Presentación general sobre el mundo de los peces. Filogenia, Anatomia. Morfologia. Fisiologia.

1. Fauna marinaFauna marina
Els peixos

4. Són animals vertebrats aquàtics, típicament ectotèrmics,
recoberts amb escates i dotats de dos conjunts d’aletes
aparellades i de vàries individuals.

5. Filogènia

6. Filogènia
 Originats a partir d’altres cordats cap al
començament del Càmbric.

7. Característiques
 Respiració branquial (en general)
 Gran capacitat visual
 Absència de parpelles

8. Característiques
 Presència de bufeta natatòria (no sempre)
 Reproducció externa
 Ovípars/ovovivípars

9. Característiques
 Cos hidrodinàmic normalment fusiforme
 Musculatura molt desenvolupada
 Extremitats transformades en aletes
 Ectotèrmics

10. Característiques
 Cos recobert d’escates (no sempre)

11. Segons el lloc on habiten...

12. Classificació
 3 grans grups:
1. Agnats
2. Condrictis o peixos cartilaginosos
3. Osteïctis o peixos ossis

13. Els agnats o peixos sense mandíbules
 Aparegueren durant l’Ordovícic (510 m.a.)
 Desprovists de maxil·lars: boca transformada en una
ventosa amb denticles cornis.
 Sense escates, aletes parelles ni crani.
 Esquelet intern cartilaginós.
 Dues subclasses:
1. Ostracoderms: Extingits
2. Ciclóstoms: Agrupa els mixins i les llamprees,
animals molt primitius xucladors i necròfags que
viuen en aigües temperades d’ambdós hemisferis i a
les tropicals més fredes.

14. Mixins
 Una única aleta caudal des de la part superior a
la inferior del cos.
 No assoleixen tamany superiors als 90 cm.
 Pell recoberta de mucus.
 Boca circular en posició ventral.
 Entre 5 i 15 fenedures branquials externes.
 Ulls molt rudimentaris.
 43 espècies fonamentalment necròfagues o
paràsites.
 Desenvolupament directe
Eptatretus stouti
Myxine glutinosa Myxine glutinosa

15. Mixins

16. Llamprees (cefalaspidomorfs)
 Cos cartilaginós, allargat, cilíndric i nu.
 Aletes dorsals imparelles.
 Boca circular amb denticles cornis.
 7 bosses branquials a cada costat
comunicades amb l’exterior mitjançant
orificis.
 41 espècies marines i d’aigua dolça.
 Ectoparàsits i necròfags.
 Metamorfosi als 3 anys de néixer
Petromyzon
marinus
Petromyzon marinus

17. Llamprees (cefalaspidomorfs)

18. Els condrictis o peixos cartilaginosos Esquelet cartilaginós.
 Cua heterocerca
 Fosses nasals incomunicades de la cavitat bucal
 Aletes parelles (ventrals i pectorals) i imparelles (caudal, anal i
dorsals)
 Denticles dèrmics (escates placoidees)
 Boca en posició ventral
 Sense opercles ni bufeta natatòria
 Nombrosos receptors sensitius (línia lateral, ampolla de
Lorenzini...)
 Ovípars, vivípars i ovovivípars.
 Dues subclasses: Elasmobranquis i holocèfals.

19. Elasmobranquis
 Taurons (pleurotremats) i rajades (hipotremats).
 Es diferencien dels holocèfals pèl nombre de
fenedures branquials (de 5 a 7) que es poden
obrir lateral o ventralment.
Carcharodon charcharias Dasyatis americana
Scyliorhinus canicula

20. Pleurotremats

21. Hipotremats

22. Holocèfals
 4 parells branquials
 Temperatures molt fredes
 Cua molt llarga
 Escates placoidees
 Sense estòmac

23. Osteïctis o peixos ossis
• Esquelet ossificat
• Opercle i càmera branquial
• Brànquies no septades
• Cecs pilòrics
• Bufeta natatòria o pulmons
• Boca terminal (generalment)
• Aleta caudal homocerca (generalment)
• 2 grups:
a. Actinopterigis: Aletes radials
b. Sarcopterigis: Aletes lobulades

24. Aletes
 Normalment, en els osteïctis podem trobar:
- un parell d’aletes pèlviques
- un parell d’aletes toràciques o pectorals
- una o vàries aletes dorsals
- una o vàries aletes anals
- una aleta caudal (homocerca)
• Segons la posició de les aletes toràciques i pelvianes
tenim:
a. Peixos abdominals
b. Peixos toràcics
c. Peixos iugulars
d. Peixos àpodes
1. Opercle
2. Línia lateral
3. Aleta dorsal
4. Aleta adiposa
5. Peduncle caudal
6. Aleta caudal
7. Aleta anal
8. Fotòfors
9. Aletes pelvianes
10. Aletes toràciques

26. Sarcopterigis: Peixos d’aletes lobulades
• Donen lloc als tetràpodes
• 3 grups:
a. Peixos pulmonats (amb orificis nasals)
b. Celacants
c. Tetràpodomorfs: Extingits. Semblants als amfibis
• Mandíbules i dents amb esmalt
• Aleta caudal dificerca
• Aletes parelles
• Escates cosmoidees

27. Actinopterigis: Peixos d’aletes radials
 Principal classe de vertebrats (+ 27.000 sp)
 Escates ganoidees (ctenoidees i cicloidees)
 Crani cartilaginós recobert d’ossos dèrmics
2 grups:
a. Condrostis: Més primitius. Esturions
b. Neopterigis: Grup principal

28. Actinopterigis: Classificació

29. Holostis (Amiiformes)

30. Holostis (lepisosteiformes)

31. Perciformes
Corba, salpa, raor, emperador…

32. Tetraodontiformes

33. Clupeiformes

34. Salmoniformes

35. Zeiformes

36. Syngnathiformes

37. Stomiiformes

38. Anguilliformes

39. Scorpaeniformes

40. Pleuronectiformes

41. Anatomia dels osteïctis: Tegument
 Pell formada per dermis i
epidermis
a. Dermis: Més gruixuda.
Escates, cromatófors*,
conjuntiu, vassos
sanguinis i nervis.
b. Epidermis: Unes 10
capes d’escates no
queratinitzades vives i una
capa basal germinal.
Cèl.lules mucoses.
1. Cels. Epidèrmiques
2. Glàndula mucosa
3. Cromatòfor
4. Fibres dèrmiques
E. Epidermis
D. Dermis

42. Escates
Placoidees: En
elasmobranquis. Són
denticles epidèrmics que
espitgen la dermis.
Cobertes d’esmalt i
dentina. Les cèls.
Epidèrmiques moren
Cosmoidees:
Sarcopterigis.
Gruixudes. Ós
laminar i esponjós
cobert de dentina i
esmalt.
Ganoidees: Condrostis i
holostis. Quadrangulars no
calcificades, cobertes
d’osteïna. Sota la
epidermis. Formades per la
dermis.
Elasmoidees:
Exclussivament
dèrmiques. Actinopterigis.
2 tipus:
a. Cicloidees: Vorera
posterior llisa. Peixos
més primitius
b. Ctenoidees: Vorera
posterior amb incissions
radials. Peixos moderns.

44. Cromatòfors i fotòfors
• Són estructures dèrmiques responsables del color/emissió de
llum de l’animal.
• Tipus: - Melanòfors
- Xantòfors (lipòfors)
- Guanòfors
• Regulats per adrenalina i MDH
• Tipus coloració:
a. Contrasombrejat
b. Disseny disruptiu i coloració per despistar
c. Coloració críptica
d. Coloració fanèrica o aposemàntica

45. Anatomia dels osteïctis: Esquelet
1. Esquelet axial
2. Esquelet cefàlic
3. Esquelet zonal
4. Esquelet apendicular

46. Esquelet axial: Columna vertebral
• Suporta la mèdul·la espinal, la aorta dorsal i la vena caudal.
Recolzament dels músculs locomotors.
• 2 regions:
a. Troncal: Presència de costelles i absència d’arc hemal.
b. Caudal: Absència de costelles i presència d’arc hemal.
• Vértebres amb 2 arcs: neural i hemal.

47. Esquelet cefàlic: Crani
 Protegeix l’encèfal, els òrgans dels sentits i els arcs branquials.
 2 parts:
a. Neurocrani: 2 parts:
- Interna: Protegeix l’encèfal.
- Óssos dèrmics externs: Donen forma a la cara. Només en
osteïctis.
b. Branquiocrani: Brànquies i mandíbula.

48. Esquelet apendicular: Aletes
 Aletes imparelles: Pterigófor i radis.
 Aletes parelles: Peça basal variable (tendència a perdre tamany) i
radis.
Tipus d’aletes
1. Dorsals: A l’esquena. Protegeixen del
balanseig i assisteixen en voltes i
aturades brusques. Fins a tres.
2. Anal:Ventralment, a la superfície
posterior a l’anus. Estabilitza el peix.
3. Pectorals: A cada costat, rere els
opercles. Creen la força necessària
per elevar-se.
4. Pèlviques: Ventrals, sota les
pectorals. Anàlogues a les extremitats
posteriors dels tetràpodes.
5. Caudal: A la cua. Urostil.

49. Anatomia dels osteïctis: Sistema respiratori. Brànquies
 Localitzades sota l’opercle.
 5 arcs branquials.
 Sistema contracorrents.
 Absència d’espiracle
(excepte en condrostis)
 Tendència a la desaparició
dels septes branquials.

51. Bufeta natatòria
 Òrgan de flotació de parts flexibles i ple de gas, sota la columna
vertebral.
 Intercanvia gas amb la sang* i permet al peix ascendir/descendir
sense emprar els músculs.
 Fisòstoms/fisoclists (presència/absència de conducte pneumàtic)
 Escualè (fetge)
* El pas de glucosa a àcid làctic, acidifica la sang i això allibera
oxígen i diòxid de carboni a la sang, els quals difonen a la bufeta.

53. Anatomia dels osteïctis: Sistema circulatori
 Hemoglobina (més o menys en
funció dels hàbits)
 Sistema circulatori tancat.
 Cor bicameral: Aurícula i ventricle
 Artèries caròtides al cap.
 Ventricle – Aorta central –
Brànquies – Aorta dorsal –
Vísceres i resta del cos –
Sistema venòs – Venes
Cardinals – Sinus venós –
Aurícula.
 INCONVENIENT: Gran
resistència capil·lar. Pèrdua
pressió.

54. Anatomia dels osteïctis: Sistema nerviós.
• Organitzat al voltant de
l’encèfal, el qual es divideix en:
1. Bulb olfactiu
2. Cervell (olfacte)
3. Lòbuls òptics
4. Cerebel (moviment)
5. Bulb raquidi (vísceres)
• Òrgans sensorials molt
desenvolupats : Línia lateral
• Dolor?

55. Anatomia dels osteïctis: Sistema digestiu/excretor
 S. Digestiu: Semblant al d’altres vertebrats. Fenedures
branquials. Conducte pneumàtic (a vegades)
 S. Excretor: Amoníac
.

56. Regulació osmòtica. Aigua dolça
Aigua dolça
Tendència a absorbir aigua i perdre sals.
Com ho eviten?
Ronyons opistonèfrics (orina diluïda)
Cèl·lules absorbents de sals (brànquies)
c. Dieta salina
Aigua salada
Tendència a perdre aigua i guanyar sals.
Com ho eviten?
Beuen aigua per evitar pèrdua d’aigua
Cèl·lules secretores de sals (brànquies)
c. Expulsió de sals en els fems.
. Expulsió salina al ronyó (pèrdua del
glomèrul)

58. Anatomia dels osteïctis: Reproducció
 Vivípars: Fecundació
interna. Principalment
condrictis.
 Ovovivípars: Fecundació
interna. Poc comú.
Escorpènids.
 Ovípars: Fecundació
externa. Modalitat més
comuna.
* Desovadors pelàgics:
Ous més petits i amb
menys vitel.
* Desovadors demersals:
Ous més grans i densos.
Peix Ballesta

59. Hermafroditisme
• Hi ha espècies que no presenten sexes separats
(dioics), sinó que són hermafrodites:
a. Simultanis
b. Protàndrics
c. Protogínics
• Dimorfisme sexual

60. Comportament migratori
• Diàdroms:
a. Anàdroms: Salmó
b. Catàdroms: Anguila d’aigua dolça
c. Anfídroms
• Potàdroms
• Oceanòdroms

61.  Gràcies per la vostra atenció!
Gràcies
per la
vostra atenció!!