24. 1. Balnearis de les diferents
èpoques
Les primeres instal·lacions complexes
independents distribuïdes a la ciutat, que
tenien piscines amb aigua freda o
temperada i banys de vapor, van
començar a construir-se a partir del
segle V a.C, en l’època grega.
Més endavant els romans van
aconseguir grans avenços. De les
aigües termals van aconseguir fer-ne
dos tipus d’instal·lacions. Un d’ells eren
els balnearis, i l’altre eren les termes.
25.
26. A partir de l’any 1099 aproximadament, la
higiene es va anar reprenent i els banys públics
van anant adquirint una gran importància en la
edat mitjana. Van tornar a aparèixer els banys
medicinals i les aigües curatives.
Un dels balnearis més importants de l’edat
mitjana va ser el balneari d’Archena.
27. A finals de segle XVIII, tan sols els balnearis
de Trillo, Caldas d'Oviedo, Solan de Cabres,
Archena, disposaven d'unes edificacions
especialitzades que podríem entendre com
els inicis d'una arquitectura especifica per a
instal·lacions baleàriques. En aquest segle
també fixar el segle XVIII com l'inici del
desenvolupament dels diferents tipus de
balnearis tal com avui els coneixem.
28. Durant el segle XIX van començar les
construccions de bons balnearis amb
instal·lacions hidroteràpiques i hotels ben
equipats.
A finals del segle XIX i principis del S. XX es
dóna l'aparició de casinos en els balnearis i
nova clientel·la, no necessàriament malalta.
Va haver-hi millores en les tècniques
d'aplicació dels tractaments com la
crenoteràpia.
29.
30. 2. Les termes romanes
Les termes romanes són recintes públics destinats
a banys típics de la civilització romana.
L’emperador Agripa va dissenyar les primeres l’any
25 a.C.
Els enginyers romans van millorar el sistema de
calefacció grec anomenat 'hipocaust‘, que
provocava unes temperatures molt altes.
Algunes de les termes van ser prou grans com per
donar cabuda a milers de persones.
A nivell arqueològic es consideren molt importants
els balnearis de Alange, Banys de Montemayor,
Fortuna, Caldes de Cuntis, Caldes de Montbui,
Caldes de Malvella, Carratraca, Lugo, Molgas,
Sacedón, Tiermas ...
33. 1. Aprofitament de les aigües
termals durant les diferents
èpoques
Des de la prehistòria ja aprofitaven les
aigües termals.
En l’època grega la hidroteràpia era un mitjà
per guarir. També es convertien en
complexos rituals i s'acompanyaven
d'exercicis i massatges. Utilitzaven aigua
freda i aigua de mar.
Les tècniques d'aplicació eren similars a les
utilitzades avui en molts balnearis: banys de
vapor, dolls, aplicacions de fang i fang…
34. L'església cristiana, per la seva banda,
donava més prioritat a la neteja espiritual
que a la neteja corporal i considerava les
termes romanes com un lloc de perversió.
En l’època romana, el banyista primer
s'introduïa en el 'tepidarium‘. A
continuació es passava al 'caldarium', i
finalment al 'frigidarium’. Després de
finalitzar la sessió, els banyistes es
retiraven a les zones exteriors on feien
vida social.
35.
36. Durant uns segles es van deixar d’utilitzar les
termes però amb la invasió dels àrabs al sud
d'Europa, es van tornar a integrar els banys
públics i les cures termals.
Un dels balnearis que es destaca es El Bany
Real de l’Alhambra a Granada.
37. A Constantinoble, durant l'imperi bizantí, es van
mantenir els costums romans, els quals van durar
i es van reforçar durant el domini turc.
Les aigües mineromedicinals van ser utilitzades
per a la cura dels ferits i combatre les malalties
contretes a Orient.
38. Actualment a causa del desenvolupament de la
ciència, les cures termals han perdut
importància.
Recentment el 1986 les aigües termals es van
declarar com una eina alternativa per gaudir de
bona salut física i mental.
La gent només utilitza les aigües termals per a
relaxar-se i gaudir. Les instal·lacions on es troben
els balnearis són tan luxoses i avançades que no
qualsevol persona es pot permetre el luxe d’anar
a un balneari.
39. 2. Balnearis de les diferents
èpoques
Al principi es considerava l'aigua com un
element sagrat. La curació s'obtenia bevent
aigua procedent de la terra.
En l’època grega, molts Déus curaven a partir
d'aigua. Si es tenia Fe existia la curació, i per
això els malalts hi acudien en peregrinació,
on eren atesos per sacerdots descendents
d’Asclepi aplicant tècniques hidroteràpiques.
40. En l'època romana les tècniques eren
semblants a les gregues.
Les termes, eren fonamentals en els serveis
que els ciutadans havien de tenir. La gent es
reunia en els balnearis, es feien reunions,
activitats gimnàstiques..., era el centre de la
societat.
41. A l’època mitjana en el cristianisme s'abandona el
culte al cos i a la higiene, eliminant els
coneixements adquirits anteriorment. En canvi,
l'Islam creia que la hidroteràpia era alguna cosa
meravellosa.
La higiene i les cures del cos a través de l'aigua
cobren importància.
El major metge de llengua àrab, Rhazes i Avicena,
va desenvolupar la hidroteràpia.
42. En els segles XVII i XVIII es produeix un augment
dels metges que estudien i desenvolupen la
hidroteràpia.
Les tècniques més usades pels metges eren les
sagnies i ènemes.
A la finals del segle XVIII i principis del XIX, s'inicia
una nova generació de metges que provocaran
un pas en rere en la cultura de la hidroteràpia.
43. Però amb l'aparició de Priessnitz, ressorgeix de
nou la hidroteràpia i unes tècniques contra la
tuberculosi, i Kneipp, va començar aplicant-la a
moltes persones. Aquesta tècnica va arribar a ser
una més importants de curació.
Priessnitz
Kneipp
44. Ja en el segle XX, gràcies als avanços científics i
socials d'aquest segle es van comprendre les
bases de la hidroteràpia i el seu funcionament.
Els metges buscaven la causa de la malaltia per
així prevenir-la abans del seu començament.
Actualment als balnearis es combinen els
mètodes hidroterapèutics amb la tranquil·litat i el
repòs.
45. 3. Els romans i altres cultures de les
termes
Els balnearis estaven dissenyats
principalment perquè gaudeixi la gent; n’hi
havia molts i podia trobar-se’n un cada
poques cases. Les termes es van convertir en
un dels projectes principals de tots els
emperadors posteriors a Agripa.
Els emperadors, gaudien dels seus propis
banys privats
46. La cultura japonesa
Una de les cultures que utilitza molt els
balnearis en l’actualitat és la cultura
japonesa.
Els banys termals a Japó són comunitaris
però de sexes separats. L'aigua sol estar
tremendament calenta i normalment prové
directament de la terra o és un simple pou
amb aigua calenta.
47.
48. 4. Mobiliari i estris de les termes
-Punxó -Mascara fascial -Reducció Scissor
-Esponja
-Tallar Scissor -Espelma del Sentit –Pedra
volcànica
49. També en un balneari hi podem trobar dutxes,
diferents tipus de piscines, de dolls, petites
cascades artificials...
I mobiliaris: llits, banyeres amb fang, olis,
taquilles per guardar la roba, cadires relaxants,
bancs, roques, molts vidres, plantes...
50. 5. Medicina tradicional
La Medicina Termal és la branca mèdica que
s’utilitza amb finalitats terapèutiques i
rehabilitatives en mitjans de cura termals
Malalties que poden ser tractades amb les Aigües
Termals: malalties osteomioarticulars (Artritis,
Rehabilitació de lesions traumàtiques o
esportives, Malaltia de Parkinson), lesions
dermatològiques i malalties respiratòries
cròniques.
51. Avui en dia gràcies als avenços de les medicines
ha passat a ser una cura complementària.
Les aigües termals procedeixen de capes
subterrànies de la Terra que es troben a una
major temperatura
Hi ha tres tipus de teràpies: la fangoteràpia, la
hidroteràpia i la inhaloteràpia.
52. Les aigües tenen diferents recorreguts a l'interior
de la terra, i aquest trajecte els donarà les seves
propietats:
- Aigües sulfurades: malalties respiratòries
- Ferruginoses: antial·lèrgica, per anèmies i
afeccions hepàtiques
- Bicarbonatades: disminueix l'acidesa gàstrica
- Clorurades: acció antiinflamatòria,
- Radioactives: problemes dermatològics
- Carbogasoses: augmenta la ventilació pulmonar
- Sulfatades: problemes intestinals
53. 6. OFICIS
L’ofici que més es dóna en els balnearis és l’Especialista
en Cures Hidrotermals de Salut.
Les seves principals activitats són:
1- Decidir en cada cas quin és el tractament més adequat
per a cada persona.
2- Posar en pràctica diferents tractaments.
3- Informar en tot moment al client sobre el tipus de
tractament
4- Seguir un control exhaustiu de l'evolució del
tractament i avaluar els resultats obtinguts.
5- Encarregar-se de mantenir el material i les
instal·lacions en les condicions òptimes d'higiene i
neteja.
54. Altres tipus d’oficis dins de l’àmbit relacionat amb
les aigües termals:
- Tècnic Especialista en Balnearis/Spas
- Tècnic Especialista en Teràpies Manuals
- Direcció balneari
- Recepció
- Esteticista
- Massatgista
- Naturòpata
- Terapeuta
-Quiromassatgista
-Osteopatia
56. Que es la musica de relaxació?
La musica de relaxació s’utilitza per calmar
l’estrès de les persones, segon molts articuls
a les persones estressades les ajuda molt.
Serveix per a crear un mon apart del que
vius en aquest moment, tan sols es qüestió
de ambientar el lloc on estàs en aquest
moment. Posar les llums baixes, predisposar
la teva ment i entregar les sensacions que
t’ofereix la musica
57. “Tocando las Nubes”
Aquesta cançó crea una atmosfera de pau i
curació , i a sigut escrita per a relaxar
profundament i reduir l’estrès. La
investigació de científics a provat la habilitat
per a reduir i calmar els bateigs del cor.
Recorda el talent del trio Richard
Bolton(guitarra), John Hacket(flautes) i Clive
Williamson(piano, flautes, sintetitzadors,
vent, marimba, percussió, veus i xiulets)
58. “Ambar y jade”
Amb el so de la flauta dolça, i la suavitat
de la guitarra acústica, les cordes
simfòniques i el so dels naturals paisatges
anglesos.
La seva compositora es Denise Linn
59. “Mar de Luz”
Esta creat per a donar llum i color a la teva
vida en un viatge increïble amb un so ric,
transportant-te des de un vermell diví a un
violeta.
60. “Lagrimas de Luna”
Esta crear per a que tinguis una sensació
extraordinària de formigueig a la esquena,
te estimula la imaginació amb records de
passats i terres distants.
El autor es diu Dragon Teasing
61. Glossari dialectològic
L’aigua medicinal forma part de molts
tractaments que segueixen en balnearis,
igualment l’aigua embotellada pot
aportar el beneficis buscats.
62. Alguns grups son:
aigües bicarbonatades: afavoreixen la
producció del bilis, protegeixen la mucosa
intestinal
aigües ferruginoses: tenen com a
component el ferro en es estat ferros, esta
indicat en la fragilitat de ungles i pel.
63. aigües oligometàl·liques: son ideals per
als seus efectes diürètics, augmenten la
producció de orina.
aigües sulfuroses: estan indicades en
casos de anèmies, inflamacions
al·lèrgiques, o en asma.
64. Glossaria termal
Aerosols: aplicacions inalatories de aigües
mineromedicinals.
Algir: tractament amb algues liofilitzades.
Algoterapia: aporta vitamines
Balneari: institut terapèutic on son necessaris
3 elements basics:
Aigua mineromedicinal,instal·lacions
adequades,un equip mèdic.
65. Bany termal: bany d’aigua amb aplicació de
un raig subaquàtic.
Bany: immersió de l’aigua.
Banys termals de contrast: canvis de
temperatura.
Beauty farm: es la prevenció , el cuidat del
cos, tractaments de bellesa.
Cura hidropònica: aplicació de forma manual.
66. Drenatge limfàtic: estimula la circulació
Dutxa Jet: massatge per raigs d’alta pressió.
Dutxa vichy: massatge combinat sec i baix el
aigua.
Fangterapia: banys de fang barrejat amb
aigües termals.
Inhalacions: aplicar gasos o vapors.
Ionització: penetració de rics productes
biològics.
67. Ionització: penetració de rics productes
biològics.
Jet submarí: gimnàstica en piscines.
Kneippterapia: banys calents, freds, i
templats combinats amb infusions.
Lodos: barreja de substancies orgàniques
carbonoses i minerals
68. Maniluvis: banys de ma i part dels braços.
1. Massatge clínic manual: friccions o
2. pressions sobre el cos amb les mans.
3. Massatge reláx: per relaxar músculs i
4. estilitzar la pell.
5. Nebulitzacions: inhalacions de gota grossa.
6. Ozonoterapia: oxigenació de la sang.
69. Parafangs: barreja de fangs o iodes
Amb parafina.
Peeling corporal: eliminació de
cèl·lules mortes.
Piscina dinàmica i reeducació: gimnàstica
en piscina.
70. Piscina exterior termal: piscina al aire lliure.
Presoterapia: aparell que resol retenció de
líquids.
Pulveritazacions: tècnica inhalador de
vapor i aigua termal.
71. Reflexoteràpia: massatge en la planta dels
peus.
Relax de iode i banys d’aigües termals:
mascareta de fang
Spa: Salud per mitja de l’aigua
Talassoteràpia: significa mar i teràpia.
72. Terme romana: circuit d’aigua a diferents
temperatures.
Talassoteràpia: significa mar i teràpia.
Terme romana: circuit d’aigua a diferents
temperatures.
73. Expressions sobre l’aigua
Aigua amunt. És la direcció cap al
naixement d'un riu o corrent d'aigua.
Aigua! Veu que es dóna per avisar de la
presència de qualsevol agent de
l'ordre o autoritat
74. Aigües avall. És la direcció del corrent en un
riu o curs d'aigua.
Alerta aigua! S'usava per avisar quan des
d'una casa s'anaven a llançar al
carrer l'aigua bruta.
75. Refranys sobre l’aigua
A la primera
aigua d'octubre, sembra i cobreix.
A riu regirat, guany de pescadors.
Abril per ser abril ha de tenir aigües mil.
76. Aigua de gener, cada gota val uns diners
Aigua de febrer, omple el graner
Aigua de maig treu oli i no dóna gra.
77. Equip Base 5:
Luisa Ocampo
Alba Garcia
David Rueda
Esperem que us hagi agradat!