1. Èlia Portús, Mª Isabel Murgui, Judith Pla, Violant Maluquer i Ariadna Codina El nostrepaís: El nostre país: Kunigita sorto
2. INTRODUCCIÓ El nostre projecte de país ens suposava tot un repte ja que havíem de crear un Estat totalment nou a partir dels nostres coneixements. Pot semblar una tasca senzilla i fàcil de decidir, però és en aquests casos quan un es pregunta conjuntament amb el seus companys l’importància de l’ètica i la moral.
3. HISTÒRIA “ Aquell sabia que seria un viatge dels més perillosos. Però, el preu del vol valia la pena, i no es podia desaprofitar. Mai a la meva vida havia sentit a parlar sobre aquella companyia de vols, però l'anunci de llums i colors llampegant va distreure la meva atenció, i el seu bon preu i destinacions van convidar-me sutilment a sortir del país i fugir durant uns dies. Tot i la meva desesperació per voler marxar durant un temps, vaig llegir-me acuradament la lletra petita, on hi deia clarament que hi havia un alt risc en aquell vol específic, perquè la resta d'aeroliníes havien escollit l'opció de no fer passa el vol per damunt del triangle de les bermudes, ja que recentment havien hagut moltes desaparicions d'avions, vaixells i altres, però encara no estava del tot demostrat científicament que les desaparicions i les suposats “enfonsaments” dels vaixells i suposats errors en el motors dels avions. A mi m'era igual, havia estat investigant una mica sobre el triangle de les vermudes, i mai hi havia cregut sobre aquests tipus de mites, o històries que no estaven demostrades científicament. Finalment, vaig fer la maleta. En aquell moment, no tenia gaires amics, així que només vaig deixar-li una nota al contestador als meus pares, i una mica de menjar per al meu gat Tobby. Quan vaig arribar a aquell aeroport que semblava mig improvitzat i muntat per algun arquitecte frustat, me'n vaig adonar el per què dels seus preus ridículament rebaixats, i em va entrar un sentiment de por respecte a aquell aeroport clandestí, vaig observar aquell seguit de dues-centes, o tres-centes persones mig endormiscades en aquelles cadires que feien pudor a femta, i vaig repetir-me que si hi havia tanta gent, hauria de ser perquè havia de ser un vol segur. Ja havíem embarcat. Abans de seure, vaig agafar tot l'oxigen que crec que hi havia a l'avió, i vaig deixar anar un llarg suspir. -Nerviosa?- va dir una veu profunda i perfectament afinada que es trobava al meu costat. Primerament, em va extranyar que algú com ell, ben vestit i que feia olor a colònia cara, agafés aquests tipus de vols. L'avió va enlairar-se quan vaig voler contestar-li.
4. -Una mica- vaig respondre tímidament. Aquell home m'imposava. Durant el trajecte, vam estar parlant sobre les nostres respectives feines. Va explicar-me que li encantaven aquests tipus de vols, perquè, segons ell, d'aquesta manera coneixia la gent del carrer, ja que ell era director de marketing una empresa molt important. Jo li vaig explicar que tant sols havia agafat el viatge per fugir un temps de tot allò que m'envoltava, i que havia deixat la carrera a mitges perquè no em veia capaç de ser alguna cosa important a la vida. Vam riure molt, i encara recordo quan vaig tancar els ulls i vaig tirar el cap enrere per deixar anar una llarga riallada, i quan vaig tornar a obrir-los, en Roc jeia al meu costat inconscient. Del seu cap rajava sang vermella, però un vermell el qual mai havia vist. Penso que aquell vermell no l'ha pogut observar cap ésser humà sense abocar-se de ple a la follia. Aquella sang va hipnotitzar-me fins a tal punt, que crec que fins i tot mort, vaig sentir parlar en Roc. La seva veu agradable ressonava dolçament per el meu cap. “Recorda, ara tens una nova oportunitat de començar la teva vida, aquest és el nostre destí”. Després d'aquesta frase solemne, vaig deixar apart el seu cos inert, i vaig sortir de l'avió destrossat. M'observava les extremitats en busca d'alguna fractura, cop, o sang, però tan sols tenia poques rascades, i el cap em feia molt de mal. Una lluentor estiuenca va colpejar-me la cara violentament, i va cegar-me momentàniament. Vaig observar al meu voltant, i tot estava poblat per caos, i desolació, cossos morts, i gent que es lamentava. Vaig dirigir-me cap a una dona de mitjana edat que estava malferida d'un peu, i vaig ajudar-la a aixecar-se. Poc a poc, ens vam anar agrupant els supervivents del vol OCB 69. Aquella nit, vam dormir al voltant del foc, entre gent ferida, d'altres que es trobaven en el meu estat, i d'altres plorant la mort del qui havien perdut. Tots s'encongien i intentaven auto esperançar-se de que l'endemà ens vindrien a buscar, però jo, interiorment, somreia, perquè ja sabia, que a partir d'aquell moment, se'ns havia obert un nou món, i aquell era el seu principi i alhora, el nostre destí.” Això va ser el que vam poder recuperar del diari de la difunta Isabel Murgui, fundadora del nostra nació. Dins una caixa enterrada a la sorra de l'antiga platja, vam aconseguir trobar la història del nostre país, l'origen.
5. Escut Un poble agermanat, tots som iguals i no hi ha d'haver diferències entre nosaltres. Som un poble valent que defensa les seves idees i els seus drets. Ens agrada la pau i volem ser positius. Hi ha escrit el lema: “aquest és el nostre destí” en llatí ja que creiem que estem aquí per un motiu i estar aquí és el nostre país.
6. BANDERA El color groc és els rajos del sol que ens il·luminen sempre que les coses no vagin bé.
7. GEOGRAFIA El nostre país està situat en el famós enclavament del Triangle de les Bermudes · 200000 km2 · Meravellosos esculls de corall que proporcionen aliment i protecció a espècies marines. Esplèndides platjes tropicals. Grans boscos de caoba.
8.
9. INFRASTRUCTURES A l’hora de construir al nostre territori em tingut en compte la geogràfia de l’illa, intentant malmeter-la el mínim possible.Per això la majoria de les nostres infraestructures estan fetes aprofitnat la nostra geografia i les coses que ens envolten. Tenim un petit aeroport a la plana més gran de l'illa, allà és on paren tots els avions i helicopters que arriben a la nostra illa.Hi ha un port a cada ciutat important aprofitant la forma en que la pedra entra al mar. No són grans ni modernes,ja que aprofitem la natura i intenem no destruir-la. A cada ciutat hi ha un gran hospital equipat amb tot el material necessàri per poder fer qualsevol operació. A cada poble hi ha un centre d'atenció primària equipat amb els equipaments necessàris per poder prestar els serveis mínims a els vilatants. Cada poble té, com a mínim i depenent de la quantita d'habitants, una escola d'educació prmària, una d'educació secundària i una escola bressol. Cada ciutat disposa de les mateixes instal·lacions que els pobles augmentades per la diferència de població i universitats suficients per tots el habitant de la zona que es separaran per especialitats i on , entre totes, s'ensenya totes les especialitats possibles. Tots els pobles i ciutat han de tenir centres de comerç on es pugui trobar tot el que es necessita per viure, des de menjar fins a electrodomèstics. Tots els pobles haurán de tenir com a mínim un centre de lleure públic o privat on podran veure pel·lícules i obres de teatre o musicals,disfrutar de biblioteca pública i botigues de música i llibres, un museu d'historia de la ciutat i un gimnás-poliesportiu. Les ciutat n'haurán d'augmentar el nombre depenent de la quantitat d'habitants. Totes les ciutats i pobles haurán de dispoar de zones verdes habilitades per que la gent hi pugui anar a passejar i els nens a jugar. També haurán de tenir caixers automàtics i oficines de bancs i caixes al servei dels vilatans. Hi ha una xarxa de trens que conecta tota l'illa, juntament amb la xarxa de carreteres, i cada poble o ciutat té la seva pròpia xarxa de bussos.
10. Origen de la societat L’origen de la societat del nostre país gira al voltant d'un accident d'avió. Aquest accident va fer arribar la gent que ara formen la nostra societat. Són tots de diferents races,parlen diferents idiomes i la majoria no es coneixien,però han format una societat justa i sense prejudicis que conviu en una illa apartada del món on han creat el seu país.
11. ORGANITZACIÓ POLÍTICA · La nostre política comença amb el principi de Plató. Un consell de savis escollits mitjançant la sobirania popular. ·Aquest s fan la recerca del bé comú i de l’ètica pública. · També tenim la separació de poders. · Fomentat sobre les bases de Hobbes. ·
12.
13. CONSTITUCIÓ Hom respectarà sota el càstig de la llei els Drets Humans. Tots els éssers humans que habitin Kunigita sorto seran jutjats igual davant la llei, sense distincions ni privilegis de cap tipus. Kunigita sorto és una Republica que no rendirà cap tipus de culte ni reconeixerà mai poder a una figura monàrquica. L'Estat es constituirà apartir de la sobirania nacional que resideix al poble. La llengua oficial de Kunigita sorto és l'Esperanto, que serà instituït a totes les escoles de l'illa. Es reconeixen les altres llengües estrangeres com a vàlides.
14. CONSTITUCIÓ L'assamblea de savis serà escollida mitjançant el sufragi universal a l'edat de 18 anys. Kunigita sorto és un Estat on cada comunitat autònoma té llibertat per prendre les decisions que se li assignen des de el senat de l'assamblea dels savis. Cada comunitat serà lliure de crear un estatut, de mostrar públicament banderes, símbols, himnes que exaltin la comunitat. Hi haurà llibertat d'exportació i importació, amb un petit aranzel per els productes que provenen de fora de la illa. La illa farà ús dels recursos naturals amb moderació, aplicant una política medioambiental que haurà d'ésser respectada per tots els habitants de Kunigita sorto. L'ús de drogues estupefaents estarà prohibida, però els cannabis, tabac i l'alcohol es consumiran dins de la legalitat fent ús reponsable de cada usuari.
15. Educació El nostre Estat considera que el mètode tradicional no coincideix amb la nostra idea d’educació. 1.L’alumne és un participant actiu del procés d’aprenentatge 2.L’alumne és un participant pasiu del procés d’aprenentatge 1.No existeix la divisió en graus (grups amb diferents edats) 2.Els nens s’agrupen cronològicament de una sola edat per classe. 1.La ensenyament pot ésser individual o en grups graduats segons el seu propi ritme de treball. 2.La classe en grup estudia una mateixa matèria al compàs que la mestra dicti. 1.El nen escull el seu propi treball d’acord amb el seu interès i habilitat. 2.L’estructura curricular pel nen està feta amb poc enfocament cap a l’integrés. 1.El nen treballa el temps que vol en els projectes o materials escollits. 2.A nen se li donant temps específic, limitant el seu treball. 1.El nen marca el seu propi pas o velocitat per aprendre. 2.El pas de l’institució és fixat per la professora, norma o grup.
16. 1.El nen descobreix els seus propis errors a través de la retroalimentació del material. 2.Si el treball es corregit, els errors són senyalats per la professora. 1.L’aprenentatge es reforçat internament a través de la repetició d’una activitat i internament rep el sentiment de l’èxit. 2.L’aprenentatge és reforçat externament per la memòria, recompensa o càstig. 1.El professor exerceix un paper sense obstacles a l’activitat. 2.El professor exerceix un paper dominant i actiu en l’activitat. 1.Es dona més èmfasi a les estructures cognitives i de desenvolupament social. 2.Es dona més èmfasi al coneixement memoritzat i de desenvolupament social.
17. Recursos naturals i economics El nostre país gaudeix de magnífiques fonts naturals. Als nostres esculls de corall hi trobem una gran varietat de espècies marines que ens proporcionen grans beneficis, tant en el camp de l’alimentació com en el camp del turisme. També tenim grans boscos plens d’arbres de caoba que ens proporcionen grans beneficis monetaris. Tot i així el nostre país està profundament preocupat per la conservació del medi ambient, per el que a la nostre Constitució hi ha una menció a la cautelosa explotació dels recursos naturals. Hi ha una aplicació de petits arantzels per estimular el comerç de l’illa.
18. Tema 13 Tema 13 El poder polític: formes i legitimació