Jornada "Models de Cooperació a l’Àfrica en temps de crisi: qüestió de salut”. 11 de desembre de 2012.

1. Cooperar a l’Àfrica: vells models
en evolució i el nou model xinès
Jornada Models de Cooperació a l’Àfrica en Temps de Crisi
11 de desembre de 2012. Pati Manning (Barcelona).
Artur Colom (Departament d’Economia Aplicada, UAB)

2. Models en evolució i nous models
• L’arquitectura de l’ajuda en evolució:
• La cooperació tradicional Nord-Sud, derivada del neocolonialisme
I la Guerra Freda.
• La renovada cooperació Sud-Sud, derivada dels canvis
estructurals de l’economia mundial.

3. Els anys 80: el tomb neoliberal
• Anys 60 i 70: infrastructures i canvi estructural.
• Informe Berg (1981): més mercat i menys
planificació.
• Crisi del deute i ajustament estructural amb
protagonisme del BM i el FMI, generalització de la
condicionalitat creuada.
• Aplicació del Consens de Washington: reformes
orientades al mercat.

4. Els anys 80: el tomb neoliberal
• African Alternative Framework to Structural
Adjustment Programs for Socio-Economic Recovery and
Transformation (AAF-SAF) (UNECA, 1989).
• Crisi del desenvolupament fins a finals dels 90,
explicat per l’ajustament, però també per baixos
preus de les matèries primeres.

7. Finals dels 90 i principis d’aquest segle
Nous plans i estratègies internacionals per a Àfrica:
• Iniciatives multilaterals de reducció del deute extern (1996 i 1999)
• Estratègies de reducció de la pobresa del BM (1999)
• Acord de Cotonú UE-ACP (2000)
• Objectius de Desenvolupament del Milleni (ODM) (2000)
• NEPAD, presentat com un nou “Pla Marshall” per África (2002)

8. El nou consens: els ODM
• Evita discutir sobre qüestions profundes com la desigualtat, el
canvi estructural o la governança global.
• Gran èxit i difusió per tot el sistema de cooperació.

10. 1995-2005: Nova agenda de la cooperació
• Nous enfocaments teòrics del Banc Mundial:
• De l’ajustament estructural a la reducció de la pobresa.
• La BONA GOVERNANÇA:
• Ampliació del concepte de governança: “democratització”, “participació”,
“apropiació”.
• De “getting prices right” a “getting institutions right”. Objectiu
d’internalitzar institucionalment les mesures del Consens de
Washington.
• Disminució de la condicionalitat (“ownership”).

11. L’Agenda de París
• High Level Forum on Aid Efectiveness
• Rome HLF on aid Efectiveness (February 2003)
• Paris Declaration on Aid Effectiveness (March 2005)
• Accra Agenda for Action (AAA, September 2008)
• Busan (2011)
• http://www.aideffectiveness.org

13. L’Agenda de París
• Programme Based Approaches:
• Suport Pressupostari
• Sector-Wide Approaches
• Harmonització: resultats limitats. Per exemple a Moçambic els
grans donants actuen com un cartel: G-19.
• Alineació: sovint problema de capacitats. Per exemple a
Moçambic ús de fons verticals per programes de VIH/SIDA.
• Resultat: apropiació limitada, policy-space constrenyit.

14. Nous models de cooperació a l’Àfrica
• Se’n parla molt de la Xina, però no és l’única potència
emergent present, també cal parlar de la Índia, Brasil o
Turquia.
• Avantatges per als països africans:
• Predictibilitat
• Més policy-space

15. Els programes de cooperació pública
de la Xina a l’Àfrica
• Els 8 principis de Zhou Enlai (1964)
• 1. The Chinese Government always bases itself on the principle of
equality and mutual benefit in providing aid to other countries. It
never regards such aid as a kind of unilateral alms but as something
mutual.

17. Source: Africa-Asia Confidential

18. Source: Bräutigam (2011)

19. Source: Bräutigam (2011)

20. Total financial flows to Africa (2007, billions of $)
Source: Bräutigam (2009: 183)

22. Conclusions sobre la presència xinesa a l’Àfrica
• Hi ha un sobredimensionament de la seva magnitud.
• No respon únicament a la necessitat que té la Xina de
matèries primeres. També hi ha interessos diplomàtics
i estratègics de llarg termini, sovint compartits per la
Xina i l’Àfrica.

23. Conclusions sobre la presència xinesa a l’Àfrica
• Encara que amb algunes ombres, és una
oportunitat de desenvolupament per l’Àfrica:
• Ajuda no tan condicionada com l’occidental i orientada
a infraestructures.
• Model de ‘Developmental State’.
• Estàndards laborals i ambientals
• Democràcia i drets humans

24. Cap a una nova arquitectura
global de l’ajuda?
• Propostes a nivell de canvi institucional: substituir l’OCDE per
Nacions Unides com a arena de discussió global de les
polítiques de cooperació.