i d’un país al que admiraven. I d’aquí nasqué Massada-Sabadell, la revista digital que, amb l’exemplar que teniu al davant, assoleix els dos anys de vida. En aquests 24 números hem parlat una mica de tot i hem intentat, amb la inestimable col•laboració d’amigues i amics que de forma totalment desinteressada han aportat la seva opinió i el seu criteri, oferir una visió de la realitat d’Israel i del món jueu, molt més just que no pas el que ens ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals. I casualment aquest aniversari de Massada-Sabadell ha coincidit amb un altre molt més important i que a tots els que fem possible la revista ens omple de goig: el 65è aniversari de l’Estat d’Israel. Un país; Israel, que des del seu mateix naixement, ha viscut una situació convulsa d’assatjament tant a nivell ideològic (mitjans de comunicació, determinats postulats polítics,...) com també físic (atemptats, agressions d’altres països...) i que malgrat tot ha subsistit i s’ha convertit en un ferm país democràtic, model d’evolució, tecnologia i convivència i garant, moltes vegades, de la nostra pròpia supervivència. Que no s’enganyin els seus enemics: Israel ha estat, és i serà una nació, un gran país i anirà superant tots aquells obstacles que se’ls hi vagin posant i que, seguramente, per a la majoria de països serien insuperables. I en aquesta lluita per la seva sobirania i pel seu dret a existir Israel trobarà a Sabadell una petita, una molt modesta col·laboració en forma de revista digital que seguirà publicant-se, mes rere mes, per mostrar als seus lectors la riquesa de la tradició jueva i les innumerables aportacions de l’Estat d’Israel a l’status quo internacional, a la cultura sense fronteres, als avenços tecnològics i a l’exercici polític democràtic on n’hi hagi. Per Molts Anys! ‫לזמ‬ ‫בוט‬ ‫לארשי‬ El personatge: Wilhelm i Margarete Daene pàg.28 Llibres: “Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ” pàg.30 MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL Celebració a casa nostra del 65è aniversari de l’Estat d’Israel pàg. 8
  • 3. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 3 EN PORTADA 2on . aniversari algunes portades de la revista MassadaSabadell Juny 2012 Juliol 2012 Setembre2012 Novembre 2012 Desembre 2012 Gener 2013 Febrer 2013 Octubre 2012
  • 4. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 4 EN PORTADA Els 65 anys d’Israel En molts països, un 65è aniversari potser no desperti grans entusiasmes. Però si el país és Israel, que celebra el seu aniversari aquest mes, la cosa és molt diferent. Israel és l’únic Estat membre de l’ONU el dret a existir del qual es posa en dubte de manera habitual, l’eliminació del mapa és l’objectiu, com a mínim, un altre membre de l’ONU (Iran) i els centres de població són objectius a l’abast de Hamàs, que domina Gaza, i Hezbollah, que domina Líban. Cap dels països que violen sense fi els drets humans -Iran, Corea del Nord, Bielorússia, Zimbabwe, Sudan i altres- és objecte d’un qüestionament tan implacable, obsessiu i disposat a declarar-lo culpable mentre no es demostri el contrari com el que rep Israel, un país democràtic, per part dels organismes de l’ONU. Cap altre país és blanc de campanyes tan constants, ben finançades i organitzades per desacreditar, deslegitimar i demonitzar com es fa amb Israel, ni es posa tant en dubte el seu dret a defensar-se. Cap altre país està subjecte a un examen tan microscòpic en els mitjans de comunicació, sovint, fora de context i sense cap equilibri. Israel m’inspira una profunda admiració, per la seva perseverança, la capacitat de resistir, el seu valor i la seva creativitat. El que ha aconseguit és impressionant: el renaixement d’un Estat amb una sòlida base democràtica, l’acollida a milions de refugiats i immigrants procedents de tots els racons del món, i l’obstinació a superar continus obstacles que semblen invencibles. Altres països potser haurien sucumbit després de 65 anys d’hostilitat ininterrompuda, enemics que recorren a tota mena d’argúcies per desmoralitzar i aïllar-lo. Israel, per contra, sempre desconcerta els seus enemics. El seu compromís d’aconseguir un acord de dos estats amb els palestins continua sent inamovible, com demostren les enquestes, tot i que molts es pregunten si els palestins, que han tingut successives oportunitats d’obtenir la sobirania, comparteixen veritablement l’objectiu israelià que hi hagi dos estats, un de jueu i un altre palestí, que convisquin en pau. Cap altre és blanc de campanyes tan constants i ben finançades per desprestigiar-lo. A més, en diverses enquestes que es duen a terme a tot el món, Israel figura com un dels països “més feliços”; Tel Aviv és una de les ciutats preferides dels joves, i el país ocupa llocs molt alts en els índexs de desenvolupament humà. Els adversaris d’Israel no entenen com és possible que aquests “fills de micos i porcs”, com diuen sense objeccions als jueus els predicadors musulmans radicals (i l’actual president d’Egipte, fa només tres anys), segueixin sent un poble orgullós, fort i fins David Harris “Aquesta terra que estava desolada s’ha convertit en el Jardí de l’Edèn “ El profeta Ezequiel fa 2.700 anys
  • 5. MASSADA SABADELL pàg. 5 MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL i tot optimista. No entenen com és possible que aquesta nació de només vuit milions d’habitants, que en tenia 650.000 en l’instant del seu naixement, el 1948, hagi aconseguit fer front una vegada i una altra a les agressions d’uns països àrabs molt més poblats, ni com pot ser que Israel, sense recursos naturals pròpiament dits fins la recent troballa de jaciments de gas, s’hagi convertit en una economia del primer món, amb diversos guardonats amb el Premi Nobel, i tingui tant prestigi mundial entre innovadors i emprenedors. La resposta és senzilla: el factor fonamental és el vincle tradicional entre una terra, una religió i un poble. Ja ho va dir el profeta Ezequiel fa 2.700 anys: ”I això diu el Senyor Yahvè: Vegeu que trauré als israelites de les nacions a les que s’hagin anat i els aplegaré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra, i faré d’ells una sola nació a la terra, sobre les muntanyes d’Israel ... I treballaran la terra desolada ... I diran: Aquesta terra que estava desolada s’ha convertit en el Jardí de l’Edèn “. I també ho va expressar, molt més tard, el profètic Winston Churchill: ”La formació d’un Estat jueu a Palestina és un esdeveniment en la història mundial que no cal jutjar des de la perspectiva d’una generació ni d’un segle, sinó des de la perspectiva de 1.000, 2.000 o fins i tot 3.000 anys”. És indubtable que, com en totes les societats democràtiques, a Israel queda molt per fer. Els reptes són nombrosos: què fer amb dotzenes de partits polítics que es disputen 120 escons parlamentaris, com bregar amb els grups religiosos extremistes, com reduir les desigualtats entre rics i pobres, com trobar l’equilibri entre ser un Estat jueu i ser una democràcia, com resoldre la llarga recerca de la pau amb els països veïns sense deixar de defensar-se en un Pròxim Orient cada vegada més turbulent. No obstant això, Israel és, per sobre de tot, una “aventura” David Harris és director executiu del Comitè Jueu Americà (AJC). EL PAÍS – Opinión – 19 d’abril de 2013 sorprenent. Em sento privilegiat de poder veure com es fan realitat les pregàries de generacions que, des de fa gairebé dos mil·lennis, resaven pel retorn a Sió des del seu exili. I imaginem el paper que pot tenir un dia Israel a la regió, si s’aconsegueix la pau entre tots els països veïns, amb la seva aportació als esforços per millorar la seguretat alimentària, la seguretat de les aigües, la seguretat energètica, la seguretat ambiental , la seguretat sanitària i la seguretat del coneixement, totes elles qüestions que seran fonamentals en el segle XXI. Aquest és un Israel que no ocupa un lloc destacat en els mitjans, però és el país que batega diàriament, ple d’amor per la vida, la llibertat i la terra. Feliç 65è aniversari, Israel! EN PORTADA
  • 6. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT Catalunya i Israel , més enllà de Sefarad Marc Monells ACTUALITAT Ha passat molt de temps des que el profeta Abdies va esmentar Sefarad a la Bíblia. “I els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb” (Abd.1:20). Moltes civilitzacions s’han aixecat i han caigut des d’aleshores. El referent de les comunitats jueves a la Península Ibèrica ha estat la històrica Sefarad. Però massa sovint s’ha vist, al meu parer, d’una manera incomprensiblement nostàlgica la grandesa de l’antiga Espanya que va acollir jueus “sefardites”. La mateixa Espanya que també els va perseguir i expulsar, com ho feu amb els musulmans o amb els protestants. Aquesta mateixa Espanya, sorgida de l’essència castellana, la Castella de la Inquisició i dels reis catòlics, és l’Espanya que tampoc no ha sabut com encaixar Catalunya. Tot el que fos diferent a la mentalitat i la llengua castellana ha estat vist com a forani en la vella Sefarad. L’Espanya que no tingué cap pressa en reconèixer l’estat modern d’Israel, com ara tampoc vol reconèixer Kosovo, tot i que ho hagi fet Sèrbia, no fos cas que s’escampés l’exemple de les declaracions unilaterals d’independència. El nostre poeta nacional, Salvador Espriu, ja va maldar per creure que encara hi havia possibles ponts d’entesa amb la vella Espanya-Sefarad. Però la realitat és tossuda i cada cop ens distanciem més. I ho sabem a ambdues ribes de l’Ebre, el projecte comú de Castella i Catalunya no té futur. Adéu Espanya, adéu Sefarad. No diré que Catalunya sigui una nació totalment innocent en les maldats que molts pobles ha fet contra Israel. Però tampoc hem destacat en això. Més aviat ens sentim cofois dels nostres calls jueus i valorem la incorporació de les minories jueves a les nostres ciutats, de Girona a Barcelona o de Besalú a Tortosa. Tinc la impressió que el poble jueu, exiliat per partida doble, ha viscut amb un imaginari idealitzat de l’antiga Sefarad. Doblement exilat perquè va marxar de la Terra Promesa, però també perquè va ser foragitat de la Castella-Sefarad. Així, la comunitat “sefardita” escampada arreu ha tingut una doble enyorança, de la seva pròpia terra, la que regalima llet i mel, però també un enyor contradictori del qui t’ha expulsat o obligat a convertir-te. Sefarad MASSADA SABADELL pàg. 6
  • 7. Malgrat tot, hom pot entendre la simpatia dels sefardites envers la vella Sefarad, però això no ha de ser un obstacle en les relacions d’Israel amb Catalunya. I el fet mateix de l’enyorança sefardita sembla que hagi estat un impediment en el reconeixement de la causa catalana entre els jueus. Però en els darrers temps em sembla copsar un canvi en la perspectiva de com es veuen els catalans per part dels jueus. Tant dels ciutadans jueus de Catalunya com dels ciutadans d’Israel. En el fons som dues realitats nacionals molt semblants. Dos petits països a les ribes oposades del Mediterrani, envoltats veïns poderosos i que han hagut d’esforçar-se de valent per sobreviure a les dificultats. Dues nacions resilents. Una “Start-up Nation” i una nació que vol ser nou estat. Està canviant la manera com ens veiem respectivament el poble català i l’israelià. Hi ha un canvi en les relacions Catalunya - Israel. Els jueus catalans estan començant a superar el mite de la Sefarad conciliadora i enyorada. No és casualitat que més d’un miler de jueus vagin cada diumenge al camp de Barça. O que el turisme israelià per Catalunya hagi augmentat força els darres anys. S’està produint un canvi de mentalitat en la comunitat jueva resident a Catalunya. Ara veuen la independència de Catalunya com un fet possible i fins com un desitjable. Fa uns dies, en motiu de la celebració del 65è aniversari de la independència d’Israel, el Yom Haatzmaut, el Conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, afirmava que “ni el poble d’Israel té l’origen el 1948, ni Catalunya en la Constitució de 1978”. El poble català s’ha aixecat per començar a caminar sol. I crec que Israel ho està veient i aviat ens donarà la benvinguda a l’escenari de les nacions. Visca Israel, Xalom Catalunya MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg. 7 Israel: Start-up nation Turisme israelià al call de Barcelona Marc Monells
  • 8. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg. 8 El passat diumenge 21 d’abril, les comunitats i organitzacions jueves de Barcelona , CIB, ATID i BetShalom, sota la organització de Keren Hayesod, van convocar una jornada festiva al Col·legi Hatikva de Valldoreix per conmemorar el 65è aniversari de l’Estat d’Israel. Din s del programa, vam poder gaudir de xerrades i films sobre Israel, ballada de Rikudei Am, activitats esportives, la presentació de l’exposició de caricatures de l’il·lustrador israelià Hanoch Piven ..., activitats en les quals varen participar unes 400 persones. Els més menuts van gaudir d’activitats i manualitats adreçades a la seva edat . El Conseller de Justícia Germà Gordó , així com autoritats municipals de Sant Cugat del Vallès no van deixar perdre l’ocasió de felicitar la comunitat jueva per aquesta efemèride. El conseller de Justícia, Germà Gordó, argumenta que “Catalunya és un poble amb ànima i amb territori, perfectament identificable entre els pobles del món” Celebració a casa nostra del 65è aniversari de l’Estat d’Israel
  • 9. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 9 ACTUALITAT L’art surrealista de Salvador Dalí a Haifa Milers de visitants es van congregar durant els dies de Pésaj per conèixer un inèdit Salvador Dalí d’inspiració jueva exposat al Centre de Congressos de la ciutat de Haifa, al nord d’Israel. Comissariada per l’ex col·laborador de l’artista empordanès, Enrique Sabater, la mostra dedicada a Dalí inclou 500 obres entre litografies, dibuixos, escultures, gravats i joies. L’atenció del públic local es va concentrar en particular en una sèrie de litografies de temes jueus realitzades després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i a mitjans dels anys ‘70. Encara reconeixent la seva gran contribució a l’art figuratiu del segle XX, a Israel molts encara miren amb cert malestar la figura de Dalí per l’interès que va manifestar en els anys ‘30 cap als règims feixistes - cosa que no li van perdonar els seus amics surrealistes – i el seu manifest suport al règim del dictador Francisco Franco. Per tant, resulta comprensible la sorpresa dels israelians en trovar-se davant obres en què Dalí recorre amb sensibilitat i participació les vicissituds del poble jueu. Allà es veu per exemple una dona jueva presentada amb colors foscos mentre lamenta la mort dels seus fills a mans dels babilonis en el 586 abans de Crist, un moment clau en la història jueva perquè marca el Silvia Golán començament de la diàspora. Una altra litografia mostra a un rabí que examina un text jueu: estranyament, però, el full no està dirigit cap a ell sinó cap a qui mira la composició de Dalí. El text parla del patriarca Yaakov i del seu ACTUALITAT Salvador Dalí amb una de les seves típiques expressions Títol: Aliyah. Litografia sobre paper. 1968
  • 10. MASSADA SABADELL pàg. 10 MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT Subscripció a la revista. !MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL massadasabadell@gmail .com somni d’una escala que s’enfila cap al cel: un motiu que Dalí considerava significatiu, en part també perquè li recordava l’ADN humà. Després, el virtuosisme de Dalí es va expressar en diversos episodis de la història jueva: des de la Shoà fins a la immigració il·legal dels jueus a Palestina en l’època del mandat britànic. També l’obstinació dels pioners sionistes per fer fértil el desert, la declaració d’independència de David Ben Gurion - que apareix a l’ombra d’un bigoti de Dalí - i la proclamació de l’Estat d’Israel, sintetitzada amb un gran canelobre entorn del qual es balla una dansa. L’ inesperat interès de Dalí pel judaisme ha despertat la curiositat del públic. Alguns creuen que les obres van ser ideades per l’artista espanyol per obrir-se un espai al mercat d’art dels Estats Units, on hi ha forta presència jueva, o que van ser realitzades per encàrrec. Molts, però, reconeixen que l’artista va saber realment captar aspectes profunds i emotius del judaisme. Font: Israelenlinea.com ACTUALITAT Mostres de complicitat dels assistents a l’exposició amb el pintor empordanès Títol : Orah, Horah - Light, Joy . Litografia sobre paper. 1968
  • 11. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg. 11 Abril a Tel-Aviv M’adono que parlar del que va passar a Tel-Aviv a inicis d’aquesta primavera, és parlar d’Israel. Perquè, per exemple, l’esdeveniment més important del 20 de març va passar ... a Jerusalem i no és altre que la visita del president dels Estats-Units, Barak Obama. La capital del país va quedar blindada per raons de seguretat, els carrers es van buidar perquè el cotxe presidencial i el seu seguici poguessin circular lliurement i, durant 3 dies, la vida quotidiana dels habitants es va tornar una cursa d’obstacles per traslladar-se d’un lloc a un altre. Mentrestant, els telavivenses que ho desitjaven, van poder presenciar tranquil·lament, gràcies a la gegantina pantalla instal·lada a l’ampla plaça Rabin (on s’ubica l’Ajuntament), tots els actes oficials i els discursos de l’il·lustre hoste, sense patir la més mínima molèstia!. Els joves reaccionaven a les imatges, teclejant en els seus smartphones i discutint plegats. Al dia següent, l’estrella no era Obama, sinó Ronaldo! Va venir a participar en el partit futbolístic entre Portugal i Israel, que va tenir lloc a Ramat-Gan, als afores de Tel Aviv, amb un empat al final de la contesa esportiva. Un tuitt en què ell només escrivia: «Un matí gran a Israel amb els meus col·legues! », va desencadenar les ires dels que tot ho veuen amb les ulleres de la seva ideologia sense comprendre que les realitats són molt diferents de la mateixa, i sempre molt més complexes. El 25 a la nit, els jueus, religiosos o simplement aferrats a les tradicions de la seva cultura, festejaven «Lail haseder», la primera nit de Pesaj. Després d’un dia transcorregut entre les últimes compres, la cuina i les trucades als amics, les famílies solen ajuntar tots els seus membres per llegir la Hagadà, que relata l’episodi bíblic de la fugida d’Egipte guiats per Moisès. Obama a Israel Raxel ISRAEL
  • 12. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg. 12 Per sopar, entre preguntes rituals dels nens i alegres cants remots, mengem la sopa amb totes les verdures de la primavera, el guisat de be, i uns pastissos molt ensucrats sàviament preparats sense un polsim de farina. Les escales del meu edifici fan molt bona olor. A cada planta, els convidats arriben sovint amb alguns plats típics de les seves àvies, portats de països tan llunyans com Rússia, Turquia, Iràn o el Marroc. A vegades també porten cadires, perquè no vagin a fer falta en cas que alguns amics sols, o alguna parella de turistes, o algun soldat immigrat sense els seus pares, s’afegissin al grup! La Hagadà la llegim cada any, en el mateix llibre, i anomenem aquest primer sopar «la nit de l’ordre», perquè el relat, els rituals simbòlics i les pregàries segueixen un ordre fix i detallat. Doncs bé, al voltant de la taula, en cada família, sigui quin sigui el seu nivell de relació amb el text religiós, no paren els dubtes “què és el que es llegeix ara?”, “He perdut la pàgina!”, “Ara bevem?”, “Ara es descobreixen les matzoth, o encara no?”, “Segur?”, “A mi em sembla que no, mira el que hi ha escrit!”, mentre que els nens expliquen als majors el que acaben d’estudiar al col·legi sobre els sentits de la festa. En les converses de sobretaula, els temes de l’esclavitud, de la llibertat, de la fe en temps de desemparament, perill i misèria, abasten els fets de l’actualitat: a Tel-Aviv, grups de jueus laics organitzen fins i tot reunions festives, centrades en reflexions i debats sobre la modernitat de Pesaj. Segons la Bíblia, ningú ha d’ingerir pa ni qualsevol llevat durant aquests 7 dies. No obstant això, al democratíssim Estat d’Israel, i més encara en el liberabilíssim àmbit de Tel-Aviv, cadascú, en els centres comercials i a les botigues, aixeca al seu antuvi els llençols que amaguen els productes «prohibits» per emportar-se’ls, i, per descomptat, menja el que li doni la gana als restaurants. De nou, les barris d’artistes s’han omplert de festivals de carrer, i a les platges, molts es bronzegen o fan esport. Més d’un milió de ciutadans israelians han anat de viatge fora del país, i més d’un milió i mig s’han posat a recórrer el seu país. Una setmana més tard, l’ambient va canviar radicalment: a la nit del 7 d’abríl, va començar la commemoració de la Shoah. A Jerusalem, prop de les antigues pedres del Kotel il·luminat, 6 supervivents van encendre sis espelmes en homenatge als sis milions de jueus torturats i assassinats pels nazis. Al matí, una sirena dona l’alerta i el país s’atura 2 minuts. Aquest any, el record recalca l’heroisme dels aixecaments i la resistència en els ghettos i als camps Hagadot il.luminat de Sefarad “La Hagadà la llegim cada any, en el mateix llibre, i anomenem aquest primer sopar «la nit de l’ordre»”
  • 13. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg. 13 d’extermini. Els jueus assetjats en el ghetto de Varsòvia es van aixecar contra els nazis el 19 d’abril de 1943, comptaven amb 220 combatents entre 13 i 22 anys d’edat, amb unes escasses armes i un immens coratge; al potent exèrcit dels seus botxins, li van costar 4 setmanes, i no els 3 dies previstos, arrasar el ghetto. Avui, 70 anys desprès, des de Tel-Aviv, mirem com Beny Gantz, el cap de la Plana Major de Tzahal, allà, a Auschwitz, on va patir la seva pròpia mare, lloa, orgullós i ferm, a aquests herois sense rostres i gairebé sense noms, i promet que l’Estat d’Israel impedeix qualsevol segona Shoah. Prop, un grup d’adolescents embolicats en la bandera israeliana trepitja la terra de l’antic camp de la mort. Dilluns, en diversos llocs de Tel-Aviv, com places i museus, la gent llegeix públicament els noms dels seus familiars desapareguts «allà». Les ràdios i televisions transmeten sense treva les veus dels últims testimonis que han patit, de molt joves, aquell infern absolut. Confesso que, tot i el dolor que sento fins al moll de l’os, no aconsegueixo allunyar-me d’aquestes històries de força anímica, de valor inconcebible, i d’aposta per l’humanisme. La setmana següent va comportar un altre dia difícil: el del Record als Soldats caiguts en les guerres i a les Víctimes del terrorisme. Una altra vegada es va celebrar l’heroisme davant del Kotel, una altra vegada la sirena va arribar a tots els vianants i els cotxes, una altra vegada van sonar per les ones les veus de les famílies i dels companys que intentaven tornar a la vida, per unes poques hores, les figures dels 23.085 homes i dones que, des de 1948, es van sacrificar perquè el nostre petit país no desaparegués del mapa com ho desitjaven els seus enemics (i com segueixen encara desitjant molts d’ells ...). Els cementiris es van omplir de dol i de nostàlgia. Afegeixo ací un anècdota: a l’agost de 2006, acabada la segona guerra del Líban, va arribar a la meva consulta una noia que només volia compartir amb mi el record d’un jove simpàtic que seia de tant en tant al seu costat en les aules de la Universitat . Tenia 22 anys, havia arribat sol des de França per amor a Israel, va anar al servei militar, els seus companys li tenien afecte Iom Hazikaron (Dia del Record dels Caiguts a les Batalles d’Israel i les Victimes d’Atemptats Terroristes) Beny Gantz, de la Tzahal a Auschwitz
  • 14. i admiració. Després va anar a aquella guerra, va resultar ferit de gravetat i va morir en l’helicòpter, camí de l’hospital. Era l’únic soldat oriünd de Tel-Aviv. Aquesta noia la va encertar: em recordo de Jehan Zerbib i li reto homenatge. Dilluns 15, es va tornar a hissar la bandera nacional davant el Kotel, i en un esforç mental molt peculiar de la societat israeliana, passem de sobte de la tristesa a l’alegria: Israel compleix 65 anys, amb moltes metes encara per endavant, però amb molts èxits ja aconseguits en el seu desenvolupament social, científic, tecnològic i artístic. Acabat l’acte oficial a Jerusalem, semblant a un gran «happening» amb danses i música, els focs artificials van esclatar al cel de Tel-Aviv, -fins i tot van tirar coets des d’una terrassa davant de la meva!-La gent va sortir per els carrers, a ballar, a escoltar poemes, a alegrar-se col·lectivament. El costum popular ha tornat el Dia de la Independència en un «dia de la barbacoa», (Mangal, en hebreu), i tots s’escampen per la natura a gaudir tant del país com de la bona carn! La sorpresa va venir per la climatologia. Desprès de l’onada de calor, ara fa fresquet, amb trons i ruixats! A la meva perruqueria, es queixen les amigues: «Un dia tan esperat, i la pluja ho va espatllar! ». Dic: «Tant de bo ens puguin escoltar els fundadors del país! Amb el molt que van lluitar, i avui dia, ens preocupem per ... els xàfecs! ». Tots riuen. Mentre escric, segueixen els aiguats, i es preveu una nevada al nord del Mont Hermon. M’acomiado desitjant-vos de cor, des de Tel Aviv, una feliç Diada de Sant Jordi, dimarts 23, amb les roses de l’estètica i els llibres de la cultura. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL ACTUALITAT MASSADA SABADELL pàg. 14 El Kotel Raxel ISRAEL Subscripció a la revista. !MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL massadasabadell@gmail .com “En un esforç mental molt peculiar de la societat israeliana, passem de sobte de la tristesa a l’alegria”
  • 15. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 15 ACTUALITAT Als seus senyories no els molesta el fum Després de tres anys consecutius en els que el Parlament de Galícia va commemorar amb una declaració institucional el Dia Internacional del Record de les Víctimes de l’Holocaust, aquest any la cambra gallega ha dit no. No a l’aprovació d’una modesta i senzilla declaració institucional amb la que el nostre parlament afegiria la seva veu a la memòria dels que tan sols tenen això. La nostra memòria. Milions d’assassinats en la barbàrie nazi potser no són suficients per a que algunes senyories diputats i diputades facin un exercici de record i homenatge. Ni intenten justificar allò injustificable, curulls com estan de la supèrbia de la desraó. Incomprensible en especial l’actitud del BNG que a un text idèntic, paraula per paraula del que sí que es va aprovar amb el seu vot favorable els anys 2010, 2011 i 2012 ara, en la seva carrera sabran ells cap a on, veten, juntament amb AGE la possibilitat d’aconseguir la unanimitat reglamentaria necessària per a que el Parlament pogués emetre una declaració. Veuran els seus senyories d’AGE i del BNG en el seu veto una victòria? De què? Per què? Per fer què? Perquè el que jo veig és només una desfeta sense pal·liatius de la dignitat d’una institució. Perquè la responsabilitat directa d’aquesta disbauxa recau damunt dels que veten, però la seva actitud embruta a tota una institució que ens representa a tots els gallecs i gallegues. I amb actituds que, m’atreveixo a qualificar de miserables, no es pot aspirar a construir res de positiu. I miserable és ignorar i menysprear a milions de víctimes de la negra marea que va assolar Europa als anys quaranta del segle passat. Miserable i indecent (així ho sento i així ho escric) és el trepitjar la memòria de Pedro Gómez-Valadés ACTUALITAT “Miserable i indecent és el trepitjar la memòria de centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguistes, morts als camps de l’horror nazi.”
  • 16. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 16 centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguistes, morts als camps de l’horror nazi. Als seus senyories no els molesta el fum. El fum gris de les xemeneies d’Auschwitz o de Treblinka, de Mauthaussen o de Buchenwald. Esperem que el proper any el sentit comú i la dignitat tornin al nostre Parlament i situï el seu nom una altra vegada al mapa de les institucions europees que recorden cada 27 de gener, per mandat de les Nacions Unides, que una vegada no fa pas tant, unes negres xemeneies negres van ser protagonistes de la nostra història com a europeus i com a éssers humans. Esperem que el proper any, el far del fum gris d’aquestes xemeneies no ens confongui de nou. Pedro Gómez-Valadés Presidente de AGAI y militante de Compromiso por Galicia Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. COL·LABORA massadasabadell@gmail .com ! ACTUALITAT
  • 17. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 17 L’ordre jesuïta va sorgir fa dos segles inspirada pel basc Ignacio de Loyola. Es va caracteritzar pel seu afany per apropar-se al model de Jesús (d’aquí ve el nom de jesuïtes), del Jesús genuí dels evangelis. En aquest aspecte, han destacat per la seva gran capacitat d’obtenir recursos financers per després invertir en obres socials i en alfabetitzar grups de la societat que no hi tenien accés. Van començar a acumular molt poder i el Vaticà els va anar observant com una amenaça creixent, com un llast excessiu del qual desconfiar. Però aquí segueixen i en la tasca educativa cal destacar la molt destacada Universitat de Deusto, amb gran prestigi internacional. Aquest que signa l’article que esteu llegint, es declara obertament agnòstic i crític acèrrim del catolicisme de missal oficial. No obstant això, una cosa no treu l’altra i reconeix la gran aportació jesuítica a la cultura universal. Fem una mica d’història de les religions...Si el papa Francesc té la mateixa vocació que l’ordre d’on procedeix, podria donar-se que l’església s’adaptés, ni que sigui una mica, al contingut evangèlic original i que donava sentit a la seva existència. I si dic una mica és perquè no té res a veure amb la història del papat i el seu poder fàctic. Repassem alguns exemples d’aquestes contradiccions, algunes d’elles fins i tot cíniques. Posem per cas l’exemple de Pere. Quan Jesús el crida perquè el segueixi hem de recordar que aquest pescador pertanyia a una família acomodada i ho deixa tot per seguir al mestre. No és la imatge d’un pobre paria que navega amb una modesta embarcació, tal com ens l’ha presentat l’església durant segles. Una altra contradicció evident és la fúria amb al qual Jesús s’abraona contra aquells que fan negoci al temple de Jerusalem. Els expulsa a fuetades! Com aquell qui no vol la cosa... El miracle del pa i els peixos és una bellíssima metàfora per indicar la missió o responsabilitat humanística dels líders de buscar aliment per la seva població. L’episodi de Maria Magdalena revela una actitud diferent al que entenem com penitències, mortificacions i pitjors condemnes. Li diu, tan sols, “ves-te’n i no pequis més”. Francesc, el nou papa de l’església de Pere Pau de Tars, pintat per El Greco L’article d’opinió Jordi Petit Tots els serveis per la teva empresa , un sol proveïdor info@tallerdemk.com L’article d’opinió
  • 18. MASSADA SABADELL pàg. 18 MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL La introducció de l’estoïcisme per part de Pau de Tars i el seu “encert” en difondre el cristianisme als no jueus, va impregnar d’odi i intolerància a aquella secta generosa contra els no creients, instaurant la misogínia i la persecució del pecat considerat anti-natura, fins i tot negant-lo instaurant un tabú que ha arribat als nostres dies. Només cal visionar la pel·lícula “Ágora” d’Alejandro Amenábar per verificar la perversió del missatge original cristià sobre l’aspecte de la misogínia. Després, tot va derivar en convertir a la gent tant si com no. D’aquesta obsessió i en base a l’integrisme de creure’s en possessió de la veritat absoluta i el designi de Déu, es van desencadenar terribles persecucions, des de creences cristianes diferents a les que marcava la jerarquia eclesiàstica (arrians i més endavant càtars), fins al poble jueu, dispers per la geografia europea. Se’ls acusava d’haver matat Crist, per cert, també jueu, però representat sense trets semítics, fins i tot de cabellera rossa i ulls blaus. De passada, després de cada razzia anti-jueva se’n confiscaven els seus béns, un botí que es repartien els reis i cardenals de torn. El foment de l’odi antisemita arribà a desbordar-se i va haver pogroms de caire popular a barris jueus. Sense anar més lluny, al call de Barcelona. Els Reis Catòlics van expulsar els jueus de la pell de brau amb un pretext que amagava interessos crematístics. La corona devia grans quantitats de diners en préstecs. Solució? Declarar els jueus assassins de Jesús i obligar- los a emigrar amb només el que cada persona pogués carregar sobre si mateixa. Així es van solucionar els deutes i es va obtenir un botí de manera totalment gratuïta. El gran avantatge que explica la estabilitat de l’església des dels segles III i IV no és només que fos declarada religió oficial de l’Imperi Romà, que ja estava en plena decadència per les continues lluites internes entre els seus militars que posaven i treien cèsars al seu antuvi i el Senat, sempre aterrit, assentia. Abans acatar que morir. Un altre dels avantatges d’aquesta església als segles III i IV va ser la seva gran xarxa de parròquies disseminades per tot el territori Trobada entre el papa Francesc i el seu predecessor Benet XVI L’article d’opinió
  • 19. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 19 de l’Imperi Romà que, a l’estar en plena crisi no podia atendre als seus súbdits. Els cristians repartien aliments en base al principi de caritat. Per contra, el gra, que era de distribució gratuïta i al que tenien dret els ciutadans romans (bàsicament per les classes menys afavorides), escassejava. Els militars estaven més preocupats per col·locar emperadors titella que per alimentar el poble i el control de les revoltes a les províncies conquerides i limítrofs, era difícil perquè faltava or per poder pagar l’exèrcit. L’imperi era tan extens com difícil de dominar sense una soldadesca ben retribuïda. Aquest caos, doncs, va reduir dràsticament l’arribada del pa des dels “graners de Roma”, com eren Egipte, Hispània, la Gàl·lia..., als quals calia sumar-hi els pirates del “Mare Nostrum” que assaltaven totes les naus que podien que anessin carregades de gra. Un desastre aquest, que va enfurismar la plebs i va debilitar tremendament l’autoritat política i Call de Barcelona, testimoni de pogroms corrupta que imperava. La tria de cada nou cèsar, marioneta militar, duia implícit els assassinats impunes dels enemics, de suposats competidors o/i patricis adinerats, sota qualsevol pretext, als quals es condemnava a mort i s’incautaven les seves riqueses. ...i al papat li va tocar la loteria. En aquest context, la invasió dels “bàrbars” o pobles del centre i del nord d’Europa, esperonats pels temibles huns orientals, va facilitar L’article d’opinió
  • 20. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 20 Nota de l’autor: Malgrat no existeix constància històrica, ni científica de l’existència de Jesús de Nazaret, és indiferent. L’interessant és la confluència d’un pensament humanista, pacifista i igualitari, revolucionari en aquells temps i encara rebel si fem cas a la marginada “Teologia de l’alliberament”. Després, tot es va convertir en una màquina de poder, una institució absolutament contrària als seus postulats originals. Hipocresia infinita... l’hegemonia de l’Església. Els invasors obtingueren fàcilment el poder polític i es van trobar amb una perfecta xarxa per a alimentar la plebs. Amb un temps relativament curt, els reis i ambaixadors es van convertir en massa al cristianisme i l’Església va adquirir un enorme poder. L’únic conflicte es va donar entre els cristians arrians (molt abundants entre aquests pobles huns) i els cristians catòlics. Van haver batalles cruentes i a cada pau la seguia el repartiment del botí. D’aquesta època sobreviu la expressió “es va armar la de Déu és Crist”. Si la guerra l’haguessin guanyat els arrians, la dita popular hagués estat “es va armar la de Déu no és Crist”. El papa Francesc, ombres i dubtes. Crec que la seva nominació no és innocent, ni simplement inspirada per l’Esperit Sant, en el quan no hi crec. El que si penso és que el seu papat obeeix a tres objectius tàctics del Vaticà. En primer lloc, conservar el catolicisme al continent europeu, incrementant si és possible el nombre de fidels. Segon, aturar la sagnia de desercions de cristians cap a altres esglésies, com ara a les diverses branques evangelistes. El fet respon a que aquestes confessions són molt més properes a les persones que no pas la majoria dels arrogants bisbes i cardenals reclosos als seus palaus de marfil. Tercer, davant d’un procés d’avanç en l’alfabetització i apoderament laic i modern de la majoria de països de la regió, algú ha de frenar i posar “les coses al seu lloc”. No oblidem que el papa Francesc, prové de l’Argentina on, malgrat ell, el matrimoni homosexual ja és legal. L’actual papa que ocupa el tron de Pere, ha estat posat a la cúspide de l’església catòlica, sota l’ombra d’un predecessor dimitit, situació sense precedents en molts segles. Diuen que Benet XVI va voler posar ordre sobre forces vergonyes del Vaticà: finances i casos de pederàstia, entre altres pecats. Diuen també que li ho van posar tan difícil que sorprenent a propis i estranys va anunciar la seva dimissió... una opció intel·ligent abans que el retiressin a “l’estil Borgia”. Jordi Petit President honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i Creu de Sant Jordi, 2008 Subscripció a la revista. !MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL massadasabadell@gmail .com L’article d’opinió Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. COL·LABORA massadasabadell@gmail .com
  • 21. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 21 CULTURA Fins ara, s’ha acceptat comunament que la primera referència escrita sobre el nom “Israel” estava continguda en un fragment de pedra, amb una inscripció jeroglífica, conegut com Merneptah Stele. Segons un article publicat recentment per la Biblical Archaelogy Society, podria ser que un pedestal de pedra contingués una referència encara més antiga que la del Merneptah Stele, datat en 1205 anys aC i que relata les conquestes militars del faraó Merneptah. En la part inferior d’aquella inscripció jeroglífica, es diu que un poble anomenat “Israel” havia estat eliminat pel faraó conqueridor. Això ha estat utilitzat pels experts com una evidència de l’etnogénesis d’Israel en aquella època. De totes formes, una nova publicació d’egiptòlegs i erudits bíblics, encapçalats Manfred Görg, Peter van der Veen i Cristoffer Theis, suggereix que podria haver una referència encara més antiga del nom “Israel” en els petroglifs egipcis. El doctor Görg va descobrir un pedestal d’una estàtua trencada que conté jeroglífics al Museu Egipci de Berlín i, després d’estudiar-la amb els seus col·legues Van der Veen i Theix, suggereixen que un nom dels anells pot llegir-se com “Israel”. Cal dir que no tots els estudiosos estan d’acord amb aquesta interpretació degut a petites diferències ortogràfiques, però l’equip d’en Görg ofereix arguments sòlids, incloent estudis paral·lels i de recolzament en la pròpia Merneptah Stele. Aquesta nova inscripció descoberta fa poc, està datada al voltant del 1400 aC, uns 200 anys abans de l’estela de Merneptah i en cas de confirmar-se que inclou el nom “Israel” contribuirà a aclarir i concretar els orígens de l’antic Israel. Merneptah Stele Pedestal que estudia l’equip del Dr. Görg i fragment on inter- preten que està contingut el nom “Israel” El nom d’Israel CULTURA
  • 22. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 22 CULTURA NOTA Hanoch Levin, amb la seva obra Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic per fi arribarà a Barcelona, al Teatre del Raval del 2 al 26 de maig. L’obra de l’autor israelià més important, serà representada per primer cop al nostre país, amb música original d’Alex Kagan, composada per a l’estrena del cabaret a Tel- Aviv l’any 1972 i està interpretada per Roger Pera (de “Els Pera”), Lola Dorado (de “La Voz”) i Òscar Huéscar i comptarà amb la música en directe d’Alfredo Gallego al piano. Cal destacar que la traducció de l’hebreu d’aquesta obra ha estat realitzada per Raquel García Lozano, la mateixa traductora del llibre que recomanem en aquestes pàgines Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional) de Batya Gur. Yaacobi & Leidental és la peça que va suposar l’estrena com a director del dramaturg israelià Hanoch Levin (Tel-Aviv, 1943-1999) i que mostra la curiosa relació entre els inseparables amics Itamar Yaacobi, que decideix viure la vida, i David Leidental. Yaacobi, primerament, trenca la seva amistat amb Leidental i, després, decideix trobar una dona. Arribat el moment, Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, al maig a Barcelona es casa amb Rut Shajash, ella es lamenta de la seva solitud i ell torna cap a Leidental per tal de renovar la seva amistat però aquest – quan sap que Shajash està lliure- s’afanya per ocupar el lloc que ha deixat Yaacobi però, a meitat del camí, la seva falta de seguretat el frena. Yaacobi, Leidental i Shajash estan al mig del carrer, sense poder prendre cap decissió..... CULTURA Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies PUBLICITAT
  • 23. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 23 CULTURA No he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes dels nens de Terezín Durant l’ocupació nazi, l’antiga fortalesa de Terezin, a 60 quilòmetres de Praga, va ser convertida en gueto jueu i en instrument propagandístic nazi que primer va intentar exhibir-lo al món com a un balneari per a persones grans i després com assentament jueu model. En realitat, era l’avantsala a camps d’extermini com Auschwitz. La taxa de mortalitat del gueto era molt alta i desenes de milers no aconseguiren ni tan sols arribar vius al “trasllat”. Tot i ser un lloc de pas, es van organitzar tallers i es van fer grans esforços per mantenir viu l’ànim. De mà de l’artista i mestra Frield Diker Brandejsovà i d’altres grans artistes que van passar per allà, els nens van deixar fluir la seva mirada i la seva expressió. En dues valises van sobreviure centenars de poemes i dibuixos que van ser rescatats a la fi de la guerra i donats al museu de Praga. Els nens també intuïen el final que els esperava i van tractar de plasmar -amb un candor que fereix- l’atmosfera que ho impregnava tot. Alguns dibuixos i poemes són especialment commovedors. Els més petits dibuixaven papallones en les parets dels barracons dels camps d’extermini amb qualsevol objecte que tinguessin a mà: un tros de carbó, la sivella d’un cinturó... Com no tenien conceptes per expressar aquests sentiments, aquells nens van plasmar la proximitat de la mort en uns dibuixos d’erugues que es transformaven en papallones. Els dibuixos i poemes de Terezin amb el seu traç vacil·lant i la seva cal·ligrafia tremolosa semblen gairebé una resposta anticipada a aquest “escriure després d’Auschwitz” que plantegés Adorno. Aquest és un homenatge a aquests artistes que van pintar, escriure i cantar aliens a qualsevol pretensió, com un gest de resistència i bellesa enmig de l’horror. A Terezin, a part d’artistes i intel·lectuals, malvivien gran nombre de gent i molts nens. Ilse Weber, per exemple, era una infermera que componia poemes i cançons de bressol que cantava, acompanyant per una guitarra, als nens i ancians malalts i agonitzants. Donar consol amb la veu. Un consol que ella no va tenir quan li van arrabassar el seu marit i el seu fill Tommy el 6 d’octubre de 1944, dia en que van ser assassinats. Nens i nenes a Terezín CULTURA
  • 24. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 24 No he vist papallones per aquí La darrera, precisament, la darrera. D’un groc tan brillant. Potser si les llàgrimes del sol Toquessin la pedra blanca... Tan, tan groga Volava, es movia lleugerament cap amunt Se’n va anar, possiblement volia donar al món Un petó d’acomiadament. Fa set setmanes que visc aquí tancat en aquest gueto Però he trobat aquí a la meva gent Em criden les floretes I la branca blanca del castanyer del pati. No he vist més papallones. Aquella va ser la darrera. Les papallones no viuen aquí, Al gueto. Pavel Friedmann, 7.1.1921 – 29.9.1944 Referència del blog de Laura Giordani Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis? Publicita-la a Massada Sabadell. PUBLICITAT massadasabadell@gmail .com ! CULTURA PUBLICITAT
  • 25. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL SOCIETAT MASSADA SABADELL pàg. 25 Em dic Mariona, tinc 18 anys, sóc de Sentmenat però fa nou anys que visc a Berga. El passat mes de març vaig viatjar durant 10 dies a Israel i vaig participar a la “1st International Rotary Youth and Young Adults Peace Conference”, realitzada dels dies 15 al 20 de març a Ben-Shemen, prop de Tel Aviv. Han estat uns dies molt interessants i emocionants. Els primers tres dies vaig estar vivint amb la família Beit-on, que em va tractar des del primer moment com si fos la seva filla. Vam visitar molts llocs, com per exemple la Universitat de Weizmann, i em van explicar de forma exquisida la història i costums del país. Vull agrair des de aquí el tracte i el caliu que em van donar i que sempre recordaré. Els següents cinc dies vaig estar a Ben Shemen, seu del Campus Rotary. Allà vam fer classes, activitats i diverses conferències. Constantment, ens movíem de Ben Shemen per realitzar altres col·loquis, excursions, i treballs. En concret remarcaria l’hackathon, una trobada de programadors que té com objectiu el desenvolupament col·laboratiu de software i noves idees. Aquests esdeveniments poden durar entre dos dies i una setmana. L’objectiu és doble: d’una banda fer aportacions al projecte que es desitgi i per altra aprendre sense presses. Per realitzar aquesta activitat, vam anar a la seu de Google, a Tel aviv. La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace Mariona López Primer dia al campus de Ben Shemen, fotos amb Sr i Sra Nechemya Beit-on. Segon dia visita a la universitat de Weizmann Activitats amb LEAD per tal d’afavorir la capacitat de lideratge. SOCIETAT
  • 26. Durant tota la nit i, sense dormir, varem realitzar un projecte d’empresa que s’havia de presentar de bon matí i va ser realment productiu, emocionant i molt gratificant, ja que personalment he aprés moltíssimes coses en aquest temps tant condensat, i crec que m’aniran molt bé en un futur proper, i el més important és aprendre a treballar en equip, sense tenir en compte les fronteres, en aquest món tan globalitzat i amb les eines informàtiques que tenim. Per a mi, el més essencial va ser: l’energia, la motivació, la innovació, l’imaginació i el treball en equip. Actualment, el projecte continua en actiu a través d’internet. Aquesta és la idea que els nostres tutors de Rotary i LEAD ( empresa encarregada de organitzar-nos les activitats en el Campus amb la finalitat d’instruir-nos en els valors del lideratge) ens van inculcar. Ens van donar les eines per encoratjar-nos a iniciar projectes que hem fet entre els diversos grups de participants. És molt emocionant treballar així amb gent de diversos països del món que, com jo, tenen ganes de produir i il·lusionar-se. El nostre projecte de grup, s’anomena MAKE IT HAPPEN. Treballem per promocionar la pau. Aquest és el fi de tots els projectes que es van presentar. Aquí us adjunto el enllaços de youtube i facebook: També vam poder fer turisme i vam anar a Jerusalem, al matí varem visitar la Universitat de Mormon, des de on vam poder veure unes meravelloses vistes de la ciutat, acompanyades per un solo de orgue, que curiosament estava fet a Montserrat. Vam tenir la oportunitat de passejar-nos per l’antiga ciutat, que em va enamorar. Sens dubte el que més em va MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 26 emocionar va ser viure l’experiència d’estar davant del mític mur de les lamentacions, antic temple de David. Sent allà es podia respirar la fe, la esperança i devoció per Déu de la manera més autèntica. Seu de Google Tel Aviv, nit intensa, recerca de projectes. Preparació de la primera xerrada sobre la creació d’una empresa a través de Google, per un nord americà de divuit anys i treballadors de Google. Compartim la primera pluja d’idees. Sorpresa dels nostres monitors i organitzadors, una discoteca silenciosa a la seu de Google, a mitjanit, ningú s’ho esperava. Una gran combinació de fer una bona feina sense renunciar a gaudir al màxim, carregant les piles per acabar el projecte. SOCIETAT
  • 27. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 27 Mai havia sentit una cosa igual, en el moment que vaig dipositar meu petit pergamí on hi havien escrits els meus desitjos i agraïments, em va donar la sensació que els meus sentits es multiplicaven i que d’alguna manera els meus pensaments es fonien entre les pregaries dels centenars de persones que pregaven al meu voltant. Jo soc cristiana i crec en la fe de les persones, no en un Déu material, en aquell instant vaig pensar que tots estàvem connectats a través del mur, tots desitgem bé a aquells a qui estimem i tenim a prop, la religió sigui la que sigui et porta a pregar per les mateixes qüestions. L’últim dia el vam passar a Tel Aviv amb unes companyes que tot just acabava de conèixer. Va ser realment bonic connectar amb aquella gent tan interessant. Ens vam perdre per Tel Aviv, i tot va ser una aventura. Al vespre vaig anar amb una altra família, Rotaract, que amablement em van acollir i de bon matí em van portar al aeroport. Després d’aquesta experiència recomanaria a qualsevol intrèpid a visitar Israel i a entendre la seva increïble cultura i mentalitat. Però, sobretot, el que més m’ha il·lusionat ha estat adonar-me que, quan unim les nostres forces, som capaços d’assolir qualsevol cosa. El meu amic Dean resant al mur de les lamentacions.Admirar les vistes de la ciutat es sent dubte un honor! Gran dia! Visita a Mormon University, amb la millor companyia, a la millor ciutat, Jerusalem. Foto en grup amb tots els amics SOCIETAT Mariona López
  • 28. MASSADA SABADELL pàg. 28 MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL EL PERSONATGE Wilhelm i Margarete Daene Wilhelm Daene era treballador metal·lúrgic a Berlín. Després de 1933 va ser arrestat diverses vegades per la Gestapo per la seva militància socialdemòcrata i sindicalista. Durant la guerra treballava en una fàbrica d’armament a Berlín-Wittennau on era responsable de les obreres jueves obligades a treballs forçats. Les va ajudar proporcionant aliments i medicines. Es va ocupar de les treballadores jueves malaltes buscant-los-hi un lloc per dormir a la fàbrica, evitant d’aquesta manera que les arrestessin. Quan ja no va ser possible impedir les deportacions, Daene i la seva dona Margarete van amagar a tres dones jueves: Gerda L., Lola A. i Ursula F. Se sap que va ajudar a fugir a Bèlgica a una altra treballadora jueva. A punt de ser arrestat per la Gestapo el 1943, Daene va trobar un altre amagatall per les tres dones. Ursula F. va ser denunciada al carrer. Va resultar greument ferida en l’arrest i va sobreviure a l’hospital de la policia. Lola A. estava amb Margerete Daene en el moment de l’alliberament, Gerda L. va ser arrestada a l’agost de 1944 i deportada a Auschwitz on va ser assassinada. Així mateix, una altra dona anomenada Margot W. considera Daene com el seu salvador. Explica que després de ser arrestada pels nazis amb els seus pares Daene va aconseguir treure-la del camp de concentració. Margot W. va viure en la clandestinitat fins a l’alliberament, el maig de 1945. Wilhelm Daene va sobreviure la presó. Va ser nomenat “Just entre les Nacions” per Yad Vashem i homenatjat pel Senat de Berlín com “Heroi sense fama”. Wilhelm Daene, Gerda L., Lola A. i Ursula F Wilhelm Daene EL PERSONATGE
  • 29. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg.29 Identificació per a Lola Alexander feta per William Daene emès per demostrar que era treballadora a Teves Margarete Daene EL PERSONATGE ¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ? ¡Pues debería hacerlo!
  • 30. MASSADA SABADELL pàg. 30 MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL “Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ” LLIBRES Aquesta és una novel·la policiaca de l’escriptora israeliana Batya Gur (Tel Aviv, 1947-2005), traduida de l’hebreu al castellà per Raquel García Lozano. En aquest llibre, l’escriptora Batya Gur, aborda les tensions de la societat israeliana a partir d’un incident la base del qual rau en la discriminación étnica. Ada Efrati troba, a l’àtic d’un apartamento de Jerusalem, el cadáver d’una bonica jove iemenita. Casualment, l’inspector encarregat del cas, Michael Ohayon, en el transcurs de les pesquises policials es retrobarà amb un vell amor de l’adolescència. En mig de les seves indagacions, Ohayon coneix una nena d’esperit detectivesc que observa la vida quotidiana, l’amor i les baralles dels veïns d’un barri de Jerusalem. Tenint com a escenari la darrera Intifada, en aquesta novel·la s’evidencien els conflictos polítics de l’Israel actual; l’autopsia explicada al segon capítol és una metàfora excepcional del drama humà que succeeix en el rerafons d’aquell país. La novel·la manté una tenió constant i reflectéis la contradicción entre la passió i la duresa de les relacions del poble israelià amb els seus coetanis i amb el seu entorn. C/.Palanca 8-10 Sabadell 93 127 89 36 PUBLICITAT Presenta aquest anunci i et farem un 10% de dte. C/ LLIBRES
  • 31. MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL pàg. 31 Subscripció a la revista. AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis? Publicita-la a Massada Sabadell. Publicitat efectiva, publicitat que es veu. PUBLICITAT massadasabadell@gmail .com Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta- cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. COL·LABORA massadasabadell@gmail .com -AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es -ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net -ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat ENLLAÇOS Taller de Mk http://www.tallerdemk.com CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com AGRAÏMENTS MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL -Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com -ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat -Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ Taller de Mk http://www.tallerdemk.com ! ! ! massadasabadell@gmail .com SabadellBotigues.com Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat subscriu-te per rebre-la gratis Clica aquì per subscriure’t AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS Todá rabá
  • 32. Revista de divulgació cultural gratuïta nº24 abril 2013MASSADA SABADELL MASSADA SABADELL EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell. COL·LABORADORS en aquest número: David Harris,Marc Monells,Silvia Golàn,Raxel Israel, Pedro Gómez-Valadés, Jordi Petit i Mariona López DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing. La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.