Anàlisi territorial de presa de decisions

Direcció General de Carreteres

Tipus d'estudi Xarxa Classe d'obra Subclasse d'obra Clau
ESTUDI INFORMATIU LOCAL MILLORA GENERAL VARIANT
EI-XB-06011-A1
Carreteres Punts quilomètrics Localitats Comarques Títol abreujat

BV-2249 5+300 AL 8+900 SANT LLORENÇ D'HORTONS ALT PENEDÈS VARIANT DE SANT LLORENÇ
MASQUEFA ANOIA
D'HORTONS. BV-2249. PK 5+300
AL 8+900. SANT LLORENÇ
D'HORTONS - MASQUEFA

Empresa consultora Autor/es Documents Exemplar Tom
TÈCNICA I CONSTRUCCIÓ DOMINGO MONSERRAT I MÈMORIA, ANNEXOS, 1 I
DE CATALUNYA SL PITARCH PLÀNOLS
Data de redacció
I PRESSUPOST

GENER 2010

MILLORA GENERAL. VARIANT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS. CARRETERA BV-2249. PK 5+300 AL 8+900. TRAM: SANT LLORENÇ D’HORTONS - MASQUEFA

MILLORA GENERAL. VARIANT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS. CARRETERA BV-2249.
PK 5+300 AL 8+900. TRAM: SANT LLORENÇ D’HORTONS - MASQUEFA
CLAU: EI-XB-06011-A1

ÍNDEX GENERAL

Document núm. 1: Memòria i annexos
Document núm. 2: Plànols
- MEMÒRIA
- SITUACIÓ I ÍNDEX
ANNEXOS: - PLANTA CONJUNT
- ANNEX NÚM. 1: ANTECEDENTS - PLANTA GENERAL ALTERNATIVES
- ANNEX NÚM. 2: PLANEJAMENT URBANÍSTIC - PERFILS LONGITUDINALS
- ANNEX NÚM. 3: TOPOGRAFIA - SECCIONS TRANSVERSALS
- ANNEX NÚM. 4: TRÀNSIT - SECCIONS TIPUS I FERMS
- ANNEX NÚM. 5: REPOSICIÓ DE CARRETERES I CAMINS - DRENATGE TRANSVERSAL
- ANNEX NÚM. 6: TRAÇAT - OBRES DE FÀBRICA
- ANNEX NÚM. 7: CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE - PLANTA DRENATGE
- ANNEX NÚM. 8: MOVIMENTS DE TERRES - EXPROPIACIONS
- ANNEX NÚM. 9: FERMS I PAVIMENTS - SERVEIS AFECTATS
- ANNEX NÚM. 10: GEOLOGIA I GEOTÈCNIA
- ANNEX NÚM. 11: TIPOLOGIA D’ESTRUCTURES Document núm. 3: Pressupost
- ANNEX NÚM. 12: EXPROPIACIONS
- ANNEX NÚM. 13: SERVEIS AFECTATS - AMIDAMENTS
- ANNEX NÚM. 14: TOTAL PRESSUPOST ESTIMATIU - QUADRE DE PREUS NÚM.1
- ANNEX NÚM. 15: REPORTATGE FOTOGRÀFIC - PRESSUPOSTOS PARCIALS
- ANNEX NÚM. 16: ESTUDI D’IDONEÏTAT TERRITORIAL - RESUM DE PRESSUPOST
- ANNEX NÚM. 17: ANÀLISI DE LA SEGURETAT VIÀRIA - PRESSUPOST ESTIMATIU
- ANNEX NÚM. 18: ANÀLISI MULTICRITERI

TÉCNICA I CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA, S.L.


DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS



MEMÒRIA



MILLORA GENERAL. VARIANT DE SANT LLORENÇ D’HORTONS. CARRETERA BV-
2249.
PK 5+300 AL 8+900. TRAM: SANT LLORENÇ D’HORTONS - MASQUEFA
CLAU: EI-XB-06011-A1

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1.- ANTECEDENTS

2.- OBJECTE DEL PROJECTE

3.- PLANEJAMENT

4.- DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI

4.1. Introducció
4.2. Idoneïtat territorial
4.3. Geologia i geotècnia
4.4. Hidrologia
4.5. Traçat
4.6. Estructures
4.7. Seccions tipus
4.8. Moviments de terres
4.9. Ferms i paviments

5- SERVEIS AFECTATS

.6- EXPROPIACIONS

.7.- DOCUMENT DE SÍNTESI DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

8.- COMPARACIÓ D’ALTERNATIVES

9.- PRESSUPOST ESTIMATIU

10.- DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE

11.- CONCLUSIÓ



MEMÒRIA
Segons els serveis tècnics de l’Ajuntament de Masquefa el tram ocupat per l’alternativa
nº2 dins el terme municipal està classificat com sòl no urbanitzable.
1. ANTECEDENTS
Altres figures de planejament a tenir en compte en el present estudi són el Pla Director
El 14 de febrer de 2006 la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya Territorial del Penedès i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona que s’han inclòs al
va encarregar a GISA la redacció de l’estudi informatiu: estudi d’idoneïtat territorial. En concret, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona proposa
una “via integrada amb traçat per definir” que correspon a la variant que s’estudia en el
Clau: EI-XB-06011 present projecte i que presenta un traçat orientatiu assimilable a l’alternativa 1.

Títol: Millora general. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. Carretera BV-2249. PK 5+300 al Als plànols de l’annex nº2 de planejament es poden veure les afeccions a sòl urbà que
7+800. Tram: Sant Llorenç d’Hortons - Masquefa. presenten cadascuna de les alternatives proposades. Es mostren també les delimitacions
dels sòls urbans o urbanitzables previstes al mateix planejament.
Amb data 30 d’abril de 2008 la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de
Catalunya modifica l’Ordre d’Estudi núm.060215 per tal de contemplar l’ampliació de
l’àmbit amb l’afecció del terme municipal de Masquefa. Aquest document va ésser lliurat 4. DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI
amb data 1 de desembre de 2008.
4.1. Introducció
Amb data 4 de juny de 2009 la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de
Catalunya va encarregar a GISA la redacció de l’estudi informatiu: L’estudi informatiu contempla 2 alternatives amb un tram inicial de, aproximadament, 500
metres on les dues alternatives surten en paral·lel des de una rotonda inicial de
Clau: EI-XB-06011-A1 característiques similars.

Títol: Millora general. Variant de Sant Llorenç d’Hortons. BV-2249. PK 5+300 al 8+900. Després, mentre l’alternativa nº1 va tancant el seu traçat cap a la carretera BV-2249
Sant Llorenç d’Hortons – Masquefa. existent amb una corba cap a la dreta per acabar amb una rotonda a la mateixa carretera,
l’alternativa nº2 segueix obrint-se envoltant el polígon industrial existent fins a acabar a la
Amb aquest nou estudi informatiu es pretén tenir en compte els nous condicionants mateixa carretera BV-2249 amb una rotonda ja en el terme municipal de Masquefa.
polítics, de planejament i/o de tipus ambiental que puguin haver aparegut posteriorment al
lliurament del primer estudi informatiu. A més de tenir en compte les al·legacions que es
van efectuar a la fase d’informació pública del primer document. 4.2. Idoneïtat territorial

S’ha fet un estudi d’idoneïtat territorial, que es pot consultar a l’annex nº16, que delimita
2. OBJECTE DEL PROJECTE les zones del territori que poden ser més aptes des d’un punt de vista socioeconòmic i
mediambiental per la recepció d’una nova infraestructura d’aquestes característiques.
L’objecte del present estudi és la descripció de les alternatives de la variant de la BV-2249
al nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons, juntament amb el seu estudi comparatiu des del Aquest estudi es basa en la gestió i avaluació de la Informació Geogràfica. Les
punt de vista funcional, constructiu, ambiental, econòmic i social. característiques principals d’aquest model són l’objectivitat i la ubiqüitat de l’anàlisi. La
composició de tota la informació analitzada ens genera una superfície de fricció o de
recepció, és a dir, delimita el corredor òptim a partir del qual es podran traçar les diferents
3. PLANEJAMENT alternatives.

El traçat afecta al terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons i en menor mesura al terme D’aquesta manera es considera la importància del territori des de l’inici del procés de
de Masquefa a les Comarques de l’Alt Penedès i de l’Anoia. presa de decisions definint les millors zones per la recepció de la infraestructura. És un
pas inicial a partir del que, un cop definit aquest corredor òptim, es traça i desenvolupa
La figura de planejament existent al terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons és el Pla l’estudi d’alternatives, tenint en compte els demés criteris tècnics, econòmics, ambientals i
d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat definitivament per la Comissió Territorial socials necessaris.
d’Urbanisme de Barcelona el setembre del 2005.



Les dues alternatives surten del PK 5+300 de l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda
4.3. Geologia i geotècnia compartint uns 500 metres en paral·lel just sortir d’ella en direcció nord-oest envoltant el nucli
urbà de Sant Llorenç d’Hortons. A partir d’aquí l’alternativa nº1 va tancant el seu traçat amb
La traça de les variants té un recorregut geològic similar: Discorren per terrenys de una corba cap a la dreta en direcció nord cap a l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda
rocam miocènic format per alternança d’estrats de conglomerats, gresos i lutites de fàcies al final sobre el PK d’explotació 7+000 de la carretera esmentada.
continental i s’ajunten totes en el mateix punt, justament on hi ha el sòcol de lutites
blavoses i gresos de fàcies marina. L’alternativa 2 després de la separació amb l’alternativa 1 es va obrint encara més
enrevoltant també un polígon industrial existent seguint en direcció nord-oest fins a trobar-se
La variant nº 1 té la traça pel sector on hi ha més facilitat que es pugui trobar bossades i amb la carretera BV-2249 ja en el terme municipal de Masquefa en el PK d’explotació 9+000
acumulacions d’aigua en èpoques plujoses que baixin amb gradient hidràulic cap al aproximadament.
Torrent de Sant Just, a favor del contacte entre els materials quaternaris i el sostre terciari.
L’alternativa 1 és més curta amb una longitud total de 1.900 metres, mentre que l’alternativa
La traça de la variant nº 2 te la traça per un sector amb important abocament de terres (PK 2 té una longitud de 3.420 metres.
2+160 a PK 2+270 ) que correspon a la zona de Can Pujades.
Els radis en planta de les corbes circulars emprades es troben compresos entre els valors
següents:
4.4. Hidrologia
- ALTERNATIVA 1:
S’ha fet un estudi de la pluviometria a l’annex nº7 Climatologia, hidrologia i drenatge per RADI MÍNIM: 85,00 m.
determinar els cabals a absorbir per les obres de drenatge projectades a l’estudi, tant en RADI MÀXIM: 1420,00 m.
dimensions com en el núm. d’obres de drenatge per tal d’evacuar tota l’aigua de pluja
sense perjudicar la infraestructura projectada. - ALTERNATIVA 2:
RADI MÍNIM: 430,00 m.
Per als predimensionaments han estat determinades les conques aportadores en base a RADI MÀXIM: 2000,00 m.
eines GIS aplicades a una cartografia on es determina la superfície de la conca, els punts
alts i baixos, la longitud del curs principal , les característiques del sòl i el mapa d’usos, I en alçat els valors de Kv també compleixen amb la normativa especificada:
així com les dades pluviomètriques de l’estació de Sant Sadurní d’Anoia, tot avaluant la
precipitació màxima en 24 h per a períodes de retorn de 5, 10, 25, 50, 100 i 500. El ALTERNATIVA 1:
predimensionament de les Obres de Drenatge ha estat per a un període de retorn de 500
anys.  Valor mínim de Kv per acord convex = 1000
 Valor mínim de Kv per acord còncau = 3050
Com a criteri general, per les obres de drenatge que tenen sortida a ambdós costats del
terraplè es fan servir tubs de diàmetre = 2,5 m per permetre el pas de fauna. Per les obres ALTERNATIVA 2:
de drenatge per les que no és possible que creui la fauna, donat que en un dels seus
cantons l'entrada és una arqueta, el diàmetre mínim es situa en 2m.  Valor mínim de Kv per acord convex = 1000
 Valor mínim de Kv per acord còncau = 3050
4.5. Traçat
4.6. Estructures
El traçat compleix les característiques geomètriques assignades per la Normativa 3.1 IC
vigent per una carretera projectada amb una velocitat de projecte V= 50 km/h. En totes les alternatives estudiades, ha estat prevista una sèrie d’elements estructurals
que venen donats per la presència de torrents o per salvar la orografia del terreny. La
Es projecten dues alternatives on la carretera serà una via convencional amb accessos tipologia de les mateixes és :
controlats 1+1 pertanyent a la xarxa local. Segons l’Ordre d’Estudi la secció considerada és
una 07/08 corresponent a un tipus de via del grup II amb el qual s’han traçat les alternatives.
 Passos inferiors: Estructures de pas de vials per sota el tronc principal de la
calçada.



 Passos superiors: Estructures de pas de vials per sobre el tronc principal de la
calçada. 4.8. Moviment de terres

 Viaducte: Estructures de pas de vials per sobre de rius o torrents existents. En aquest estudi informatiu es contemplen els moviments de terres del tronc principal i de
les dues rotondes del principi i final de projecte de les dues alternatives estudiades.
La seva distribució segons cada alternativa és:
Tant en els desmunts com en els terraplens a realitzar els talussos seran de 3H:2V en
 Alternativa 1: totes les alternatives.

ESTRUCTURA SITUACIÓ LONGITUD (M) AMPLADA (M) A la taula adjunta es mostren els volums teòrics resultants, on tant l’alternativa 1 com
O.F. 0.1 (viaducte) PK 0+441,17 70 8 l’alternativa 2 estan compensades. L’alternativa 1 és la que presenta un volum de terres
O.F. 0.2 (viaducte) PK 0+652 50 8 destinades a abocador menor. La opció d’utilitzar terres de la pròpia obra o pròxima a ella
P.I. 1.1 PK 1+643,24 10,80 7 és factible al estar garantit que puguin ser terres adequades per la formació de
l’esplanada E1.
 Alternativa 2:
TERRA TERRAPLÈ PRESTEC
ALTERNATIVA ESBROSSADA DESMUNT ABOCADOR PRESTEC
VEGETAL TOTAL X2
ESTRUCTURA SITUACIÓ LONGITUD (M) AMPLADA (M)
O.F. 0.1 (Viaducte) PK 0+438 70 8 ALTERNATIVA 1 38.459,8 15.393,2 40.489,7 42.485,7 0,0 1.996,0 3.992,0
O.F. 0.2 (viaducte) PK 0+607,1 90,20 8
O.F. 0.3 (viaducte) PK 0+935 66,95 8
ALTERNATIVA 2 77.640,4 31.029,3 137.874,2 81.812,8 72.879,8 0,0 0,0
P.S. 1.1 PK 1+240 11 8
P.I. 1.2 PK 1+880 16,20 7
P.I. 2.1 PK 2+363,43 14,60 7 Per aquesta taula s'ha suposat un un coeficient d'esponjament de 1,30 per les terres que
van a abocador:
4.7. Seccions tipus 4.9. Ferms i paviments
Les seccions tipus usades en l’estudi informatiu per les diferents alternatives, tant per el El dimensionament de la secció del ferm de la variant s’ha determinat en funció de
tronc principal com per els ramals són aquestes: l’anomenada Intensitat Mitja Diària (I.M.D) a l’any de posada en servei de la nova calçada,
a més de la categoria de l’esplanada d’acord amb la normativa “Secciones de Firme“ (6.1-
TRONC PRINCIPAL: IC) editat pel Ministerio de Fomento.
En desmunt: D’acord amb les definicions anteriors, per el s’adopta la secció tipus núm. 211 del catàleg
d’estructures de ferm, segons la instrucció 6.1 I.C. i que consta de les capes:
 Dos carrils de 3,5m + 3,5m = 7m
 Vorals de 0,5m
 Cuneta TTR-15 CAPA TIPUS GRUIX DOTACIÓ
BBTM 11B BM-3c
En terraplè: Capa de trànsit Mescla asfàltica en calent 0,03 m
(60 kg/m2)
Reg d’adherència Emulsió termoadherent ECR-2d-m - 0,5 Kg/m2
 Dos carrils de 3,5m + 3,5m = 7m AC22 BIN
 Vorals de 0,5m Capa intermèdia Mescla asfàltica en calent 0,10 m
B/60/70 S
Reg d’adherència Emulsió termoadherent ECR-1d - 0,6 Kg/m2
La secció del tronc principal de les alternatives ve definida segons l’ordre d’estudi, secció Capa de Base Mescla asfàltica en calent 0,15 m AC22 BASE
tipus 07/08.



B60/70 G 6. EXPROPIACIONS
Reg d’emprimació Emulsió bituminosa ECR-I - 1,25 Kg/m2
Capa de base Tot-ú artificial 0,40 m ZA S’ha estimat la valoració per alternatives de les expropiacions resultants per a l’ocupació
dels terrenys mitjançant tècniques de overlays en entorns GIS, d’on s’han obtingut les
superfícies d’ocupació de cada una de les unitats cadastrals, i s’han pogut inventariar per
5. SERVEIS AFECTATS a la seva posterior valoració.

La descripció de les afectacions i de les respectives reposicions de cada servei queda Els terrenys afectats són majoritàriament de naturalesa rústica, però també es veuran
reflectit en l’annex nº13. afectats terrenys urbans i industrials als termes municipals de Sant Llorenç d’Hortons i
Masquefa.
A mode de resum es veuran afectats per la traça de la variant projectada a l’estudi els
serveis propietat de: El resum de les valoracions orientatives per termes municipals i segons les alternatives és
el següent:

 Telefònica (encreuaments amb la línia)  Terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons:
 Fecsa-Endesa (encreuaments amb la línia de M.T)
 Pou d’aigua (desplaçament pou aigua de propietat privada) ALTERNATIVES COST TOTAL (€)
 Aigües Ter-Llobregat –ATLL (encreuament amb canonada existent). Alternativa 1 150.532,86
Alternativa 2 221.882,22
L’estimació de la valoració per alternatives per a la reposició dels serveis afectats per
aquest Estudi Informatiu és la següent:  Terme municipal de Masquefa:

 ALTERNATIVA 1: ALTERNATIVES COST TOTAL (€)
SERVEI AFECTAT PRESSUPOST ESTIMATIU
Servei afectat nº1: TELEFÒNICA 48.245 € I el resum total del cost de les expropiacions per alternatives és:
Servei afectat nº2: FECSA-ENDESA 75.000 €
Servei afectat nº3: POU AIGUA 22.035 € ALTERNATIVES COST TOTAL (€)
TOTAL 145.280 € Alternativa 1 150.532,86

 ALTERNATIVA 2:

SERVEI AFECTAT PRESSUPOST ESTIMATIU
Servei afectat nº1: TELEFÒNICA 44.445 €
Servei afectat nº2: FECSA-ENDESA 90.100 €
Servei afectat nº4: ATLL 74.000 €
TOTAL 208.545 €

Aquesta estimació queda reflectida dins el capítol de serveis afectats del pressupost
estimatiu de l’estudi de cada alternativa com a partides alçades a justificar.



7. DOCUMENT DE SÍNTESI DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL  Unitats internes del Departament de Medi Ambient i Habitatge

7.1. Introducció  Agència Catalana de l’Aigua

El present estudi d’impacte ambiental de la “Millora general. Variant de Sant Llorenç  Agència de residus de Catalunya
d’Hortons. Carretera BV-2249. PK 5+300 al 8+900. Tram: Sant Llorenç d’Hortons -
Masquefa”, Clau IA-XB-06011-A1, es redacta per tal de donar compliment a la legislació  Direcció General de Patrimoni Cultural
vigent, i a la voluntat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió
d'Infraestructures S.A (GISA) de definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a  Direcció General de Desenvolupament Rural
aplicar durant l’execució del projecte.
 Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil

Masquefa  Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

 Depana
Piera Alternativa 1
 Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons

Sant Llorenç d’Hortons  Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Sant Llorenç d'Hortons

Una vegada passat el termini establert per a la resposta d’aquestes consultes prèvies i en
base a les respostes rebudes i altres aspectes que l’administració ambiental consideri
Alternativa 2
rellevants, aquesta elabora un document en el que es recullen els continguts a
Sant Sadurní d’Anoia desenvolupar a l’estudi d’impacte ambiental.

Gelida El procediment detallat es va iniciar a l’octubre de 2006 amb la realització del document
inicial del projecte (memòria resum) i a data març del 2007 es va rebre resposta dels
següents organismes i entitats:

 Direcció General de Qualitat Ambiental
L’objecte de l’estudi informatiu és la descripció de les alternatives de la variant de la BV-
 Direcció General del Medi Natural
2249 al nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons, juntament amb el seu estudi comparatiu des
del punt de vista funcional, constructiu, ambiental, econòmic i social.  Agència Catalana de l’Aigua
L’objectiu del present estudi consisteix en avaluar la compatibilitat ambiental de l’execució  Direcció General de Patrimoni Cultural
de la variant de Sant Llorenç, minimitzant les alteracions als diferents components del
medi que es poden veure afectats per l’execució del projecte.
Les respostes rebudes a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat i el
Atenent el marc legal vigent, Real Decreto Legislativo 1/2008, el procediment d’avaluació compliment de les mateixes es detallen a continuació.
d’impacte ambiental s’inicia amb la realització del document inicial del projecte que el
promotor lliura a l’administració ambiental. Aquesta, atenent les característiques de
l’actuació i les condicions del medi en que es vol executar realitzarà les consultes prèvies
als organismes i entitats que estimi oportuns.

En aquest sentit, es varen realitzar consultes als següents organismes:



Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. Respostes rebudes - Continguts a desenvolupar Compliment a l’estudi d’impacte ambiental

Fauna:

Estudiar la fragmentació, pèrdua d’hàbitats i l’efecte barrera que pot produir el nou vial i definició de les mesures La interacció entre les condicions del medi i les característiques del projecte permeten identificar la fragmentació
correctores adients per assegurar la permeabilitat de la infraestructura per a la fauna de la zona. i efecte barrera associats a l’execució i posada en funcionament de la variant d’Hortons. Per a minimitzar els
efectes es proposen un conjunt de mesures correctores que van des del condicionament de les obres de
Redactar un apartat específic on es valorin els impactes sinèrgics o acumulatius per la connectivitat ecològica drenatge com a passos de fauna, fins a les revegetacions dels barrancs travessats en viaducte.
produïts per la presència d’altres infraestructures lineals existents en la zona. Valorar la necessitat de realitzar
alguna mesura compensatòria en les infraestructures ja existents per a garantir la connectivitat general, i si és L’estudi incorpora també l’efecte que les dues solucions poden comportar sobre la parella d’àliga cuabarrada de
així, integrar-la en el nou projecte. Gelida, atenent que la de Piera no sembla veure’s afectada per la variant objecte d’estudi. En aquest sentit, al
capítol 4 es conclou que la solució 1 comporta menys efectes que la solució 2 en el territori de campeig
Les dues alternatives plantejades travessen territori de campeig de parelles d’àliga cuabarrada, per aquest motiu d’aquesta espècie.
l’estudi d’impacte haurà d’analitzar l’efecte potencial de les dues alternatives plantejades sobre aquestes
parelles.

Cultura:

Donar compliment als requeriments establerts pel Departament de Cultura en l’informe de 17 de gener de 2007. Com annex al present document s’inclou l’estudi realitzat en relació al patrimoni cultural de l’àmbit en que es
Aquests inclouen, entre d’altres, la realització d’un recull documental previ , la realització d’una prospecció projecta la variant
arqueològica de l’àrea afectada, l’elaboració d’un informe amb les conclusions i resultats i l’avaluació de l’impacte
sobre el patrimoni cultural i adopció de mesures correctores.

Aire:

Valoració de la qualitat de l’aire utilitzant les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació L’estudi del Medi realitzat incorpora la caracterització de la qualitat de l’aire atenent la informació disponible de
Atmosfèrica de Catalunya. les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

L’estudi sobre el potencial impacte en l’aire durant la fase de construcció ha de contenir la seva valoració sobre Entre els efectes associats a l’execució de la infraestructura hi ha els relacionats amb la pol·lució de l’aire fruit
el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos procedents de les activitats associades a aquesta fase dels moviments de terra a realitzar i els corresponents a les emissions pel trànsit de vehicles d’obra.
(moviment de terres, circulació de vehicles de l’obra ...)

Soroll:

L’estudi d’impacte ambiental ha de contenir un estudi d’impacte acústic amb el contingut establert a l’annex 11 L’estudi d’impacte acústic realitzat s’inclou com annex al present document
de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Residus:

Les mesures correctores han d’incloure: El capítol de mesures correctores incorpora les relacionades amb la gestió de terres d’excavació, gestió de
residus, manteniment de la maquinària requerida per l’obra, entre d’altres.
- Establiment de la correcta gestió de terres i runes d’acord amb la legislació vigent.
- Establiment de zones d’emmagatzematge, així com la correcta gestió dels residus generats durant les
obres d’acord amb la legislació vigent.
- Establiment de zones i protocols d’actuació per al canvi d’olis i combustibles a la maquinària així com per
a la neteja de cubes de formigó, per tal de prevenir vessaments accidentals sobre el sòl.
- Establiment d’un protocol d’actuació en cas que s’identifiqui algun espai contaminat afectat per l’obra.
- Les mesures correctores així com el pla de vigilància han de referir-se a la legislació vigent, actualment
Reial Decret 9/2005 i Decret 201/1994.



7.2. Descripció del projecte i accions  En relació als moviments de terres, l’execució de l’obra comporta les següents actuacions:

Per a la variant de Sant Llorenç d’Hortons es projecten dues alternatives on la carretera serà una
via convencional amb accessos controlats 1+1 pertanyent a la xarxa local. Concepte Alternativa 1 Alternativa 2

Les dues alternatives surten del pK 5+800 de l’actual carretera BV-2249, amb una rotonda Terra vegetal (m3) 15.393,2 31.029,3
3
compartint uns 500 metres en paral·lel just sortir d’ella, en direcció nord-oest, envoltant el nucli Desmunt (m ) 40,489,7 137.874,2
urbà de Sant Llorenç d’Hortons. A partir d’aquí l’alternativa 1 va tancant el seu traçat amb una 3
Terraplè (m ) 42.485,7 81.812,8
corba cap a la dreta en direcció nord, cap a l’actual carretera BV-2249 amb una rotonda al final
3
sobre el pK d’explotació 7+000 de la carretera esmentada. Préstec (m ) 1.996 0,0
3
Préstec X2 (m ) 3.992 0,0
L’alternativa 2 després de la separació amb l’alternativa 1 es va obrint encara més, envoltant
també un polígon industrial existent, seguint en direcció nord-oest, fins a trobar-se amb la
carretera BV-2249 ja en el terme municipal de Masquefa, en el pK d’explotació 9+000  Execució d’obres de drenatge, el concepte compren totes les obres singulars destinades a
aproximadament.
l’evacuació de la plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge, així com els
L’alternativa 1 és més curta, amb una longitud total de 1.900 metres, mentre que l’alternativa 2 té drenatges transversals per donar continuïtat a rambles i torrents. En aquest sentit les previstes
una longitud de 3.420 metres. per cada una de les alternatives són les següents:

A les dues alternatives estudiades, han estat previstos una sèrie d’elements estructurals que
venen donats per la presència de torrents o per salvar la orografia del terreny. La tipologia de les Obres Situació Tipus Longitud
mateixes és : Alternativa 1
OD 1.1 1+036 Canonada 10,20
 Passos inferiors: Estructures de pas de vials per sota el tronc principal de la calçada. OD 1.2 1+207 Canonada 9,80
OD 1.3 1+722 Canonada 17,65
 Passos superiors: Estructures de pas de vials per sobre el tronc principal de la calçada. 14,35
OD 1.4 1+843 Canonada
 Viaducte: Estructures de pas de vials per sobre de rius o torrents existents. Alternativa 2
OD 2.1 2+800 Canonada 19,9
OD 2.2 2+988 Canonada 18
Amb la finalitat d’avaluar les interaccions que s’estableixen entre el medi i el projecte, és a dir per
avaluar els impactes, és imprescindible que en aquesta fase de l’estudi s’identifiquin les accions
que poden tenir incidència en el medi afectat. Les principals accions del projecte són:  Execució d’obres de fàbrica, el conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de
fàbrica, tenen relació amb l’execució de les obres (ponts i viaductes) que permeten salvar els
 Ocupació permanents del projecte, ocupació física del territori per on s’executarà la variant. cursos d’aigua i amb l’execució de les estructures destinades a la contenció de terres (murs) i
Per cada una de les alternatives les ocupacions són 38.459,8m2 (Alternativa 1) i 77.640 m2 la reducció de l’ocupació de la infraestructura, així com els elements requerits per a l’execució
(Alternativa 2). de passos superiors i inferiors. Així doncs, l’alternativa 1 es projecta amb dos viaductes,
mentre que l’alternativa 2 n’incorpora 3. Així mateix, l’alternativa 1 es preveu amb un pas
 El projecte també té unes necessitats en relació a les ocupacions temporals, que es inferior, mentre que l’alternativa 2 incorpora un pas superior i dos passos inferiors.
corresponen amb l’ocupació territorial associada a les instal·lacions auxiliars necessàries
(instal·lacions generals, accessos temporals, parcs de maquinària, etc).  Ferms i paviments, conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que
formaran el ferm i l’aportació de mescles bituminoses pel condicionament del mateix.
 Tala i esbrossada, inclou les operacions per a la retirada de la vegetació (arbres, arbustos,
coberta herbàcia, etc.). La superfície objecte de tala i esbrossada és de 38.459,8m2 per  Abocadors d’obra, la quantitat de material destinat a abocadors és de 72.879,8 m3 per
l’alternativa 1 i de 77.640 m2 per l’alternativa 2. l’alternativa 2, mentre que per l’alternativa 1 no hi ha material destinat a abocador, ja que tot el



material excavat es classifica com a adequat i per tant es dedica per conformar el terraplè sota
les capes de ferm. Àrees amb una sensibilitat ambiental alta: són espais naturals (com els hàbitats d’interès
comunitari no prioritaris, els corredors biològics de caire local, la xarxa fluvial, les zones
 Generació de restes vegetals, les operacions de tala i esbrossada de la vegetació implicaran d’influència de carreteres en espais protegits, etc.) on els valors faunístics i/o florístics rellevants o
el seu interès estratègic per permetre els desplaçaments de les espècies entre diferents espais
la generació de restes vegetals (fusta, fulles i tiges herbàcies). naturals, fan que les actuacions humanes estiguin condicionades a la minimització dels impactes
que els puguin causar.
 Préstec, la quantitat de material que provindrà de préstecs s’estima en 5.988 m3 per
l’alternativa 1, no es requereix la importació de materials per l’alternativa 2. Els corredors biològics i la vegetació arbòria de ribera (alberedes, salzedes i omedes), i la
vegetació lacustre i dulciaqüícola, presenten una sensibilitat ambiental alta.
 Accions induïdes, accions lligades als processos executius en fase de construcció:
Les àrees amb una sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles zones on la presència d’espècies
emissions, producció de residus d’obra, efluents líquids i necessitat de mà d’obra.
amb una situació poblacional molt compromesa pel baix nombre d’efectius, una distribució molt
reduïda o per acollir comunitats vegetals o ecosistemes d’interès especial (com zones humides,
 Increment de la freqüentació, s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinària, transports parcs naturals, espais d’interès natural, parcs nacionals, HICs prioritaris, etc.) molt especials, fa
de materials, etc) i persones associades a l’obra. que sigui aconsellable la preservació del territori i un impacte humà el més baix possible.
Aquestes àrees solen constituir zones nucli i és recomanable no realitzar cap actuació.
 Trànsit de vehicles, l’execució de la variant reduirà el trànsit al casc urbà de Sant Llorenç
d’Hortons i l’increment en una àrea actualment no ocupada, incrementant el soroll, i les A la zona d’estudi, no s’han trobat zones amb una sensibilitat ambiental molt alta.
emissions gasoses contaminants.
7.4. Avaluació ambiental de les alternatives
7.3. Estudi del Medi
El capítol d’avaluació ambiental d’alternatives se centra en identificar la solució ambientalment
Amb els mapes de vegetació, fauna, usos del sòl, superfície urbanitzada, carreteres i xarxa millor, és a dir, la que menors efectes ambientals comporta. En aquest sentit, s’ha procedit a
hidrogràfica superficial s’ha definit la sensibilitat ambiental del medi a la zona d’estudi, que es pot l’avaluació dels efectes que cada alternativa porta associats, resultant-ne el següent:
avaluar com molt alta, alta, mitjana i baixa. En aquest sentit, corresponen a cada una de les
categories les següents àrees: Valoració de l’efecte de cada alternativa
Alt 1 Alt 2
Les àrees de sensibilitat ambiental baixa són llocs on la implantació de la nova variant tindrà un
impacte reduït perquè es tracta de comunitats que han sofert una intensa modificació per les Medi físic
activitats humanes (com els camps de conreu i la vegetació arvense) o perquè representen (cas Ocupació 1 2
de brolles, garrigues i fenassars) les etapes inicials de la successió -per tant tenen una gran Sòl 1 2
capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses. Geomorfologia i 1 2
Hidrologia 1 2
A l’àmbit d’estudi, les vinyes, els conreus herbacis extensius de secà, les brolles calcícoles i
garrigues presenten una sensibilitat ambiental baixa. Ambient atmosfèric 1 2
Ambient acústic 1 1
Les àrees que presenten una sensibilitat ambiental mitjana són hàbitats que tot i ser comuns a la Medi biòtic
zona mediterrània, a la zona d’estudi ocupen una extensió reduïda per l’extensió dels conreus o
Vegetació ripària 1 2
per l’aprofitament silvícola dels boscos. En una comarca on l’empremta humana és força intensa,
aquests espais amb vegetació natural constitueixen un important refugi i lloc de cria per a la Fragmentació 1 2
fauna, una font d’aliment i de diversitat, i un notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, Efecte barrera 1 2
enriquint el paisatge conreat amb nous colors i formes. Fauna protegida 1 2
Paisatge
A la zona d’estudi, els Hàbitats d’interès comunitari no prioritaris, les pinedes secundàries
mediterrànies de pi blanc (Pinus halepensis) sobre brolles calcícoles o garrigues, i els connectors Paisatge 1 2
biològics presenten una sensibilitat ambiental mitjana.



Valoració de l’efecte de cada alternativa caçar, permet suposar que la incidència de la solució 1 és menor respecte la parella, es
Alt 1 Alt 2 considera més favorable aquesta alternativa si es compara amb la solució 2.
Socioeconomia  El final de l’alternativa 1 es preveu al límit NO del casc urbà de Sant Llorenç, excloent les
HIC no prioritaris 1 1 àrees industrials del Torrentfondo, mentre que l’alternativa 2, amb el final previst al terme
Patrimoni cultural 1 1 de Masquefa, abraça el conjunt de nuclis habitats del terme de Sant Llorenç pel seu costat
Planejament 0 1 S i SO.
Creixement urbà 2 0 Atenent les variables d’integració en l’entorn, tant del medi natural com del medi humà, i sense
Valoració global 1 2 tenir en compte la resta de paràmetres que ja considera l’anàlisi multicriteri de l’estudi informatiu,
Llegenda: Criteris d’avaluació d’impacte segons marc legal l’alternativa més favorable des del punt de vista ambiental és l’alternativa 1, sobretot pel fet que
0-1: Imp. 1-2: Impacte2-3: Impacte3-4: Impacte crític afecta menys una àrea sensible per a una espècie protegida (la parella d’àliga cuabarrada de
Gelida).
L’anàlisi d’alternatives realitzat posa de relleu els següents aspectes en relació als efectes
ocasionats per cada una de les solucions avaluades: A favor d’aquesta alternativa també hi ha el fet que suposa una menor ocupació del sòl, menys
efecte barrera ocasionat per la infraestructura i que el planejament municipal inclou la
 Atenent que l’alternativa 1 té un menor recorregut, comporta una reducció de l’ocupació corresponent reserva urbanística de sòl. L’únic factor que condiciona aquesta solució 1, és el fet
que, tot i ser l’alternativa considerada en el planejament, presenta dèficits funcionals i de
territorial enfront l’alternativa 2. En aquest sentit, l’alternativa 2 tindrà una major incidència
plantejament urbanístic, ja que com a variant, exclou el polígon industrial de Torrentfondo i altres
en relació als camps de conreu i explotacions ramaderes existents. zones habitades.
 En relació a les emissions atmosfèriques, la menor longitud de la solució 1, i els menors
Alternativa seleccionada:
moviments de terres, permeten suposar que les emissions atmosfèriques derivades de
l’execució de les obres seran menors respecte la solució 2. A raó de suposar un menor impacte ambiental potencial i, per tant, ser l’alternativa ambientalment
més favorable, l’estudi informatiu escull l’alternativa 1 com a resultat de l’anàlisi multicriteri que
 La proximitat de la solució 1 al nucli urbà de Sant Llorenç d’Hortons fa que el nombre de integra la totalitat dels factors de decisió en l’elecció.
receptors acústics potencials sigui major per aquesta alternativa.
Així doncs, es desenvolupa l’alternativa 1, com alternativa seleccionada per l’estudi informatiu.
 El planejament municipal feia una reserva de sòl per a l’execució de la variant. En aquest
sentit, la traça de l’alternativa 1 es projecta ocupant l’àrea reservada, mentre que
l’alternativa 2 ocupa àrees no previstes en el planejament. 7.5. Identificació d’impactes i mesures correctores

 La proximitat a Sant Llorenç, així com les estructures i obres de drenatge previstes per L’objectiu del capítol és la identificació de les principals interaccions (efectes) que s’estableixen
l’alternativa 1 permeten reduir l’efecte barrera ocasionat per la infraestructura. entre el projecte i el medi en que s’ha d’executar, alhora que definir les mesures correctores a
l’objecte de minimitzar els efectes identificats. En aquest sentit, l’avaluació del projecte abans i
 La solució 1 suposa una major interferència amb el desenvolupament urbanístic a l’oest i després de l’aplicació de les mesures correctores és la següent:
sud – oest de Sant Llorenç d’Hortons. El creixement municipal cap a ponent queda
condicionat per l’existència de la variant, i en cas de produir-se faria que la variant es
convertís en una via ràpida municipal. En sentit contrari, la proposta inclosa com
alternativa 2 no condiciona el futur desenvolupament de Sant Llorenç ja que es projecta
allunyada del casc urbà actual.

 En relació a la fauna protegida, les dues alternatives es consideren en una zona
identificada com a àrea de campeig d’una parella d’àliga cuabarrada (parella de Gelida).
Tot i la manca d’informació precisa que permeti avaluar l’efecte que cada una de les
solucions poden comportar, la menor ocupació dels camps de conreu on l’àliga pugui



Avaluació ambiental del projecte Amb caràcter general l’execució de la variant no comporta grans efectes sobre els factors del
medi considerats. Únicament es poden identificar com a més rellevants els ocasionats a les línies
de drenatge superficial i vegetació associada, els relacionats amb la fragmentació d’hàbitats i
Factor del medi Avaluació del projecte Avaluació després de MCIA
efecte barrera de la infraestructura i els efectes sobre la fauna protegida.
Medi físic
En relació als cursos superficials i vegetació de ribera els efectes seran deguts a l’execució de
 Geomorfologia i
1 0 dos viaductes, al torrent de Sant Just i a la línia tributària del torrent de Can Torres, que
relleu
comportaran l’ocupació temporal de l’àmbit en que es localitzen.
 Erosió sols 1 0
 Hidrologia Pel que fa a la fragmentació d’hàbitats, l’efecte barrera i l’efecte sobre fauna protegida, la variant
1 1
superficial es projecta per camps de conreu de secà, bàsicament vinya i cereals, àrea de cacera i campeig
 Ambient atmosfèric 1 1 de l’àliga cuabarrada. Tot i que la traça en aquest tram de camps de conreu no incorpora grans
 Ambient acústic 1 1 talussos, comporta una alteració de l’hàbitat que es mantindrà durant l’explotació de la variant.

Medi biòtic Per al conjunt d’efectes identificats es proposen un seguit de mesures correctores a l’objecte de
 Vegetació 1 1 compatibilitzar l’execució del projecte i mantenir les condicions del medi. En aquest sentit s’inclou
l’adaptació d’obres de drenatge com a passos de fauna, el manteniment dels espais oberts amb
 Vegetació
1 1 brolles, camps de conreu, marges agrícoles i zones forestals, el manteniment de camins
protegida
agrícoles, la minimització de les ocupacions a les zones de major sensibilitat (cursos superficials),
 Vegetació de ribera 1 1 l’execució de guals i barreres de retenció de sediments, etc.
 Vegetació – Risc
1 1
incendis Atenent els diferents aspectes considerats i avaluant en conjunt els efectes que el traçat pot
 Fragmentació i ocasionar, s’estima que prèviament a l’aplicació de les mesures correctores l’impacte global de
1 1 l’obra serà de caràcter moderat, millorant-se aquest amb la incorporació de les corresponents
efecte barrera
 Fauna protegida 1 0 mesures, essent la valoració final dels efectes amb caràcter compatible.

Paisatge
 Paisatge 1 1 7.6. Programa de vigilància ambiental

Medi Sòcio-econòmic Els objectius del Programa de Vigilància Ambiental (P.V.A) es centren en els següents aspectes:
 Patrimoni cultural 1 0
 Xarxa viària local 1 1  Verificació de l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els
 Serveis afectats 1 1 paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.
 Trànsit viari 1 1  Control de l’aplicació de cadascuna de les mesures correctores previstes en l’Estudi
 Activitats
Positiu Positiu d’Impacte Ambiental (E.I.A.).
econòmiques

Per a la verificació de l’avaluació inicial dels impactes s’haurà de tenir en compte que durant el
Avaluació global 1 1
seguiment de les obres, poden aparèixer nous impactes no previstos al present estudi, per als
Llegenda: Criteris d’avaluació d’impacte segons marc legal
quals s’hauran de definir, d’immediat, les mesures correctores per a minimitzar-los o eliminar-los.
0-1: Imp. 1-2: Impacte2-3: Impacte3-4: Impacte crític
L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors
Tal com es desprèn de la taula d’avaluació ambiental del projecte, la solució adoptada (i les ambientals afectats. Atenent el tipus d’obra de que es tracta, els vectors objecte de seguiment
millores incloses en la definició inicial del projecte) i l’aplicació de les mesures correctores son els següents:
proposades, permeten compatibilitzar el projecte de la variant amb el manteniment de les
condicions del medi. a) El paisatge, avaluant el grau d’integració morfològica de la variant, i d’altres superfícies en
general (abocadors, ocupacions temporals, etc).



b) El soroll, on el paràmetre de seguiment està definit per una un LAr en període diürn (7-23h) de - L'alternativa seleccionada ja estava contemplada en una reserva del planejament de Sant
60 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 50 dBA. Llorenç d'Hortons.

c) La vegetació, la qual s’avaluarà atenent el grau d’afectació de la vegetació natural present a - L’aspecte ambiental més notable de l’alternativa desestimada és una major ocupació
l’àmbit d’actuació. territorial (3.420 metres contra els 1.900 metres de l’alternativa seleccionada), fet que pren
especial rellevància si es té en compte que la zona que preveia ocupar constitueix una
d) Les aigües superficials dels torrents on l’avaluació es farà per seguiment dels sòlids en àrea de campeig de la parella d'àligues cuabarrades de Gelida. A això s'hi afegeix la major
suspensió presents, tot i els efectes de l’estiatge en els cursos d’aquesta zona. fragmentació d'un entorn actualment íntegrament agrícola, essencialment de vinya.

e) L’evolució de les hidrosembres i les plantacions arbustives i arbòries. - Els efectes més importants de l'alternativa 1 estan relacionats amb l'efecte barrera,
principalment per les activitats humanes (existeix una densa xarxa de camins veïnals que
f) El patrimoni cultural, detectant durant les fases de moviment de terres i condicionament
comuniquen el nucli urbà amb els camps agrícoles del sud del terme municipal, així com
morfològic, la presència de restes susceptibles de ser integrades al patrimoni cultural.
amb el polígon industrial de Torrentfondo).

7.7. Pressupost de mesures correctores - Tot i la proximitat del traçat al nucli urbà, tal com està prevista a l'actualitat, l'impacte
El pressupost d’execució per contracte de les mesures d’integració i correcció ambientals per la acústic que es preveu és de tipus compatible, ja que la banda d'impacte prevista no inclou
solució escollida (alternativa 1) puja la quantitat de 107.491,60 €, cent set mil quatre-cents cap habitatge ni edificació que pugui ser considerada com a receptor acústic.
noranta-un euros amb seixanta cèntims.
- Com a mesures correctores rellevants, a part de la restauració edàfica i vegetal de totes
les superfícies afectades i de nova creació (talussos, ocupacions temporals, préstecs,
7.8. Conclusions
etc.), cal remarcar la necessitat d'una correcta reposició de la xarxa de caminis i accessos
L’avaluació realitzada del projecte de la variant de Sant Llorenç d’Hortons, realitzada de forma actual, ja que com s'ha dit anteriorment, és important a la zona.
paral·lela i coordinada amb la redacció de l’Estudi Informatiu del mateix projecte, permet
concloure els següents aspectes: - Així mateix, s'han previst estructures suficients com a per a permetre, a més d'aquesta
- Les alternatives tècnicament viables i que poden donar compliment als objectius del correcta reposició de camins, una permeabilitat adequada per a la fauna de la zona
projecte són 2. (principalment per al senglar).

- Cap de les dues alternatives no es troba, ni dins, ni a les proximitats d’un espai natural - L'Estudi d'Impacte Ambiental proposa una sèrie d'ubicacions on és ambientalment viable la
protegit. No obstant, l’àmbit d’estudi forma part del territori de campeig d’una parella d’àliga ubicació de possibles zones de préstec i/o abocadors o altres tipus d'ocupacions auxiliars
cuabarrada, coneguda pel Departament de Media Ambient i Habitatge com a “parella de que requerís l'obra. Aquests espais s'han seleccionat d'entre els de sensibilitat baixa i que
Gelida”. a siguin zones planeres, fora de corredors biològics, espais fluvials o àrees arbrades, amb
cultius a poder ser herbacis anuals o espais antròpics degradats.
- L'alternativa 1 discorre més a prop del nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, mentre que
l'alternativa 2 se n'allunya més. Això fa que la longitud del traçat i el territori envoltat per - Pel que fa al patrimoni cultural, en l’àmbit en que es projecta la traça únicament s’identifica
l'alternativa 1 sigui sensiblement inferior a la opció 2. com element patrimonial el camí de Sant Llorenç a Gelida, localitzat al tram inicial de la
variant i ocupat per la carretera actual de Sant Llorenç a Gelida. No s'ha detectat cap
- L'estudi informatiu selecciona l'alternativa 1 com a solució escollida per a desenvolupar el possible afectació, no obstant en fase d'obres es preveu un seguiment durant els
futur projecte constructiu. Aquesta és, igualment, l'alternativa més favorable des del punt moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de
de vista ambiental. camins d’accés a l’obra, etc.).



- El pressupost total de mesures correctores de l'alternativa escollida és de 107.491,60 €, b) Obres de drenatge transversals: Aquí es valora el número d’obres de drenatge
mentre que l'alternativa desestimada hagués requerit d'un seguit de mesures correctores transversal a disposar al llarg de la traça. Es considerarà òptim el traçat amb
menor número d’obres de drenatge transversals per el cost que suposa i per
valorades aproximadament en un 206.942,49 €.
l’impacte ambiental.
Així, doncs, els condicionants tècnics i ambiental del projecte de variant de Sant Llorenç
d'Hortons donen com a millor opció l'alternativa 1, amb un impacte global moderat. Aquesta c) Obres de fabrica: Aquí es valora el número d’obres de fabrica a disposar al llarg
solució, amb les mesures preventives i correctores previstes es podrà compatibilitzar amb la de la traça. Es considerarà òptim el traçat amb menor número d’obres de fabrica
preservació dels valors naturals i socioeconòmics de l'entorn de Sant Llorenç d'Hortons, fent que per el cost que suposa i per l’impacte ambiental.
el balanç global de l'actuació sigui positiu, ja que la variant contribuirà a treure el trànsit de
vehicles innecessari dins el nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, fent també més segurs i 4. Criteris econòmics
racionals els itineraris de vehicles que utilitzin la carretera BV-2249 i que no tinguin com a
destinació o origen aquest nucli urbà. a) Pressupost estimatiu de l’obra: Serà òptima l’alternativa que pressenti un
pressupost total menor i, en definitiva, un menor cost per al contribuent.

8. COMPARACIÓ D’ALTERNATIVES 5. Criteris mediambientals:

Per la comparativa d’alternatives i segons es descriu a l’annex núm. 18 d’anàlisis multicriteri es a) Impacte global: Aquí es valora un impacte ambiental global per a cada
fan servir els següents indicadors. alternativa segons es descriu a l’Estudi d’Impacte Ambiental amb clau IA-XB-
06011-A1. La valoració numèrica de la magnitud de l’impacte segueix la següent
1. Criteris de traçat i funcionals: escala:

a) Longitud: s’adopta com a factor de comparació la longitud de la traça de cada NUL 0a1
una de les opcions. Es considerarà com a opció òptima per a aquesta variable COMPATIBLE 1a3
aquella que presenti una longitud menor, ja que significarà que el temps de MODERAT 3a6
recorregut serà menor, i per tant els costos per aquest motiu. SEVER 6a8
CRÍTIC 8 a 10
b) Número de canvis de rasant: Els paràmetres de traçat en alçat de les quatre
alternatives són molt similars per a cada una de les alternatives, tant en pendent En aquest cas serà l’alternativa òptima aquella que presenti una puntuació
màxims i KV mínims i només es pot diferenciar el número d’alineacions en alçat menor, que s’invertirà a l’hora de fer la valoració relativa del indicador per tal de
que es pot considerar com un paràmetre de comoditat per l’usuari de la homogeneïtzar amb la resta.
carretera. Es pren com a referència el número de canvis de rasant de cada
alternativa i es valorarà com a màxim l’alternativa que tingui menor número de Amb aquests criteris s’obté una valoració per alternativa tal que:
canvis de rasant ja que presentarà un recorregut més còmode dels usuaris de la
via. ALTERNATIVA
CRITERI INDICADOR 1 2
2. Criteris d’idoneïtat territorial Longitud total 1.900 3.420
FUNCIONAL
Número de canvis de rasant 1 2
a) Proximitat al corredor òptim. Es dona la màxima valoració a les alternatives que IDONEITAT Proximitat a corredor òptim 1 1
s’aproximin mes al corredor òptim determinat en l’annex d’idoneïtat territorial. Moviment de terres (préstec) 3.992 0
CONSTRUCTIU Número d’obres de drenatge trans. 4 2
3. Criteris constructius Número d’obres de fabrica 3 6
ECONÒMIC Pressupost Estimatiu de l’obra 7.330.519,62 € 12.591.655,49 €
a) Moviment de terres: Aquí es valora la magnitud del moviment de terres de cada AMBIENTAL Impacte global 1 2
alternativa considerant com a opció òptima aquella on sigui menor, ja que vol dir
que tindrà una dificultat constructiva menor així com uns costos econòmics i
ambientals també menors. Es valora el percentatge del capítol de moviment de
terres sobre el cost total.



A partir d’aquestes dades es ponderen els diferents aspectes amb algunes variacions i s’opta per 10. DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE
l’alternativa que presenta millors resultats que segons l’annex num.18 és l’alternativa 1.
El present projecte consta dels següents documents:
Núm. ordre Base Variació 1 Variació 2 Variació 3 Variació 4
1 1 1 1 1 1 DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXES
2 2 2 2 2 2
Memòria.

9. PRESSUPOST ESTIMATIU Annexes a la Memòria:

Els pressupostos estimatius separats per alternatives són els següents: Annex núm. 1: Antecedents

 Alternativa 1: Annex núm. 2: Planejament urbanístic

El Pressupost estimatiu és de CINC MILIONS CENT VINT-I-TRES MIL CINC-CENTS ONZE Annex núm. 3: Topografia
EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMS (5.123.511,42 €).
Annex núm. 4: Trànsit
L’estimació del pressupost de l’obra és de SET MILIONS SETANTA-DOS MIL QUATRE-CENTS
NORANTA-CINC EUROS AMB SETZE CENTIMS (7.072.495,16 €). Annex núm. 5: Reposició de carreteres i camins

El total del pressupost estimatiu puja a la quantitat de SET MILIONS TRES-CENTS TRENTA MIL Annex núm. 6: Traçat
CINC-CENTS DINOU EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS (7.330.519,62 €).
Annex núm. 7: Climatologia, hidrologia i drenatge
 Alternativa 2:
Annex núm. 8: Moviment de terres
El Pressupost estimatiu és de VUIT MILIONS SET-CENTS VUITANTA-DOS MIL CENT
CINQUANTA-DOS EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS (8.782.152,51 €). Annex núm. 9: Ferms i paviments

L’estimació del pressupost de l’obra és de DOTZE MILIONS CENT VINT-I-DOS MIL VUIT- Annex núm. 10: Geologia i geotècnia
CENTS VUITANTA-TRES EUROS AMB TRENTA-TRES CENTIMS (12.122.883,33 €).
Annex núm. 11: Tipologia d’estructures
El total del pressupost estimatiu puja a la quantitat de DOTZE MILIONS CINC-CENTS
NORANTA-UN MIL SIS-CENTS CINQUANTA-CINC EUROS AMB QUARANTA-NOU Annex núm. 12: Expropiacions
(12.591.655,49 €).
Annex núm. 13: Serveis afectats
A la següent taula es poden comparar els pressupostos de les diferents alternatives:
Annex núm. 14: Total pressupost estimatiu
PRESSUPOST ESTIMACIÓ TOTAL PRESSUPOST
ALTERNATIVES Annex núm. 15: Reportatge fotogràfic
ESTIMATIU (€) OBRA (€) ESTIMATIU (€)
ALTERNATIVA 1 5.123.511,42 7.072.495,16 7.330.519,62
ALTERNATIVA 2 8.782.152,51 12.122.883,33 12.591.655,49 Annex núm. 16: Estudi d’idoneïtat territorial

Annex núm. 17: Anàlisi de la seguretat viària

Annex núm. 18: Anàlisi multicriteri



DOCUMENT NÚM. 2: PLÀNOLS

DOCUMENT NÚM. 4: PRESSUPOST

Amidaments

Quadre de preus núm. 1

Pressupostos parcials

Resum de pressupost

Pressupost estimatiu

11. CONCLUSIÓ

Amb el que hem exposat a la present Memòria i als seus Annexos, així com a la resta dels
documents de l’estudi, creiem suficientment justificat el mateix, per la qual cosa l’elevem a la
consideració de la superioritat.

Sant Sadurní d’Anoia, gener de 2010

L’enginyer autor del projecte,

Domingo Monserrat Pitarch
Tècnica y Construcció de Catalunya, S.L.



ANNEX NÚM.1: ANTECEDENTS

TÈCNICA I CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA, S.L.


ANNEX NÚM.2: PLANEJAMENT URBANÍSTIC

TÈCNICA I CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA, S.L.

Anàlisi territorial de presa de decisions

Anàlisi territorial de presa de decisions

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (20)

Mais de Domingo Monserrat

Mais de Domingo Monserrat (8)

Anàlisi territorial de presa de decisions