9. JOAN FRANCESC MIRA Daniel Escrig estava destinat, a quedar paralitzat davant d´algunes coses com ara el foc, les dones, o els bous. [Primera part, capítol VI] No hi havia ningú, al Bar Talisman. La dona, amb els braços recolzats sobre la barra, tot el cos tirat endavant, el mirà amb des confiança. L’esquena i el cul dins l’espill dels prestatges de les botelles, un cul ample i rodó com en el quadro aquell de la Història de l’Art per fascicles, només que l’espill no és tan gran i la dona és més vella, rossa tenyida amb els ulls pintats, una gran ombra blava verdosa i la boca molt molt exagerada, pensa, es pinten tant perquè volen semblar més joves, però aquesta deu estar retirada, si no no faria de cambrera de barra un divendres de matí.
10. És la crònica del despertar a la vida d'un adolescent que, des de la seua innocència, va descobrint, tot el suggestiu món que l'envolta. El títol de la narració se'ns manifesta com una metàfora, com una imatge mateixa de la metamorfosi: res més canviant que un cuc de seda, un animal que ben aviat esdevindrà un ésser plenament adult, una papallona.
19. ¡No emprenyeu el comissari! Ha esdevingut una autèntic clàssic del genere policíac. La societat urbana es retratada amb tot el realisme crític que caracteritza la producció Negra. Fede, un cambrer, ha de cuidar del seu germà Nis que sofreix esquizofrènia i desitja tenir un televisor en color i un vídeo. Comet un robatori en un xalet, que casualment, resulta ser el del comissari Cap García. Aquest detectiu tenia una particular forma d'actuar: recuperava l' objecte del robatori però mai no delatava el delinqüent. Finalment el detectiu lliura Garcia els objectes robats i amb els diners obtinguts pel treball tindria per uns mesos FERRAN TORRENT